Búsqueda. EL MOMENT. Sense pressa...

Buscad lo suficiente, buscad lo que basta. Y no queráis más. Lo que pasa de ahí, es agobio, no alivio; apesadumbra en vez de levantar.
SAN AGUSTIN(354-439) Obispo y filósofo.

Si bien buscas, encontrarás.
PLATÓN(427 AC-347 AC) Filósofo griego.

A base de resina i suor la els somnis i fantasies estan esdevenint una tènue llum al fons del llarg túnel de l'aprenentatge...MAI ÉS MASSA TARD...MAI, per adonar-se que la VIDA és un curt camíq ue fem en un sol sentit, i que a cada passa aprenem allò que la anterior ens ha mostrat. SIMPLEMENT CAL OBSERVAR, MIRAR, GAUDIR i apendre...sempre apendre...és potser el més bonic.

A MONTGRONY una primera mostra d'aquest aprenentatgees va materialitzar, i en pocs intents (dues visites) RITA del BELVEDERE ( 8a) em va semblar gairebé fàcil.

Incrèdul encara vaig acompanyar a la colla al Senglar...que no visitava des de feia gairebé 8 anys...(només per fer fotos)...la darrera via la vaig escalar el 1996 0 97...en Jaumet em va deixar fer un toprope a BEN PETAT ( 8a decotat), i a la segona arribava còmodament a la reunió...seguia encara sense creure'm res...

Rita del Belvedere ( 8a. Can Camps. Montgrony). Foto Julia Snihur

En el següent dia vaig tocar el que fa 15 anys m'havia semblat impossible...VIATGE IMAGINARI ORIGINAL, un 8a que es concentrava en un bloc intens de tres moviments als 35 metres de via, damunt un 7c amb bon repòs...el bloc em sortia. Vaig mecanitzar la placa de sota i al següent intent vaig fer la via sense encara entendre res.

Em calia provar quelcom més dur...però què? Què podia provar que convingués al meu cúmul personal de circumstàncies (nen, feina, època, asseguradors disponibles...etc).

Quan tinc algun dubte acostumo a tornar als origens, allà on SEMPRE l'escalada trascendeix tot plegat. Si Montserrat és EL TEMPLE, ST BENET és el Calze, l'Arca del PODER...

Fred, vent, soledat, introspecció...les preguntes reboten als murs inexpugnables i retornen cap al teu propi jo...cap solució és fàcil, la resposta està en un mateix i es tracta de plantejar-se simplement, les preguntes REALS, no les que vols sentir...em calia despullar tots els sentiments i totes les circumstancies, saber què volia, com quan vaig anar sol a la BASTARDO...necessitava respostes...no sabia perquè estava escalant...

I ja la tinc.

Sota l'ELEFANT hi ha una preciosa ermita, arreglada, i on la nit silenciosa em retornava l'eco dels meus pensaments, amb la llar de foc que crepitava i em sumia en un estat de soledat i record que m'explicava el meu passat, l'únic cert que hi ha davant un present breu i un futur que per molt que programem es presentarà sempre com un laberint d'incertesa. Si deixo passar les coses l'aleatorietat em confondrà...simplement cal un sentit, una lleialtat amb mi mateix, sigui quin sigui la direcció que prens.

La matinada em sorprèn dins el sac de ploma, l'olor a fum i cendra calenta, i el soroll dels ocells...surto a saludar els primers raigs de sol i just al damunt meu vaig trobar la resposta a allò que volia saber. Era allà mateix...

Fa ja anys vaig descobrir potser la via més bonica que he fet mai a Montserrat L'UNICORNI .

I el mateix autor, la mateixa sagacitat, i el mateix estil, van recrear un Ae en lliure, una ONADA INMENSA de força i resistència, una obsessió per escalar en lliure allò que semblava IM-POS-SI-BLE (curios com la paraula que denota deterministicament la NO possibilitat conté el mot d'AFIRMACiÓ....)

L'Alsina va crear sobre una burinada de l'Olmo, la seva obra de 8b: PIRIPI-PIRIPA, un mur còncau que et cau al damunt.Aeri, escopidor, sense treva, vermellós, compacte, abassegador i sobretot MOLT DUR, molt resistent...molt de tot...

Tot allò que em fa por és alhora allò que m'atrau..l'abisme, la dificultat, el repte la incertesa, un camí plè de plaer i dolor, per un plaer final encara superior...

No em va costar massa decidir-me, i sense escalar res vaig baixar content cap a la ciutat, on m'esperava la NORMALITAT d'allò que, en el fons, és la nostra vida, el nostre entorn...i també em sentia bé...és tant bonic somriure a algú que et mira com crear somriures en les mirades...és tant bonic cuidar com que et cuidin, és tant bonic apendre com ensenyar...

Ahir vaig escriure el primer capítol d'aquesta història i sembla que va bé...la coreografia es va revelar en un primer intent, la resistencia en un segon on van restar tres trams com a seqüències a empalmar però que ja tenien les formes...els crux els assimilo, només cal unir-los, perdre la por ( no el respecte), guanyar confiança, escalar i ser feliç. HI HA COLOR?

I la nit em sorprenia navegant amb el màxim plaer sobre l'abisme de l'Unicorni...era com flotar en un somni de records que es fan suaus i petits, per guardar-los en la caixeta dels tresors ( com em va costar aquesta via...sobretot per la por...i quina flutada ahir...!!)

Vaig recollir llenya i endreçar una mica l'ermita, potser deixo la motxilla al refu per pujar amb el Nawet, el lloc és ideal i hi ha vies de tots els graus...

I la vida, si és vida, i si continúa, és bonica i inmensa...tinc sort?, o la busquem?, cal buscar, en cada moment, i no més enllà de la vida, és en ella que hem de estar, amb el que ens dóna, amb el que tenim i alhora allò que volem...de vegades és dificil fer-ho coincidir, de vegades ens vé donat, quan ens llevem dins d'una ermita davant d'un foc...

Tot arriba si som allà on apareix, cal buscar i no rendir-se..MAI ÉS MASSA TARD...

ESTADÍSTIQUES i TARDORS

Plovisqueja, deixa de plovisquejar, fa núvol, surt el sol...fa fred i al cap d’una estona xafogor...

L’olor de fusta cremada i el groc dels arbres indiquen que anem cap al fred, però el duvet es queda a la motxilla, i més mentre pujo cap al Senglar amb en Nawet a la motxilla... ”Papa ves amb compte, no tinc por però vigila...!!” (literal), m’emociono mentre m’arrapo en els pocs ressalts de la pujada directa des del Castell.
Avui pujo a acompanyar amics ( en JD i la J.), no a escalar...suposoq ue tornaré aviat...de fet el Senglar ja el vaig polir amb en J.L.Moreno als 90, i no s’hi ha equipat massa cosa mé...el pis de dalt, a la Tonsura, és d’accés més complexe i el Nawet em limita...tant se val...fa sol.

En Jaumet ja esta muntant BEN PETAT ( 8ª o 7c+ segons criteris)...jo pujo pel diedre de 6b ( preciós), flanquejo cap a les cadenes de DISCORDIA i RUSH, i destrepo DISCORDIA (7b) escalfant, del tirón, en toprope...em quedo una mica creuat...no m’ho pensó i en Jaumet em flaixeja BEN PETAT una mica enemigo i sota un sol power, pujo al límit amb dues parades...jínflowr als braços i una mica estressat pel merdé a peu de via, en JD em vigila el nano que juga amb sis (6!!) gossos a peu de via...

Descanso una estoneta, repasssem els TRESPORQUETS, juguem amb en RAYO MC QUEEN, escalem una placa de Iº i dinem pasta amb mandonguilles...a pesar que no vol dormir en NAwet ja es fa amb la Crew i faig el tiento a BEN PETAT. Incrèdul em planto del tirón a cadena...flipo...l’havia fet el 1993, i no recordava ni un moviment...genial, l’entreno ha funcionat...

Baixant per la carena se m'escapa la llagrimeta emotiva, recordo els centenars de visites a aquest sector, quan vam descobrir el Xincarró encara als 80's, el Castell, La Proa, El Senglar, l'Arcada...tants anys escalant-hi...(20 almenys) i deixant-hi les pells...avui baixant l'Arnauet, que va a la seva bola dins la Deuter, sento que diu "adéu Muntanyes, avui marxo amb el papa a casa, però no patiu que un altre dia el papa em puja un altre cop..."(literal!)...buah....

Hi havia 6 noies, 6 Gossos i 5 escaladors junt a un crio…que curiós, amb el temps la paritat es fa complexa i tot...

LA RITA DEL BELVEDERE ( 8a). Fotos J. Snihur

Els arbres caducifolis del Ripollès ens donen la benvinguda, junt a un dia ennuvolat...travessem Prats i ens plantem en un CanCamps on s’ha de treure tiquet per la RITA DEL BELVEDERE ( 8ª)...que estrany...aquest cop 6 GUIRIS, 5 locals, cap gos i cap nano...4 noies en total. Tots competim per les vies i mirem de entrar en torns...s’encadenen els 7ª’s, es prova un 7c INFERNO i jo em limito a escalfar a un 6b i muntar el 8ª...descanso i encadeno la RITA (20 metres, 15 resistents semidesplomats amb passos de apretar relativament i un bloqueig-lance final...peus complicats en tot el recorregut...sortida tècnica)...que guai...de propina i sense massa repòs em poso a MANALIC (7b+), un diedre escopidor i de difícil visió que faig ( casualment), a vista...baixo content, és una via on cal apretar, molt técnica i on veure la fisura es fa molt dificultós.
Inflat faig la MASSA VELL PER MORIR JOVE ( 7ª)...

Al llarg del dia ha plovisquejat, no me n’he assabentat excepte pel brogit de la fullaraca que rebia les gotes, a dalt es veu gent a la BAC i a MALPÀS...un dia aparentment tranquil...

A Gombrèn les mateixes cares al súper...després de gairebé 25 anys...joder com passa el temps, recordo com vam comprar raviolis amb en C. Santapau, per passar 15 dies vivaquejant al plà de StPere, on vaig fer els primers 6b+’s de la meva vida...Dues vies dures en un finde i confirmant el 7b+ a vista un altre cop!!!...aquest dimarts començo de nou l’inferno de l’entrenament, ja sento la cançó de Rocky Balboa mentre veig les sigles “w.f” al training que el míster m’ha passat...ara toquen “peses”, series de esgotament i bloc a morte...quin paaaaallll...però que bonic que és flúuuuuutarrrrr!!!

Les tardors són boniques...fins i tot les de les persones...a pesar que intentem allargar els estius tant com poguem...hehehe...

IRIE

--------------------------------------------------------------------------------------------

FLASHPOINT:

CAN CAMPS: Interessant part davant i sota Montgrony...accés des de un aparcament ( seguir croquis guia del Ripollès)...5 minuts de còmoda caminada fins al 1er sector ( 7c+ a 8b) i 6 fins al segon ( 6b a 8a).

El primer sector, poc visitat compta amb vies INHUMANES d'arrencada i desenvolupament molt desplomat...a treballar.

El Segon sector compta amb diverses vies, d'escalfament i de treball.

L'ESPIADIMONIS: 6b. No massa aconseguida

TRENCAEMBANS:6c+. repises i passos a bloc...el pitjor a dalt. Es fa tot iq ue no considero que sigui interessant

RAONI:6b. Interessant i ideal per escalfar. L'inici es fa per la ESQUERRA de la Xorrera, sinó pot ser 6c...

BUFFALO BILL: 7a+ ( 7b?).Bonica i dura. Degotalls a pinçar amb peus relliscosos, molt desplomada i sostre final curiós. Ojo la sortida tècnica. RECOMANABLE però dura.

SITTING BULL: 7a. Estranya. repisa que talla tota la paret. Degotalls inicials amb caiguda una mica incòmoda, atlètica i placa INHUMANA de dits. Doneu-li un plus en comparació a vies de la FREIXA...va a gustos...

QUIN FUM FA:7a+. desplom més facil que la anterior, i la complicació és la unió amb aquesta...la resta igual. RECOMANABLE DESVIAR-SE a la DRETA i fer un integral més homogènia i bonica.

MASSA VELL PER MORIR JOVE: 7a. Placa delicada a baix, zona intermitja més atlètica i final de diedre atlètic...MOLT INTERESSANT, ideal per escalfar. justos de grau o cansats algun seguro sebla lluny...ojo.

PLAT FORT:7c. Dos blocs inhumans ( el primer perillós) amb una placa de entrada molt guapa i tècnica. !er bloc amb picats-arreglats, fort bombo, una mica absurd i caigguda perillosa. Segon bloc...millor analitzar combinant per la esquerra ( roca vermellosa). em va semblar molt dur tot i sortir al primer pegue gavent mirat abans...ojo.

ACTA de FÈ:7c. No l'he catat...segons comentaris hi ha un bloc, a dalt, inhumà...m'ho van piar de 7c+-A0 obligat..hehehe...s'haurà de mirar...fins allà molt interessant.

FAKIR:7b+. Com la anterior però sense el pas galàctic...no l'he fet

MANALIC:7b+. INTERESSANT,guapa però dura...diedre on apart de les preses el problema és veure-les ( fissura a desmà). Tram final retorçat però menys dur. bon projecte per a aspirants al grau...

FUGA DELS BOUS: 7c. Entrada a bloc, passos verticals en taquets i repòs. Sortida de sostre i placa tècnica. Dura

RITA DEL BELVEDERE: 8a. Bonica. Primera secció digital i de peus complicats, repòs breu i tram de força amb pas decisiu de sostret. Placa final de apretar dits. MOLT RECOMANABLE. (Soft comparat amb ossos com "VISITANTS"...)

FORUM:7c+/8a. Incerta, no l'he catat..em van comentar que no estava acabada, però sembla que hi ha marques i els esparrecs sense xapa tenen altres seguros aprop...(?)

En resum, recomanables: RAONI,MASSA VELL...,MANALIC i RITA...

PSICOBLOG

Uhala...

El Marksotus m'ha passat el link a el blog VERTICAL CARNIVAL que "els iankis" van fer del seu viatge a Mallorca...la colla dels "Sharp end" flinyant arreu de l'illa, junt amb el Pearson i la Harrington.

Bons VIDIUS curts on curiosament es veuen alguns cruxs i vies conegudes i altres no tant...records recents com el "rasta" colombiano-lleidatà que apareix en un moment de un rescat a Varques...en Pablo, amb qui vaig compartir algunes estones i somriures...

Es tracta de curts que suposo seràn part de un filmet més llarg, però destaca la bona qualitat de les imatges i la originalitat del muntatge i la manerade ensenyar le imatges..realment la gent en sap i tot plegat MOTIVA MÉS ENCARA un record que encara que proper s'allunya en la melacolia en que ens suemix el fred que ja s'acosta.

Noves motivacions amb corda..sempre amunt...GAUDIU PERÒ de VERTICAL CARNIVAL...

http://verticalcarnival.blogspot.com/

PARET DE DIABLES: CÒSMICA ( MD+/A2-3 280 mts)

Amb l’Albert BLOC dúiem una bona temporada escalant com a cordada estable…lamentablement un accident el va apartar de la escalada I tot I que ara ja se n’ha recuperat i viu MOLT FELIÇ, la seva prometedora trajectòria ( A3 i 8a quan va anar fanàtic) es va estroncar amb una caiguda fent el solitari a la Falconera de Garraf...

Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.

(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)

Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.
Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...

Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.

L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.

Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...

I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...

RESSENYA DE LA VIA:

ENTRADA LLUIS CREUS: En desconec l’estat actual...segurament millor que aleshores...es tracta de pujar per la canal, almenys un parell de llargs facils i feréstecs, entre III i IVinf, assegurant-se de arbres i algun encastador. De seguida s’entreveu un MUR que dona pasa la parta ja vertical de la paret. Aquest mur recordo que tenía un primer pas més llis (Vº) amb una expansió, i un tram de burils i claus ( 6ª almenys), al final del qual calia anar DIRECTAMENT a la ESQUERRA, a fer reunió en la repisa on comença ( o continúa, si veniu per la ORIGINAL), la via.

LA CÒSMICA (com ja he comentat obvio la part inferior, que no vam fer)
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS

LL8: BURILADA FINAL...es fácil excepte dos trams: el primer un canvi a esquerres, amb un pas obligat de Vº de buril a savina i buril ( poseu cinta llarga o la corda frega molt a la sortida)...el segon un tram, ja a la segona meitat, amb un buril trencat...es tracta de un pas de 6b+ o 6c...o segons l’Albert, solucionable amb un gantxo...preveure un plom per si de cas...al final hi ha una baumeta amb un burí de xapa recuperable ( cinta llarga) i lliure fàcil fins al cim.

MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits

i almenys un parell de xapes recuperables
Guíndola

DUBTES i CERTESES

"Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas..."

Sir FRANCIS BACON

I jo encara diria més...O NO...DE FET això de les "frases célebres" és com la vida..en llegeixes una i la reflexió et convenç...i ala següent ( quan diu una reflexió contrària), de vegades tampoc pots negar que tingui raó...i al final acabes quedan-te amb frases com les de en MARX ( en GROUCHO, sens dubte)...estil "senyora, no li puc negar que li hauria de dir que no stic en desacord amb vostè..."...

Tot va com va..i "cadascú és cadascú"...quant "cadascú" som nosaltres? i les nostres circumstàncies?...o no...o si...depèn...depèn de com de "cadascú" siguem i de com de circumstancials siguin les circumstàncies.

Al final si bé tot és modelable, en el fons la resposta és aleatòriament determinista...bé...volia dir DETERMINISTAMENT ALEATÒRIA... REAL PSICOBLOC

Pujo amb la certesa que cauré, a posar cintes..m'és igual, NO HI HA DUBTE ENCARA QUE DINS MEU ALBERGO una espernça falsa que "potser encadeno" iq ue lluita amb el dimoniet ( o l'àngel) que em prepar per talq ue no em frustri..o és perquè no m'esforci?

Vaig al límit...ara ja gairebé sempre hi vaig...l'escola del JAUMET m'ha ensenyat que qui no s'arrisca no pisca..sense exposar-me però A MORTE...com cal encaraque tocant de peus a terra.

FLIPO...a Riugréixer els SOSTRES tenen cantop APARENTMENT...però són pinbces estranyes i invertits flipants i sense forma definida..."pinces invertides"...FLUTO i segueixo sense entendre-ho...i aconsegueixo aïllar-me de un gos, del'Arnau que m'anima ( o em reclama, no em faig il.lusions encara) i de la visió de cantells afinats que es llepen els llavis amb la corda...per sort ( i per desgracia després) ja no duc la de 9mm, preveient posibles talls en el cable galactic que darrerament uso...

El desplom s'atenúa, surto de la zona girebé de sostre, de cinc xapes i començo en una placa grisa...que tampoc no és dura del tot..vaig pujant i a tres xapes de la cadena em queda una cinta..i en ncessitaria quatre!!! desfaig les cintes i xapo moscata simple...desesperat perquè la corda no m'acompanya...crido i la resposta és " bowww...tens comba i tot!!!!??"...merda...acabo com puc el 7b+, satant la darerra xapa, arrossegant corda i suant com si estés enmig de Montrebei.

Però estic a RIUGREIXER...acabo de fer un bon 7b+ del sector de la GRAVETAT LUDICA...guai...

El LLuís i l'Anna tenen muntat un 7a+ a la dreta de GRAVETAT...el provo també al lorxu...joder, que difícil l'entrada a cadena...però també surt...ostres...ja vaig inflat però encara puc lluitar una mica.

Canviem de banda, i provo VIOLENCIA de GÊNERE ( o el 7b)...que guapo..em queden dues xapes per la R, ja l'he fet..i el NAWET es posa a somicar degut a una apretada de budellet que l'ha deixat mullat..joder...em penjo i em quedo pensant mentre miro el buit, la muntanya, els núvols, l'herba...canvi de bolquers express i acabo la via.

Per sort corre per allà en JOANFRA i apart de catar la via em fa un bon belay i encadeno rapid-rapid nonstop...guai...

Encara em dóna temps d efer una altra via i pirem corrents, l'Arnau te ganeta...al final ens dóna una nit dolenta...

Diumenge. SADERNES...que guai, a dosis petites és un lloc interessant. Escalfo enun 7a+ del BISBE que faig a vista i curiosament la Lila fa al flash en tosrobet un 7a senzill que també munto a vista, just a la esquerra...42 metres de pura pila amb pas tècnic i ambient...que bonics...em semblen senzills però...

Pujem a la part superior, la de la BLUE MOON...hi ha manresans bows i en Tati em recomana THE SNAIL...7b+ que pujo també a vista...em sembal molt facil...(?)...i em distrec mirant el CARGOL incrustat enmig de la paret...enfront del repòs del canvi de rasant...EI BOW..quants milenis eh? Segur que ara ja no estàs tant sol...vagi bé...!

El MartíBow munta i encadena el 8a a la dreta de METAL...em flasheja...tot ok..provo i caic en un error tonto, descanso i hi torno, patino al primer moviment...em penjo i des de la primera xapa ( fins allà molt facil) faig la burrada de encadenar tota la via bastant flútan...joder MERDA DE DUBTES..havia de haver baixat al terra com deia la L., ostia puta...! Que guapa la via....

Baixem i encara tinc temnps de fer un 7b guapíssim a baix, vermell i de regletes, LA PUNYALADA ( 7a+) i en toprope la CRIT DE PANIC..un 7a o 6c+ que fa anys vaig fer a vista i on ara fixe que hauria patit per l' "aleje" absurd" que hi ha al crux...la Lila el prova i hi navega prou bé a pesar de no ser del seu estil...ja veurem...

Mentre m'allunyo del verd cap al gris de la ciutat engoleixo una megaamanida de pasta i passem a recollir el Nawet....avui fa 5 anys que la Roser ens va deixar...no hi he volgut pensar massa, les absències no són bones, i l'enyor encara menys...els pares " que en saben molt...massa" ho teníen clar, i han preferit quedar-se a gaudir del Nawet i mirar endavant, mai enrrera...

Em fan mal els muscles i estic satifet...a pesar de TOT encara tibo, bon senyal..i demà encara més...

Bonesh Questesh Xopesh!!Laish fet tú?

Els dos "smoking barrels" de la LS&2sB...arribes aqui en un salt aleatori ( a 15 mts)...i queda el CRUNTX final, una xorrereta de esquerra i lance a bidit inhumà a la lluna...a 20 mts...buffff...no puc...
En Leo m'ha remès les fotos de Mallorcaesfonqui2009..i mentre les descarrego en penjo algnes extretes del seu blog:http://www.bcnnoar.blogspot.com/
Joder, quins records...fot un mes i sembla una eternitat...

Taloneig de sortida de rom a LOBSTER 6c+ amb el crux a 20 mts
Entrant al crux de IN D NITE ALL CATS ARE BLACK...a la guia Mallorquina en xawarma esta en el proper moviment (vaig aconseguir el crux però no sortir-ne ...inhumana), 7c+/15 segons locals 8a+/15 segons la guia rockfax...un bon 8a de molta força...A l'esquerra, a dalt-mig a l'ombra, es veu eltaquet ajuda de EJECTORSEAT, lance a 7c/15 que surt al flaix gracies a l'AXEL...
Empassant saliva a l'inici de AFROMAN, un GENIAL 7b de molt de canto 7a/15 local i 7b+ segons rockfax. Bombo de presa i bloqueig final...grimpada de 5+ fins el cim 20 mts...preciosa i un cop apresa, prou suau. Al'esquerra es veuen els forats del mur d'acces als cruxs de EJECTOR i ALLCATS...enmig de la "flama"carbassa es veu el bidit fanatic del crux de ALLCATS que surt en la foto anterior ( presa de mà dreta)...i el bon tridit d'esquerra...uaààààà!

Primer crunchi de peus volats a AFROMAN...dos moviments el bloqueig a morte...

Vuelako des de 20 mts...aire, aire, aireeeeeee!

Capvespre a Cala Varques...sortint de SOLECITO 7c/12 ( diagonal entre els companys i la sortida de Metrosexual) a baix a la dreta el company que va estar provant Bisexual dos estius fins que la va fer...felicitats bowwww

Obrigado Leo....!

FRASES PER PENSAR

El amor ahuyenta el miedo y, recíprocamente el miedo ahuyenta al amor. Y no sólo al amor el miedo expulsa; también a la inteligencia, la bondad, todo pensamiento de belleza y verdad, y sólo queda la desesperación muda; y al final, el miedo llega a expulsar del hombre la humanidad misma.
(Aldous Huxley)

Nawet després de encadenar a Cala Varques els seu primer IIIº/2 amb manguitos...

Cala Varques estiu 2009, Després de encadenar D.P to Dachicas ( 7b+/10)

Nawet a Sa Calobra ( III+)

La angustia és el vértigo de la libertad

( Sören Aabye Kierkegaard)

Posta de sol a ESTELLENCS...

S'acaba l'estiu: CAVALLERS

Adéu a l’Estiu...ara sí.

Dimecres, encara no fa fred a GRAU DELS MATXOS, però ja cal una dessuadora quan assegures...guai...cau TIKIS MIKIS al primer intent després de muntar-la i investigar...7c+ o 7c dur i breu, molt contundent encara que arribes ja amb certa ínflor molt lleu al pas...el crux és a l’estil BANZAI...invert dret de microlefa, invert esquerre alt i més gran, invert dret estrany i lateral...clavar peus i bloqueig a tridit rom...NO XAPAR, saltar el bolt i lance de rebot de dreta a bon canto...el seguro queda un metre sota els peus però el vol és net. En David Gual m’assegura i perd un bon intent al 8ª de la dreta. Gracies Bow...

Dijous-divenddres-dissabte : Pujem per la pista asfaltada que mena a Cavallers...un altre cop amb les MUNTANYES RADIANTS davant, enmig de boscos humits que canvien de color, preparant-se per restar adormits sota la neu...l’ànsia em dóna pressa. Queda poc temps...o no...

Aquests dies són els millors ( si no plou) per encadenar aquells projectes on més que la força fa falta FÈ..aquell sentiment de creença en l’impossible, de entendre que les lleis de la gravetat i la física van molt més enllà del que el nostre cervell incrèdul pot aguantar...la goma, la fresca, la pell, el cap...combinacions estranyes que fan que allà on mancant algun ingredient és IMPOSSIBLE progresar avui poguem somriure i xapar cadenes que ens semblaven llunyanes.

ULTRAKUMBA: A la plac XALMET, un clàssic...7ª GENIAL, sublim, tècnic, adherent i reequipat amb inox. Faig tota la secció crux sense mans per apendre com de tècnic es pot arribar a escalar una via de rampa...i no caic. Estem a 12º i a l’ombra.

FUERA DE COMPUTADORA: a la placa XALMET...7b clàssic que amb un brí de sol costa una mica més que quan s’escala a l’ombra...facil però continu.
AMERICAN PSYCHO: a la placa Xalmet. 7b+ molt bo...molt de fred i encadeno A VISTA la placa que es va redreçant fins la punt de no entendre ni com he pujat...es una via ben bona i dura, molt digital on els peus són un acte de creença ( encara no fè) sobre laterals i minibanyeres invisibles en un tram de 80º...

¿?: 2n llarg sobre American Psycho: 7ª de 40 mts, que empalmat amb A.P fan un 7b+ o 7c de 70 mts...per ser 7ª , el llarg aïllat em sembla fácil...tot i que arribant a dalt estic rebentat...allunya...la corda de 80*9mm em pesa i els peus els duc adormits de la rasca, vaig amb gorro, gore i forro i pantalons llargs...sembla alpinisme...encadeno insensible de cap i gairebé de dits...estic com desmotivat...

FREDDY MERCURY: 8ª de 42 mts. Segon llarg amb el crux a 55 mts de la base de la paret. Aquesta via restava com a interrogant fins que els bàrbars pedriceros van aterrar a Cavallers. La primer ascenció va suggerir 8b, i posteriors intents, repeticions i debats divins la van deixar en 8ª...no cal entrar en debats, ni en análisis profunds sobre condicions, alejes, dificultats o res...ES TRACTA DE UN SOL MOVIMENT, un pessic de mà Esquerra i un grup d’ungles de dreta que mosseguen dibuixos en el quars, peu dret en RES i peu esquerre trepitjant una ombra...salt i ja esta...la resta de 40 mts de la via es tracta de un 7b o 7b+ de resistència tècnica, aire entre assegurances, roca genial i traçat artístic seguint la placa més bonica de Cavallers ( amb permís de l’Afrikan central...al qual li falta “ambient”).
Pujo amb molta por, treballo i marco algun pas...semblava molt dur però apareix la coreografia. En un toprop gèlid aconsegueixo resoldre la via menys un pas. Quan descobreixo com fer-lo el dit ja em sagna, estic gelat i 30 mts per sota veig l'assegurador ,escoltant l’MP4 a la reunió ( joder per això les caigudes eren tant llargues a pesar que li deia “take!!). Pati, fred, sol de tarda de costat que enlluerna, sang, mal als peus i agonia...emigrem a l’Afrikan. La propera semana cau...és un fet segur i em fa feliç...rapel.lo satisfet amb el petatillo...que guapa la via....

SMITH ROCKS: A l’Afrikan. A pesar dels debats sobre el grau o el que sigui. UNA VIA SUBLIM i única. LA guía marca “8ª con el escaqueo-reposo en el 7b...sin el reposo ¿?”...ja fa anys vam decidir provar de no anar al repòs de la R de MASSA KUMBA..i sortia igual...vam fer-ne l’ascenció, i no paro d’estimar aquesta via...m’encanta, se’m dóna bé i sempre que puc sacrifico les iemes i passo dolor per poder-hi estar una estona, fer-la un cop més. El grau tant me fa...és massa bonica per embrutar la seva aura amb discussions banals...pot ser el 8ª de algú o un simple 7c d’algú altre...per mi és la “meva” SMITH, una obra d’art del LUICHY...El darrer any la vaig resoldre en Hard Grit, amb un crashpad, dues cordes, dos asseguradors i un parell de ganxos a l’escut superior...no val la pena patir tant de perill, és la mateixa via i menys plaer...definitivament sóc hedonista
La faig per escalfar, posant cintes i la repeteixo fins a 4 vegades . En PALOU finalment l’encadena després de dues temporades de setge...FELICITATS JOAN!!!!

ILEGALES: 7b+ a l’Afrikan. Entrada bloquera que mai havia fet...resolc el pas a vista..interessant. També encadeno ILESMITHS, i la veritat es que no és més dur que Smith...

MASSA LEGAL: 7b+ a l’Afrikan. ES TRACTA de LA VIA de fisura de l’afrikan, encara que en el fons són dues vies de xapes ( ILEGALES i MASSA KUMBA)...el nom que li dóno no és amb rintintín...si no fós pels equipadors Cavallers no seria el que és, i les dues vies singulars són belles i molt ben equipades. Simplement era una qüestió personal de intentar combinacions i noves idees per no agobiar-me mentre asseguro a companys. MASSA LEGAL és la entrada de Massa Kumba i en el repòs, on acaba la fisura, trave i fisura de ILEGALES...amb un resultat MOLT BO de fisura, assegurant només amb catxarros (el primer a la tercera xapa).
No duc crashpad...però faig l’entrada rotllo Boulder alt...Caic a dalt, reposo i acabo d’equipar. Encadeno amb els aliens precolocats...buf, no em mola el clean climb...no sé si per vanitat o perquè ho trobo una dificultat afegida però que no té res a veure amb la roca...també podría escalar en solo, o clavant, o amb ploms, o paraboltant...és un “estil” on la dificultat augmenta en haver de col.locar catxarros, no pels passos...dilemes apart és bonic escalar sense bolts...simplement...

COBRA CANARIA: 8ª a la placa Afrikana. L’havia fet en toprope, de xamba al segon intent, i amb un ioio des del penúltim seguro...i després va ploure...i els següents intents no resolia res...L’estiu 2008 no estava d’humor per trencar-me les ungles i aquest no vaig pujar a THE VALLEY...Ara era una qüestió d’honor. Vaig pujar per CONGUITOS (7ª) i muntar el toprope. La via COBRA és dura però escalable, necesita de algun allargo perquè sinó caldrien bolts massa propers, i de molta pell. El muret inferior és un joc de patatetes i boletes, amb un pas surrealista de mà peu on has de creure que és posible muntar el cos en una mena de columneta que no veus perquè te la tapes tu mateix amb la mà...et remuntes i dues ungles et permeten quedar-te parat...comença l’infern, una trave de peus que apareixen i desapareixen i mans en presa de menys de un mil.límetre, claves ungles, agafes aire mirant de no expandir massa i saltes a una pedra...ja esta ( o no)...aleje fins la R. Una via MADE IN TALO, savoir faire pedrizónico...aquesta sí que mola.
Caic desesperadament amb el canto de sortida a la mà, rellisco dos o tres cops, prometo que “és l’ultim intent” dues vegades i al segon incompliment es fa la llum...ja esta joder, una puta hora o dues sense baixar al terra, recomençant el calvari que cada cop es redueix més a un moviment agònic...em fa mal el cos i un somriure vermell i amarg apareix al meu índex dret...Desmunto la via aconsellant al Joan que no s’hi acosti...la Cobra és una serp verinosa, entre 7c+ i 8ª soft...ja no sé com graduar...la Cris em va costar més..però com escribia en Talo NO ES POT GRADUAR sense un component de resistència, on al final les vies acaben sent pasos de Boulder aïllats de no més de 7ª+ a 7b+(fb) en plaques de 7ª+ o 7b de via...m’agrada, però quan he encadenat...

CONGUITOS: 7ª a la placa Afrikana. Una altra joya que, junt amb TODO a CIEN ( el millor 6b del món...),

Cavallers és estrany, molts cotxes i en realitat pocs escaladors, i tots en vies facils o llargues...els frikis no devem ser massa de fer TUMBAÏTOS, suposo...cal ganes però el resultat sempre és plaent...hehehe.
El pont s’acaba i torno a casa el dissabte, després de escalar, beure vinets i xerrar molt, el fanatisme és divers, la temperatura bona i encara que tant sols és una part del cicle natural, la tardor, amb els canvis cap al recolliment i el fred, és un pas en que el cor s’encongeix en veure que l temps passa, que és una línea, que el canvi és constant i que el que ara és present demà serán records...el ocre de les fulles és preciós, els ramats ja són baix, les fumeroles s’enlairen primerenques i el sol passa ja baix...surten els plomes, els gorros i els nassos vermells...a l’ombra ja fa molta rasca i a dalt hi havia un tel de neu tímida.

A veure si la vall ens permet tornar a rematar a Xalmet el finde que vé...segur que les cleques ja no hi serán, però...és la llei del Piri...tot es mou, tot és temporal, tot canvia, llei de vida i de l’univers...la neu que avui cau demà ja no hi és...es pon el sol i les parets es queden soles, plou i les marques desapareixen....no sóm més que una estela d’existència que desapareix quan passa...

The vibration still here...a falta de pan buenos son videos...

No me'n canso.

Com que n' m'arriben les fotos de l'Axel i del Leo gaudiu UN COP més de "PSICOBLOC", on surten exactament les dues vies que comento al post EJECTOR SEAT.
http://video.google.es/videoplay?docid=8359873186483004222&q=psicobloc

Minut 2:00, Klem al crux de Ejector (7c) i diverses caigudes. El lance es veu clarament...em suen les iemesssss! Pokets, inver amb dreta, pujar peu dret a sac, la megalefa i saaaaalta mannn. GUAY.

Minut 2:56...buah! ALL CATS ARE BLACK in DA NITE ( 8a)...Klem la tasca i visions al.lucinants del vol...Timm Emmet encadena...kin bow, realment els peus que usa a mi em queden molt baixoskina putada...a la esquerra just hi ha el dyno de 2SMOKING...que es veu a les següents escenes. Al minut 6:22 es ve el motiu de meu fracàs en aquesta via..el coco ja no donava per més,i avall...La tufeta que agafa amb mà esquerra és petita, el bidit es veu a cal déu..i l'aigua també...el lance és molt aleatori però fins allà és 6c i si vols el pots provar mil cops...el dyno superior o el fas o caus de 20 mts...

Diosssss que fanàtic que em poso per tornar-hi...igual pillo un finde i....aggggh!

EJECTOR SEAT 7c/15 flaix pefecte...SUPERNOVAME

Buah...

Fins on pot arribar la ment i el cos?

Ni papa bows.

El darrer dia, fanatisme en mode NUL per part de la crew, atmòsfera estranya i lio el petate SOL cap a DIABLE, porto el bidó i un salvavides per si de cas...trobo un anglès que es pira en veure el pati ( habitual), una parella d'argentins que baixen pel destrepe i ídem ( habitual, en aquest cas era la primera visita a Mallorca..i han aterrat aqui enllc de a Cala Varques)...i simplement munto l'abseil per observar vies...

Mentre lacònic ho prepro tot apareixen l'STEPHAN i l'AXEL, amb els seu somriures, la seva colla i el fanatisme...PUTA MARE...se m'ha girat el dia...a pendre pel cul...

Faig AFROMAN ( 7b/15) per escalfar...en Jaumet arriba i em filma des de la corda...guai...pujo per LOBSTER (6c+/20) per acabar de posar-me a to i provo ALL CATS ARE BLACK IN DA NITE( 7c+ o 8a/15)...agafo el bidit, la regleta...tacte brutal...faig el lance de la tapa de la guia ( el Shawarmi tot flipat-i sobrat)...i em quedo un instant!!! Ja la tinc!!!??? Nooooooooo...patapaf vol de 12 mts...aquest cop caiguda ok, molta adrenalina però més per haver fet el pas que per la por...joderrrrrrr! Em poso MOLT FANATIC...la vull fer....

L'AXEL escala EJECTOR SEAT per escalfar, ells tenen una corda muntada i van pujant i rapel.lant fins la coveta...( un nou trik per l'any que vé)...jo pujo i baixo per SURFER DEAD un 6c de 20 mts que destrepo en versió soft i que queda en 6b+ o menys...vaig acumulant adrenalina...

Tinc un pegue bo més...estic inflat de nervis, fa onades, fa un dia killer, la penya se'n va i quedem els quatre bojos amb les mirades obsesses...ànsia...l'Axel amb molta vista em recomana EJECTOR SEAT ( 7c/15 un pèl més alt que ALL CATS i apart del crux un segon moviment un xic més amunt, no tant txugo però on caure ja és una miqueta més estressant...). "I do trust in ya man...let's try it!"...joder!!!! El paio fins i tot s'ho munta,i es penja de la corda marcant amb tips tota la via...un regal.

No la tenía al catàleg...es tracta de la primera via que apareix al vídeo-culte PSICOBLOC...un invertit guapo i una mena de dinàmic gairebé en màñpeu...un pas de decisió amb un pati semblant a BAUHAUS enmig del tram superior...( sense que avall hi hagi 300 mts de pendent fins Castellar...hehehe). M'ho penso...accepto.

Uns deu metres de trave facil i ja soc en un mur desplomat, bons pokets i alguna regleta, i sobretot, bon rest abans del crux....bufbufbuf...sento l'Axel darrere meu..."come on man...take 3fingerpoket wiz yo righthand, den put leftfoot on into de resting lefthole...try to find da gud shape of the underclin, get fixed, take the help edge wiz da right hand and be water!!!"...buah...poso el traductor automàtic en emergency, sento vingabows del cim, la colla vibra, jo tinc por, camons del Axel, les noies de la seva colla a la cova Afroman, i el meu propi jo que em diu.."salta, vinga, salta"...

La vida és un segon...i salto, tant se val, un metre més un metre menys...

I pillo la pintx amb dreta, és una mica slope però pilla bé...buaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! quina injecció de endorfadrenalines...tinc el cor a cent...ja duc 16 metres i queda un pas més...joder un lance-bloqueig lateral a la dreta, un buco bo...però un error ja és més dolorós ( suposo)...banzai de nou i agafo el forat sense problema...surto grimpant fins el top a 20 metres ( un 6a facil)...INCREÏBLE..estic levitant...brútal !!

------------------------------------

Em fa mal l'esquena, estic encara una mica marejat...un darrer intent a ALLCATS no ha estat reeixit, ni tampoc calia...en Jaumet s'ha fet mal caient ( un T.A.C revelarà que al final no era res greu) i no he fet cas de l'aire condescendent de Diable que em deia que ja m'havia donat prou comba per al meu ego...que la Vanitat Oculta és dolenta per als alpinistes..que cal saber retirar-se a temps...a la radio sona un tema perdut de un grup perdut a les ones perdudes de l'espai perdut: SUPERNOVA ME...

NO entenc com a una estrella en extinció se l'anomena SUPERNOVA...de fet totes hi acaben encara que anosaltres com a espècie el final del sol segurament ja no ens pillarà a la terra ( 4.500 milions d'anys són el que li queda i no crec que hi arribem...)...mentre condueixo per carreteres perdudes cap a buscar la família escolto a RADIO3 un programa perdut..és el darrer dia i allargo el retorn...no vull marxar.

En Leo ja ha pirat cap a casa i d'allà al Brasil, El Pablo s'ha quedat a Beach4, amb una xati i el digeridoo, provant de pillar pila pel combo MECA-XXL, han quedat els tips del meu projecte de MECA-XXL-i sortida dura de 7c+/8a...l'any que vé...els de Sabadell no estan inspirats, i la CREW germano italiana marxa demà...mails i mais, abraçades i "see yous next years"...

Esta bé el temilla per acompanyar la tristor de la despedida...tots anem una mica perduts en aquesta vida loca del psicobloc...i en l'altra també una mica suposo...

PAU i AMOR