CAVALLERS: EL FILO DE LA NAVAJA

Arduo hallarás pasar por el AGUDO FILO DE LA NAVAJA, y penoso es, dicen los sabios, el camino de la SALVACIÓN...

"Si un amor no es pasión no es amor, sinó otra cosa, y la pasion no prospera siendo satisfecha sinó estorbada...
...La pasión no piensa en las consecuencias. Dice Pascal que el corazón tiene razones que la razón no toma en cuenta. Si quiso decir lo que yo supongo opinaba que cuando la pasión se apodera del corazón inventa razones que no solamente parecen plausibles sinó convincentes para demostrar que vale la pena perder el mundo para salvar el amor. I nos convence de que vale la pena sacrificar el honor y de que no es precio caro sentir el aprobio y verguenza. Pero la pasión es destructora y cuando no destroza muere ella...Y quizá se encuentre uno con el desolador descubrimiento de que ha gastado los mejores años de su vida, toda su ternura, y vaciado el contenido de su propia alma, sobre alguien al cual buscamos vestir con nuestros ensueños..."


Extracte aproximat de la novel.la de William Somerset Maugham : The Razor's Edge ( 1944):

Un aviador torna atordit després dels horrors de la 2a Guerra Mundial, i es troba amb dificultats per integarr-se de nou a la vida civil. La seva promesa li és infidel i desesperat comença a no trpbar sentit a la vida. Finalment comença un periple al voltant del món, en busqueda de la veritat i la pau interior, des dels sòrdids barris de París fins als cims de l'Himàlaya...observeu que la història és anterior al final de la guerra...

------------------------------------------------------------------------------------------------

Feia molts anys que aquell esperó "cantava", i en "PATO" ALDEGUER ja s'hi va acostar, torturat per la seva crida, a través de la VIEJA SIRENA ( Ae/6a+)...però l'esperó seguia allà, impertèrrit i desafiant...

Totes les fotos han estat extretes del blog del LUICHY, la NOCHE DEL LLORO 2, al post http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2010/08/el-petit-capucin-el-filo-de-la-navaja.html dedicat a aquesta via

Encara sucumbint a la passió, com en Larry, va submergir-se junt a en MORENO, en el laberíntic abisme entre llastres buides, sostres, fissures i regletes suspeses en l'aire...i allà va quedar el "fil nu" de EL FILO DE LA NAVAJA...IMPONENT i ABANDONAT, tant intrigant...només en Josep LLuís havia recorregut el projecte com a "jefe" que era...

Una tarda, com un Miquel Angel que dubta de les proporcions perfectes de la seva obra en PATO em va trobar a Taüll i inmersos en un "llimb inacabable de cerveses" em va traspasar els plànols secrets de la seva obra...i jo ja no podria deixar de somniar en ella...fins ahir...

A través d'uns cables suspesos s'accedeix a un primer llarg de 6b, una fissura desplomada de 15 metres que condueix a una mini repisa sota els desploms amenaçadors de la via. Damunt pengen llastres sonores, mocs, fissures i cadenes estranyes...ja ho sabia però el cor se'm feia petit en mirar aquell monstre i en pensar en que era obra de genis que van "flotar" pel Baghirati a través d'ESTEL IMPOSSIBLE, d'un gurú de la escalada filosòfica que havia estat a ambdues bandes del mirall de l'ésser, del bo i del dolent..i d'un mestre absolut que levitava en lliure pels desploms de la COSMICA o per les entranyes abismals i humides del Rothen Flüh de l'Eiger com si es tractés de la FUIXARDA...i jo tenia por...

Vaig trucar el PATO en busca de consol, i ( encara que casualment, no podia ser d'altra manera), em va comentar "que ens observava des de la PRESA...", ja no hi havia volta enrrera...havia de complir...

No sé ni com vaig arribar a la cadena, ni amb l'anteneta que duiem arribava als seguros, i havia de fer malabarismes a través d'acrobàtics flanqueigs invertits i angoixants sortides a "caçar" seguros repartits arreu...al principi no ho entenia però anava trobant el "secret"...els moviments i la línia...no era el que semblava, ni la dificultat, ni la linia de seguros, ni la linia en lliure...és una via on realment calia el consell de l'autor per jugar damunt el "fil de la navalla"...ara ho entenia!!!

Ambient sota els sostres. recomano veure el post del Luichy per completar el reportatge fotografic de la via...

Al primer toprope ja vaig encadenar, amb pànic degut a la corda de 9mm acaronada per la fulla que somreia amenaçava, psicòtica, en seccionar aquell "cordino" si queia a la travessia pels sostres...

Dubtós vaig sospesar el deixar-ho estar, però no podia...sabia que a nivell "fisic" podia "flutar" per la via, però a nivell emocional dubtava de tot...Assegurances allunyades, assegurances que t'has de "saltar" per evitar que la corda entri sota la fulla d'afaitar, amb un buit al.lucinant pels pocs metres que té, i un ambient que em deixava glaçat...no podia caure, no volia caure...i tenia una por que no sé si era certa o irracional. Tantmateix sabia com les gasten els autors i que no podria fallar ni fer-me enrrera un cop sortís de la reunió...

"Si la he fet en toprope la puc fer de primer",...però la entrada al sostre ja suposava un xapatge dur i allunyar-se del seguro a una distancia "curiosa"...levitar pel sostre saltant-se un primer, i un segon seguro, i xapar penjat de un genoll sobre un buit surreal i dins de una mena de BLACK CAVE en versió Cavallers.

Vaig posar el cap en mode SAMURAI i tot va fluir...no problem, els passos es succeïen i gaudia de l'aire, del buit... Les inmenses muntanyes lluïen la posta i la seva visió altre cop em feia explotar els puilmons de emoció...un, dos, ojo que faig el pas, peus volant, lance "a pèl", TORA TORA!, ja he fet el sostre...fins i tot havia trobat una seqüència evitant "el filo" del crux final en que has de fer un pas, evitant bisagra en un granet de quars...però vaig preferir seguir el camí traçat i un cop fet aquell pas ja només quedaven els 15 mts finals amb una sola xapa....facils però absorbents...buah, quin plaer...!!!!

Alejes curiosos...no problem, easy...

Ja esta , la 2a repetició de la via..."no és per frikis a seques" m'havien dit..."cal quelcom més"...però vaig agrair les sessions de bloc i sentir-me fort...van compensar l'angunia inicial...puta mare. Gracies de nou Agus per mostrar-me el camí del guerrer...

Torno com un llamp atravessant de nit el país, amb la furgo, sol i trist...escoltant RADIO 3 i Makako, amb red bull en vena per no adormir-me...

A "la Vall" cada cop regna més la soledat, els bloquers locals segueixen insistint, pràcticament afincats al bosc, els turistes han desaparegut, les reines de "la Plaça" teníen xapat i la Farradura era un tranquil i melancòlic record de dies de tarambana. Vaig dormir als prats del "resort" per motivar-me amb la vista panoràmica d'aquells pics que em posseixen, per impregnar-me de la seva llum, de la seva energia...

De gran jo vull ser com els bons !!! Pato, GRACIES, i al MORENO RECORDS....

FLASHPOINT (Abstenir-se ONSIGHTERS): Busqueu el secret, simplement dir-vos que la via és BELLA, de les bones o millors de CAVALLERS, diferent perquè desploma, que no és EXTREMA en quant a grau i una mica en quant a psicologia, que cal anar en compte en la estrategia de superar "el filo", que val la pena, que no us espanteu i que potser jo sóc un cagat i no n'hi ha per tant...a vista brutal, assajada si tens el grau és un plaer...

Més SantBenet ( ESKORIA DALTÒNICA 7b+/c)

Corria el gèlid i plujós hivern del 2006 que amb l'ORDOÑO ens vam acostar al refu...plovia i queia una mica d'aiguaneu...remugava, bastant frustrat, quan de sobte se'm va acudir que a la part de sota de la roca d'en Barberà igual encara aguantava una mica la seca abans els regalims no s'empasséssin qualsevol possibilitat d'escalar.

L'Ordi em va mirar com flipant, feia un fred impressionant i el que menys volia era sortir a aguantar metxa sota la pluja..."Tranki bow, que serà un moment...".

La part de dalt de ESKORIA SUBVERSIVA estava mullada, i la part de baix de DALTÒNIC amb la humitat regalimava...de sobte vaig veure la llum i vaig mirar de trobar una coreografia que em permetés linkar les dues vies en un combo que va resultar GALACTIC !!!

Apart de les dues castanyes, gelat, al lance superior de Daltònic, que gairebé em costen un turmell ( ojo l'assegurador), va quedar un combo preciós de un grau de 7b+ o 7c...molt guapo...quan ja tenia els passos la roca començava a rajar i vam acabar marxant...

Amb en JUANJO i en JD ens vam acostar de nou al lloc...no plovia però mig gelava i en un moment va nevar i tot...amb doble pantaló i tres samarretes vam intentar escalfar inútilment...feia molt de fred i en Juanjo va decidir dedicar-se a captar la PRIMERA ASCENCIÓ de la ESKORIA DALTÒNICA...es veu que la rasca li va fer baixar el nivell d'atenció i va posar la càmera girada, i no va guardar massa la postura respecte a la vertical...hehehe.

Menció especial al minut 1:54 fins al 2:25 amb el "ballet" obligat que conforma la coreografia esperpèntica per unir bidits i controlar peus...pur STBENET !!!!

LA via és una de les "bones" del Barberà, resistent i amb diversos passos clau

Sona el mestre Harper amb "whippin'boy"...


Gracies al'Ordoño per la paciencia ( i felicitats pel que et vé bow!!!recuerdos!!), al JD pel belay galàctic entre la rasca inhumana i al Juanjo que, resignat, em va seguir amb l'ull digital, penjat, quan molta penya hagués fugat.

En dos dies no em vaig sentir els dits després de un dolor inmens de tant de fred...buah...St Benet és sublim bows...

Més SOLOS INTEGRALS

Sembla que la activitat esta de MODA...quina por...

En LUICHY ha pogut captar en directe aquestes imatges de els darrers SOLOS a la XALMET de CAVALLERS...si els veiéssin els seus pares segur que no els faria gens de gracia...

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2010/09/free-solo.html

ALPINART i "ESTRELLA FUGAZ" al Mussol del Pa de SUCRE ( TUMENEIA)

Fa ja molts anys, en una SEGONA o TERCERA FASE de exploració escalatòria a la zona de TRAVESSANI, quan ja es començaven a encarar línies realment agosarades, l'EMILIO ORTEGA i COMPANYS es van currar el pateig infame fins al MUSSOL del PÀ DE SUCRE...una mena de "LLORO" pirenaic d'uns 30-40 mts que vigila petrificat les valls de Bohí, per un costat i de la Restanca per l'altre...parant llampsi trons que aterren la cresta del Comaloformo als Tumeneies...En aquest "MUSSOL" hi van deixar una fissura, "ESTRELLA FUGAZ", de VI/A0 que és una de les línies més estètiques de la contrada.

El 1999 amb la neu i la boira, i el sol, llepant-nos les orelles, amb l'ALBERT FUNOLLET ens vam currar els "45 minutos de l'EMAITZ" que es van convertir en 2 hores enmig de congestes i pedreres, des del VENTOSA fins al peu del MUSSOL...hipermotivats segurament per la HIPOXIA ens vam encarar a la via i en va sortir un ROTPUNKT de no més de 7a en una FISSURA que qualificaria de INCUNABLE...guapíssima...!!!!!!!!!!!!!!!


Dec ser un mal proselitista, però no crec que a pesar de nombrar-la als 4 vents ningú s'hi hagi acostat...i finalment l'Oriol Baró va sucumbir novament als encants del seu país i es va patejar l'aprox. ( que per ell és com anar al jardí de casa a regar les plantes), aquest cop acompanyat del fotògraf ( i guia) SERGI RICART (http://www.alpinart.com/) qui amb incommensurable vista es va enfilar per l'aresta i va obtenir una imatge per la qul jo donaria una falange per poder-ne ser el protagonista.

Si les fotos de la DIGITAL CRACK als Còsmics són una igona del lliure esportiu à Chamonix, JA TENIM LA NOSTRA ICONA, de la mà de dos fanàtics de casa, i que segurament donarà que parlar quan es difongui.

Felicitats al Sergi per l'ull fotogràfic i enveja sana de l'Uri de ca TXEP per estar allà...joder que cabrón...

Foto: SERGI RICART www.alpinart.com

Us recomano entrar a http://www.alpinart.com/ aquesta que us mostro és només una imatge de les que conté aquesta pagina...totes molt bones...

I si encara teniu sang frikialpina deixeu-vos encantar pel TUMENEIA...la poesia d'aquesta agulla mereix el passeig fins a la Bretxa Harlé...

EROS I TÀNATOS

Aquests darrers dies d'estiu a casa dels pares, com molts anys, hem gaudit de les "tardes sota la surera" un happening cultural que anualment, a finals d'agost, organitza ja des de fa anys i anys principalment Na MARIA , a st Miquel d'Aro.

Resulta hipnotitzant seure a la fresqueta, sota l'alzina, i deixar-se emportar per la música i la poesia...de Bach a LLach, de Beatles a Albinoni, Bernstein, Verdi, Handel...i molts altres que amb el piano de la Maria i la veu de la Laura, ens deixen encantats durant l'estona que en podem gaudir...

El meu PARE desglossa poesia catalana amb un saber fer que, partint de la seva sorneguera i explicativa introducció que ens obre la ment i fa de clau de volta per entendre el llenguatge poètic...cada any busca i rebusca entre clàssics i moderns algun poema amb connexió amb fets actuals i que pugui comentar...i com que aquest any el tema de STATUS QUO econòmic és sensible i de l'ESTATUT n'estavem fins als collons, la part patriòtica se la van reservar la Maria i la Laura amb el CANT ALS PIRINEUS, amb un fragment gairebé Wagnerià que no va deixar impassible a gairebé ningú...no m'imagino com devia ser als teatres d'òpera escoltar Verdi en plèna època del "rissorgimento" italià...

El pare però, es va dedicar a temes molt més "interiors" i amb increïble destresa va relacionar els clàssics grecs i la psicologia freudiana (és editor de llibres de medicina) a través de les pulsions/conscient i l'ànima/subconscient de l'amor i la mort...des de Homer fins Freud...aquells sentiments i consciència que es formen quan l'home accepta que la vida és un parèntesi enmig de la eternitat en el qual se li permet existir...un parèntesi que s'obre amb un acte de amor i es tanca a través de la mort...aquest fets , com diu el pare ( que no ja no es decanta per la ciència o la ment mai per separat), pertanyen a aquell "gènere de coses" que no surten als scanners ni a les radiografies, però que menen tota la nostra existència...

Linkant a tort i a dret,el pare va rescatar un "poeta" esdevingut uns dels fundadors de la publicitat moderna (basada en connectar producte i sentiments)...i ens va deixar contentment glaçats declamant en PERE PRAT GABELLÍ,...a través de la poesia ens va mostrar "d'on surt la poesia" i on acaba la propia existencia......en 14 linies ben trobades...increïble.


La vella cançó...

L'amor sembra,
la mort sega...
dia i nit van fent camí
L'amor té la gracia grega,
la mort...sap parlar en llatí...
Per les vies del destí,
repartint la sort, que és cega,
l'amor sembra i la mort sega.
Són amics i fan cami
amb una dalla i amb un arc.
La mort sega, l'amor sembra,
negres clots, blaves sagetes...
i per la dalla i les sagetes...
canten i canten i canten els poetes....


I a què vé això???????????

Aquest estiu, mentre vagarejàvem amb la Lila al refu va apareixer la CAROLINE, guapa ella...amb un mal començament i un millor final ens vam fer col.legues, i col.legues dels seus col.legues, i vam anar a trepar tots plegats...i resulta que el DAVID és un nano curiós, amb unes aficions curioses...amb un blog estrany i una activitat que REALMENT no deixa dubte de que per ser purista només cal ser-ho...i la resta són tonteries..més segures això sí...a mi em fa angoixa, sabent què és un solo, pensar en el que fa...actualment en DAVID ha encadenat dues vies a Montrebei, una a les Bagasses, una a Regina i una a Els Arcs...per flipar , en poc més de 12hores i en 21 d'agost!!!

Coses estranyes i discretes que no recomano emular...al blog http://8anisme.blogspot.com/

A cuidar-se David i Ingrid, una abraçada bows...

All we can do is keep breathin'

S'ha acabat l'estiu i mentre escolto "ENDLESS SUMMER" dels "SANDALS" com un cant a el "viatge sense fi de uns surfistes pioners", em desfilen al davant milions d' imatges de cada segon que hem viscut esgarrapant pedres, esbufegant per tarteres, i estirats al sol del pirineu sentint l'aigua escolant-se entre els blocs...

I igual que l'aigua el CICLE RECOMENÇA, altre cop cap a l'EST, a la BABYLON...mentre els prats, els blocs i els parabolts resten sols i esperen les volves de neu que els cobriràn de nou, aliens a les nostres esperances i delits...però igual que les volves de neu es desfaràn nosatres tornarem, fanàtics , l'any vinent.

Encara queden els pegues a muerte a la XALMET, a veure si faig de primer la "REPUDIADOS"...i segurament apurarem el bloc tant com podrem o com la tardor o l'hivern ens deixin...com els surfistes de ENDLESS SUMMER, el viatge mai acaba, la vida és BÚSQUEDA...ells ja ho sabien i per això van agafar les taules i es van pirar...nosaltres tenim la sort de tenir Bohí més aprop i hi podem pujar quan volguem...som afortunats d'HAVER TROBAT...

El vídeo és un curt TRAILER dels filmets que anirem publicant...poca cosa i si més no molt de simbolisme per seguir respirant...SALUT i BON RETROBAMENT!!!


I per tal que el gaudiu aqui us deixo el TEMA dels SANDALS...la peli/documental és a trossets al youtube...una icona per a molts...Gracies al "SOTANO" de RADIO 3 en un especial FINAL DE VERANO!!!! Vam tornar de encadenar el psicobloc FLOWTHING EXTENSIÓ ( 7c+/8a) a TOSSA amb un inmens somriure a la cara...

Excel.lent video de BERNARDO JIMENEZ (http://www.bernardogimenez.com/) en que es recullen les performances artístiques, escalatòries i filosòfiques de NICOLAS FAVRESSE a Siurana...en el seu blog hi trobareu diversos filmets i vídeos dels bons...motivació perfecta per recomençar la temporada i somniar nous projectes d'hivern...

BD athlete Nico Favresse on La Reina Mora (8c+) in Siurana, Spain from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Reading "Riders"

Riders...Cavallers...aquest univers de temporada...sota els estels...milers de milions de anys de metamorfosi pètria repartits en plaques i blocs, fissures i desploms que emanen inspiració per aquells creients que emigrem de la calor cap un jardí verd i gris de esperances...

Riders...Amics...somriures...complicitat i iemes vermelles...iemes obertes, iemes sagnant fanatisme...pegues, crits, ànim, crashpads o ambient de segon llarg...aire entre seguros o blocs brutals on exprimir al límit els manaments BUSHIDO...a muerteeeeeee!!!

Peregrinatge anual...fidelitat...cada cicle nous projectes, sempre millors, més durs, més estrictes, més radicals...Entre el "Yuu" samurai i el "desig que venç la por" de Mateo Alemán...entre la paciència del líquen i la eufòria beatnik, esperant la temperatura perfecta per eclosionar...

Aquest any he escalat ja un somni llis amb ganivets i dents de tauró molt distants, es diu "LEVITA", està a 2.300 mts la van equipar en Roger i en Yaye a la llambria del Vermell...40 mts "impossibles", una entrada on "el mètode" és "sentir-se una ploma ballant al vent" i un final on "el dolor és una via cap al plaer absolut de navegar flotant pel un "no res" on la vista microscòpica dels equipadors ha descobert codi del camí que la pedra burlesca proposa...

NO SÉ DONAR CAP GRAU, és una via seriosa, a anys llum del que són els 8a's fins ara proposats allà dalt...

A Riders la XALMET oferia encara possibilitats i amb en Talo com a MC faig de peó equipant una linea futurista per on més llis i vertical tiba...seguros amb AIRE, passos a bloc un darrera l'altre que fan que qualsevol de les linies escalades fins ara quedin també sota el dubte de no entendre què són...REPUDIADO del EDÉN és "EL PROJECTE"...SEGON LLARG, 40 mts, aire i ambient, galetes entre dits que es crispen i patades desesperades, bloqueigs llepant roca i monodits de grans de quars en lances al límit de tot...

En un miraculós dia de fred la faig en toprope i proposo 8a+/b...i després entra la calor i els meus dits descarnats supliquen treva...encadeno SMITH ROCK ( 7c+ dos cops), ILESMITH ( 7c+/8a), COBRA ( 8a en toprope), FRAMBUESA ( 8a+ en toprope) , RIGOL (8a) i ILEGALES ( 7b+) en una tarda-vespre de descans-deskici...també cau la via del KAOS de l'UNAI ( 7c?) al primer pegue havent muntat abans de xapa a xapa...gracies LiLa, Nawet i Siscu...

I enmig d'aquestes anades i vingudes dos posts PRECIOSOS de amics amb els que , entre molts, hem compartit moments intensos...la Chinita i el Manu Prats:

http://elcajondechinita.blogspot.com/2010/08/arnau.html

http://separatemongolity.blogspot.com/2010/08/noches-de-estrellas-cavallers.html

GRACIES a tots aquells que ens han acompanyat i ajudat a poder escalar fanàticament un any més....gracies Luichy i Rosanna, Ricardo pare i Oriol Baró, Meca, Talo-Rouse i Dana, Ana, Ivan, Manu i Chinita, Siscu, Roger, Miquel, Belén, Yaye, Renatta, Coral, Caroline i Nico, Nati, Montse, la crew del Ventosa...GRACIAS MIGUEL por el Belay en REPUDIADOS....gracies al Carles (que mai em llegirà) per les sobredosis de cargols a la llauna, i a les "jefas" del bar de la plaça per les vetllades de birra, al "Ramonet" de Taüll per aguantar el Nawet ( o és a l'inrevés???), al dels croissants del matí per fiarme i la amiga del Super per vigilar el nano que no desfassés pel carrer amb la bici...GRACIAS CHEMA, NAYARA y JOANA por vuestra compañia y bloques...i al XEVI I LA LAURA per la estada perfecta i els riures a cal TXEP...i per pillar-me en autoestop!!!!...una abraçada i petons de part de la LILA i NAWET i meva..quan tornem penjem el video de l'estiu boig pel Pirineu Lluminós...

RIDING ROCKS

Sortida dret de bloc alt a Cavallers ( el prat. 7a+ o 7b...por...)

Ja esta, tot empaquetat per marxar molts dies a les muntanyes, la vall que tants cops he recorregut.

En Japy Rider se'n va amb la Leah i el petit Nabuk a viure a la cabana dels cims, amb les marmotes, amb les àguiles, amb les altes muntanyes que ens guarden de les tempestes d'estiu i fan que els trons rodolin per les parets.

Hah! Ja tornem a ser aquí! després que l'hivern havia adormit el món de les alçades ara hi tornem de nou per recórrer tots els racons misteriosos de aquest univers de roques eternes i alhora evolutives.

Sona "The Sea" dels TheMan al nou auto i travessem rabent els deserts ardens de la Planura...deixem enrere el mar i la sal per rodejar-nos de pedra i verd, d'aigua i remors amagades dels boscs que deixem enrerra camí de la cabana...

El petit Nabuk aquest any farà el seu primer cim de 3000, i nosaltres ens alimentarem del que poguem per allargar al màxim l'estada en aquest paradís en el que vaguejarem i descobrirem nous secrets de pedra...fins que s'acabin els diners o el combustible...

ENS LLANCEM A LA CARRETERA!

TIME DREAM a RIDERS, BLOODPUNKT i KEROUAC

De vegades el temps és un somni, de vegades un sospir...de vegades un badall, de vegades un esternut...de vegades un bassal quiet, de vegades una cascada, o un torrent..., de vegades el temps és una bola de neu imparable, que creix i es precipita, fins i tot un allau sense frè...de vegades és foc...o és glaç...de vegades el temps és silenci...o soroll...o simplement batec...de vegades és inhòspit, de vegades tranquil, de vegades eixorc i de vegades un jardí de vida i clamor...de vegades angoixa, de vegades plaer, de vegades alegria, de vegades patiment...hedonisme, existencialisme, sadisme i massoquisme, narcisisme i vergonya, vici, virtut, assaig i error, culpa, triomf i fracàs...amor i engany, generositat o gelosia, gassiu o afectiu...cos i ànima, cel i avern...

De vegades el temps és fang, pastelina, mel, vi, ferro...de vegades sorra i pols i de vegades seda...de vegades inici i de vegades final...però sempre hi ha un abans de l'abans i un després del després...De vegades el temps és fum i de vegades boira...de vegades el temps és un camí inacabable i de vegades un lamp fugaç...un cel clar i una imatge nítida...de vegades foscor...

DE VEGADES ME n'ADONO QUE TAMBÉ el sentit del temps es distorsiona, o es comprimeix, i es destil.la en l'essencia de la nostra experiència...en un bloc de granet sòlid i impertorbable que se'n riu de nosaltres i de tant en tant ens deixa que ens hi enfilem sense saber ni el com ni el perquè... I ens cal temps...temps per entendre, temps per pensar, descobrir, interpretar, somniar, estimar i apreciar...per ALIAR-SE amb la pedra i FONDRE'S amb les forces que dominen la seva natura i la nostra, en un TOT complexe i alhora senzillament simple...tant simple com que ELLA LA PEDRA ens comprengui i ens mostri el "camí per descobrir el camí...", potser encara no ho he descobert i la pedra és qui s'apiada de mi, pobre aprenent de Bodhi Satwa...!!!

No vencem sinó que simplement, en uns segons, esdevenim un complement adaptat a la gravetat i a les formes de cada relleu de la pedra que volem escalar...EL TEMPS QUE AQUESTA PEDRA HA NECESSITAT per recrear la seva forma obre una petita porta dimensional als nostres instants, i momentàneament, en som part...són els fulgors temporals de ingravidesa en connexió amb la eternitat estable...són petits bocins de temps en que som aire...som llum, som energia explossiva i concentrada, som sòlids i alhora eteris, i abandonem la nostra essència humana i pesant per traslladar el nostre ésser a un estat atípic que ens permet flotar a través de microrrelleus que aparentment són impossibles de recórrer però que de repent ens deixen pujar per ells.

No sé què ha pàssat, no sé com ho he fet, no sé ni el "perquè" ni el "perquè no" d'abans..simplement hi ha hagut un bocí de temps en que tot plegat convergeix en una serie de factors Karmics que coadjuvats a través de les circumstàncies i el moment m'han projectat amunt, subjectat de preses que abans no existien per a mi, de inclinacions que m'escopíen, de moviment que no podia fer...era carn mortal, he estat un res-total...

No sé si és un estat fisic...no sé si és un estat espiritual, no en sé res més que la percepció del plaer final i un petit esboç de coneixement que crec apendre en aquells fragments de temps en que levito i no sé perquè.

No hi ha dolor ni gravetat, no hi ha cap d'aquells factors que fan que en qualsevol altre dels intents acabi aterrant o relliscant o malpillant o simplement no aixecant el cul del terra...

TRES....SIMPLEMENT TRES...3...1+1+1, primer, segon i tercer...he somiat tres instants i de repent el somni s'ha fet realitat...o estava somniant que somniava? No ho sé, i m´és igual!!!

TRES MOVIMENTS de mà que em projecten des del Crashpad cap al cim del bloc...i de repent estic corrent imprudent per la rampa somital, cridant, udolant, rient, inflat d'adrenalina i alegria, bufant la hipòxia del clímax, i sota muntanyes inmenses que em miren desinteressades, de reüll, condescendents i potser fins segurament menystenint-me..."simplement és un altre boig de la gravetat després de la seva intrascendent i infima proesa personal...bah!!!"

M'assento i ho veig tot des de la meva banda del mirall...em miro la sang al dit, em palpo el colze, i ,mentre l'endorfina em baixa i em desanestesio, somric...és un altre bloc, tampoc és el més suprem, ni el més dificil que he fet o faré "bah, això és el de menys!!"...però m'ha costat un petit ,i inmens alhora, procés d'aprenentatge, de conquesta de nous racons del meu JO...i per això fruiexo...PERQUÈ ESTIC APRENENT, perquè EL TEMPS es mou i jo amb ell...a RIDERS sempre hi ha aquest forat negre i alhora sinèrgic cap al coneixement que és el que més m'agrada de l'escalada...o sóc jo...m'és igual...sóc feliç...és el TIME DREAM que discorre com el RIU MALO, i que se m'endúu i jo em deixo endur...és la BÚSQUEDA de la VIDA, o la vida de la búsqueda, la vida és busqueda, la búsqueda és vida, tot es mou, tot és temps, tot és aire i energia...i m'encanta...!!!!

A sota sento el Nawet que em diuq ue baixi, i la Lila em desperta del trip i em felicita, torno a la realitat que no és més que part de la realitat apart del total on sóc...amics, furgo, frescor, llibertat, plaer, amor, roca, aigua, muntanyes...

IRIE