Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA\
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, desembre 04, 2009

FRASES per PENSAR

Con il nuovo modo di spianare le montagne da parte de la nuova gioventú di alpinisti è difficile trovare il confine fra l'alpinisme nel vecchio classico senso del termine e l'alpinismo di puro stampo sportivo, se cosí vogliamno chiamarlo...
(1933: Bergsteiger Magazine en una crítica a l'ascenció de Comici i els germans Dimai a la seva ascenció a la Grande usant claus...)
De vegades el dubte ens assalta, les coses que fem ,pensem o desitgem es poden allunyar d'un ordre establert, de una "moral" o fins i tot "ètica" particular...la mentalitat d'un deternminat moment esdevé obsoleta en unes dècades, o, fins i tot ara, en pocs anys...¿Qui té "la raó"?¿Què és la raó?...


Comici, als anys 30 va esdevenir l'eclosió post PREUSS d'una generació de verdaders ( com els anteriors) "fanatics" de l'escalada que van trencar moltes barreres...enaltit per molts i criticat per altres, Emilio Comici adoraca l'escalada de sd'un sentit esportiu i vital que el va dur a ampliar les fronteres de dificultat.
Mort en un accident fortuït en una palestra poc important, va deixar imatges com les que es mostres en aquesta pel.lícula relaxant i motivadora alhora.
Ara fa 70 ( SETANTA!!!!) anys, la gent ja s'enfilava en la vertical amb una soltura i un flow gairebé atemporal...


Després de llegir les seves paraules i veure aquest filmet moltes coses que ens passen pel cap a nivel de debats queden enrrera...


Viviamo innazitutto di percezioni sensoriali, questo va inteso nel senso più profondo dil termine. Ognuno ha le sue, altrimenti la vita sarebbe inutile e vota. Ma per podere vivire fino in fondo questa vita occorre rischiare qualcosa"
(Emilio Comici: In solitude fra le montagne)

dimecres, desembre 02, 2009

PIRIPI 5- ESPERANÇA 1. STBENET 10


BUah...
Aprofitant la ventada i l'ona de fred misèrrima i prevista enfilem cap a STBENET...cal mirar QUÊ em passa quan es donen les condicions pefectes.

Tot i l'esgotament generalitzat del meu organisme degut al cicle training he de resoldre petits dubtes que encara no tinc clars...

Amb el material a dalt al refu la pujada es fa xiulant...arribem al refu i sembla que hi ha cua per la via...joderrr! CAP PROBLEMA, en Miquel, un paio portugues manrusià, fortíssim i més simpatic encara, li fot pegues a la via i cada cop cau més amunt...flipooooo, qui tingués la seva edat coratge i força, cau al darra moviment saltant-se la cinta final i volant 10 mts o més cada vegada...aprenc...

Escalfem a ORDENACIÓ (6a+), una via que amb els anys se'm va fent més familiar...hi pujo sense notar ni que estiro dels cantos...un IV+ mental...

Com que hi ha pressió a les vies miro de escalfar una mica més muntant L'UNICORNI ( 8a) del tirón...la lio a la meitat i arribo al primer crux infladíssim, el faig i al final em penjo...la J diu que l'Eddy no bloqueja bé...bronca i tiro amunt...vaig fent sense pensar-m'hi i quan arribo a la reunió té problemes en aguantar-me...l'ajudo i quan sóc a baix ens n'adonem que l'EDDY ESTAVA PASSAT AL REVÉS!!!! Buah..corda de 9mm, alejes de pel.lícula, l'EDDY inutilitzat i un 8a...combinació perfecta per a estampar-me al terra directament..sort que no ha caigut enlloc..brútal...
La "BERE" lluita a mort a POLONESA/FORO FENICIO (7b+) i encadena...un espectacle moral i visual per a una via que sembla genial. La J li fot a CRIT DE CRIM (7a que sembla que s'ha revaluat a 7a+), i a pesar de la seva mà i la duresa real de la via quasi encadena. En Miquel fluta i vola a PIRIPI..i jo m'ho miro, estic BALDAT...busco les maneres als passos que em costen del 8b i ho deixo per una altra ocasió, m'info on el dia abans encadenava, no em vul fer mal

SEQÜÈNCIA A "POLONESA/FORO FENICIO" 7B+, ENCADENADA PER "BERE". FRANCA I AMB ALEJES ES UNA BONA VIA AMB UN PILA I CONTINUÏTAT ATÍPICA A STBENET
Baixo al terra i sense treure'm els gats m'enfilo a CRIT DE CRIM...quina via, inhumana i guapíssima, escopidora, dura, sense treva i amb presa petita i recomplicada...els avantbraços se m'inflen i em fan mal...la encadeno a vista i baixo il.luminat...déu n'hi do amb els 7a+'s a STBENET!!! La J insisteix, té la mà lesionada però és com una mena de bou tossut, puja, baixa, cau, hi torna...al final la deixa amb una caiguda. És un titán...

STBENET, sempre igual, sempre allà dalt, per damunt de tot..i la PIRIPI, un somni que MOLT LENTAMENT pren formes..la propera ja per sota...a volar toca...


Tinc ganes de tornar a casa...duc una mena de neguit i en passar ja de nit per sota el manolito necessito treure'm una mica la ràbia...faig DIRECCIÓ OBLIGADA (totxo abombat de 6b o 6a+ 10 mts) de nit i sol...mmmmh, psicobloc enmig del bosc...segueixo escalant cap al cim de l'agulla i destrepo , ja calmat, per darrera...abans de liar-la prefereixo marxar...vaig prometre que "mai més" però em costa...
---------------------------------------------------

FLASHPOINT:

En aquest racó de ST BENET hi ha un limitat però alhora ampli ventall de vies per a tots els públics. Comptant amb la via NORMAL a l'ELEFANT ( IIº), i la TIFA de l'ELEFANT ( petit ressalt sota l'Elefant amb vies de III+ a IV+/Vº), podríem dirq ue hi ha representats TOTS ELS GRAUS I LLETRES de l'escala francesa, welzenbach i tal i tal. A la esquerra de l'Ordenació hi ha clàssics com AGÁCHATE que no TE HAN VISTO ( antic IV+/vº revaluat a 6a), PEQUE-MANTECAS Antic V+ revaluat a 6a i recordatori, com la PIRIPI, de la tragèdia de la Valentín), i altres ( YONKIO, etc) de 6a+ a 6c+, més o menys interesants...Un bon lloc per a gaudir de l'estada amb amics que escalin menys. OJO a les pedres que les cabres tiren des de la normal. Evidentment el lloc més protegit és sota el desplom i a les vies del bosc, a la esquerra de tot. LAmentablement el lloc més exposat és de la ORDENACIÓ a la esquerra.

MENCIÓ ESPECIAL a l'arbret solitari del peu de la AGACHATE-PEQUE MANTECAS...el vaig veure créixer fins que un sonat va decidirq ue feia més goig cremant-se a la llar de l'Ernita de St Salvador..PARE PERDONA'LS QUE NO SABEN EL QUÈ ES FAN....



ORDENACIÓ: 6a+, experiment per sota, molt ben assegurat, de en Josep Maria Alsina, previ a les seves vies obertes per sota i en rotpunkt, a l'estil de KUNG FU. Placa poc certical, tècnica de regletes, molt guapa i de peus...interessant i atípicament amb bona presa i passos francs.

MINISTRA DE VERDURES: 7c. Com algunes del NANDU, amb ambinetaco i algun aleje contundent. Dura i dificil d'assajar ( 40 mts). Entra pel DIEDRE CAPETA (V+), assegurant amb un burí i poc més fins al primer bolt. Per a especialistes del sector. Oju. ës bonica però pica.

ORCOS: 8a+. Variant de la PIRIPI, evita el pas del sostre per anar més a l'esquerra ( bloquete) i superar el sostre final a pel lloc més dèbil..dura però menys pilosa que PIRIPI.

PIRIPI-PIRIPA: 8b.Crit de guerra del peque, el mantecas i cia, morts a la valentín ja fa dècades...l'Olmo va obrir amb burils un Ae recorrent al cova, enfilant-se per un diedre i sortint a caçar un sostret final a l'esquerra de la variant de VIº de la sortida de la Cerdà-Pokorski. Tot i el seu "edicte" a EDAT DE FERRO, l'Alsina no va poder resistir l'atracció d'aquesta onada desplomada i reequipa la via realitzant el seu cant del ciogne esportiu. un solid i resistent 8b...passo de dits, a bloc, sense repòs, dinàmics i al final, un desplom acusat i brutal que no dóna treva fins al darrer pas. Assegurances distanciades i que obliguen a escalar...es fa encara en Ae depauperat...sortia a la resenya gloriosa de l'EXTREM-STBENET

ANTONIA:8b. VAriant de sortida del desplom final. D'en Ramonet

DE l'ALSINA/CAMP BASE/SALT BASE: 8b+. Inhumana. Variant de l'UNICORNI, recorrent la part interior del lateral del desplom. equipada i asediada durament però sense èxit per l'Alsina i locals va ser encadenada pel de Manlleu que li va canviar el nom. Coneguda una mica "irònicament" com a Salt Base, es tracta de uns passos humans des de l'Unicorni, que donen pas a un bloc continu de 10 mts amb el clímax en passo dinàmics i a roms fins un bolo inabastable..un infern...alguns (Alsina inclòs) la van deixar per lesions...

UNICORNI:8a..7c+...de 7c en una menció a Extrem ( SKA.LADA en STBENET), en que POLONESA es cotava de 7a i CRIT de CRIM de 6c+..increïble. Actualment de 7c+ ( dir-li 8a seria condemnar-la a rebre massa visites)..és una OBRA MAGNA de visió i estil de l'ALSINA...recorre el lateral extern del gran desplom, entra una miqueta a bloc i s'enfila amb dues possibilitats per l'aresta, fins un megacrux genial i físic on s'entén una altra dimensió de l'escalada en conglomerat. Assegurances distants per al grau encara que molt segura. escalada de resistència i continuïtat...sense paraules. És per mi la via esportiva més bonica/significativa de Montserrat...imprescindible...

POLONESA/FORO FENICIO:7b+. Part d'un altre antic Ae i via que s'ha oblidat ( Foro Fenicio)..crec que d'en MIllet (?)...Via que en un temps vaig veure a bloc i que més aviat ara vaig veure franca i de presa acceptable i cantelluda. MOLT GUAPA, escalñar sempre a la dreta dels seguros...part superior de placa anant a reunió i amb bolts distants...ojuuuu. Sense treva i en desplom fins a la placa final.


CRIT DE CRIM: 7a ( 7a+)..Sempre la vaig conèixer de 7a però sembla que s'ha recotat i amb raó!. I en molts llocs podria ser més i tot. Via molt exigent a nivell tècnic, de visualització i de fè...entrada vertical breu ( 2 bolts), xape franc i aleshores es comença a flipar amb la presa petita que infla sense parar l'avantbraç. treball superexigent de peus i traçat on mai tens al sensació de estar ben agafat...via genial de escalada montserratina clàssica ne versió moderna. em recorda una mica al ll4 de TROLLRYGGEN de l'Aeri, més curta i, només una mica, més franca

divendres, novembre 27, 2009

BARRU 7:30-PIRIPI 0

Com insectes suicides que volant cap a la llum que els fregirà,
seguim profetes i flautistes, com un ramat de cabres
perseguim el plaer perquè no ens falta de res...
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament?
Com es pot viure intensament sense ser esclaus del desig?
no som memòria ni trajectòria,tant sols un punt aïllat...
no n'hi haprou amb la felicitat, exigim eufòria...
("EUFORIA": extracte del disc de MAZONI: eufòria 5-esperança 0)

Ostres...el vici de viure, i de somriure a cares que et somriuen també, la música a tot drap i les hores que s'escolen en el no-res...
Ahir va ser una petita celebració a la PANXA DEL BOW...ja fan 2 anys..dos anys de FANATISME i bon flow...cares conegudes i retrobaments...vam fluir cap al REPU(blica) i d'allà, fins a les primeres llums, ens vam esbudellar pel BARRU...
Curiosament un PETIT RETALL DEL KARMA en la seva època pretèrita i en versió VALLESANA...música trallera, nocturnitat i alevosia, absència de barroc substituït per bizarrisme contingut que es podria igualment assimilar al forat de una clavegera que gorgorejant, engoleix enregollada, com un púlsar, tot allò que pulula perdut pel centre de Sabadell a hores intempestives...

i dels STONE ROSES, FOOLS GOLD...un tema lisèrgic per acabar la nit...
zzzzzzzzzzz!

dimarts, novembre 17, 2009

CANSIÓN d'AMOL

EL SEXTO de los siete PECADOS CAPITALES es la ENVIDIA, según el mismo orden que usó DANTE en su obra la DIVINA COMEDIA....Nada más lejos de mi intención, aunque no negaré que cierto "gregarismo genético "me incita a un proceso de "asimilación morfológica" con otros apreciados bloggers/ras que ultimamente se destacan por ilustrarnos con BUENA MUSICA de refinada intelestualidá.


Pero como menda és algo barriobajeril, y en su limitado repertorio musical no consta nada demasiado elaborao, pos te la meto ( la música): "de la buena, de las que saca las penas, pa que te la comas toa, que està sabrossssona, y al fin, te des cuenta de que no vale lo que te cuentan, que no te mientan, que los tristes se revientan, que los lokos vuelan, y lo mejol: el descontrol, ni colonia ni formol, solo alcohol, y TUS nalgas de 14 kilates, pa mojal pan con tomate, de las que le alegran a los cuates..." -jodel que fasil es rimal con el vasilón...).TR