dissabte, de desembre 19, 2009

AGULLA DEL SENGLAR. GAME OVER

http://www.youtube.com/watch?v=qNgA38SZ3js

Em llevo amb una mica de ressaca, ahir vam "tancar" la PXB, els amics de sempre, amb una psicodèlica barra lliure i sessió de DJ ( molt pro, però potser massa privada)...després de tripar amb les elucubracions d'en Huber, compartint amb ell unes ( bastantes) cerveses, bon flow i explicacions de la seva perspectiva...des de els solos a els fills...no és precisament una persona descontrolada i que no planifiqui les seves ascencions o vida..això sí, com a bon muniquès també té una gran pilaca a l'hora de les libacions de llúpòl...

La PANXA del BOU va oferir un excel.lent sessió de conferència, amb la presència de l'Anglada,en Cerdà, i la Eli Vergés com a convidats d'honor. És molt remarcable el fet de la bonaq visió en connectar de manera molt clara el passat amb el present i les tendències punteres reconeixent d'on venim, qui som ( o podriem ser) i on anem...l'escalada com a essència per damunt de tanta tonteria...Bravo als de la PANXA amb un llarg i emocionant aplaudiment a en Joan , en Josep Manuel Anglada i la Eli ...que van explicar com d'al.lucinats estaven en haver vist com l'Alex escalava una via en poques hores i en colo( la directa Hasse-Brandler) que a ells els havia costat dies i innombrables llargs d'artificial...

En quant a la conferència: PLÈ TOTAL. Es va duplicar l'assistència prevista i les explicacions d'en HUBER van demostrar al públic que l'escalada és un esport que mai deixa d'evolucionar. L'Alex comença la conferència amb una foto del Mont Blanc, la muntanya més alta d'Europa, conquerida al segle XVIII...si "el més alt i més dificil" ja estava fet finals del 1700...què queda per fer? la 5a DIMENSIÓ és un recorregut per les seves darreres expedicions, una mostra de la dimensió del "sentiment" més enllà de l'alçada, l'amplada la profunditat o el grau...l'esperit.
Sentir-lo parlar ens va traslladar a una visió, si bé no mística, molt propera a un estadi evolutiu madur, amb una perspectiva fanàtica però molt experimentada, que permet evaluar el món de la muntanya des de molt enllà de la majoria de la gent...no costa entendre el perquè uns són a el més alt d'aquest esport i altres ( http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16942&IdGrup=8&ordre=1) es mouen per les clavegueres i cap l'obscuritat de l'oblit...

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ahir vaig tancar un altre cercle...la darrera via que em quedava a l'Agulla del Senglar, molts anys després del 92, el primer any que hi vaig ser i fer la primera via...
Passat el crux del sostre i encarant la darrera part de SPRINT FINAL 8a+ (foto LUICHY)

Amb el SEGON LLARG DE LA DISCORDIA ( 7c+) ja tinc tot el sector al sac...va ser breu ( surt al 1er intent despés de muntar-la) però emotiu, emocionant i amb una temperatura SOTA MÍNIMS ( no superem els 4ºc), amb en JUANJO BOW que va encadenar la SOMNI DIABÒLIC ( 8a) despres de una èpica lluita a mort contra la pila i el fred...felicitats, va ser molt bonic....

Si bé ja havia publicat un post FLAIX del sector, avui publico la ressenya, tal i com vaig fer amb el sector CENTRAL DE GELIDA o el SECRETIVO, de les vies i "COMBOS" possibles que he escalat al sector, de cara a aclarir-ne graus (personals) i traçats possibles o recomanats...

Va ser un genial dia d'escalada "LIGHTSPARKS and BUBBLES" de GOOD FLOW ...vam acabar compartint un excel.lent COUS-COUS, cervesa i olives al GRANADA, on el Barça, com un lleó, guanyava la SISENA en un redpiont brutal i inèdit en la història...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La major part de les vies ja són prou conegudes però incloc els graus que més o menys consensuats em semblen, per referència...

1. DIEDRE: 6b .Bonic i amb assegurances on cal però allunyades

2.FISH: 7a+. Enravessat i massa aprop del diedre, preses relliscoses, poc interessant

3.RUSH: 7c ( ll2 7c+). Línia pionera de la dificultat al lloc. Traçat sublim de placa vertical desplomada. Assegurances distants encara que molt segura. es pot muntar pujant pel diedre. La segona tirada, a pesar de un bon repòs a la R1, presenta una placa delicada i pas més dur a un sostret, amb bloqueig de bidits. Interessant arribar fins dalt encara que la part sublim és la inferior...

4.DISCORDIA: 7b. Inicialment un sòlid 7b+, que traçava directe a la part superior. Actualment s'escala per la esquerra, de manera que segueix presa més agraïda ( 7b). Assegurances adequades encara que amb alguna distància allà on la presa és més generosa...

EL SEGON LLARG DE LA DISCORDIA segueix un escut a la DRETA, que és combinabñe de dues maneres:

  • CAP A VIATGE IMAGINARI ORIGINAL: 8a. Després de la DISCORDIA escalar un tram molt bonic i calcari fins el repòs del VIATGE, d'allà sortir per VAITGE IMAGINARI ORIGINAL, a la esquerra, un duríssim pas a bloc que projecta la via a la 8ena dimensió, especialment després de l'apretada anterior...
  • CAP A VIATGE IMAGINARI PER LA DRETA: 7c/c+. MOLT MÉS HOMOGENI, després del pas de calcari, escalar en bona presa i atlètica cap a la sortida falsa de Viatge Imaginari. EL PRESENTO COM EL COMBO més interessant i homogeni...

5.VIATGE IMAGINARI: 8a. Entrada de presa petita i vertical. Interessant prexapar la 1a assegurança. Placa de continuïtat amb algun pas ( hi ha una reunió intermitja per baixar del cim amb cordes curtes), tram calcari al.lucinant i atlètic i repòs abans de la tralla. ORIGINALMENT la via sempre ha anat per la esquerra i existia un spit a la dreta que es va usar per muntar les vies ( i una reunió que ara també esta desequipada). El pas final és un complexe bloc de tres moviments contundents ( Rom dret a tridit esquerre d'espatlla, tridit a monodit de iema dret d'espatlla, i lance d'esquerra a canto bo amb microajuda intermitja...). Via que tot i estar molt concentrada és un bonic i psicodèlic itinerari, dels més llargs del sector...35 metres de tralla mental amb la cleca final.

POSTERIORMENT es va reequipar i escalar la VERSIÓ DRETA ( 7c/c+), interessant per ser una via de CONTINUÏTAT on l'entrada és el crux...la resta és un bonic llarg de resistencia soft, molts passos, reposos i tram final de terrassetes desplomades. Si bé és una mica apòcrifa i escaquejant realment és un combo atractiu per progressar entre RUSH i CORRECAMINS ( 7c+/c)

6.CORRECAMINS.7c+...antic i breument considerat com a 8a, es va deixar de 7c+ encara que la comparo a vies de la ROCA D'EN BARBERÀ ( St Benet) de l'estil de YUYU (7c). Hi ha gent que considera BEN PETAT com a 7c+, sent Correcamins menys dificil. Via contínua de 7b o 7b+ plaquero ( una mica trencat i inconcret, i amb algun aleje...compte) fins a un bloc final enravessat i vilonet, però no dificil quan s'ha controlat. Sembla impossible donat el tamany de una regleta-bolo, però amb una bona combinació de peus i ben recuperat, es fa bé. La vaig encadenar al segon pegue però l'he provat de nou, molt més tard, i ´çes una via que no es pot menysprear

7.TRENQUEM EL BLOQUEIG: Originalment amb una pedra sikada a la seva part superior es cotava de 8a+. Es tractava de una via resistent amb un pas morfo al mig, tecnica i esgotadora i amb un final de força on la pedra ajudava en el penúltim moviment abans de reunió. Actualment la pedra no hi és...suposo que una mena de pedra com mitja pilota de tennis ( amb canto) és molt millor( també presa de peu), que l'actual bidit ( natural) de primera falange o menys...abans podia ser 8a dur o 8a+ soft...ara puja un plus segur...seguei de 8a+

8.BEN PETAT. 8a. Antic 8a decotat a 7c+, el temps l'esta mantenint com una prova de resistència amb pas intermig. PRECIOSA i CONTÍNUA VIA de les de lluitar fins al final. Mur inmens desplomat amb algun repòs a aprofitar. A la primera vira un complexe empotrament de colze permet relaxar-se molt. A la llastra calcària cal sortir prou descansat per afrontar la secció CRUX i aprofitar el megarrepòs ( efecte sinpèrgic sio us hi esteu prou estona) per sortir descansat cap al tram final a reunió. La major part d'ascencionistes la considerem un petit 8a sense cap dubte...jo tampoc en dubto massa tot i que és una via espoecialment coreogràfica que quan la entens és més assolible...pilosa i fanàtica....decidiu vosaltres...

9.SOMNI DIABÔLIC: 8a. Antic 8a+, menys difícil que la seva veïna Sprint Final, ha quedat com un bonic i sòlid 8a. Entrada complicada fins la 2a assegurança, repòs abans de un mur desplomat i vermell on un monodit i una regleta esdevenen la clau de la via. Travessia complexa amb assegurança sota els peus i muret final a l'estil de SOLEIA i de resistencia. Tot i ser més bloquera, la seva concreció fa que, anant per feina, sigui comparable en dificultat a BEN PETAT...

10. SPRINT FINAL. 8a+. Una altra joia montserratina. Entrada de dits, reposos varis i mur desplomat de bidits-monodits hiperfanàtics fins una repòs semibò. Pas tecnic i sostret de bloc. Sortida resistent amb sorpresa final en una banyera roma a gestionar ( menyspreany aquest pas el 96, el 2010, sota el sol se'm revela com el verdader crux final de la via...). Molta pila on s'ha de saber aprofitar els reposos abans de la carrera a reunió. POTSER la millor via del Senglar, tot iq ue entre tantes joies és absurd escollir...

11. SAME 7a+/b. Fissura corresponent al primer llarg de A1/2 de la via SAME d'en Santi LLop, primer dels exploradors del sector. Si bé TOTA la via és interessant, es tracta d'una dificultat que espanta a clàssics ( A1+/V+), mentre que els frikis no estan interessats en carregar els aliens i friends per acabar passant angúnia en una via on el crux superior es protegeix amb alguna escarpa i buril antic. La via és bonica i els passos difícils interessants. Recomanable per a polivalents que vulguin tatxar el sector...Cal dur encastadors i una U llarga i una curta tampoc sobren, a l'igualq ue alguna paqueta recuperable.

12-13-14: Vies amb scellements, 7b+,7c, i 7a+ de placa delicada i poc marcada. L'equipador no ha volgut difondre-les. Laberints montserratins sense massa acceptació.

divendres, de desembre 11, 2009

EL MAR

Buah...
Hi ha moments en que la melancolia adopta formes estranyes, entre eufòria i tristor, una mena de sentiment de recança d'allò que no va ser i ilusió del que hauria pogut estar...la potencialitat engega ganes, i la negació la bloqueja.

Ara que arriba l'ona de fred ( per fi )...remeno fotos de l'estiu i no em queda més remei que dir adéu definitivament als records de Mallorca...
I per tot allò que no va poder ser una canço de MANEL ( una de les conegudes), un grup d'aquest que de tant en tant et queders parat dels bons temes que fan...simples i concrets...

dijous, de desembre 10, 2009

The whippin'boy

Seguin amb la tradició instaurada...aquest cop un "incunable" del mestre...tema estrany i sospìtós, però demostrant que és un king amb l'eslaid de guitarra i amb el blues...

Aquest és un dels meus preferits
http://www.youtube.com/watch?v=y4_G9CEZ9Cg&feature=related

El 2008 vaig equipar una via en un sector inèdit a l'empordà...per un error de traducció ( entenia Weeping enloc de whipping), a la via li vam posar "EL PLORAMIQUES" ( the weeping boy), quna en realitat s'hauria d'haver dit "l'Ase dels cops" (WHIPPING BOY).

Tant se val, va quedar un vión, 15-20 metres de traçat en un desplom continu, gairebé sostre...havia de ser un "projecte" a llarg plaç i al final va quedar de 7c+...però preciosa. Mentre l'equipava, la arrglava i pujava a catar-la, tenia al cap aquesta cançó...

dimecres, de desembre 09, 2009

Camí de Siddharta (3er dia)

Les estones entre intents a la ermita de St Salvador donen per pensar...aquestes estades aquí dalt fan que el meus 4 sofriments es vegin eliminats momentàniament del meu Kharma...escalar aqui dalt és un pas gegant en el camí del Bodhisattva, més enllà del nirvana enganyós que regna allà baix i ens converteix en il.lusos Arahant...

Cada dia aconsegueixo uns centímetres més, en l'aspecte físic i en l'aspecte psicològic...logro remuntar potser a estones fins al mateix lloc, igual però més serè...repeticions d'aprenentatge que em duen a coneixer-me tant a mi com a cada milímetre de la pedra per la qual progresso..l'entenc a ella a mesura que m'entenc a mi mateix...és el viatge de la escalada més enllà dels propis límits...però hi ha límits?
Recordo que creia que sí, que n'hi havia, i m'enfadava i renegava...la vanitat i la còlera, la impaciència, i l'Arnau , un bon amic, que em deia que "tot era dins del meu cap"...ell feia broma, però jo de sobte vaig fer un click i levitava per la "ENTRE LAS CEJAS"...havia superat el meu límit mental personal, i al VUELO...eren vies atitètiques de les meves capacitats però adoptant una actitud de meditació, d'expectant il.lusió, les podia escalar...

Anys més tard és el mateix, i gaudint , al límit de l'irreal, de l'entorn, dels somriures, de les remors, de la calidesa del sol assentat a peu de via, de l'Arnauet , de l'olor a llenya, dels petits instants que acarono cada presa, de les petites estibades de la gravetat i del ball amb ella...m'endinso cap al Satori, gaudeixo el Kenshou...ho vaig entendre a Bastardo, mentre flotava sol sobre un crashpad...o estirat sobre l'herba de Cregüenya, gaudint del sol i la neu, 13 anys després de somniar per primer cop amb una via que aleshores no existia i que ara ja he escalat...

Ara ho he entès mestre...és simplement el camí, per arribar a algun lloc, sempre s'arriba a algun lloc tant i sols cal caminar...tant sols cal escalar amunt...tant sols cal buscar, especialment dins de nosaltres mateixos...
Fotos:
*Posta de sol a la carretera
*M. a POLONESA ( 7b+)
*P. a UNICORNI ( 8a o 7c+)
*TR Sortint del "llibre" a UNICORNI ( Foto: Jaumet)
*Lila a "PEQUE-MANTECAS" 6a expo
*TR Lance superior, escalfant a UNICORNI en rotpunkt! ( Foto: Jaumet)
*Amb Nawet
*Cordada al Ràpel de la Prenyada

divendres, de desembre 04, 2009

FRASES per PENSAR

Con il nuovo modo di spianare le montagne da parte de la nuova gioventú di alpinisti è difficile trovare il confine fra l'alpinisme nel vecchio classico senso del termine e l'alpinismo di puro stampo sportivo, se cosí vogliamno chiamarlo...
(1933: Bergsteiger Magazine en una crítica a l'ascenció de Comici i els germans Dimai a la seva ascenció a la Grande usant claus...)
De vegades el dubte ens assalta, les coses que fem ,pensem o desitgem es poden allunyar d'un ordre establert, de una "moral" o fins i tot "ètica" particular...la mentalitat d'un deternminat moment esdevé obsoleta en unes dècades, o, fins i tot ara, en pocs anys...¿Qui té "la raó"?¿Què és la raó?...


Comici, als anys 30 va esdevenir l'eclosió post PREUSS d'una generació de verdaders ( com els anteriors) "fanatics" de l'escalada que van trencar moltes barreres...enaltit per molts i criticat per altres, Emilio Comici adoraca l'escalada de sd'un sentit esportiu i vital que el va dur a ampliar les fronteres de dificultat.
Mort en un accident fortuït en una palestra poc important, va deixar imatges com les que es mostres en aquesta pel.lícula relaxant i motivadora alhora.
Ara fa 70 ( SETANTA!!!!) anys, la gent ja s'enfilava en la vertical amb una soltura i un flow gairebé atemporal...


Després de llegir les seves paraules i veure aquest filmet moltes coses que ens passen pel cap a nivel de debats queden enrrera...


Viviamo innazitutto di percezioni sensoriali, questo va inteso nel senso più profondo dil termine. Ognuno ha le sue, altrimenti la vita sarebbe inutile e vota. Ma per podere vivire fino in fondo questa vita occorre rischiare qualcosa"
(Emilio Comici: In solitude fra le montagne)

divendres, de novembre 27, 2009

BARRU 7:30-PIRIPI 0

Com insectes suicides que volant cap a la llum que els fregirà,
seguim profetes i flautistes, com un ramat de cabres
perseguim el plaer perquè no ens falta de res...
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament?
Com es pot viure intensament sense ser esclaus del desig?
no som memòria ni trajectòria,tant sols un punt aïllat...
no n'hi haprou amb la felicitat, exigim eufòria...
("EUFORIA": extracte del disc de MAZONI: eufòria 5-esperança 0)

Ostres...el vici de viure, i de somriure a cares que et somriuen també, la música a tot drap i les hores que s'escolen en el no-res...
Ahir va ser una petita celebració a la PANXA DEL BOW...ja fan 2 anys..dos anys de FANATISME i bon flow...cares conegudes i retrobaments...vam fluir cap al REPU(blica) i d'allà, fins a les primeres llums, ens vam esbudellar pel BARRU...
Curiosament un PETIT RETALL DEL KARMA en la seva època pretèrita i en versió VALLESANA...música trallera, nocturnitat i alevosia, absència de barroc substituït per bizarrisme contingut que es podria igualment assimilar al forat de una clavegera que gorgorejant, engoleix enregollada, com un púlsar, tot allò que pulula perdut pel centre de Sabadell a hores intempestives...

i dels STONE ROSES, FOOLS GOLD...un tema lisèrgic per acabar la nit...
zzzzzzzzzzz!

dimarts, de novembre 17, 2009

CANSIÓN d'AMOL

EL SEXTO de los siete PECADOS CAPITALES es la ENVIDIA, según el mismo orden que usó DANTE en su obra la DIVINA COMEDIA....Nada más lejos de mi intención, aunque no negaré que cierto "gregarismo genético "me incita a un proceso de "asimilación morfológica" con otros apreciados bloggers/ras que ultimamente se destacan por ilustrarnos con BUENA MUSICA de refinada intelestualidá.


Pero como menda és algo barriobajeril, y en su limitado repertorio musical no consta nada demasiado elaborao, pos te la meto ( la música): "de la buena, de las que saca las penas, pa que te la comas toa, que està sabrossssona, y al fin, te des cuenta de que no vale lo que te cuentan, que no te mientan, que los tristes se revientan, que los lokos vuelan, y lo mejol: el descontrol, ni colonia ni formol, solo alcohol, y TUS nalgas de 14 kilates, pa mojal pan con tomate, de las que le alegran a los cuates..." -jodel que fasil es rimal con el vasilón...).TR



dilluns, de novembre 16, 2009

Búsqueda. EL MOMENT. Sense pressa...

Buscad lo suficiente, buscad lo que basta. Y no queráis más. Lo que pasa de ahí, es agobio, no alivio; apesadumbra en vez de levantar.
SAN AGUSTIN(354-439) Obispo y filósofo.

Si bien buscas, encontrarás.
PLATÓN(427 AC-347 AC) Filósofo griego.

A base de resina i suor la els somnis i fantasies estan esdevenint una tènue llum al fons del llarg túnel de l'aprenentatge...MAI ÉS MASSA TARD...MAI, per adonar-se que la VIDA és un curt camíq ue fem en un sol sentit, i que a cada passa aprenem allò que la anterior ens ha mostrat. SIMPLEMENT CAL OBSERVAR, MIRAR, GAUDIR i apendre...sempre apendre...és potser el més bonic.

A MONTGRONY una primera mostra d'aquest aprenentatgees va materialitzar, i en pocs intents (dues visites) RITA del BELVEDERE ( 8a) em va semblar gairebé fàcil.

Incrèdul encara vaig acompanyar a la colla al Senglar...que no visitava des de feia gairebé 8 anys...(només per fer fotos)...la darrera via la vaig escalar el 1996 0 97...en Jaumet em va deixar fer un toprope a BEN PETAT ( 8a decotat), i a la segona arribava còmodament a la reunió...seguia encara sense creure'm res...

Rita del Belvedere ( 8a. Can Camps. Montgrony). Foto Julia Snihur

En el següent dia vaig tocar el que fa 15 anys m'havia semblat impossible...VIATGE IMAGINARI ORIGINAL, un 8a que es concentrava en un bloc intens de tres moviments als 35 metres de via, damunt un 7c amb bon repòs...el bloc em sortia. Vaig mecanitzar la placa de sota i al següent intent vaig fer la via sense encara entendre res.

Em calia provar quelcom més dur...però què? Què podia provar que convingués al meu cúmul personal de circumstàncies (nen, feina, època, asseguradors disponibles...etc).
Quan tinc algun dubte acostumo a tornar als origens, allà on SEMPRE l'escalada trascendeix tot plegat. Si Montserrat és EL TEMPLE, ST BENET és el Calze, l'Arca del PODER...
Fred, vent, soledat, introspecció...les preguntes reboten als murs inexpugnables i retornen cap al teu propi jo...cap solució és fàcil, la resposta està en un mateix i es tracta de plantejar-se simplement, les preguntes REALS, no les que vols sentir...em calia despullar tots els sentiments i totes les circumstancies, saber què volia, com quan vaig anar sol a la BASTARDO...necessitava respostes...no sabia perquè estava escalant...

I ja la tinc.
Sota l'ELEFANT hi ha una preciosa ermita, arreglada, i on la nit silenciosa em retornava l'eco dels meus pensaments, amb la llar de foc que crepitava i em sumia en un estat de soledat i record que m'explicava el meu passat, l'únic cert que hi ha davant un present breu i un futur que per molt que programem es presentarà sempre com un laberint d'incertesa. Si deixo passar les coses l'aleatorietat em confondrà...simplement cal un sentit, una lleialtat amb mi mateix, sigui quin sigui la direcció que prens.

La matinada em sorprèn dins el sac de ploma, l'olor a fum i cendra calenta, i el soroll dels ocells...surto a saludar els primers raigs de sol i just al damunt meu vaig trobar la resposta a allò que volia saber. Era allà mateix...
Fa ja anys vaig descobrir potser la via més bonica que he fet mai a Montserrat L'UNICORNI .

I el mateix autor, la mateixa sagacitat, i el mateix estil, van recrear un Ae en lliure, una ONADA INMENSA de força i resistència, una obsessió per escalar en lliure allò que semblava IM-POS-SI-BLE (curios com la paraula que denota deterministicament la NO possibilitat conté el mot d'AFIRMACiÓ....)
L'Alsina va crear sobre una burinada de l'Olmo, la seva obra de 8b: PIRIPI-PIRIPA, un mur còncau que et cau al damunt.Aeri, escopidor, sense treva, vermellós, compacte, abassegador i sobretot MOLT DUR, molt resistent...molt de tot...
Tot allò que em fa por és alhora allò que m'atrau..l'abisme, la dificultat, el repte la incertesa, un camí plè de plaer i dolor, per un plaer final encara superior...
No em va costar massa decidir-me, i sense escalar res vaig baixar content cap a la ciutat, on m'esperava la NORMALITAT d'allò que, en el fons, és la nostra vida, el nostre entorn...i també em sentia bé...és tant bonic somriure a algú que et mira com crear somriures en les mirades...és tant bonic cuidar com que et cuidin, és tant bonic apendre com ensenyar...
Ahir vaig escriure el primer capítol d'aquesta història i sembla que va bé...la coreografia es va revelar en un primer intent, la resistencia en un segon on van restar tres trams com a seqüències a empalmar però que ja tenien les formes...els crux els assimilo, només cal unir-los, perdre la por ( no el respecte), guanyar confiança, escalar i ser feliç. HI HA COLOR?
I la nit em sorprenia navegant amb el màxim plaer sobre l'abisme de l'Unicorni...era com flotar en un somni de records que es fan suaus i petits, per guardar-los en la caixeta dels tresors ( com em va costar aquesta via...sobretot per la por...i quina flutada ahir...!!)
Vaig recollir llenya i endreçar una mica l'ermita, potser deixo la motxilla al refu per pujar amb el Nawet, el lloc és ideal i hi ha vies de tots els graus...
I la vida, si és vida, i si continúa, és bonica i inmensa...tinc sort?, o la busquem?, cal buscar, en cada moment, i no més enllà de la vida, és en ella que hem de estar, amb el que ens dóna, amb el que tenim i alhora allò que volem...de vegades és dificil fer-ho coincidir, de vegades ens vé donat, quan ens llevem dins d'una ermita davant d'un foc...
Tot arriba si som allà on apareix, cal buscar i no rendir-se..MAI ÉS MASSA TARD...

dilluns, d’octubre 26, 2009

ESTADÍSTIQUES i TARDORS

Plovisqueja, deixa de plovisquejar, fa núvol, surt el sol...fa fred i al cap d’una estona xafogor...

L’olor de fusta cremada i el groc dels arbres indiquen que anem cap al fred, però el duvet es queda a la motxilla, i més mentre pujo cap al Senglar amb en Nawet a la motxilla... ”Papa ves amb compte, no tinc por però vigila...!!” (literal), m’emociono mentre m’arrapo en els pocs ressalts de la pujada directa des del Castell.
Avui pujo a acompanyar amics ( en JD i la J.), no a escalar...suposoq ue tornaré aviat...de fet el Senglar ja el vaig polir amb en J.L.Moreno als 90, i no s’hi ha equipat massa cosa mé...el pis de dalt, a la Tonsura, és d’accés més complexe i el Nawet em limita...tant se val...fa sol.

En Jaumet ja esta muntant BEN PETAT ( 8ª o 7c+ segons criteris)...jo pujo pel diedre de 6b ( preciós), flanquejo cap a les cadenes de DISCORDIA i RUSH, i destrepo DISCORDIA (7b) escalfant, del tirón, en toprope...em quedo una mica creuat...no m’ho pensó i en Jaumet em flaixeja BEN PETAT una mica enemigo i sota un sol power, pujo al límit amb dues parades...jínflowr als braços i una mica estressat pel merdé a peu de via, en JD em vigila el nano que juga amb sis (6!!) gossos a peu de via...

Descanso una estoneta, repasssem els TRESPORQUETS, juguem amb en RAYO MC QUEEN, escalem una placa de Iº i dinem pasta amb mandonguilles...a pesar que no vol dormir en NAwet ja es fa amb la Crew i faig el tiento a BEN PETAT. Incrèdul em planto del tirón a cadena...flipo...l’havia fet el 1993, i no recordava ni un moviment...genial, l’entreno ha funcionat...


Baixant per la carena se m'escapa la llagrimeta emotiva, recordo els centenars de visites a aquest sector, quan vam descobrir el Xincarró encara als 80's, el Castell, La Proa, El Senglar, l'Arcada...tants anys escalant-hi...(20 almenys) i deixant-hi les pells...avui baixant l'Arnauet, que va a la seva bola dins la Deuter, sento que diu "adéu Muntanyes, avui marxo amb el papa a casa, però no patiu que un altre dia el papa em puja un altre cop..."(literal!)...buah....

Hi havia 6 noies, 6 Gossos i 5 escaladors junt a un crio…que curiós, amb el temps la paritat es fa complexa i tot...


LA RITA DEL BELVEDERE ( 8a). Fotos J. Snihur



Els arbres caducifolis del Ripollès ens donen la benvinguda, junt a un dia ennuvolat...travessem Prats i ens plantem en un CanCamps on s’ha de treure tiquet per la RITA DEL BELVEDERE ( 8ª)...que estrany...aquest cop 6 GUIRIS, 5 locals, cap gos i cap nano...4 noies en total. Tots competim per les vies i mirem de entrar en torns...s’encadenen els 7ª’s, es prova un 7c INFERNO i jo em limito a escalfar a un 6b i muntar el 8ª...descanso i encadeno la RITA (20 metres, 15 resistents semidesplomats amb passos de apretar relativament i un bloqueig-lance final...peus complicats en tot el recorregut...sortida tècnica)...que guai...de propina i sense massa repòs em poso a MANALIC (7b+), un diedre escopidor i de difícil visió que faig ( casualment), a vista...baixo content, és una via on cal apretar, molt técnica i on veure la fisura es fa molt dificultós.
Inflat faig la MASSA VELL PER MORIR JOVE ( 7ª)...



Al llarg del dia ha plovisquejat, no me n’he assabentat excepte pel brogit de la fullaraca que rebia les gotes, a dalt es veu gent a la BAC i a MALPÀS...un dia aparentment tranquil...



A Gombrèn les mateixes cares al súper...després de gairebé 25 anys...joder com passa el temps, recordo com vam comprar raviolis amb en C. Santapau, per passar 15 dies vivaquejant al plà de StPere, on vaig fer els primers 6b+’s de la meva vida...Dues vies dures en un finde i confirmant el 7b+ a vista un altre cop!!!...aquest dimarts començo de nou l’inferno de l’entrenament, ja sento la cançó de Rocky Balboa mentre veig les sigles “w.f” al training que el míster m’ha passat...ara toquen “peses”, series de esgotament i bloc a morte...quin paaaaallll...però que bonic que és flúuuuuutarrrrr!!!



Les tardors són boniques...fins i tot les de les persones...a pesar que intentem allargar els estius tant com poguem...hehehe...





IRIE



--------------------------------------------------------------------------------------------



FLASHPOINT:



CAN CAMPS: Interessant part davant i sota Montgrony...accés des de un aparcament ( seguir croquis guia del Ripollès)...5 minuts de còmoda caminada fins al 1er sector ( 7c+ a 8b) i 6 fins al segon ( 6b a 8a).



El primer sector, poc visitat compta amb vies INHUMANES d'arrencada i desenvolupament molt desplomat...a treballar.



El Segon sector compta amb diverses vies, d'escalfament i de treball.



L'ESPIADIMONIS: 6b. No massa aconseguida



TRENCAEMBANS:6c+. repises i passos a bloc...el pitjor a dalt. Es fa tot iq ue no considero que sigui interessant



RAONI:6b. Interessant i ideal per escalfar. L'inici es fa per la ESQUERRA de la Xorrera, sinó pot ser 6c...



BUFFALO BILL: 7a+ ( 7b?).Bonica i dura. Degotalls a pinçar amb peus relliscosos, molt desplomada i sostre final curiós. Ojo la sortida tècnica. RECOMANABLE però dura.



SITTING BULL: 7a. Estranya. repisa que talla tota la paret. Degotalls inicials amb caiguda una mica incòmoda, atlètica i placa INHUMANA de dits. Doneu-li un plus en comparació a vies de la FREIXA...va a gustos...



QUIN FUM FA:7a+. desplom més facil que la anterior, i la complicació és la unió amb aquesta...la resta igual. RECOMANABLE DESVIAR-SE a la DRETA i fer un integral més homogènia i bonica.



MASSA VELL PER MORIR JOVE: 7a. Placa delicada a baix, zona intermitja més atlètica i final de diedre atlètic...MOLT INTERESSANT, ideal per escalfar. justos de grau o cansats algun seguro sebla lluny...ojo.



PLAT FORT:7c. Dos blocs inhumans ( el primer perillós) amb una placa de entrada molt guapa i tècnica. !er bloc amb picats-arreglats, fort bombo, una mica absurd i caigguda perillosa. Segon bloc...millor analitzar combinant per la esquerra ( roca vermellosa). em va semblar molt dur tot i sortir al primer pegue gavent mirat abans...ojo.



ACTA de FÈ:7c. No l'he catat...segons comentaris hi ha un bloc, a dalt, inhumà...m'ho van piar de 7c+-A0 obligat..hehehe...s'haurà de mirar...fins allà molt interessant.



FAKIR:7b+. Com la anterior però sense el pas galàctic...no l'he fet



MANALIC:7b+. INTERESSANT,guapa però dura...diedre on apart de les preses el problema és veure-les ( fissura a desmà). Tram final retorçat però menys dur. bon projecte per a aspirants al grau...



FUGA DELS BOUS: 7c. Entrada a bloc, passos verticals en taquets i repòs. Sortida de sostre i placa tècnica. Dura



RITA DEL BELVEDERE: 8a. Bonica. Primera secció digital i de peus complicats, repòs breu i tram de força amb pas decisiu de sostret. Placa final de apretar dits. MOLT RECOMANABLE. (Soft comparat amb ossos com "VISITANTS"...)



FORUM:7c+/8a. Incerta, no l'he catat..em van comentar que no estava acabada, però sembla que hi ha marques i els esparrecs sense xapa tenen altres seguros aprop...(?)



En resum, recomanables: RAONI,MASSA VELL...,MANALIC i RITA...

dimecres, d’octubre 14, 2009

PSICOBLOG

Uhala...
El Marksotus m'ha passat el link a el blog VERTICAL CARNIVAL que "els iankis" van fer del seu viatge a Mallorca...la colla dels "Sharp end" flinyant arreu de l'illa, junt amb el Pearson i la Harrington.
Bons VIDIUS curts on curiosament es veuen alguns cruxs i vies conegudes i altres no tant...records recents com el "rasta" colombiano-lleidatà que apareix en un moment de un rescat a Varques...en Pablo, amb qui vaig compartir algunes estones i somriures...
Es tracta de curts que suposo seràn part de un filmet més llarg, però destaca la bona qualitat de les imatges i la originalitat del muntatge i la manerade ensenyar le imatges..realment la gent en sap i tot plegat MOTIVA MÉS ENCARA un record que encara que proper s'allunya en la melacolia en que ens suemix el fred que ja s'acosta.
Noves motivacions amb corda..sempre amunt...GAUDIU PERÒ de VERTICAL CARNIVAL...

PARET DE DIABLES: CÒSMICA ( MD+/A2-3 280 mts)

Amb l’Albert BLOC dúiem una bona temporada escalant com a cordada estable…lamentablement un accident el va apartar de la escalada I tot I que ara ja se n’ha recuperat i viu MOLT FELIÇ, la seva prometedora trajectòria ( A3 i 8a quan va anar fanàtic) es va estroncar amb una caiguda fent el solitari a la Falconera de Garraf...

Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.


(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)
Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.
Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...

Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.


L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.

Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...

I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...

RESSENYA DE LA VIA:

ENTRADA LLUIS CREUS: En desconec l’estat actual...segurament millor que aleshores...es tracta de pujar per la canal, almenys un parell de llargs facils i feréstecs, entre III i IVinf, assegurant-se de arbres i algun encastador. De seguida s’entreveu un MUR que dona pasa la parta ja vertical de la paret. Aquest mur recordo que tenía un primer pas més llis (Vº) amb una expansió, i un tram de burils i claus ( 6ª almenys), al final del qual calia anar DIRECTAMENT a la ESQUERRA, a fer reunió en la repisa on comença ( o continúa, si veniu per la ORIGINAL), la via.
LA CÒSMICA (com ja he comentat obvio la part inferior, que no vam fer)
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS
LL8: BURILADA FINAL...es fácil excepte dos trams: el primer un canvi a esquerres, amb un pas obligat de Vº de buril a savina i buril ( poseu cinta llarga o la corda frega molt a la sortida)...el segon un tram, ja a la segona meitat, amb un buril trencat...es tracta de un pas de 6b+ o 6c...o segons l’Albert, solucionable amb un gantxo...preveure un plom per si de cas...al final hi ha una baumeta amb un burí de xapa recuperable ( cinta llarga) i lliure fàcil fins al cim.

MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits
i almenys un parell de xapes recuperables
Guíndola


dilluns, d’octubre 12, 2009

DUBTES i CERTESES

"Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas..."
Sir FRANCIS BACON
I jo encara diria més...O NO...DE FET això de les "frases célebres" és com la vida..en llegeixes una i la reflexió et convenç...i ala següent ( quan diu una reflexió contrària), de vegades tampoc pots negar que tingui raó...i al final acabes quedan-te amb frases com les de en MARX ( en GROUCHO, sens dubte)...estil "senyora, no li puc negar que li hauria de dir que no stic en desacord amb vostè..."...
Tot va com va..i "cadascú és cadascú"...quant "cadascú" som nosaltres? i les nostres circumstàncies?...o no...o si...depèn...depèn de com de "cadascú" siguem i de com de circumstancials siguin les circumstàncies.

Al final si bé tot és modelable, en el fons la resposta és aleatòriament determinista...bé...volia dir DETERMINISTAMENT ALEATÒRIA... REAL PSICOBLOC
Pujo amb la certesa que cauré, a posar cintes..m'és igual, NO HI HA DUBTE ENCARA QUE DINS MEU ALBERGO una espernça falsa que "potser encadeno" iq ue lluita amb el dimoniet ( o l'àngel) que em prepar per talq ue no em frustri..o és perquè no m'esforci?
Vaig al límit...ara ja gairebé sempre hi vaig...l'escola del JAUMET m'ha ensenyat que qui no s'arrisca no pisca..sense exposar-me però A MORTE...com cal encaraque tocant de peus a terra.
FLIPO...a Riugréixer els SOSTRES tenen cantop APARENTMENT...però són pinbces estranyes i invertits flipants i sense forma definida..."pinces invertides"...FLUTO i segueixo sense entendre-ho...i aconsegueixo aïllar-me de un gos, del'Arnau que m'anima ( o em reclama, no em faig il.lusions encara) i de la visió de cantells afinats que es llepen els llavis amb la corda...per sort ( i per desgracia després) ja no duc la de 9mm, preveient posibles talls en el cable galactic que darrerament uso...
El desplom s'atenúa, surto de la zona girebé de sostre, de cinc xapes i començo en una placa grisa...que tampoc no és dura del tot..vaig pujant i a tres xapes de la cadena em queda una cinta..i en ncessitaria quatre!!! desfaig les cintes i xapo moscata simple...desesperat perquè la corda no m'acompanya...crido i la resposta és " bowww...tens comba i tot!!!!??"...merda...acabo com puc el 7b+, satant la darerra xapa, arrossegant corda i suant com si estés enmig de Montrebei.
Però estic a RIUGREIXER...acabo de fer un bon 7b+ del sector de la GRAVETAT LUDICA...guai...
El LLuís i l'Anna tenen muntat un 7a+ a la dreta de GRAVETAT...el provo també al lorxu...joder, que difícil l'entrada a cadena...però també surt...ostres...ja vaig inflat però encara puc lluitar una mica.
Canviem de banda, i provo VIOLENCIA de GÊNERE ( o el 7b)...que guapo..em queden dues xapes per la R, ja l'he fet..i el NAWET es posa a somicar degut a una apretada de budellet que l'ha deixat mullat..joder...em penjo i em quedo pensant mentre miro el buit, la muntanya, els núvols, l'herba...canvi de bolquers express i acabo la via.
Per sort corre per allà en JOANFRA i apart de catar la via em fa un bon belay i encadeno rapid-rapid nonstop...guai...
Encara em dóna temps d efer una altra via i pirem corrents, l'Arnau te ganeta...al final ens dóna una nit dolenta...
Diumenge. SADERNES...que guai, a dosis petites és un lloc interessant. Escalfo enun 7a+ del BISBE que faig a vista i curiosament la Lila fa al flash en tosrobet un 7a senzill que també munto a vista, just a la esquerra...42 metres de pura pila amb pas tècnic i ambient...que bonics...em semblen senzills però...
Pujem a la part superior, la de la BLUE MOON...hi ha manresans bows i en Tati em recomana THE SNAIL...7b+ que pujo també a vista...em sembal molt facil...(?)...i em distrec mirant el CARGOL incrustat enmig de la paret...enfront del repòs del canvi de rasant...EI BOW..quants milenis eh? Segur que ara ja no estàs tant sol...vagi bé...!
El MartíBow munta i encadena el 8a a la dreta de METAL...em flasheja...tot ok..provo i caic en un error tonto, descanso i hi torno, patino al primer moviment...em penjo i des de la primera xapa ( fins allà molt facil) faig la burrada de encadenar tota la via bastant flútan...joder MERDA DE DUBTES..havia de haver baixat al terra com deia la L., ostia puta...! Que guapa la via....
Baixem i encara tinc temnps de fer un 7b guapíssim a baix, vermell i de regletes, LA PUNYALADA ( 7a+) i en toprope la CRIT DE PANIC..un 7a o 6c+ que fa anys vaig fer a vista i on ara fixe que hauria patit per l' "aleje" absurd" que hi ha al crux...la Lila el prova i hi navega prou bé a pesar de no ser del seu estil...ja veurem...
Mentre m'allunyo del verd cap al gris de la ciutat engoleixo una megaamanida de pasta i passem a recollir el Nawet....avui fa 5 anys que la Roser ens va deixar...no hi he volgut pensar massa, les absències no són bones, i l'enyor encara menys...els pares " que en saben molt...massa" ho teníen clar, i han preferit quedar-se a gaudir del Nawet i mirar endavant, mai enrrera...
Em fan mal els muscles i estic satifet...a pesar de TOT encara tibo, bon senyal..i demà encara més...

dimecres, d’octubre 07, 2009

Bonesh Questesh Xopesh!!Laish fet tú?

Els dos "smoking barrels" de la LS&2sB...arribes aqui en un salt aleatori ( a 15 mts)...i queda el CRUNTX final, una xorrereta de esquerra i lance a bidit inhumà a la lluna...a 20 mts...buffff...no puc...
En Leo m'ha remès les fotos de Mallorcaesfonqui2009..i mentre les descarrego en penjo algnes extretes del seu blog:http://www.bcnnoar.blogspot.com/
Joder, quins records...fot un mes i sembla una eternitat...
Taloneig de sortida de rom a LOBSTER 6c+ amb el crux a 20 mts
Entrant al crux de IN D NITE ALL CATS ARE BLACK...a la guia Mallorquina en xawarma esta en el proper moviment (vaig aconseguir el crux però no sortir-ne ...inhumana), 7c+/15 segons locals 8a+/15 segons la guia rockfax...un bon 8a de molta força...A l'esquerra, a dalt-mig a l'ombra, es veu eltaquet ajuda de EJECTORSEAT, lance a 7c/15 que surt al flaix gracies a l'AXEL...
Empassant saliva a l'inici de AFROMAN, un GENIAL 7b de molt de canto 7a/15 local i 7b+ segons rockfax. Bombo de presa i bloqueig final...grimpada de 5+ fins el cim 20 mts...preciosa i un cop apresa, prou suau. Al'esquerra es veuen els forats del mur d'acces als cruxs de EJECTOR i ALLCATS...enmig de la "flama"carbassa es veu el bidit fanatic del crux de ALLCATS que surt en la foto anterior ( presa de mà dreta)...i el bon tridit d'esquerra...uaààààà!
Primer crunchi de peus volats a AFROMAN...dos moviments el bloqueig a morte...
Vuelako des de 20 mts...aire, aire, aireeeeeee!
Capvespre a Cala Varques...sortint de SOLECITO 7c/12 ( diagonal entre els companys i la sortida de Metrosexual) a baix a la dreta el company que va estar provant Bisexual dos estius fins que la va fer...felicitats bowwww
Obrigado Leo....!

dijous, d’octubre 01, 2009

FRASES PER PENSAR

El amor ahuyenta el miedo y, recíprocamente el miedo ahuyenta al amor. Y no sólo al amor el miedo expulsa; también a la inteligencia, la bondad, todo pensamiento de belleza y verdad, y sólo queda la desesperación muda; y al final, el miedo llega a expulsar del hombre la humanidad misma.
(Aldous Huxley)

Nawet després de encadenar a Cala Varques els seu primer IIIº/2 amb manguitos...

Cala Varques estiu 2009, Després de encadenar D.P to Dachicas ( 7b+/10)

Nawet a Sa Calobra ( III+)
La angustia és el vértigo de la libertad
( Sören Aabye Kierkegaard)

Posta de sol a ESTELLENCS...