Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dissabte, d’agost 26, 2006

Videos escalada

Dos videos essencials d'escalada, dues facetes de la escalada lliure, dos escaladors feliços de ser-ho i en qui inspirar-se, vengaaaaa!:

( no us els heu de descarregar, es un link directe i super ràpid...disfruteu-los...)

Chris Sharma a REALIZATION 9a+...flipant com es salta les xapes per al Rotpunkt i molt bonic als segons finals de la peli on es veu el tio realment emocionat ( gairebé plorant) després de fer la 1a asc de la via...aquest paio repetirà CHILAM BALAM...
http://video.google.es/videoplay?docid=-1556057268993878806&q=climbing

Alex Huber a Yosemite apurant al màxim in the Center of the Universe...flipant com va de "suelto" per la tapia...brutal l'ascens del Cofee Corner...i la travessa...TOTALLLL BRUTALLLLL...Vengaaaaa! hehehehe!

Gracies al "Tang" per ensenyar-me on eren!! Mini-yo te lo agradeceeeeeee !!!!!!!
http://video.google.es/videoplay?docid=7528857002009825524&q=climbing

travessani 8a a 2.300 mts

Crux de "LILITA WILDSTYLE" (8a) al Vermell. Foto : Manu Velazquez%20style="FLOAT:%20left;%20MARGIN:%200px%2010px%2010px%200px;%20CURSOR:%20hand"%20alt=""%20src="Récord històric d'assistència a L'EDEN, increïble, gent de Sabadell, els Madriles, nosaltres...bufa quantes vies muntades!!!Al final va arribar la pluja i més fred, vam baixar cap a la civilització, embriagats de roca , amb la cara cremada i amb ganes de cervesa...a Benabarre, al vespre, les llevaneus netejaven la carretera blanca...

La "crew" del Ventosa :foto Manu Velazquez

Lila a la seva SIRENITAS (Vº). Foto Manu Velazquez Manu Velazquez en un intent "a vista" de FanFan (8a):Foto Lila

Gelida: Pany Central...


"La razón misma és siempre una recta razón, lo mismo que la aritmética un arte cierto e infalible; pero no és la razón de un hombre ni la de muchos lo que hace esta certeza..." Hobbes ( El Leviatán)

Moltes vegades, comentant amb amics, no ens posem d'acord amb quines són les vies del pany CENTRAL de Gelida...en el sector dret del mateix hi ha diversos parabolts que permeten combinacions i soretides diverses...

Adjunto un GRAFIC de les VIES, després de haver fet la darrera que em quedava per encadenat ahir...Vaig estar una bona estona a la paret, revisant totes les possibiltats de cara a fer la ressenya. Si bé potser queda alguna possibilitat, la continuitat-escalabilitat de les línies crec que marca les que he grafiat. EI com sempre S'ACCEPTEN ACLARIMENTS!!!!!!!!!

















1-7c de bloc.Ojo amb els dits i articulacions. La part superior és més fàcil

2-7b+. Xapatge expo per sobre del desplom. Dos trams: El primer en desplom, el segon tècnic...

3-7c/c+. Mur supertècnic. Caiguda llarga. Des de la darrera xapa a reunió hi ha un trèkking facil.
4-TOCAT de L'ALA.8a. Es pot entrar o no al forat. Les preses hi duen i el crux definitiu és a dalt.
5-AMB la BOCA PLENA DE SIKA. Molt Bona. Es pot entrar o no al forat...sempre serà més dura si no hi entrem....

6-WINCHESTER.8A. Més duraq ue la boca--més a bloc. Ojo al pinyo del crux, mola un scalextric.

7-VARIANT.8a..més dura que la boca. Abans del pas dur d'aquesta, pujem a la dreta i fem un moviment entravessia molt a bloc (rom vertical de dreta), per assolir la sortida del 7c num 9...un cop a sobre podem anar cap al 6c i donar-li més pila..la millor de la paret...

8-7c dur: Entra des de la esquerra del 6c...un cop en un repòs abans del crux tenim dues alternatives...sortir per la via 7 (7c dur) o bé anar cap un dauet sikat i fer un moviment dur. Hi ha una línia de parabolts que vé des del terra, però en falta un abans del crux i la entrada tampoc és factible. ës la única opció per encadenar-la com a via singular. Molt guapa però breu.

9-Variant del 6c. /c guarro.No és molt maca. Pas a bloc. Estanya i poc definida.

10-6c.Molt guapa. Altlètica. Des d'ella es poden assolir la majoria de topropes excepte els de l'esquerra

Orientació SUDOEST, escalada amb entrades desplomades, secció vertical de més pila i algun pas dur de presa molt petita a dalt...vies interessants i on cal GRAPA....

dimecres, d’agost 23, 2006

LOTUS. Paret de l'Aeri


" Nada es lo que parece"....(Tang: Rasta...)

SMS: Ei, demà tinc el matí per trepar, algú s'apunta a una matinal???

Inmediatament en Marc Bertran , en la seva manera habitual em contesta trucant...només quatre paraules..." Et fa un Aeri???"...SIIIIII!!!!..."Lotus???" Perquè norl????

Ja hi som un Red Bull, una xocolatina, i amunt amb la pajara per inanició, habitual...

VIA MOLT GUAPA

SEGUROS LLUNY

GRAU AJUSTAT

ACABEM EL DIA DESASTROSAMENT...borratxos i fent l'imbècil a les tantes...

QUE GUAPA ES LA VIDA COLLONS...

I com que sobren comentaris posem unes fotikis i la resse...

ANEU-HI...

1- Tang entrant a la 5a reunió
2- 7è llarg
3- La Lotus és la via 9 de la ressenya: LL1+LL2=50 mts; LL3+LL4=62 mts que fregen la òstia...la resta millor fer-los per separat...en general excepte les de Vº, totes les tirades ens van semblar 6a/b, semblants al LL1 de la Fraggel. El darrer llarg de la Magic Stones surt molt guapo!



dimarts, d’agost 22, 2006

Travessani: 8a a 2.300 mts...

Crux de "LILITA WILDSTYLE" (8a) al Vermell. Foto : Manu Velazquez


Ahora ha llegado el triste momento de volver a las ciudades y soy dos meses mas viejo y existe toda la humanidad y los bares y los espectáculos y el amor valiente, todo cabeza abajo en el vacio(...)
Al bajar de la montaña, con la mochila a cuestas, me volví y me arrodillé en el sendero y dije: "Gracias cabaña-Y enseguida añadí-:¡Bah!-haciendo una mueca porque sabia que aquella cabaña y aquella montaña comprenderian lo que quería decir.
Despues dí la vuelta y seguí sendero abajo de vuelta a este mundo...
Jack Kerouac ( Los Vagabundos del Dharma)



Ressenya actualitzada de la zona del Vermell, un pany de pedra de 65 mts, amb vies orinetades al SUD (2.300 mts d'alçada), i un llac amb platja i illa al peu de via...prats i solitud a 15 minuts del Ventosa i Calvell...granet negre, vermell i daurat...SIMPLEMENT GENIAL...

Un altre any...un altre estiu...Desenes de senderistes recorren una i mil vegades els mateixos camins: Carros de Foc.

Enmig del batibull de botes, motxilles sopar i suors, com cada dia mirem d'exprémer els instants de solitud, de tranquilitat, de pau i de comunió amb la muntanya que ens brinda el pirineu...
Foto ONACLIMB: Sector del VErmell recorregut per "De MAtaró, LIlita Wildstyle, i Bájame una estrella


Aquest any hi ha hagut una molt bona temperatura i molt de sol, amb resultats espectaculars:

*1a asc a ROTPUNKT de TU DIRÀS. Queda 7c
, tot i la rotura de un canto...Una bona via a bloc (15 mts), vertical i amb dos moviments "contundents", dels més durs del sector...

*Equipament i 1a asc de "LA LILITA WILDSTYLE" 8a de 45 mts. Increïble mur vertical de granet daurat i negre. Inici per "DE MATARÓ NEN", desviant-se a la quarta xapa, i enllaçant amb "Bájame una Estrella"(7c+/8a), en les tres darreres xapes...Després de la primera, en Manu Velazquez la encadena " a vista" confirmant-ne el grau en comparació a "Bájame"...

*Repetició de "Fan FAn"8a per "Palan" Martin. ...en Palan, com un bou, va pujar desde Cavallers, va calentar i se la va pulir en pocs intents..recital pedricero. En Talo va encadenar "Fanatikpatrik"7c, a vista...

*La Lila fa GISELA (7a+), al flash en Top Rope. També equipa " Sirenitas" Vº i fa la 1a de TAllaüngles 6a+

*El Maluta topropeja "Elvis la Pelvis" 7a, i gairebé la GISELA...

Récord històric d'assistència a L'EDEN, increïble, gent de Sabadell, els Madriles, nosaltres...bufa quantes vies muntades!!!

Al final va arribar la pluja i més fred, vam baixar cap a la civilització, embriagats de roca , amb la cara cremada i amb ganes de cervesa...a Benabarre, al vespre, les llevaneus netejaven la carretera blanca...

La "crew" del Ventosa :foto Manu Velazquez

Lila a la seva SIRENITAS (Vº). Foto Manu Velazquez
Manu Velazquez en un intent "a vista" de FanFan (8a):Foto Lila

EL MERCAT DEL GRAU


Una de les capacitats que determina el grau de racionalitat de l'esser humà, és la ABSTRACCIÓ, i derivada de la mateixa, la capacitat de establir COMPARACIONS entre objectes i accions.

De fer TOTA la TEORIA ECONÒMICA ( Microeconomia i MACROECONOMIA), i com a tal la " SAGRADA EXPLICACIÓ DEL DEVENIR de L'EXISTENCIA HUMANA i ALHORA DE LES SEVES INTERRELACIONS CONDICIONADES" entre éssers racionals, es basa en els resultats que es deriven d'aquesta capacitat.
La interpretació i matisos que en base a visions metodològiques o ideològiques es faci de aquesta teoria, porta a variants i escoles, però TOTES parteixen en major o menor mesura, del fet de la COMPARACIÓ...

En ABSTRAURE I COMPARAR, som capaços de interpretar el BENEFICI que ens reporta el CONSUM de un bé ,o exercici de una ACCIÓ. És evident que no estic parlant de un benefici monetari, sinó un benefici en termes de BENESTAR o SATISFACCiÓ.
A partir d'aquestes COMPARACIONS, ORDENEM preferencies i CORBES de BENESTAR, que mentalment fan que les nostres accions i intercanvis "economics" configurin cadascuna de les actuacions i interrelacions amb el nostre entorn.

NO us donaré més el rotllo, el cas és ressaltar que, des de la més minima de les nostres accions, EL FET DE COMPARAR ÉS PRESENT EN TOT MOMENT, donat que la ESCASSETAT DE RECURSOS a ASSIGNAR ( sempre també present), fa que en major o menor mesura les eleccions impliquin sempre un cost de oportunitat ( renúncia).

Una de les premisses que aquesta teoria en la seva base primaria contempla, és la de la INFORMACIÓ PERFECTA, de manera que un MERCAT DE COMPETENCIA PERFECTA necessita que els seus agents tinguin tota la informació sobre el bé a consumir o acció a realitzar, i sobre les seves conseqüències. Quan la informació que té un dels agents, o tots, no és complerta, les eleccions i accions es realitzen igualment, però el seu resultat pot no ser ÒPTIM. És per aquest motiu que la INFORMACIÓ és un pilar essencial de la existencia de l'ésser humà, i com a tal, intenta contínuament obtenir sempre el major grau de dades per tal que les seves eleccions siguin el màxim de eficients i efectives.
Amb una INFORMACIÓ CORRECTA ( i com més gran sigui la mostra estadistica d'on s'obté la mateixa, més correcta serà), l'OPTIMITZACIÓ de decisions i efectes de les mateixes permetrà que el "Mercat" funcioni millor, de menera que s'assoleixi un òptim paretià a un nivell superior que en un mercat de competencia IMPERFECTA.


LA GRADUACIÓ DE VIES D'ESCALADA:

EN L'ESCALADA LA INFORMACIÓ és també un instrument BASIC. Tenim uns determinats RECURSOS (roca, preses, material, energies), i de manera instintual, la informació que percebem de l'entorn ( equilibri, tacte, cansament, rugositat i adherencia de la pedra, distancia entre cantos, etc), fan que el nostre cervell prengui decisions sobre com desplaçar el cos, la força a imprimir als muscles, el dinamisme a posar en funcionament...etc.

AQUESTA INFORMACIÓ fa que poguem alhora elaborar la ABSTRACCIÓ de la DIFICULTAT que estem ascendint, de manera que un cop comparat amb altres dificultats semblants podem ORDENAR jeràrquicament aquelles ascencions que hem realitzat, en funció de la dificultat que ens ha semblat escalar.

Si bé la dificultat de un pas o una via d'escalada és una PERCEPCIÓ personal ( igual que la utilitat marginal del consum de un bé o acció, a nivell de anàlisi microeconòmic), derivada de les NOSTRES CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES, ESTAT, CANSAMENT, etc...sent l'escalada una acció amb condicionants SOCIALS ( és un esport que implica interaccions, usa informació proporcionada per altres éssers racionals, i basa les seves accions en l'apertura, equipament i gradació de rutes que altres escaladors repeteixen...o no), ens trobem que la GRADUACIÓ es fa en base a l'ACORD ( punt d'equilibri), que la majoria de oferents-demandants de cada via, assoleixen en quant al seu PREU (dificultat).

En un món globalitzat, i amb una alta capacitat de moviment dels escaladors i per tant INTERCANVI DE INFORMACIÓ, ens trobemperò, encara amb l'existencia de MERCATS TANCATS, en que el nivell de PREUS-GRAUS s'estableix sota un marc referencial més reduït.

Es pooden donar alguns factors que condicionen aquests mercats TANCATS:
*poques ascencions ( mostra estadística escassa),
*escaladors amb marcs de referència poc amplis
*condicionants PERSONALS que si bé formen part de les forces actuants en quan a l'establiment de un grau en una via, poc tenen que veure amb el fet de l'ESCALADA PURA i la dificultat real de la via. ( piques, tendències preestablertes..etc)

Si bé a nivell evolutiu, l'establiment de una BASE de GRAU diferent, degut a una manca inicial de informació, podria donar lloc a una apreciació ERRÒNIA de dificultats, ACTUALMENT, un cop consolidada la evolució de l'escalada lliure, i amb amplis referents en quant a graus, és poc viable que casos de vies o escoles MAL COTADES acabin subsistint, i més PROBABLE que a la llarga els graus s'acabin traduïnt sota un patró més informatiu...

DIFICULTAT...ASPECTES OBJECTIUS:

La dificultat en escalada depèn de una sèrie de condicionants objectius que es combinen:

*Tamany i forma de les preses
*Adherència de la roca
*Distancia de les preses
*Inclinació de la paret

A partir d'aquí hi ha una sèrie de CONDICIONANTS,que en no ser originaris de la pedra poden incrementar-decrementar la percepció de la dificultat PURA de la via, però que en no ser ni excloents i que no depenen de la roca(sinó de la acció que hi fem i del moment en què ho fem) no formen part de la dificultat real de la mateixa:

*Condicions climatològiques ( humitat, fred,insolació) i del'entorn ( alçada sobre el nivell del mar..)
*Condicions personals ( morfològiques, ritmes circadians..etc). preferencies sobre estil en que millor escalem, o el tipus de roca en què estem especialitzats..etc, adaptació al buit o a certa exposició...)
*Si la vai esta marcada, si s’escala “ a vista” , al “flash” o en toprope..

Si bé els FACTORS OBJECTIUS són la BASE de la dificultat de una via, molts haurem sentit o experimentat que tal o qual via és MËS o MENYS dura, en funció del dia que fa, de l'alçada de l'escalador, de si es fa en top rope o de primer..etc. En canvi, però, l'escalada de la via per part de MOLTS ESCALADORS, i SOTA CONDICIONS DIVERSES, fa que, al final el GRAU DEFINITU acabi sent el més NORMAL ( en el sentit estadistic), quan s’escala de primer i en rotpunkt.

Si bé la elecció DEMOCRATICA ( més o menys) d’un grau per a una via, és un dels mètodes menys imperfectes per a la seva correcta cotació, ens podriem trobar, però, amb diversos factors que alteren la veracitat de les cotacions “populars”

1) Acceptació PERMISIVA de un determinat grau en base a que la cotació de l’aperturista és més o menys dura, i s’usa el SEU GRAU amb el matís que dóna el fet que les seves vies siguin més facils o més dures. Tothom acceptaq ue determinat 8ª és dur perquè és un 8a made in X, però ningú el recota. Tantmateix realitzar les vies d’aquest aperturista implica ja de per sí una satisfacció adicional ( afegim una informació més a la nostra elecció). Passa també que certs aperturistes tenen fama de “sobrecotar” pel qual encaraq ue no es decoti la via, realitzar-la no implica, a nivell social, haver fet aquella dificultat ( excepte per a les revistes....)

2) Graduació aceptada pel col.lectiu, sense que la via hagi estat suficientment repetida. Hi ha escoles locals, o fins i tot zones més conegudes, on les poques ascencions d’una via fan que s’accepti un grau sense que aquesta via hagi estat encadenada per moltes persones.

3) Manca de REVISIÓ de les cotacions de una via después que hi hagi hagut modificacions a la mateixa. Sovint pot succeir que es peti una presa, sense que es revisi a l’alça el grau de la via tot i que el pas sigui més dur. També pot succeir que les posteriuors repeticions després de una primera ascenció trobin o desarrollin nous mètodes o coreografies en una via, fet que la pot fer més facil ( un repòs abans no descobert, preses amagades, cantos fragils que per l’ús es dilaten, etc...), es donen casos en que a mig metre al costat de on l’aperturista va escalar, hiha reposo

4) Reticencia col.lectiva, o manca de iniciativa en revisat graus que fins aleshores estaven acceptats pel col.lectii local. Això deriva en que es conegui un grau no reall ( aperturista) sinó local. Grau de la “zona x”, més dur o més suau que en la resta de zones...
L’aparició de graus “locals” pot donar-se debut a factors personals ( que ja hem comentat), a factors objectius o a la barreja dels dos. De fet hi ha llocs amb tipus de roca o escalada que exigiexen certa especialització. En anar-se especialitzant els escaladors locals estableixen cotacions que a ells els semblen justes però que a escaladors foranis, mancats de aquesta especialització, els semblen molt més dures que als locals. Igualment, partint d’una referncia inicial ERRONIA, les vies es graduen en relació a aquesta referencia inicial, traslladant-se l’error a la resta d’apertures posteriors...


La GRADUACIÓ de VIES doncs, és un aspecte que si bé de manera general sembla senzilla, pot presentar serioses dificultats en el moment de homogeneïtzar graus que poden divergir segons Estils ( bloc, força resistencia o continuïtat), Tipus de roca ( arenisca, granet, conglomerat,calcari de placa, calcari de forats i calcari de desploms), Tipus d’escalada ( rampa, mur, placa fisura,degotalls, desploms, sostres).. etc...

LLUNY DE DONAR UNA SOLUCIÓ, des d’aquí proposem diverses maners de evaluar i transmetre la informació. No són solucions OPTIMES però a nivell de satisfacció personal m’han permès sempre de evaluar correctament les vies, tant en vies de les que no conexia la cotació, com en vies en que coneixent-la havia de classificar en relació a altres vies semblants.

METODE COMPARATIU: Cada vegada que he intentat GRADUAR una via ho he fet en comparació a les sensacions “recordades” de vies semblants. Evidentment el màxim desaventatge d’aquest mètode és la EVOLUCIÓ i CANVIS en la meva forma física, que han anat falsejant idees sobre la complexitat o facilitat de tal o qual via. En canvi en vies que he anat repetint, o en moment que he anat obtenint un nivell homogeni, aquest mètode ha estat molt efectiu.
Es tracta de COMPARAR la via amb el màxim número de vies, del mateix estil i de zones i roques diferents. Així evitarem les diferències de judici que implica escalar vies de zones diferents amb diferents graus.

Exemple: FRAMBUESA. Via molt tècnica en granet. Fisura cega en mur de 12 mts ( força-bloc) semidesplomat, on condicions climatològiques ( calor i humitat) són claus. GRADUADA de 8ª+.
Vies del graus semblants amb què hauria de comparar.
FRAMBUESA vs Vuelo a ciegas ? (8ª+ St benet)
FRAMBUESA vs Lucky Lluch?
FRAMBUESA vs Tu diràs (7c Ventosa).15 mts Granit
FRAMBUESA vs Glucosa Extended ?(8a Pasteleria) 15 mts Granit
FRAMBUESA vs Rigor mortis (8ª.Afrikan Cavallers) 10 mts Granit
FRAMBUESA VS TIRABRECS o Kiff me Kiwi ( 8ª ‘s del Can simiro oel Duc )
FRAMBUESA vs Citius altius Fortius (8ª La Vena.Montgrony).10 mts Calcari

El resultat de analitzar la via un cop encadenada, es que en el seu estil és més comparble a graus semblants a 7c/c+ que a graus de 8ª i 8ª+.


HOMOGENEïTZACIÓ: Sovint em trobo amb vies semblants que ofereixen cotacions diferents en la mateixa zona. L’error més freqüent que faig és sobrecotar les vies que em costen ( estil en que escalo pitjor) i decotar les vies que em costen menys ( estils en que pugui estar més especialitzat o que morfològicament em van bé). El que intento en UNA MATEIXA ZONA i per extensió, respecte a altres, és elaborar una llista de vies, ordenar-les per grau OFICIAL i PROPASAR un GRAU PERSONAL. Realitzant la ordenació de les vies pel grau personal descobreixo que realment el grau personal evalúa de manera més homogènia la difrencia de dificultats entre vies. Comentat.ho amb els comopanys aquest mètode ha donat resultats curiosament bons i coincidents si es realitza de manera CEGA

Exemple: Comparar blocs de vies de estils i roca semblants com :

Unicorni ( St Benet 18 mts força resistència) 7c+ oficial. 8a suau PERSONAL
S de Sorro (Guilleumes 25 mts. Estil variat-de tot-). 7c oficial 7c+ PERSONAL
El Vianant ( Xincarró 25 mts .Resistencia). 7c+ oficial. 7c PERSONAL
Ministra de Verdures ( St Benet 40 mts. Variat) 7c oficial 7c+ dur PERSONAL
Coma etílic (Guilleumes 30 mts Resistencia-Força amb pas bloc) 7c+/8ª oficial. 8ª PERSONAL
Clan del Bonsái 7c+ 20 mts Força –resistencia
Xylum 8ª 25 mts. Resistencia-Força amb pas dur


RESULTATS FINALS:
Utilitzant la COMPARACIÓ ENTRE VIES, la HOMOGENEïTZACIÓ ENTRE ZONES, i la DOBLE COTACIÓ ( OFICIAL /PERSONAL), s’obté com a resultat una cotació més ordenada, més real i més adaptada


El Vianant 7c
S de Sorro 7c/c+
Ministra de Verdures 7c+
Coma etílic 8ª/7c+
Unicorni 8ª /7c+
Xylum 8ª /7c+Clan del Bonsái 8ª

Tantmateix, com sempre, el MATIS apareix quan acceptem la FREDOR ( i per tant poca utilitat informativa), dels mètodes alfanumèrics per determinar una dificultat que en el fos és subjectiva...aleshores l'AJUT de un mètode més DESCRIPTIU és BASIC per matisar les verdaderes característiques de una via.

Per mi "un 7c INFERNO de DIBUS IMPOSSIBLES del l'ISAAC sempre serà molt més dur que un 8a PERULLERO de CONTI, ROTLLO PIM-PAM"...o no?


PER CERT..SI HAS ARRIBAT AQUÍ LLEGINT ETS UN BOU AMB MOLTA PILA I UN BON SAC DE BLOC I TARRO...FELICITATS!!!


divendres, d’agost 04, 2006

AGULLA GRAN DEL PAS EL PRINCEP: EI TRANK I!!!

Añadir imagen


Montserrat!!!!

Tant atraient com sovint inexpugnable, còdols amables i alhora rebuscats que fan que sigui tant difícil escalar a vista i tant tècnic l'artificial...

Montserrat, aquest laberint al que retorno quan necessito motivar-me i al qual enyoro quan vaig fanàtic...molts anys pujant els centenars de escales a St Benet fent "púes" des de l'insti a la universitat...tardes fanàtiques a la Calavera, el Secretivo i fins i tot la Nord de Frares ,o l'Aeri...

No ens n'adonem que davant de casa tenim una de les millors muntanyes de l'univers..potser de l'infinit...bellesa, roca, eternitat,escalades i felicitat...ho té tot i al llarg dels temps ha anat forjant milers, milions de petits secret que en forma de vies els escaladors anirant descobrint, creient-se'n els artífexs quan en realitat el que fan és posar un nom i un grau a una cosa creada milions d'anys abans...

RESSENYES DE l'AG. GRAN del PAS DEL PRÍNCEP:( font Kpujo.com)

http://www.kpujo.com/catala/resenyes/frares/princep/princep.htm#



VIA " Ei TRANKI!!!" (100 mts 6c+, oberta per sota, equipada amb bolts...):No sé quan, llegint no recordo què, em vaig quedar amb una foto d'un paio sortint de la bauma de una de les temudes "SANTACANA"...al Pas del Príncep...primer no sabia on redimonis era aquell lloc...després amb la "maduresa" vaig començar a tenir un mínim de configuració espaial d'aquest laberint que és Ca la Montse...Frares Sud. Una esbelta agulla que en forma de foto al Kpujo i en forma de ressenya a "Escaladas de Leyenda...." del Picazo, va esdevenir aviat una imatge a la ment que evocava una escueta nota en un Desnivel de feia dècades: "Santacana, apurada por Salva Gonzalez dándole un grado de 6b+...".

Recordo fins i tot , d'adolescent, confondre el Pas del Príncep amb el pas del Francès...i creure que ( just quan comença el passadís del pas del Francès) la fissureta que ascendeix la agulla, amb un burí i un clau ronyés...era aquella "temuda" Santacana...i la vam fer!!! Fins que algú ens va posar a lloc i ens va dir que haviem errat la via en uns 6 Kmts....

EL 2004, el fred de l'hivern ens va fer emigrar al Sud, a l'Aeri hi havia un "xupón" de gel penjant sota la "Expòsita" ( imagineu fer-s'hi una foto amb els piolos...quin peaso DRY!!!!).
Rebotats de la Nord vam decidir anar a Frares i, com no, provar sort a la Gede del Pas del Príncep. QUE GUAPA!!! Quin fanatisme!!! Burilillos a manta, passos verticals i fins, de bon canto, de mal canto, estranys, a vista, algun repòs....vam escalar la via amb en Xavi Jordana...tota a vista excepte un parell de reposos al LL2 ( 6b+???).

Jo no escalo vies...elles em posseixen, i no culmino aquesta relació fins que consumem el ROTPUNKT. Vaig tornar el següent finde amb en Roger Baig, el "Ru", amb menys fred i més esperit esportiu. Vam escalar de nou la tirada aquesta vegada correctament i graduant-la de 6c/c+ almenys...molt bonica...la resta novament en lliure, aquesta vegada més tranquils, i deixant graus de 6a(ll1),(6a+ ll3), (6b/a+ Ll4) i (6a/a+ ll5). Genial.

Mentre assegurava en Roger, imaginava al Santacana obrint-se pas a cop de burinador enmig de la placa compacta ( a pèl diuen al ll1...no puc imaginar com...sense clavar...). La vista em va volar a l'esquerra, als murs verticals i guapos que queden just a tocar de la Santacana. NO HI HAVIA CAP VIA!!!!

Vam trigar molt poc...volíem experimentar, forçar el coco, i obrir per baix i en lliure. Parabolts, taladro,ploms, claus, gantxos.....i magnesi...

Primer bolt,,,primera òstia. Segon Bolt, segona òstia...el Roger no ho veia clar, a cada caiguda meva veia més aprop la opció de "despenjar-se" i filar una bona via esportiva...el puto ROTpunki...

Aviat el canto va millorar i vaig posar la cinquena xapa, vaig seguir pujant i vaig deixar una falca ben amunt, en uns bidits, per tal que el Roger pujés còmodament a taladrar i posar el bolt de sortida mentre jo descansava. I tant que va pujar...el puto punki...!!! Com que no sabia què era allò de una falca, ni havia col.locat mai cap plom, va xapar i va seguir escalant fins on es va poder deixar anar de mans. Va taladrar i va treure la falca de sota en baixar...jo vaig tornar a pujar i..."voilà"! Si queia picava terra...com que no tenia ganes de ser sodomitzat per l'arbre que delerós observava les nostres evolucions, vaig seguir escalant...va quedar una mica punki ( com deia en Roger)...però assumible...
LA resta del llarg va ser molt maco, i a l'entrada reunió (amb un plom des d'on tant sols calia taladrar), en Ru va tornar a fer el mateix: resultat...."dios mio Leoncio, que susto más grande, antes prefiero la muerte !!!!" ( Tristón, personatge famós de Hanna-Barbera recuperat pel Llanos al Pedraforca...).

El segon dia vam fer el Rotpunkt al tram i vam seguir obrint el segon llarg ( amb un sustet al segon bolt solucionat amb ajuda d'un companys que escalaven la GEDE...)...
El tercer llarg semblava molt dret, i em vaig llençar "a vista" des del segon seguro amunt...no podia parar-me i vaig arribar on ara hi ha la quarta o cinquena xapa...vaig col.locar un gantxo i començar a remuntar la taladradora ...de sobte tot es movia, vaig veure el bosc, les ulleres del Roger, la reunió, i vaig seguir caient i caient, tot ràpid i tot lent...no vaig tenir temps ni d'espantar-me, confós com estava...sota la reunió, cagant-me amb els gantxos i decidit a pujar en Ae...MERDAAAAAA!!! El Roger va convence'm que aquell no era un bon dia per ser purista però tampoc per abandonar el purisme....vam fugir amb la cua entre cames, mai millor dit...

Vam trigar un any en tornar. Vaig solucionar el tram molt més calmadament, assegurant-me millor. Va quedar maco .... El Roger es va ratllar i vaig buscar nous companys per Sabadell, i un taladro elèctric donat que engegar una Ryobi penjat d'un plom era una tasca una cretament mica adrenalítica...
Amb en Josete, en Jaumet i el Juanjo de "xerpes" vam equipar un tros del mur final, el fred apretava i no podiem escalar en lliure...no m'agradava...vam baixar.

El següent finde havia de ser el final...però no aconseguia superar el desplomet...no trobava bons cantos per passar-lo i anava rebotant com un io-io...al final, un bidit i una llefa em van permtre sortir del canvi de rasant i posar un bolt...damunt veia la resta del llarg cap al cim...

Aleshores van apareixer en RU i la Lila animant des de baix...ja no sentia ni el vent ni el fred...( el Josete segur que no pensava el mateix...assegurant a sota hehehe!)...vaig arrencar a escalar amb més bon canto, cinc o sis xapes més i feia cim...bé, en vaig posar dues, la pedra era bona i intuïa el cim, volia arribar...

Vaig col.locar un bolt al cim i la Bateria es va esgotar...vam repal.lar..només faltava encadenar tots els llargs!!!

Nou company "enganyat", a més de la Ceci més enganyada encara...molta rasca, molt de vent ( potser per això em va semblar 7a PIJU???)...no sé...les ràfegues m'arrencaven un i altre cop de la pedra en el pas final d'equiibri... estava flipant...Finalment en un moment que va cessar l'eufòria meteorològica va caure la darrera tirada...( Gracies Bertran per la paciència i Lila per l'ànim). JA ESTAVA!!!...unes birres i un sopar mentre veiem TOCANDO EL VACIO amb els asseguradors ens van fer adonar-nos que haviem flipat...Montserrat es el pati de casa comparat amb els Siulas Grandes que hi ha pel món...potser de vegades ens pot la vanitat, o pot semblar que flipo massa, però es tracta simplement de il.lusió, d'una inmensa il.lusió que em fa enfilar-me tant com m'ho permet el cos i el cap, i el repte que es posa cadascú és simplement un repte personal, i el meu l'havia assolit...ara tocava posar-me'n un de nou...Tot Ítac hauria de assumir en que l'important no és el destí en sí mateix sinó el que aprenem durant el viatge, que sempre ha de ser personal i íntim...( o no era això?).



Provant el llarg 4 enmig del Marrón

Sóc feliç per tenir amics, i els aprecio més cada dia, i veig la paciència que tenen quan somriuen i accepten, condecendents, participar en aquestes "pseudo mogudes pseudo èpiques" que em munto sol...i no parlem de la Lila...el meu CELIAVERN, un punt de realitat en una vida de somnis de pedra...

Gracies a tots, aquesta via va per vosaltres, que quan em tremolen les cames, quan passo por, o quan puc fallar un lance, llençeu el MANTRA DEL SUPER-RU, el crit punki de "EI TRANKI tio!!! Tiba-liiiiiiiiii que hi ha cantuuuuuuu!!!!"

Ressenyes del sector ( font Kpujo.com)
http://www.kpujo.com/catala/resenyes/frares/princep/princep.htm#

Març 2005

dijous, d’agost 03, 2006

PAPARRES....ZONA D'INCERTESA

Hablan mucho de la belleza de la certidumbre como si ignorasen la belleza sutil de la duda. Creer es muy monótono; la duda es apasionante.

Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.



A inicis dels 90, la zona de Paparres compatva amb un cotitzat 8a ( no n'hi havia massa aprop de BCN), que ha passat a l'oblit com altres petits "tresors" que s'han anat relegant en favor de vies noves en zones noves...Poca gent recorda ja els assetjaments a Makoki, Puja la Febre, Coraje, Arribabà,La Restauració, Tocat de l'Ala, La Cuenta atrás, la Dapi...etc...Tot evoluciona, tot canvia, tot s'oblida...

És un cicle, de vegades real... o potser el que dic només és fruit de la nostra percepció del temps en funció dels nostres cicles...

Fa molt de temps, en un EXTREM va sortir un reportatge del Marcel, explicant-nos la gènesi , ja aleshores llunyana, del sector, a mans d'un escalador pioner del freeky, en Josep Batlle ( AKA el Rubio)...

Els anys van passar i la zona es va anar omplint de vies i variants de vies, i minivies i minivariants de vies, fins gairebé no quedar un centimetre de pedra per explotar. El resultat va ser un curiós i fanàtic racó on tibar fort de canto gran en desplom encara més gran. La situació i orientació el fan ser un sector preferiblement d'hivern...
Va ser un d'aquests hiverns que en Salva Serrano...un altre impulsor de l'esportiva a BCN, ens va "ensenyar" cap on anava la cosa del friky...INUMANOOOOOO! Era el crit de guerra..recordo encara el mal als dits i la pell destrossada per regletes i columnes abrassives que ara estan molt polides...no em vaig menjar res...
Vaig prometre que tornaria, i ho vaig fer quan vaig ser capaç de tibar de cadascun dels cantos d'aquell monstre de 15 mts que em devorava l'ànima. La vaig encadenar i me'n vaig oblidar...al sector hi havia escalat la Paparras i la Zona..i prou. L'input a la meva memòria era el d'un lloc residual, polsós i sense cap altre interès...

Han passat els anys i he estat a molts sectors, bons, dolents, interessants, sense interès...abans estudiava i ara t5reballo...abans tenia temps i ara no en tinc... abans m'emborratxava i em recuperava i ara m'he de cuidar si vull escalar al llarg de les 48 hores del cap de setmana...Tot canvia, tot evoluciona...tot s'oblida...
---------------------------------------------------------------------------------------
Feia molt de fred i buscàvem pedra calenta que no haguessim tocat tant com Gelida o Garraf. No sé com vam decidir tornar a Paparres, no recordava ni com s'hi arribava.
La primera sensació va ser de sorpresa"!Quin desplom!","Quantes viessss!!!", "QUE GUAPES!!!!...hi vam escalar part de l'hivern, ens permetia fer el ronso al llit, llevar-nos tard, i escalar fins rebentar a mitja tarda..genial.
Un altre cop la Zona de Incertidumbre...el monstre...la volia repetir. Havia vist en Javi Cano lluitant finde rera finde per encadenar-la i em va tornar a agafar el virus

Javi Cano apretant a l'entrada del "monstre" (Foto Josete)
En companyia del Jaumet i el Juanjo, que estaven experimentant la seva primera "mutació" en el 7è nivell, vam començar a toquetejar aquell desplom. Aviat teníem els passos, encadenavem moviments i arribavem morts al "crux"...era una qüestió de "pegues" i prou...
Va passar un hivern i no la vaig fer...no ho entenia...
El següent hivern hi vam tornar..entre cascades, snowboard i alguna alpinada...la ZONA es reia de nosaltres, deixava fins i tot acaronar el canto de sortida, tibant de la regleta fanàtica, amb el cor a cent i els braços paralitzats...i aleshores, mofant-se de tot, ens escopia riallera una i altra vegada...jugava amb la nostra paciència.

Al final, un dels atacants, el super JUANJO, a base de alçada i de internminables sessions al plafó del Santi, va lograr agafar el canto de sortida del crux. EL SEU PRIMER 8A !!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per un moment vam oblidar la impotència i vam celebrar la seva victòria com si fos nostra. HO HAVIA ACONSEGUIT!!!
HA ARRIBAT LA CALOR i Paparres es queda sola, sota el sol...amb en Jaumet mirem de no oblidar la psicomotricitat de cada sensació a la via, i ens posem forts, esperant amb ganes el fred que ens permeti posar punt i final a la via.
Per Jaumet serà també el primer 8è ( si no en fa cap aquest estiu que poc li queda...)
Per mi serà confirmar que després de 13 anys, encara puc retornar pels vells camins recorreguts i començar de nou el cicle...

Bon Kharma pel 2006-2007, Amor i amistat junts per motivar als guerrers.

Lila, Juanjo,Jaumet i Xavi...

Foto: Josete


En el círculo se confunden el principio y el fin.
Heráclito de Efeso (540 AC-470 AC) Filósofo griego

===========================================================

Accés al Sector: Des del Poliesportiu de OLESA DE MONTSERRAT, seguir una pista que comença en acabar l'asfalt i enfila cap a la muntanya. Molt aviat gira a mà dreta ( diposits) i ascendeix pacient i continuament pel vessant dret de la vall, gira a l'altre costat de vall, i en una zeta arriba a un coll característic, mirador de Montserrat. Aparcar el cotxe. Darrera un pesebre metàl.lic i mirant a Montserrat, en 8 minuts de còmode descens estem sota el sector
Horari. Fins les 12:00 ombra a la part esquerra, a partir d'aleshores sol tot el dia. De vegades es un lloc ventós.
Equipament: Tot parabolt i algun spit en vies concretes
Dificultats: Algun IVº/III a la dreta de tot, placa de Vº a 6c al sector dret de placa, 6c a 8a al sector Central de desplom( predomina 7a/a+), 6b i 6c al lateral esquerre de mur, i de IV a V+ vies darrera el sector de placa-mur. Roca Calcàrea dolomítica.

dimecres, d’agost 02, 2006

PARET DEL FOLLÓ...

Foto Oriol: Esa Lila!! Pacient asseguradora
sortint de la paret per la Overload ( 6c,6a+)




Ara fa mooolts anys...amb un amic vam anar en tren al Figaró..i d'allà vam caminar enmig de la boscúria fins arribar a unes misterioses i amagades parets on fer artificial com si d'un bocí de Montrebei es tractés...vam escalar una CADE molt antiga i ruinosa, veient a la nostra dreta un espectacular sostre on un tal Puigdomenech havia obert un A4...no hi vam tornar...

15 anys després una tarda de rebot, amb en Mohawk, vam "redescobrir" aquest cingle.

Amb cotxe i amb la guia "Osona Vertical" a les mans, vam seguir l'accés "oficial fins al cim i d'allí rapel.lant. Estavem buscant les dues vies "clàssiques" del sector, que surten a la guia.

Foto Mohawk: Reunió abans del 7a+




Accés: Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem un camí que baixa lleugerament. Segir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar . D'aquest mateix lloc surt un sender a mà dreta que baixa 150 mts de cara a la C-17 ( que veiem o intuïm a baix). Veurem una plataforma de roca i una instal.lació de rappel sobre una gran esquerda-Xemeneia. Podem baixar per aquí per accedir a la part central de la paret però és milor seguir endavant i baixar arran de timba ( no és perillós, hi ha arbres), fins un altre replà. Hi trobarem dues anelles en un pedestal, per on baixar la Overload ( rapel.lar a mà dreta mirant la timba) en un rappel de 55-60 mts fraccionable en dos...


OVERLOAD: Bonica foto d' E. Sallent escalant la segona tirada. La guia marcava 6c i 6a+, en 70 mts i dues tirades. El llarg comença baixant de manera estranya des de sobre un pedestal fins una bona fissura que ja no abandonem.
Tot i la xafogor, el llarg semblava més aviat un V+ o 6a Montrebeià ( amb parabolts, això sí...)., i el vam empalmar amb el 2ºn, el suposat 6a+, que ens va semblar Vº o V+...no vam entendre res.

AEG: Burilada de inicis dels 70. Foto amb ambient ...La darerra tirada, segons la guia, havia estat reeequipada amb spits per poder-se apurar en lliure, i vam pendular per assolir la reunió i fer-hi una ullada. SEMBLAVA POSIBLE A VISTA (???).
Aviat la realitat es va fer patent quan, penjat de uns spits cutres i de burils del 1972 ( amb una clara tendència a no deixar-se xapar amb mosquetons moderns, porteu cordinos..tampoc són usables els rivet-hanger), vaig adonar-me que aquella tirada no seguia la mateixa tendència en quant a graduació, que la OVERLOAD.


Foto Mohawk: Primer moviment,
dos burins que no admeten mosquetó...


Una estona resolent moviments va permetre'ns deixar fet en toprope el llarg, i amb la sensació que la combinació PATI,ROCA,SEGUROS, no em permeria fer la tirada en rotpunkt a no ser que tingues un bon dia...vam marxar a fer unes birres. A la nit en Mohawk m'enviava un graciós SMS: "tio ens hem deixat la estàtica fixada al rappel!!!"...

Foto Mohawk: Davant el crux

UN BON DIA: Recuperada la estàtica i recuperat de la ressaca, el cap em va sugerir el mateix que el cor...a MUERTE!!
Aquest cop la Ceci m'acompanyava com a asseguradora, i en Mohawk vigilava amb la càmera. Vaig tornar a repassar els moviments i situar les cintes estratègicament per minimitzar les possibilitats de la petita cremallera que suposava caure al "crux". Vaig bufar, vaig mirar de reüll a la Lila, i vaig tirar amunt... De sobte tot flueix, levites i la roca i els seguros esdevenen superflus. Regleta, regleta, invertit, , vira, dinàmic, rom, bloqueig, lateral, bidit i bloqueig final fins a la vira de sortida...JA ESTÂ!!!..no me n'adono però xapant el buril final sento que la cama em tremola..i el cor em batega...escalo fins al cim i crido...feia temps que no sentia aquesta barreja d'adrenalina i alegria. Mentre asseguro al Mohawk ( la Ceci ha pujat pel segon llarg de la Overload), penso com de inhumà ha de ser fer el que fan els Huber, els Pou, i la resta de la penya que apuren llargs terribles de artifo amb graduacions de 8b i 8c...inhumà...LA AEG "només" té 7a+...

Nota curiosa: La nostra va ser la ascenció 31 i els 3ers en lliure...però repassant el llibre de registre ens adonem que de les 31 ascencions, la MAJORIA són fetes per un grup molt reduït de escaladors que la han anat repetint fins a sis vegades...és curiós i entranyable que un dels primers ascencionistes ( jove al 1972), l'ha anat fent moolts cops, i a través del llibre de registre, denota el pas dels anys, la evolució de la seva vida i l'alegria de seguir escalant 30 anys després...QUE GUAPO QUE ES TREPAR...voldria poder fer-ho sempre, fins al final...


Foto Mohawk: Moviments decisius passat el mini-sostret


"El tiempo es una imagen móvil de la eternidad."
Platón (427 AC-347 AC) Filósofo griego.

dimarts, d’agost 01, 2006

PRINCIPI

"No me arrepiento en absoluto de haber corrido todos los riesgos por aquello que me importaba..."

Arthur Miller