Derivat del darrer cap de setmana, un curtet amb un quants blocs clàssics de TARGA.
Entre ells el SING WHILE YOU MAY del post anterior, un bonic 7b amb un pas d'aguantar-se de un rom inferno.
FUNCINANDO FILMS es un compi amb diverses filmacions a VIMEO, algunes prou curioses, un look particular d'imatges i una musica curiosa...
Gracies per penjar el video tant rapid bow, ens veiem!!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videos:escalada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videos:escalada. Mostrar tots els missatges
dissabte, d’abril 14, 2012
dilluns, de desembre 06, 2010
...Vingabow....
Un lacònic o "màntric" ànim de Vingabow a un encadene tant bonic com "normal" de ahir al sector NOU de CAN BOQUET. I també a un company que ha sobreviscut pels pèls a una caiguda greu fent esportiva.
L'Ucrainès catalanitzat Alex pulveritzant la CROQUETMAN EXTENSION ( 7c+ o 8a...)
Jo segueixo amb el també agònic programa de retorn a l'entrenament...lamentablement els dies de "gaudir" de la roca o fa massa fred per escalar o estic massa petat per blocar...el resultat és que apart de arrastrar-me pels blocs a la tarda vam tornar a la panxa a destrossar-nos fins al límit.
Aquesta nit ni els electròdes en mode "recuperacion activa" ( fins a nivell 450) han evitat que a la Panxa, de nou avui, senti aquell dolor masoquistament plaent que un experimenta en les odiades series de bloc, i vies "semidures" de un dia de "repòs"...vaig rebentat...
A darrera hora trucades nervioses i por, TXUNGO, en MARC ha caigut des de bastant amunt a Gelida en petar-li quelcom quan es despenjava!!!!...Miraculosament no ha estat una caiguda fatal, tot i que s'ha fet molt de mal...altre cop l'estómac em crema...el destí és indesxifrable, encara tinc al mòbil el SMS d'aquest matí: "bow, al final anem a la Panxa, el Nawet té tos i no volem que passi fred"...haviem quedat a Gelida a les 10h...ostia puta. Sembla que només és el peu tot i que s'ha liurat pels pèls...cura't aviat MARC...una abraçada inmensa...
L'Ucrainès catalanitzat Alex pulveritzant la CROQUETMAN EXTENSION ( 7c+ o 8a...)
Jo segueixo amb el també agònic programa de retorn a l'entrenament...lamentablement els dies de "gaudir" de la roca o fa massa fred per escalar o estic massa petat per blocar...el resultat és que apart de arrastrar-me pels blocs a la tarda vam tornar a la panxa a destrossar-nos fins al límit.
Aquesta nit ni els electròdes en mode "recuperacion activa" ( fins a nivell 450) han evitat que a la Panxa, de nou avui, senti aquell dolor masoquistament plaent que un experimenta en les odiades series de bloc, i vies "semidures" de un dia de "repòs"...vaig rebentat...
A darrera hora trucades nervioses i por, TXUNGO, en MARC ha caigut des de bastant amunt a Gelida en petar-li quelcom quan es despenjava!!!!...Miraculosament no ha estat una caiguda fatal, tot i que s'ha fet molt de mal...altre cop l'estómac em crema...el destí és indesxifrable, encara tinc al mòbil el SMS d'aquest matí: "bow, al final anem a la Panxa, el Nawet té tos i no volem que passi fred"...haviem quedat a Gelida a les 10h...ostia puta. Sembla que només és el peu tot i que s'ha liurat pels pèls...cura't aviat MARC...una abraçada inmensa...
dilluns, de setembre 13, 2010
EL PLORAMIQUES ( 7c/c+ )
A finals de Novembre del 2008, Després del primer èxode a Mallorca i d'estades perdudes als llimbs de l'ànima a Montserrat ( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html )vaig aterrar de nou a la enigmàtica i desconeguda cova que havia equipat a l'estiu, abans de marxar sol a fer psico gairebé un mes...
El naixement del Nawet em deixava poques possibilitats d'escalar lluny de casa i m'estava desesperant. Aprop de ca'ls pares a la Vall d'Aro, amb uns avis delerosos de quedar-se amb el peke, i amb unes possibilitats que tot i reduïdes podien exercir de balsàmic ocasional, aquell forat estrany era una mena de vàlvula que tot i esclatar abans d'hora, va fer el fet...almenys temporalment.
Havia fet alguna visita passejant, atret des de la carretera per la forma de la paret, i el tamany de la cova, mentre anava a escalar a un altre lloc ( lleig i sense massa interès)...i vaig decidir equipar la via...pujant per la tartera de matinada per evitar la calor asfixiant, em situava a l'ombra i tenia fins al migdia per treballar abans la temperatura no arribés al màxim. Un parell de matins tatuant-me l'arnés a la cintura i desgrimpant en artificial o pujant en Ae/A2 i vaig lograr deixar enllestida la via...i allà es va quedar fins a la tardor, quan la tempesta en que estava es va calmar...
Saciat d'escalada sense corda a les cales de Mallorca vaig tornar a la cova, i aquell "projecte" que semblava que havia de ser el projecte de la temporada va caure només en dos intents. Decepcionat per la facilitat amb que havia fet la via i il.lusionat per la seva bellesa la vam filmar tot seguit...ja estava...i aleshores què???
El dimoni fosc d'ànima negra que tots tenim en algun racó em deia que trenqués cantos o en tapés algun... volia tralla, necessitava tralla i s'amagava darerre la decepció que tenia per haver malgastat l'esforç i els dies per equipar una via "simple" al meu entendre...però l' angel rasta em deia que "TRanki", que era una bona via i que ja estava bé, que la roca mana i nosaltres la adorem...els locals van equipar algunes vies més que vaig poder gaudir a mode de metadona i allà va quedar aquell sector, interessant si més no...vies de IV+ a 7c o 7c+ i algun projecte...
Durant alguna altra ocasió vaig veure cintes a la cova de gent que la provava, i semblava que deien que era "dura" ( sonava 8a)...no sé com ha quedat, i segurament aquest hivern m'agradaria encabir quelcom que costi una mica més, enmig del bombo...però de vegades la natura crea i reserva línies lògiques que amb la seva harmonia ens diuen que NO CAL posar més ferro ni forçar més forats que aquells que revelen el camí natural que la pedra ens regala...que ja queda bonic i que la visita bé val la pena per gaudir del paisatge davant del mar, de la riba del riu que hi fa camí i dels cims nevats tant aprop i tant lluny en aquest país petit on m'estic...és bonic, i amb el crepitar de la llar i amb una cervesa al davant la mirada solícita d'aquest nano que ja fa tres anys que creix somrient al nostre costat em diu que quan tot va bé no cal tocar-ho sinó agrair que es té...de vegades ho oblidem...
Gracies al PGB per aquell matí, a l'ALBA per la paciencia de filmar tota la via, al belayer per no espantar-se quan em vaig tirar ( que gairebé toco terra boooooooow), i a la crew local per acollir-me i fer claca...VINGABOOOOOOW!!!
El naixement del Nawet em deixava poques possibilitats d'escalar lluny de casa i m'estava desesperant. Aprop de ca'ls pares a la Vall d'Aro, amb uns avis delerosos de quedar-se amb el peke, i amb unes possibilitats que tot i reduïdes podien exercir de balsàmic ocasional, aquell forat estrany era una mena de vàlvula que tot i esclatar abans d'hora, va fer el fet...almenys temporalment.
Havia fet alguna visita passejant, atret des de la carretera per la forma de la paret, i el tamany de la cova, mentre anava a escalar a un altre lloc ( lleig i sense massa interès)...i vaig decidir equipar la via...pujant per la tartera de matinada per evitar la calor asfixiant, em situava a l'ombra i tenia fins al migdia per treballar abans la temperatura no arribés al màxim. Un parell de matins tatuant-me l'arnés a la cintura i desgrimpant en artificial o pujant en Ae/A2 i vaig lograr deixar enllestida la via...i allà es va quedar fins a la tardor, quan la tempesta en que estava es va calmar...
Saciat d'escalada sense corda a les cales de Mallorca vaig tornar a la cova, i aquell "projecte" que semblava que havia de ser el projecte de la temporada va caure només en dos intents. Decepcionat per la facilitat amb que havia fet la via i il.lusionat per la seva bellesa la vam filmar tot seguit...ja estava...i aleshores què???
El dimoni fosc d'ànima negra que tots tenim en algun racó em deia que trenqués cantos o en tapés algun... volia tralla, necessitava tralla i s'amagava darerre la decepció que tenia per haver malgastat l'esforç i els dies per equipar una via "simple" al meu entendre...però l' angel rasta em deia que "TRanki", que era una bona via i que ja estava bé, que la roca mana i nosaltres la adorem...els locals van equipar algunes vies més que vaig poder gaudir a mode de metadona i allà va quedar aquell sector, interessant si més no...vies de IV+ a 7c o 7c+ i algun projecte...
Durant alguna altra ocasió vaig veure cintes a la cova de gent que la provava, i semblava que deien que era "dura" ( sonava 8a)...no sé com ha quedat, i segurament aquest hivern m'agradaria encabir quelcom que costi una mica més, enmig del bombo...però de vegades la natura crea i reserva línies lògiques que amb la seva harmonia ens diuen que NO CAL posar més ferro ni forçar més forats que aquells que revelen el camí natural que la pedra ens regala...que ja queda bonic i que la visita bé val la pena per gaudir del paisatge davant del mar, de la riba del riu que hi fa camí i dels cims nevats tant aprop i tant lluny en aquest país petit on m'estic...és bonic, i amb el crepitar de la llar i amb una cervesa al davant la mirada solícita d'aquest nano que ja fa tres anys que creix somrient al nostre costat em diu que quan tot va bé no cal tocar-ho sinó agrair que es té...de vegades ho oblidem...
Gracies al PGB per aquell matí, a l'ALBA per la paciencia de filmar tota la via, al belayer per no espantar-se quan em vaig tirar ( que gairebé toco terra boooooooow), i a la crew local per acollir-me i fer claca...VINGABOOOOOOW!!!
dimarts, d’agost 31, 2010
All we can do is keep breathin'
S'ha acabat l'estiu i mentre escolto "ENDLESS SUMMER" dels "SANDALS" com un cant a el "viatge sense fi de uns surfistes pioners", em desfilen al davant milions d' imatges de cada segon que hem viscut esgarrapant pedres, esbufegant per tarteres, i estirats al sol del pirineu sentint l'aigua escolant-se entre els blocs...
I igual que l'aigua el CICLE RECOMENÇA, altre cop cap a l'EST, a la BABYLON...mentre els prats, els blocs i els parabolts resten sols i esperen les volves de neu que els cobriràn de nou, aliens a les nostres esperances i delits...però igual que les volves de neu es desfaràn nosatres tornarem, fanàtics , l'any vinent.
Encara queden els pegues a muerte a la XALMET, a veure si faig de primer la "REPUDIADOS"...i segurament apurarem el bloc tant com podrem o com la tardor o l'hivern ens deixin...com els surfistes de ENDLESS SUMMER, el viatge mai acaba, la vida és BÚSQUEDA...ells ja ho sabien i per això van agafar les taules i es van pirar...nosaltres tenim la sort de tenir Bohí més aprop i hi podem pujar quan volguem...som afortunats d'HAVER TROBAT...
El vídeo és un curt TRAILER dels filmets que anirem publicant...poca cosa i si més no molt de simbolisme per seguir respirant...SALUT i BON RETROBAMENT!!!
I per tal que el gaudiu aqui us deixo el TEMA dels SANDALS...la peli/documental és a trossets al youtube...una icona per a molts...Gracies al "SOTANO" de RADIO 3 en un especial FINAL DE VERANO!!!! Vam tornar de encadenar el psicobloc FLOWTHING EXTENSIÓ ( 7c+/8a) a TOSSA amb un inmens somriure a la cara...
I igual que l'aigua el CICLE RECOMENÇA, altre cop cap a l'EST, a la BABYLON...mentre els prats, els blocs i els parabolts resten sols i esperen les volves de neu que els cobriràn de nou, aliens a les nostres esperances i delits...però igual que les volves de neu es desfaràn nosatres tornarem, fanàtics , l'any vinent.
Encara queden els pegues a muerte a la XALMET, a veure si faig de primer la "REPUDIADOS"...i segurament apurarem el bloc tant com podrem o com la tardor o l'hivern ens deixin...com els surfistes de ENDLESS SUMMER, el viatge mai acaba, la vida és BÚSQUEDA...ells ja ho sabien i per això van agafar les taules i es van pirar...nosaltres tenim la sort de tenir Bohí més aprop i hi podem pujar quan volguem...som afortunats d'HAVER TROBAT...
El vídeo és un curt TRAILER dels filmets que anirem publicant...poca cosa i si més no molt de simbolisme per seguir respirant...SALUT i BON RETROBAMENT!!!
I per tal que el gaudiu aqui us deixo el TEMA dels SANDALS...la peli/documental és a trossets al youtube...una icona per a molts...Gracies al "SOTANO" de RADIO 3 en un especial FINAL DE VERANO!!!! Vam tornar de encadenar el psicobloc FLOWTHING EXTENSIÓ ( 7c+/8a) a TOSSA amb un inmens somriure a la cara...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)