Ahir vaig viure moments intensos, lluitant al llarg d'un mur desplomat, sentint com a cada segon la sang se m'acumulava als braços, i els dits se m'inflaven de poder mentre el cos s'escolava al llarg de un camí de forats i regletes que malrecordava...creia que cauria a la segona assegurança i ja en duia set o vuit, i seguia, i seguia, a mort...Ahir vaig fruir d'un instant tant fugaç com decisiu en una fracció de segons...la gravetat feia els darrers intents per tombar-me mentre el cervell maldava entre l'angunia i el plaer, com desafiant-se a si mateix i a la Matrix que altre cop descontrolava en trobar-me reaccionant de manera inhabitual...no vull caure, m'hi nego, m'és igual on esta el darrer bolt...
Només veia els cantos, la seqüència, aquella marca blanca allà dalt i els dits crispats en la pedreta i la regleta...pujar peus, inspirar, fer una molla brutal amunt i avall... i saltar..saltar sense que t'importi res, ni arribar ni no arribar, simplement saltar a mort i sentir que mentre desacceleres la mà es projecta cap aquella banyereta final, i que mentre comences a baixar de nou els dits són acollits i aguanten la fricció...bufffffffffffff !!!
Hi ha moments de sinergia, en que la energia col.lectiva es transforma en fanatisme, i la derrota d'un instant té una efecte fona d'alegria comú, de motivació que fa que tot brilli, i espurnes de poder vital espeteguin arreu, a l'entorn i a les cares...i tot flueixi, i a base de xerrar i xerrar com posseïts de com fer un moviment acabem analitzant com científics boigs cada detall de les preses, dels balanceigs, de les adherències, de les col.locacions, de les direccions i les intensitats de la força i el moviment...simplement és un coneixement compartit que incrementa fins a l'infinit la capacitat ressolutiva i la productivitat del cos i del cap...
Passos impossibles esdevenen factibles, i els factibles s'acaben fent...allò que a un no li funciona però ho comenta els altres ho aprofiten...i així, a poc a poc, cauen els projectes o s'acosten les victòries...i la gent riu, i claca les mans i s'agraeix els consells, i el flow es materialitza en tardes que voldries que no s'acabessin mai perquè et sents bé, i tampoc saps perquè...però és igual...
De vegades la felicitat explota en l'instant en que arribes allà on volies...d'altres la felicitat pot ser l'instant en que saps que en algun moment hi arribaràs...
IRIE
