dilluns, de gener 31, 2011

DA FOX nou bloc de bloc, a muerte...

En VICTOR ROSI, aka ROSIKE, aka DA FOX, aka mirada de guineu, entra a la blocsfera amb ganes de il.luminar el camí dels mètodes, la paciencia de shanti i el respecte per la mare pedra...

Des de Saba amb LOVE, aquest bloquero promet revelar trucs i encadenes...salute!
Ja fa dies que les tardes petats a la balconada de CALA ROMANTICA, birra en mà, ens deixaven somniar amb inmenses baumes damunt les ones ( mireu la foto del seu perfil)...segur que hi tornarem...

dissabte, de gener 29, 2011

HELICOIDE VITAL ( revisitada). CERDÂ POKORSKI als Encantats.

"Joer Uri...estic congelat...no m'havia d'haver posat amb les botes dins del sac"

"Doncs no et pensis...jo m'he tret les carcasses i estic igual...a sobre de mentre feia el forat se m'han mullat els guants i fa estona que no em sento els dits...”

Que tontos...ens hem aixecat tard, hem arribat tard a peu de via i hem preferit fer una atac amb vivac enlloc de esperar còmodament a la tenda i sortir de nit per fer la canal d'accés a la paret i la via en un dia a tope... En meu company s'ha passat una bona estona esgarrapant la roca i el gel amb els piolets, els crampons, les mans, i tot el que podia...al final ha deixat el primer llarg difícil muntat i enlloc de baixar avall hem preferit dormir en una repisa i demà acabar d'hora al cim...

“Pots dormir?"

"Que va tio...suposo que d'aqui una estona ja hauré calentat la funda..però la veritat es que a més a més estic tant petat i glaçat que no hi ha manera de relaxar-me..."

"Osti, tio, aquell pas de sortida d'estreps em pensava que no em sortiria...m'he intentat aixecar com si estés fenmt friky, i ni me'n recordava que duia tot l'equip i la ferralla al damunt...els braços m'han fet figa així que he sortit dels pedals...quin susto...!!"

"Es que se'ns ha anat l'olla..., tant tard ja no era moment per liar-se"
Em recoloco a la repiseta...és còmoda, però el fred no ens deixa gaudir-la...penso en els vivacs tant fantastics que en Picazo descriu ..quina gracia...aquí la nit no és clara, no tenim cap perspectiva maravellosa i entre humitat i vent ens estem quedant encarcarats...Sense tancar la conversa, tot es va apagant i simplement deixem de parlar...intento tranquilitzar-me i apartar els pensaments que em bullen al cervell i el procés de les imatges i el vertígen de les darerres hores, escalant en ensamble...Passa una llarga estona i obro un ull, trec el nas fora la funda per respirar millor, el cel s'aclareix...em giro al buit i miro amunt..és fosca tancada no veig res...m'aparto millor la funda de la cara i veig els estels...sento una mica de vent i l'espetec de les corretges de la motxilla...i res més...

“Dorms???"...

Buàh!...La pregunta és absurda, i els meus pensaments de resposta també...La primera reacció mental ha estat pensar "Creus que només perquè em mogui vol dir que estic despert?¿ Si estic adormit creus que et contestaré? I si estic despert..perquè em preguntes si dormo??"...però l'entenc..abans he sentit com roncava una mica i crec que m'ha fet enveja...com si els nostres patiments personals depenguéssin positivament de la solidaritat de sofriment conjunt...quines xorrades...enmig d'aquesta èpica i sucumbim a absurditats tant banals i mundanes...

"Què va, però miro de descansar bou..."

"Què collons fem aquí?”

Sabia que ens ho plantejariem...És tant tipica la pregunta com inútil intentar buscar la resposta...i suposo que després ens preguntarem allò tant sobat de " I tu perquè vas començar a escalar??"

L'endemà prosseguim l'ascens...la veritat es que quan començava a estar bé ens hem hagut d'aixecar...surt el sol, ens desmandrem i fa molt de fred, però aviat les ganes de sortir ens esperonen, ho tanquem tot a les motxilles, alguna cosa cau al buit ( com sempre) i com que no és important comencem a escalar.
Uns llargs de mixte ens duen al mur final, i mentre el sol escalfa la roca escalem les darreres tirades més tranquils. Arribem a l'aresta i la neu està molt gelada...anem amb compte ( tenim temps), i al migdia fem el cim...
Baixem i tornem a la tenda que tenim plantada a la vall.
Estic ansolutament esgotat, ni tant sols sopo..simplement em poso a dormir al sac...i ara la calor m'envolta...junt amb els somnis.

"Ei tio, saps què? Quan era petit vaig veure un documental...era un paio que es passava la vida amb un barco, filmant els peixos i tal...un francès...jo no pillava gaire cosa, però un dia feien un rotllo de uns paios que filmaven taurons..."

"I que..?”

" Explicava que els taurons no poden MAI deixar de nedar...que si ho fan s'enfonsen i s'enfonsen...i com que no poden viure a molta profunditat s'han de mantenir sempre en moviment..perquè sinó se'n van avall i no els fa gens de gracia...i es moren..."

" Vols dir que anava així?"

"Si segur..era peque però em va angoixar bastant...imaginava taurons engolits per les profunditats quan s'adormien..o quan estaven parats per descansar..."

" I què vols dir amb tot plegat?"

" Crec que ja sé perquè sempre vull escalar..."

"Tu no ets cap tauró bou...”

" Si però necessito moure'm...sinó m'enfonso..."

Vaig somriure dins del sac mentre m'adormia envoltat de l'escalfor del solponent a la tenda...ho haviem passat de puta pena però ja haviem quedat pel finde següent...Davant la paret que acabavem d'escalar estava formada una cascada que mai queda gelada del tot...a pesar de la tempesta que havien previst hi vam anar...i la vam escalar...i les mans em van fer molt mal i em vaig partir una dent...i vam quedar que la propera la fariem en roca calenta...i tampoc ho vam complir... PD: Al 95-96 poques càmeres digitals teníem, i revelar un carret valia més de 1.000 peles! Les fotos són del 2004, al MARGALIDA ( goulotte Nord) i a la paret del Fajol Gran (Ice Fajol en hivernal) i Cavallers (Husky)

divendres, de gener 28, 2011

lifesoundtrack 80's bites

A salts ballàvem això als inicis dels 90 al Karma, igualment eco dels 70's/80's.

L'Iguana feia que la penya botés en iniciar-se aquesta cançó, els dijous a les tantes després de les tardes al CADE, els vespres al Glaciar i les matinades en aquel sòtan amb la Bernarda, els moteros i tota la fauna noctàmbula en què de tant en tant amb l'Exploitin, el Fèlix, el Xavi i la colla la liàbem fins a l'alba...

He escollir aquest tema per dir un adéu a un viatger que s'allunya i que espero que torni aviat a FORAVIAL...


I només per a certs fervents aquesta despedida, que mai era una despedida sinó un fins la propera:

dijous, de gener 27, 2011

Al mal temps...somriures!

Es presenta un finde complicat...sort amb LA BUSQUEDA de roca seca i càlida ( que n'hi haurà)...i per no perdre l'humor, quan sigueu davant del crux, amb els dits freds, la húmitud i la xapa lluny, penseu amb aquella melodia que cantava el BRYAN..."Allways look to the bright side of life..lala, lala,lalalalà!"

SENSE COMENTARIS...bé, es que no puc...BRUTAAAALLLL!

diumenge, de gener 23, 2011

20...INSISTINT...

A la PXB estem fent des de fa un any una "lligueta" de bloc bastant interessant.

Amb la feina excel.lent dels "muntadors" de blocs ( J. Agustí principal i quasi exclussivament), cada mes hi ha un "menú" nou. Les vies s'ordenen per colors de dificultat ascendent ( groc, blau, verd, vermell, beige, carbassa, negre i lila) de manera que es disposa de 30 dies efectius per encadenar uns 15-20 problemes.

Donat que l'espai "BLOC" de la PANXA DEL BOU compta amb unes formes excepcionals ( inmensos i alts mantels de sortida inclosos ), el fanatisme es dispara fins al punt de que gairebé oblidem l'espai VIES ( fins a 8a) per dedicar-nos a analitzar, remirar i encadenar tants problemes com podem...en general gairebé tots els mesos he tret quasi tots els problemes, però de tant en tant topo amb algun que se'm rebota, ja sigui per massa atlètic ( el campus se'm dóna fatal), ja sigui perquè se'm creua inexplicablement.

En el vídeo la via "CARBASSA" ( Extensió, pel mig, sit start), amb un pas final que si bé resolia en les versions no exteses, sense dificultat, em va costar 21 intents...quatre sessions dedicat exclussivament a aquest bonic bloc de sostre, presa escopidora i truc final ( no penjo l'encadene perquè no es reveli el truc guanyador, encara que el flaix a la pXB és generós, compartit i molt sinèrgic). Divendres al vespre, amb la colla, vaig poder encadenar el bloc...gracies al Marc pel recordatori final de no fer dues manxades al lance sinó només una!

I gracies a la familia per la paciència...

Ha estat un cap de setmana tranquil gaudint de la vida familiar el dissabte i apretant a mort ( mandrosament) a Calders el diumenge...el Jaumet ja té gairebé l'URUK i com que BOICOT estava ocupata vaig dedicar-me a 2 7a/a+ i a DELICATESSEN ( 7c+ "local")...al primer intent, havent pujat a investigar prèviament, la deixo amb una caiguda...igual que el segon i el tercer...de fet no em surt ni el moviment clau ( bastant morfo)...la resta sense problema...a veure si algú m'explica el mètode...mentrestant aniré INSISTINT...

dijous, de gener 20, 2011

LIFESOUNDRTRACK ( 1975-1981)

Buah...no sé si era per l'efecte de les birres en cert excés, per un petit remordiment pregeriàtric, o per la perícia brutal del DJ, que, intuïnt com a bon professional les vibracions de celles, mans i taptaps de peu, va clavar-la a full ( bonull tenia el putilla!!).

Va ser una sessió gloriosa que no sé si vaig somniar, rodejat de espelmes a la platja i amb els estels al damunt, o va ser realitat...

L'endemà em vaig llevar, i em vaig submergir de plè en l'oracle...HI ERA TOTA... lapuuuuuta!!!!

LA BANDA SONORA DE LA MEVA VIDA...ordenadeta en aquell desordre de link infinit que et fa saltar d'ona en ona surfejant passat present i potser futur ( que si n'hi ha segur que és al TUBU...)

El passat sempre serà millor, però osti tu, el present té coses interessants ( improductives, demoralitzades i banals..però què collons, que mola molt...), i gracies a aquest present recupero, a poc a poc, milers de records , sensacions i olors de els darrers 34 anys...

No sé massa de conductivisme, però el capullo del Pavlóv la clavava amb allò de les baves del gos...quan he començat a escoltar temes ja no he pogut parar fins fer petar els "favoritos"...buidant fins i tot les carpetes més fosques del meu PC per agregar desenes de temes que no sentía des de feia dècades...BRÚTAL BOW...

Avui comença aquesta llarga llista de entregues.

Què millor que recuperar un dels primers discs dels Stones, aquells melenuts que la Marie Terese i l'Emili tenien en LP's de vinil i que (apart dels petits discs de 45 revolucions de la Mota, la Bonet o la Baez-fantasies de un infant-), escoltàvem com un eco futur del punk, a mitjans dels 70.

La tele era en blanc i en negre, jo no pillava res del ja acabat Vietnam, i als resums anuals de INFORME SETMANAL sortien imatges estranyes i cruels del Congo, Cambodja i una ciutat que es deia Beirut que encara no sé com existeix després de tantes bombes...
Els Stones els vaig compartir amb la Pipi Calzaslargas , la peli del YELLOW SUBMARINE al Verdi i hores interminables llegint, des del Tintin, Enid Blyton i Folch i Torres a llibres infumables de Marxisme, que pillava per casa i no entenia...encara no sabia els mínims sobre els mecanismes que fan moure el món...i era molt feliç...corria amunt i avall del Guinardó, de la Verge Montserrat al Carrer Vinyals, dels avis als pares, dels tiets a l'Estel, creient que la vida no té mai final i absolutament absent de res que no fos riure a tips...

Dels Stones el primer que vaig sentir era Between the Buttons, i després el BEGGARS BANKET, que vaig fer rodar dues dècades...a 4rt de EGB ja ens era un clàssic i alguns temes em van seguir acompanyant gairebé fins a finals dels 80 als millors bars...i d'entre tots els temes que més recordo hi ha el ALL SOLD OUT, i el PARACHUTE WOMAN...segur que el Meiss i el Rai mai em llegiràn però si ho fessin segur que ara mateix estarien rient tant com jo...:


dimarts, de gener 18, 2011

COMBO amb COMBA versió FLÚTAN

En el vídeo, un "GEF" ( XAVI RUIZ) realitzant rotllo megaflútan ( estava calentant) la versió COMBO de URUK a esquerra cap a la sortida del 8b+ ( el grau total de la via queda en 7c Calderiano)...és la via que vaig encadenar fa un parell de findes...bastant bona...

En aquesta filmació es veu clarament la "COMBA" que implica la unió de les dues vies, per una llastra "facil" enmig del megadesplom central del sector. En la part alta dos lances seguits dónen el caràcter final a la via, que entra per la ja molt vista entrada a campus de URUK, que en Xavi fa a peus volats sense cap esforc !!!

En Xavi medeix bastant més que jo, de manera que es pot imaginar la "llençada" a peus volats que implica el final de la via...al final el Xavi es tira sense xapar R...

També és prou graciosa la banda sonora amb la crew fent comments tècnics del pal...no he posat música per tal que la gaudiu....
..

diumenge, de gener 16, 2011

Uruk-Hai, CALDERS

Aquest finde hem repetit, altre cop des de la Terra Baixa cap a THE VERTEDER, el gran desplom que alberga línies santes i poderoses que contemplàvem des de baix i ara comencem a solcar...

Si la darrera sessió em va permetre entrar al regne del buit eskerp a través del COMBO ( 7c local), aquest cop vaig poder encadenar la increïble URUK-HAI ( 7c+/8a local). 25 metres de desplom absolut, amb entrada comú de sostre a campus...una línia molt bonica amb algun repòs i pas de regleta final.

A través dels truquills comencem a "entendre" Calders, i les vies costen cada cop menys intents, i van caient cada finde!

En el vídeo l'encadene complert de aquesta via per part de un escalador ( Ruben) que he trobat a Youtube...es veu (excepte el pas final de regletes) pràcticament totes les seqüències...amb salt final inclós ! NOTA: a la sortida del sostre inicial l'escalador es salta una xapa ( acabant el campus)...actualment aquesta xapa ha estat eliminada, no era útil però cal anar en compte en assegurar...no hi he caigut cap cop però sé que no es toca terra...ojuuuu.


Sobre "Homes ORCO" aquest nom li queda a la via que ni pintat...


FLASHPOINT ( abstenir-se onsighters): Després de veure diversos mètodes acabes confirmant que hi ha gent MOLT FORTA i GENT MOLT PUTILLA...jo sóc dels segons...la URUK és una via que amb una mica de investigació es pot reduir a tres seccions entre bons reposos ( als que pots arribar trinxat).
SOSTRE INICIAL. Cal arribar fresc, amb mà dreta, al BIDIT PISTOLA ( dits 1 i 2 des del polze), peu dret en banyereta alta, peu esquerre apretant invertit gran a sota, regleta esquerra, i a campus llençar a esquerra i ajuntar mans. A partir d'aquí no calen més campus i e spot anar fins a xapar la següent. Si es fa un curt repòs s'arriba a el repòs bo més fresc.
MUR INTERMIG DESPLOMAT. Sortint FRESC del repòs, agafar amb esquerra ( ia juntar dreta) el canto just al damunt, peu dret "clau" en una baixadeta visible i anar de esquerra a pínça no excel.lent...creuar peu esquerre al davant i saltar a la banda dreta de el rom, amb mà esquerra, pujar peus i anar ràpid de dreta a una bona presa en punxa, al costat.
A mi em va bé, un cop xapat, ajuntar mans i canviar, pujar peu dret i llençar dreta a plà arquejable...canviar el cos de sentiot i llençar taló dret a la mateixa alçada de la mà...com es pugui (jo ajuntava mà per darrera), llençar a dalt.
UNa seqüència de bona presa ens mena a repòs bo..per fer-lo bé mola talonejar esquerra, mà esquerra al centre de la presa ( canto òptim) i mà dreta alk costat, menys bo però eficient.
PART FINAL: Creuar esquerra damunt de la dreta, peus per baix ( bona presa) i anar a la horitzontal amb dreta...pujar peu esquerre a taquet i davant la cara tenim un canto semibó. Drta en bon canto a l'esperó, talonejar esquerra i mà esquerra en bon canto a dant, creuar totalment dreta, a la esquerra, hi ha un canto semiplà, aguantar, esquerre a canto millor, dreta ajuntant i esquerra, de hombro, a fissura del diedre. Xapar bolt que no té cinta o saltar-lo i xapar el següent ( ojo la cinta final esta una mica tocada)...REPOSAR a la fissura diedre.
EL PAS FINAL és de controlar-lo i tenir un mínim de power....agafar amb mà dreta el TAC que hi ha enmig del diedre, es pot fer pinça invertida...a dalt a la esquerra hi ha dos cantos, agafar el de més amunt ( més rom), fer peu mà a damunt del tac ( talonejant) i passar mà dreta en canto tridit horitzontal que hi ha enmig del diedre...amb aquestes preses posar el taló dret millor ( punta taló clavat entre diedre i microsostret), apretar fort de esquerra i anar a miniregleta amb dreta...si seguim fent palanca amb la punta-taló drets dreta, es pot llençar esquerre a calaix que hi ha damunt la regleta, si aneu apunt de caure es pot rebotar dreta al calaix. ho he fet de les deus maneres i encadenant m'anava millor el mètode de creuar...

diumenge, de gener 09, 2011

CALDERS

Feia aproximadament dues temporades que per una cosa o altra no m'acostava a CALDERS...

Divendres havia quedat amb companys i tot sol, a poc a poc, vaig poder gaudir del viatge des de Ripollet a Calders, passant per CALDES DE MONTBUI, ST FELIU DE CODINES, CASTELLTERÇOL, ST QUIRZE SAFAJA (de propina), MOIÀ i la bella carretera fins CALDERS, un petit racó de la Catalunya profunda perdut en el no res, lluny del turismne pirinenc i costaner.

Escoltant a DYLAN em vaig parar a la gasolinera de CALDERS, amb una vista preciosa que anava de Ulldeter al Solsonès...brutal, els pulmons se m'omplien de motivació!!! El vídeo és de THE BAND, uns altres cracks, a cada qual millor...i ja fa el fet, conduïnt entre prats i sol, cap al desplom més guapo que hi ha aprop de casa...

La calor ens va tornar a la realitat, 7 de Gener i un torrat al.lucinant, la gent que resignada anava escalfant i esperant a que el tacte millorés! Com que hi havia molta colla ( ningúq ueda i en realitat tots acabem al mateix lloc!) ens vam anar repartint, i en Jaumet i jo, previ a catar la URUK HAI ens vam posar a un COMBO alpino que ens va recomanar l'EDU...entrant per URUK, TRINKELES i sortida cap a la esquerra, previa bavaresa "pudrit" i sense seguros que al principi posa el cor a cent...uns 8 metres o més, a pèl i una mica trencadots, amb molt de canto però en plè desplom...4 lances obligats porten a cadena...només 7c?

Al 3er pegue ( desploma tant que provar els passos aïllats es fa difícil, ja tenim la pila de la via controlada i el pas del campus de l'URUK més a menys apamat...el més curiós és que mentre que el 7c es resisteix arribo a cadena de la URUCK amb certa solvència, de xapa a xapa...

DIUMENGE encadeno el combo de 7c i repasso l'URUK ( 7c+ inhumà)...al segon pegue em planto a cadena començant abans del campus...la propera cau...quina via més maca...

En el vídeo, en Jaumet a l'entrada comú a campus de URUK HAI i el COMBO que vam fer...al.lucinant com en aquest racó de món hi ha aquestes vies tant treballades i potents...Bages power, sens dubte...