Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de juny 28, 2010

LUMIGNANO: HISTORIA i VIDEO ORIENT EXPRESS 7b+

Quan tingui una mica de temps penjo el diari del TRIP ITALIÀ, incloent el repte "mariscada" en CROACIA...( Y A VER SI TIENES COJONES DE QUE NOS METAMOS UN COTXINILLO EN ESLOVENIA!!!)...mai et piquis amb un "POLENTONE" del NORD, vam acabant TAMBÉ endrapant cotxinillo a ESLOVENIA...con un par...total, una mica més i anem a fer els txurros a Istambul...casum dena!!!
----------------------------------------

El tema va anar de que als Dolomites i voltants fotia un "temps de carallo"

( feia mesos que no estava a ZERO GRAUS...quina rasca!!!!!!!. I SINÓ QUE SE LO PREGUNTEN A LOS HERMANOSPOU,hehe, que van veure com la via dels "VELLS GUERRERS" hauria d'esperar a dies millors i tot es quedava en esportiva a ERTO i voltants!...així que les aspiracions de fer FALESIA es van quedar en varies plàteres de SPECK, FORMATGES VARIATS, BIRRA A DOJO i VI CALENT mentre jugàvem a les cartes esperant que s'aclarís el temps

Inmediatament vam veure que en paret no fariem res i vam dedicar-nos a fer algunes vistes per"VICENZA Y ALREDEDORES" ( que no es diu així)...on destaquen DUES ZONES: LUMIGNANO i COVOLO...i CASTELVECCHIO de rebot ( preciós lloc i escalada sense interès per a mi...ei...per a mi que la colla familiar va gaudir de bloc i vies...
LUMIGNANO és una zona amb el nom del bonic poble que l'acull...una mena de racó tranbquil amb boniques cases i parets a 10 i cap minut de l'aparcament...imagineu un petit bocí de MARGALEF però en versió VENETO...prats, boscos humits i verdor quasi cansina..la humitat però, junt amb una bona insolació en els sectoprs més guapos, la fan exclussiva de hivern...vam enganxar un dia fresquet i mig plujós, pel qual encara vam poer escalar força bé tot i la època.
ACCÉS: A la sortida de VICENZA EST, a la AUTOSTRADA A4 de MILANO a VENEZIA, direcció a VENECIA, i ABANS DE PADOVA, hi ha una rotonda amb cartells que indiquen RIVERA BERICA...direcció LONGARE i COSTOZZA...LUMIGNANO ESTA A POCS MINUTS...i a just 20 minuts de casa dels cunyats...

Es tracta de un conjunt de "palestre" de màxim 80 mts i generalment on l' "esportiva" ja la tenien assumida a mitjans del 70...parets on es van foguejar gent com el vicentí RENATO CASAROTTO ( primer VIIº=6b el 1977...i quin puto 6b...que txungo...), i es van "reconvertir" altres com en MARIACHER, BASSI, MANOLO, LISA JOVANE, PIETRO DAL PRA i on fins i tot hi va fer aportacions del mateix MARTIN SCHEEL ( el mateix que va equipar les primeres vies maxiextremes de STBENET)...des de 1980 amb MARGHERITA ( 7a inicialment obert per baix i aviar reequipoada i alliberada) Guerrini obre la veda del 7è ( escala francesa) i s'equipen parets i vies a dojo.


El 1984 es desenvolupa l'esportiva amb vies de caracter excepcional, per la dificultat ( de 7a+ a 8a), com per la concepció ( el concepte ATREZZO tant en proteccions com en preses...).
Em calia un viatge arqueològic i existencial per aquestes vies i, per tant, no podia limitarme al grau sinó que em calia una seqüència temporal en la dificultat i els itineraris escollits.
LA SEGONA explicació és que, donat que no hi havia CHANCE als DOLOS, i que els cunyats curraven els dos, no arrossegava només el NAWET sinó els dos nebots, amb "horari europeu" i sense molt interès en l'escalada i això si, una paciencia de snts mentre el seu zio flipava amb les palestres que el rodejaven...la estrategia va ser escalar a vista o al segon pegue..quan un conegut local em va dir que "fino nopn troppo il massimo a vista non supera il 7b!" vaig optar directament per REBAIXAR OBJECTIUS A VISTA...quan vaig provar el primer 7b direcxtament vaig rebaixar els objectius al segon pegue...

El cas és que des de la MARUSKA ( classic IV de somi), la PANCIA CASAROTTO ( 6b), la MARGHERITA ( 7a) ODORE DEI SOGNI ( 7a+), SOGNI D'ORO ( 7b+ o 7c), ARCO d'ORO ( 7c), MASTER BLASTER (7b del qual ni resolc el crux), a la ORIENT EXPRESS ( 7b+)...em desquicio provant i encadenant vies a vista ( fins 7a+) o assajades ( fins a 7c a excepció de mASTER BLASTER que encara la busco...)...GENIAL...i durissim.
IL SOMARO, el 8a de LLEGENDA segons la guia, és el segon any que arribo tard ( en època) i sense chance ( amb la crew infantil de claca...). L'anyq ue vé si de cas...hehehe...

L' escalada a LUMIGNANO és de l'estil STBENET...a partir del 6a+ la cosa es posa peluda...les vies dels 80 estan molt collades i sobades ( és calcari, a 10 min del cotxe i generalment al sol i sense 1300 escales i una llegeda de punkis guardians de l'avern que el preservin..), pero genmeralment són les millors...compren amb molt PICATS ( joer es que la penya no es tallav ni un pèl alla!!!) i generalment amb passos extrems un rera l'altre..quna les proves per primer cop els 7b et semblen 8a...a diferencia de CAHORROS, aviat trobes el mètode i tot esdevé un flow corogràfic, ben asseguat i ( això sí) tendinós a topppppe...monodits, bidits a mort i bloqueig al límit en peus inexistents...pura esportiva 80era...
EN EL VIDEO, asegurat per LILA, filmat per MARTIN i amb un audio desternillant on en NAWET demana al minut 2:40"silenci!!"a la Giada( que el papa escala!!!)...ORIENT EXPRESS 7b/b+ , un cappolavoro de GUERRINI...un metre a l'esquerra hi ha la BOOMERANG ( 8a+) de l'SCHHEL..."il nome é legato all''effeto speciale che accomuna l'arma aborigena all'arrampicatore"...de l'ORIENT EXPRESS es diu que té qualche bucco "un po'doloroso".. no sé si era l'excés ( EXCÉS en MAJUSCULES) de Speck i Bruschette regats amb birra a dojo, o que realment el grau i la roca piquen un tou...però vaig encadenar fins a 7 o 11 monodits bidits de una i dues falanges seguits...via a l'estil de l'entrada de DIOSNIDOR o BELLE DESTIVELLE ( fuixarda) en un mur desplomat de uns 16 mts , ojo! mesurada així a la guia!!!...increïble quina precisió bow!!!)


dimecres, de juny 16, 2010

Tsunamis a StBenet

Boulder alt? Via curta?

Els totxos com el Manolito, la Agulla del Pelake, el Calimotxo, Paco, Quiste, la Bauma de Stbenet, i potser fins i tot l'Agulla del Pas de la Burra, són "pedres" de entre 8 i 12 metres que segurament a l'altra banda de l'Atlàntic s'escalarien sense corda i amb una pila de crashpads.

A mitjans dels 80 no hi havia aquests medis ni la mentalitat bloquera, i en certa manera fins i tot ara a Montserrat no hi ha quallat massa aquesta disciplina a pesar de tenir bastantes possibilitats...no en sé la raó...l' aproximació? La "dispersió" dels blocs comparat amb altres zones? La oferta massiva de altres estils d'escalada?

En qualsevol cas a base de pujar i pujar a Stbenet, i havent escalat blocs en zones més adequades, una nova òptica permet enfocar algun d'aquells totxos en que vas ja amb confiança, com a "solos" o "tsunamis"...de vegades amb Crashpad, de vegades sense...és qüestió d'inspiració.

Ja des de fa temps vam polir les possibles del Pelake, el Calimotxo, alguna del Paco, del Pas de la Burra i aquest darrer any al Manolito...em queda el totxo del Moto però em fa por...l'estil de passos i la recepció són el que determinen la decisió i vies amb sortides molt altes o complicades, i cantos roms o de "tacte" ja són més perilloses...igualment és difícil convèncer a una colla de fanàtics que es pugin els matalassos per fer una estesa sota un bloc que, la majoria no consideren escalable en solo sense un petit risc de fer-se mal...generalment les hem fet amb un sol crashpad o simplement sense...a més de ser vies "conegudes" tens l'aventatge de poder provar-les completament amb corda i després "reconvertir-les" en bloc...i la veritat es que es veuen completament diferents!!!!

En aquest vídeo, escalfem a DIRECCIÓ OBLIGATÒRIA, un 6a+ "curt" de tota la vida. L'endemà vaig aconseguir SISDÉ ( 7a que em va semblar 6c justet), PILÓN (7a molt dur segons la versió) i BRUTUS ( 7b amb sortida complicada)...
De fet on vaig patir més va ser a la HUELES a MIERDA ( 6a), amb un pas a dalt que encara no he entès a pesar de sortir traient guspires...BASTARDO (sense usar els picats...)......PILLA CACHO, TOSTAO, DUENDE STORY, PABELLÓN, SETAS MÁGICAS, El 6c del pas de la Burra, NO PASSA RES, AS DE BASTUS,...i algun dia l'ENERGÚMENO, encara que aquesta ja demana molta decisió a dalt...no sé...FALTA ESCUMA A SOTAAAAAA!!!!!!

divendres, de juny 11, 2010

Boulder al Ventosa

Fa MOLTS anys vam filmar una ascenció de la via THC ( 7a+)...un bloc alt que vaig equipar ( 2 xapes) just aprop del refu...

Si no fés mandra de pujar crashpads allà dalt, igual que alguns totxos de Stbenet, avui en dia s'obririen com a bloc enlloc de com a vies curtes....és més lògic...però aleshores això del crashpad no es portava molt i a pesar que avui n'hi hagi arreu la veritat és que arrosseguar-lo allà dalt tampoc em motivava molt.

Aleshores i aquest estiu passat la vaig repetir sense corda ( i sense crashpad)...amb el cor taquicàrdic ( aleshores no aquest estiu ja més...). El Nawet va fer un "silenci" mentre observava al sonat del pare pujar una pedra alta amb el risc de rodar fins el Estany Negre...la "porter"només servia per això en aquell cas!!

Crec que aquest estiu pujaré amb el Matalàs...hi ha milers de blocs per obrir...i no fa calor...hehehe...

dimecres, de juny 09, 2010

La vida en els dits

Amb el títol "La vida a la punta...dels dits" ( ja prometia el tema, ja...)un filmet de Jean Paul Jenssen, del 1982, va impactar l'àmbit escalador revelant la supremacia total ( almenys als medis) de l'escalador francès Patrick Edlinguer. Es tractava de una peli que va marcar una època, després "imitada en certa manera" per AL FILO amb el documental sobre StBenet i altres de l'estil en versió torera...( "los spit deberian estar al rojo vivo pa que los herejes no se pillen...")
Apart de un look característic ( tant popular després) i de una música i muntatge que van marcar un estil, cal que, descontextualitzant si cal, aprecieu el fet que un escalador Free pulveritzava les concepcions de la escalada, l'estil del moviment i la manera de veure l'esport...Impactants les imatges del paio movent-se rotllo "KOALA" ( L'ESTÈTICA DAVANT DE TOT!!!), i hilàrica la concepció iconogràfica del documental...tot un clàssic que molts anys després els psicobloquers americans van recrear en broma en el seu trip a mallorca PERFECTO titulant un BONUS FILM com "la vie sans chemise"...usen la banda sonora original, un doblatge en subtítols molt catxondos i desmitificadors i un escaldor que imita a Edlinguer....tot molt divertit (amb tot el respecte per a Edlinguer...!)...


dilluns, de juny 07, 2010

EL PRISIONERO, ST BENET, projectes a l'ombra...

NO és divendres de vídeos...és dilluns a la nit...però per tal que aneu fent boca aquí deixo un vídeo de Youtube, dels que fa caure la bava...

El David Gual flútant per EL PRISIONERO ( 8b+), un vion al braç de la Mòmia.

Aquesta via va ser equipada per Martin Scheel, que no la va poder encadenar degut a un altre "hivern fred" dels que passen per allà dalt...també va deixar-nos ( encadenat això sí) vies com MU ( 7b) o VUELO A CIEGAS ( 8b)...

Curiós que , sent el món tant gran, acabés trobant vies seves aprop de casa de familiars, a Lumignano ( Veneto-Vicenza)...sempre rutes de gran qualitat i duresa, especialment si parlem de mitjans dels 80...

En Rafa Comino la va encadenar, esdevenint el primer 8b+ estatal, i en David la planxa davantla càmera...inhumano...


Per als qui no hi hagueu estat ressaltar que elq ue aquí es veu com una mica desplomat és, en realitat, un planxot inhumà que tira enrrera des del principi fins al final, i que la part superior, després del bloc inhumà que determina la via, representa un tram de 8a o 7c+ que tomba a molts opositors a encadenar-la...


La Mòmia compta, en aquest sectoret, amb un seguit bastant complert de vies "fanàtiques" ...des de un interessant 6b+, passant per "Follardas a Gogo" ( 7a amb sorpresa a dalt), un guapíssim ( i poc extrem) 7b ( extès a 7b+ si s'escala el segon tram) i un reguitzell de 8ens ANTOLÒGICS dels que destaquen JULIA ( 8b durillo depèn de per on facis el crunx), EL ANILLO DEL PODER ( 8a+ amb un inici intens, tram de resistencia atlètic i final tens...seguros airejats), i la brutal TRINI CLIMB ( 8a+...?) amb un pas a bloc que t'estampa una bufetada als morros ( i un vol desquiciant). Subnormal és un 8a bastant desfassant, presa petita i bloc total...i sembla que en Ramonet hi va encadenar un projecte que els locals ja gairebé teníen brodat...coses que passen per no preguntar...

Com a pas intermig hi ha la ANILLO DE CUERO ( 8a, des d'abans del crux superior de ANILLO cap a la TRINI)...i si no heu escalfat enlloc, abans de despenjar-vos des del bosc que hi ha a la dreta de la Normal ( accés habitual grimpant per muntar les vies o els topropes), podeu afartar-vos de VIº local en vies molt interessants, fins a la aèria Aranyes Penjants.

A baix i a la dreta del sector hi ha els tres llargs empalmables de BROWN SUGAR ( 6c+ factible amb corda de 70 mts i moltes cintes. un viatge de molta estona)...o la PLENIL.LUNI ( 7a+ 70 MTS SI FEU ll1+ll2...calen igualment bastantes cintes donat que el primer llarg ja en té 13 o 14...

Apa a gaudir del vídeo i preparar projectes a l'ombra!!!!

dimecres, de juny 02, 2010

ya llega...ya llega...

Sense paraules...avui, amb la calor me n'he enrecordat d'això del PSICIOBLOC...a veure qui s'apunta aquest any...El mes que vé crce que penjo la corda fins Setembre...o no...o si...

YA LLEGA...YA LLEGA....juassssssssssss!

Mallorca Psicoblog 3 "The Whole Crew" from Cedar Wright on Vimeo.



PSICOBLOG 6 "DEEP BLUE" from Cedar Wright on Vimeo.

TOT és RELATIU...eheheh!

Del Blog del LUICHY http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com he extret aquest vidiu que REALMENT ens posa a lloc amb tanta tonteria tecnològica...


Me'l guardo pel Nawet, quan em doni el tostón amb la consola l'ipad o el que sigui...bé suposo que quan ell aprengui a llegir hi hauràn altres "invents" moderníssims...

Aquest curtet el dedico al pare, que s'ha dedicat en cos i anima a fer llibres tota la seva vida...