HIGWAYMAN

En dies de pluja i gris, arreglant caixes i coses, després de "la gran mudança", en CASH és un bon catalitzador de moltes sensacions...

Moltes i bones cançons, escollir no vol dir menysprear-ne una altra...però apart de HURT, la HIGHWAY MAN per mi és una de les millors...generalment cantada pel gran grup de country qualitatiu a tope "The Higwaymen" ( Cash, Kristofferson,Willie Nelson, i Waylon Jennings )

"Highwayman"

I was a highway man. Along the coach roads I did ride
With sword and pistol by my side
Many a young maid lost her baubles to my trade
Many a soldier shed his lifeblood on my blade
The bastards hung me in the spring of twenty-five
But I am still alive.

I was a sailor. I was born upon the tide
And with the sea I did abide.
I sailed a schooner round the Horn to Mexico
I went aloft and furled the mainsail in a blow
And when the yards broke off they said that I got killed
But I am living still.

I was a dam builder across the river deep and wide
Where steel and water did collide
A place called Boulder on the wild Colorado
I slipped and fell into the wet concrete below
They buried me in that great tomb that knows no sound
But I am still around..I'll always be around..and around and around and
around and around

I fly a starship across the Universe divide
And when I reach the other side
I'll find a place to rest my spirit if I can
Perhaps I may become a highwayman again
Or I may simply be a single drop of rain
But I will remain
And I'll be back again, and again and again and again and again..

Ja tinc l'Espotifai ( o quelcom semblant)

Ho reconec...crec que quan vaig néixer ja estava obsolet...a cavall entre els finals dels 60, els inicis dels 70 i desarrollant-me als fastigosos (??) 80...fruit de la mentalitat del 68, però no exactament, però sí influenciat...amb el pes insostenible de la ona progressista de la segona república, la escola higienista, i Montessòrica, el proudisme, la natura, el progrés...i tot plegat enmig de un país que canviava... I als 80 enlloc de la Madonna jo escoltant els Rollings dels primers 60, i al Llach de l'Itaca, i recordant alguna pallissa dels grisos al pare, al Passeig de Gracia...i tirant alguna pedra als de beige a la plaça Catalunya... I al final els punks al insti, l'skà..i tot plegat... M'és curiós que jo encara recordés, com a meus, temes que havien estat èxits abans que nasqués però que estaven impregnant la limitada societat de consum musical des de feia anys...però encara m'és més curiós veure gent que ha nascut més de 40 anys després i és capaç de recupear i interpretar temes tant BRUTALS dels Jefferson Airplane com el que vaig trobar al youtube la darrera sessió de matinada... Un tresor: Val la pena passejar-se una estona pels covers estranys i sense massa importància d'aquesta noieta ( encara ho és?)....de vegades cal reconèixer que tanta escombraria tecnològica dóna fruits prou bons, coms els xampinyons que creixen a la merda de les vaques...visca l'"espotifai"...

Coses a fer a un país de roca quan un té febre...

Per exemple buscar entre les desenes de versions ( covers inclosos) de una de les millors cançons de la història, a veure quina em mola més, apendre la lletra, i intentar treure els acords de guitarra. esganyitar-se a tocar-la i acabar amb més mal de cap i més enregollat...

La mare em va comprar un casette doble de DYLAN i THE BAND, aleshores, enlloc del dels PECOS...sempre li estaré agraït...un petonàs mare...

Aquí una versió dels HEPSTONES de "I SHALL BE RELEASED"...passen les dècades i encara és un tema que em posa la pell de gallina i m'eleva a universos de llibertat i benestar...que curiós.

They say ev'rything can be replaced,
Yet ev'ry distance is not near.
So I remember ev'ry face
Of ev'ry man who put me here.
I see my light come shining
From the west unto the east.
Any day now, any day now,
I shall be released.

They say ev'ry man needs protection,
They say ev'ry man must fall.
Yet I swear I see my reflection
Some place so high above this wall.
I see my light come shining
From the west unto the east.
Any day now, any day now,
I shall be released.

Standing next to me in this lonely crowd,
Is a man who swears he's not to blame.
All day long I hear him shout so loud,
Crying out that he was framed.
I see my light come shining
From the west unto the east.
Any day now, any day now,
I shall be released.

lifesoundtrack 80's bites

A salts ballàvem això als inicis dels 90 al Karma, igualment eco dels 70's/80's.

L'Iguana feia que la penya botés en iniciar-se aquesta cançó, els dijous a les tantes després de les tardes al CADE, els vespres al Glaciar i les matinades en aquel sòtan amb la Bernarda, els moteros i tota la fauna noctàmbula en què de tant en tant amb l'Exploitin, el Fèlix, el Xavi i la colla la liàbem fins a l'alba...

He escollir aquest tema per dir un adéu a un viatger que s'allunya i que espero que torni aviat a FORAVIAL...


I només per a certs fervents aquesta despedida, que mai era una despedida sinó un fins la propera:

LIFESOUNDRTRACK ( 1975-1981)

Buah...no sé si era per l'efecte de les birres en cert excés, per un petit remordiment pregeriàtric, o per la perícia brutal del DJ, que, intuïnt com a bon professional les vibracions de celles, mans i taptaps de peu, va clavar-la a full ( bonull tenia el putilla!!).

Va ser una sessió gloriosa que no sé si vaig somniar, rodejat de espelmes a la platja i amb els estels al damunt, o va ser realitat...

L'endemà em vaig llevar, i em vaig submergir de plè en l'oracle...HI ERA TOTA... lapuuuuuta!!!!

LA BANDA SONORA DE LA MEVA VIDA...ordenadeta en aquell desordre de link infinit que et fa saltar d'ona en ona surfejant passat present i potser futur ( que si n'hi ha segur que és al TUBU...)

El passat sempre serà millor, però osti tu, el present té coses interessants ( improductives, demoralitzades i banals..però què collons, que mola molt...), i gracies a aquest present recupero, a poc a poc, milers de records , sensacions i olors de els darrers 34 anys...

No sé massa de conductivisme, però el capullo del Pavlóv la clavava amb allò de les baves del gos...quan he començat a escoltar temes ja no he pogut parar fins fer petar els "favoritos"...buidant fins i tot les carpetes més fosques del meu PC per agregar desenes de temes que no sentía des de feia dècades...BRÚTAL BOW...

Avui comença aquesta llarga llista de entregues.

Què millor que recuperar un dels primers discs dels Stones, aquells melenuts que la Marie Terese i l'Emili tenien en LP's de vinil i que (apart dels petits discs de 45 revolucions de la Mota, la Bonet o la Baez-fantasies de un infant-), escoltàvem com un eco futur del punk, a mitjans dels 70.

La tele era en blanc i en negre, jo no pillava res del ja acabat Vietnam, i als resums anuals de INFORME SETMANAL sortien imatges estranyes i cruels del Congo, Cambodja i una ciutat que es deia Beirut que encara no sé com existeix després de tantes bombes...
Els Stones els vaig compartir amb la Pipi Calzaslargas , la peli del YELLOW SUBMARINE al Verdi i hores interminables llegint, des del Tintin, Enid Blyton i Folch i Torres a llibres infumables de Marxisme, que pillava per casa i no entenia...encara no sabia els mínims sobre els mecanismes que fan moure el món...i era molt feliç...corria amunt i avall del Guinardó, de la Verge Montserrat al Carrer Vinyals, dels avis als pares, dels tiets a l'Estel, creient que la vida no té mai final i absolutament absent de res que no fos riure a tips...

Dels Stones el primer que vaig sentir era Between the Buttons, i després el BEGGARS BANKET, que vaig fer rodar dues dècades...a 4rt de EGB ja ens era un clàssic i alguns temes em van seguir acompanyant gairebé fins a finals dels 80 als millors bars...i d'entre tots els temes que més recordo hi ha el ALL SOLD OUT, i el PARACHUTE WOMAN...segur que el Meiss i el Rai mai em llegiràn però si ho fessin segur que ara mateix estarien rient tant com jo...: