Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de desembre 31, 2007

THE BEST LLUFEIXON

Us linko la millor innocentada de l'any...MALUTA MASTER from USA.

KA KABRONNNN!!!! HU HABEU VIIIIIST! LAMAREQUELVAPARÍÏÏÏ!

http://crowledge.blogspot.com/2007/12/highway-2-hellaccident-mortal-al.html

siaw bous

diumenge, de desembre 30, 2007

2008, CANVIS ESTRUCTURALS??

Diuen que a base de CANVIS COJUNTURALS s'esdevenen CANVIS ESTRUCTURALS...

NO sé ja com interpretar-ho..i a més se'm trenca tota la TEORIA de l'ENTRENAMENT...
Aquests darrers dies ha estat un CLIMAX de DESCONTROL:

*GASTRONÒMIC : tinc uns cunyats que medeixen i pesen el triplpe que jo, capaços de endrapar un % considerable del meu pes en carn i de beure més que la meva sang sencera en cervesa, en una tarda..i jo intento que no em deixin enrrera en les nostres vetllades CARPE DIEM que allarguem al bar del "JU" ( un antic bar "PEPE" ara regentat per un xinès que ja no fa tapes però ven la birra més barata...)

*FISIC: desfassades d'entrenaments igualment descontrolats ( intents seguits a vies de 7b+ impossibles i blocs surrealistes a la PANXA seguits de sessions hilàriques de POWERBALL amb la Lila i un veí, a veure qui aguanta més el tema...).

*MENTAL: fent quadratures de horaris i compromisos IMPOSSIBLEs per intentar sortir a trepar, acudir als festivals familiars i complir amb les responsabilitats domèstiques enmig de un calendari erràtic de dies de treball, festes i tancaments d'any a la feina...
Com que els de Sabadell estan "estranys" ( fase caòtica de dispersió d'objectius, recuparacions i baixades, molt de entrenament esperant el subidón..etc)...com que no tinc company del mateix nivell per provar vies dures de manera matxacona, i com que la Lila es queda amb el crio les hores que escalo i no em pot assegurar..pos això, que es tracta de sortir rapid a escalar i mirar de tornar a casa una mica motivat per seguir amb aquest regim de descontrol...LA MILLOR MANERA de NO ENFONSARME la vaig trobar en NO CATAR VIES DURES, NO PROVAR RES QUE NO ENCADENI EN POCS PEGUES, COMPENSAR AMB ALGUNA VIA A VISTA O FLASH, i GAUDIR..GAUDIR dels paisatges, que entre l'anticicló i el canvi climàtic he de grabar-ho tot a la ment per quan l'Arnauet ja no ho pugui veure i li hagi de explicar com eren els prats de Montgrony, o les tardors a les valls de Bellavista...

El resultat final, CURIOSAMENT, ha estat espectacular i inesperat. des de l'estiu a les darreres sortides he pogut constatar la INFALIBILITAT EN 7c al PRIMER INTENT ( faig una inspecció de la via des de dalt o en top i m'hi poso de primer o en toprope). TOTES HAN CAIGUT.
Des de fa poques setmanes això s'ha ampliat a 7c+'s, més aviat de continuïtat i sense massa complicacions. el tema de la Fugazzi ja va ser interessant, però ahir es van obrir més horitzons...

Vam pujar a CORONES, estava petadíssim del divendres A MUERTE a la PANXA DEL BOU, i em feien mal fins a les parpelles de tant fer POWERBALL el diumenge a casa...
Vaig calentar en un 6a+ i 6c ( aquest segon desgrimpant), i vaig muntar amb l'antena un 7c+ de corones ( L'INTRÚS, veure'n descripció-flash al final)...dos blocs amb un repòs enmig, micropreses i peus invisibles en placa desplomada, i final de pililla atlètica..total 15 mts contundents...La vam analitzar amb en Juanjo, i si bé li veiem com anaven els passos no els vam acabar de resoldre al complert...
Vaig esperar que baixés una mica el sol, no em creia que amb els triceps que em cremaven pogués ni fer la entrada.

La vaig encadenar en toprope bastant sobrat...JA NO ENTENIA RES...

Per acabar com que hi havia LA COLUMNA ( veure explicació-flash al final) muntada (7b de corones entrada tecnica i sortida d'un pas a bloc)..pos a veure si em miro el pas per un altre dia ( ara és impossible).

Va sortir al flash....ENCARA HO ENTENIA MENYS...
CORONES ESTÀ SOBRECOTAT????
Vaig mirar a la guia i realment les vies que vaig fer eren del David Codony i no del Morales..però en canvi el 7b/b+ inhumà de la dreta també era del David..o sigui que no es pot dir que regali res...
Vam acabar corrents en un 6c+ o 7a a la esquerra de NEOFATXES...guapo i per acabar de rebentar els avantbraços...

MOLARIA PROVAR algun projecte d'hivern, aprop de casa, resistent i amb bona aprox..però no trobo res que o no hagi fet o sigui "possible" i estigui en un lloc on s'escali en hivern...

Algú sap d'alguna via així? S'accepten consells i suggerències, i si algu esta en una situació similar convio hores de grigri per idem, o hores de grigri per muntar vies i tal...Radi d'acció: Montgrony, Montserrat, provincia de BCN, i si la via s'ho val...Tarragona..encara que aleshores seria estressant en quant a horaris...

BON ANY BOOOOOOOOOOOOOOOOOUS !!!!!!!!!!!!
Flasher: ( abstenir-se onsighters!!!!).
NOTA: Quan parlo d'"hores" imaginar un rellotge d'agulles, i imaginar on marca l'agulla de les hores per intuir la situació d'una presa( ex. Lance a les 12:00 = sobre el cap; invertit a les 03:00 =invertit a sota la cintura, a la dreta; peu a les 07:00= presa de peu a sota, a la esquerra, una mica elevada..etc)
L'INTRUS 7c+ ( Roca Roja de Corones): Dues seccions clau i final resistencia atlètica sense massa complicació.
Inici, desplomet i lance a bon canto. Cal agafar un romo d'esquerra sikat, xapar i amb la dreta a un tridit sota el microsostret. Pujar peus. Amb la esquerra anar a un invertit ( el segon, no el més baix), i amb la dreta pillar la de la esquerra de les dues microrregletes ( és ajuda en lance no cal tibar d'ella, no patiu...). POSICIONAR-SE DE PEUS AMUNT...peu dret en una taca negra que fa canto, peu esquerre en adherencia..llençar a canto de dreta bo d'espatlle, al invertit del damunt la esquerra. Aixecar.se a unes xorerres on reposar.
Bloc intermig Des de la xorerra repòs agafar regleta vertical a la 01:00, amb mà esquerra, i anar a invertit dur amb bidit dret invertit amunt, pujar peu esquerre en tufilla esquerra i la mà dreta pinçar una xorerra-llengua amb esquerra, recolocar-se ( no pujar peus, mantenir-los baixos, és la clau!!!), pinçar bé amb el polze la llengua, i llençar dreta, creuant, al damunt, a pinçar minixorrera. Cambiar pes a l' esquerra i pillar forat-xorrera lateral,amb esquerra.
El pas clau vé ara...pujar peu esquerre a un cigronet de la esquerra ( a escollir segons alçada), peu dret en una de les moltes adherències polides, bloquejar d'invertit dret, i anar controlat amb esquerra a un miniforat rom ( jo hi posava dit petit i anular). Pujar peus a marques i llançar creuada la dreta (10:30) en xorrera ( hi ha ajuda intermitja). Pinçar la xorerreta i palmejar amb esquerra per rebotar d'esquerra axorrera millor, un xic més amunt..reposar..
Anar amb dreta a tac a les 14:00, canvi de mà i aixecar peus, ajuda al diedre per a dreta, que llença damunt, a les 11:00, en xorrera invertida, rapid esquerra a bona presa. D'aqui a la cadena uns 12 moviments atlètics (6c) bastant evidents encara que se us poden obrir els braços..oju! VIA MOLT BONICA encaraq ue bastant fanàtica...tot i el desplom es tracta de apretar de dits amb peus burrissims...
LA COLUMNA. 7b. entrada que es fa mig bé ( tècnica però resoluble), i repòs assentat en bones tufes arromades...EXPLICO NOMËS EL CRUX :Inici del crux des d'un bon tac amb dreta...anar amb esquerra en una "L" dibuixada una mica roma..ojo que hi ha un canto més evident però no tant assolible 25 cms més a la esquerra..(opcional). Dreta en una regleta viva marcada...ojo peus arras...bloquejar esquerra a rom bo i aleshores anar de dreta a un "OMBRU" drat molt agressiu..pujar peu esquerre i anar a regleta viva amb esquerra..aguantar el tema i llençar a canto informe de dreta ( taquets), ajuntar mans i sortir amunt...

diumenge, de desembre 23, 2007

Maxicompensacions..FUGAZZI

Poc temps disponible, amenaça pluja, només tinc unes hores ( aposta a una carta) , després de una setmana de feina i una sessió de plafó on no m'aguanto gairebé enlloc mentre la penya flota en blocs que veig gairebé galàctics, una nit més o menys calmada ( la Lila que arriba de sopar de feina i vol seguir la festa) , aixecar-me i deixar-ho tot endreçat, mil trucades per localitzar fanàtics escampats per tota Catalunya buscant el sol..al final una mica de llum en el pou.


EI JUANJO!!! va vinga bou que aquí aguanta el temps? I a Sabadell??

A Sabadell també...

Et Passo a buscar i anem al Balcó?

Que dius bou si ens pilla una tormenta allà pringuem total!


I Santa linya..diuen que a Lleida hi fa sol!

BUff...són les 10:00...hi ha dues hores de cotxe!

Però si condueixo jo!!!!

És igual tiu...que m'agobia anar tant lluny..i si anem a AGONIES? Està aprop i si plou anem a la PANXA!

Uf..ok bou..el que passa es que el que em queda és la FUGAZZI ( 8a o 7c+)..i la veritat es que amb aquesta rasca l'ALEJE final em fa poca gracia...

Tranki tranki ...que te la canto...

uala bou..quina angunia...


EL LANCE...moment critic i d'incertesa...decisió, abstarcció..i a volar..amunt millor que avall...( Borda d'Arnaldet. BENAS.7b/c)

Anem a Terrassa...no plou, fa rasca continguda...cinc minuts i a peu de paret encara trucades de col.legues..tothom ha desertat o se'n va cap on pugui fer sol...pujo pel "7c de la Cadena"..vaig encarcarat i en artifo fins on obliga ( bon canto)...vaig a la cadena de FUGAZZI...QUINA POR..el darrer seguro esta almenys a 8 o 9 mts de la cadena..i és el CRUX!!! Se'ls en va la flepa...algú va posar un spit afegit i l'han tret...la veritat es que "sobreequipar" una via ja encadenada té tela...hi estic d'acord...si vals vals..i si no a provar en toprope..que és el que faig...
75 moviments, 20 mts desplomats amb traca final...Provo els moviments, de baixada, de secció en secció...PREMI !!! Per una vegada la poca alçada em va de puta mare, i al crux em quedo clavat d'un invertit mentre els alts s'hi queden bloquejant per excés de envergadura..és com a la SPOOK ( 8a a montserrat que em sembla 7c ) !!!

Baixo al terra...descanso...no em decideixo a provar-la de primer...no pot ser tant senzill...



Ei Uri posa't-hi per sota !!!

Que dius Juanjo, que em fa iuiu tiu, a més no sé quina continuitat té el tema..no pot ser tanbt facil ! A tu et va costar molt encadenar-la?

Home, si fas la VARIANT ORIGINAL és més facil...i a dalt no miris avall, si caus tens el seguro a un cos dels peus...l'aleje és sortint i si no vas totalment obert no caus..el Santi es va tirar, va volar 15 mts però caus a l'aire...

BUf tiu..passo, almenys fer un toprope per provar-la no?

No siguis bujarra...

Que no tiu, que ni la he mirat sencera!!! I vaig sense tacte a les mans!

Començo el pas dur conegut ( "No hagas bromas")..i FLOTO al bidit assassí...munto damunt del repòs i ja no em sento cap dit de la mà esquerra...intento recuperar mentre provo de recordar els 60 moviments que em venen i que només he vist un cop...Faig la trevassa..ok...creuo, regleta, rom, canto i nou repos!! Quina puta merda ser baix, els peus no m'arriben als bons cantos i estic mig penjant de dues busties ballant una sardana mentre busco alguna repiseta abans de atacar el bombet intermig...ho provo..no era així..baixo..Juanjo no m'estibis que desgrimpo!!! Pujo directe i tot s'encadena..vaig mig improvitzant i això cansa el doble..accelerada i repòs, accelerada i canto bo..com en un DONSIMON de plafó...ja soc sota el crux..esbufegant...sense pila...pillo la xorrera, tiro a bidit esquerre, reboto per la xorrera...a la ataaaaac! em quedo clavat, tot OK i...merda! Se m'han INFLAT ELS DITS i ara no m'entren..què faig?!!! Merda,merda merdaaa! Rapid reacciono i torno a rebotar aquest cop amb el dit petit i el següent..i M'entren! Ja esta!..



Uala Bou, l'he feta al primer intent!!!

Joder Uri, t'hauries d'haver posat per baix...

No bou que si arribo petat i no m'entren els dits, amb el cul petit ni provo de solucionar el pas..m'hagués tirat...

NO crec tiu, hi ha un vol de l'òstia...

Poster si..merda....i ara el rotpunkt no?

Jo tio, estic gelat, la provo una estona i fotem el camp...

Ok jo igual que per avui ja n'hi ha prou..espera deixa'm que provi el pas final un altre cop...

Al final vam sortir fosc, glaçats i petats, amb les mans ferides del fred i els cantos vius..després de 3 series a la via...a veure si Nadal o St Esteve m'escapo una estona i la faig de primer..quina por, quines ganes..joder això és amor odi en estat pur...(PereeeeGBBBB! Com t'ho faaaaas!?)

ALEA JACTA EST, la propera a muerte...!!!



divendres, de desembre 21, 2007

2008 amunt, amunt! ( agraïr es de bona educació...)

Ei Bous,

Us linko una VERSIÓ BRUTAL de RIDERS ON THE STORM ( una fusió dels Doors i Raperos durs)..a disfrutar-la...
http://www.goear.com/listen.php?v=4fb44ce


Ha passat un Any des d'aquesta imatge:
S'acosta NOU ANY, més projectes, més reptes..sempre amunt. espero que acabem i comencem TOTS igual de il.lusionats, fanatics i amb salut...Pels qui es posen deures, pels qui no, pels qui encadenen i pels qui es pillen, pels qui pien i pels qui no pien, pels qui disfruten i pels qui passen por, pels qui van amb amics i pels qui tenen enemics, pels qui van sols, pels frikis, pels tapieros, pels pedaleros i pels bloqueros ( als talibans i als retroekipadors que els dongui carbó...ojalà els caigui la clau anglesa i se'ls acabi la bateria als uns i altres...).Pels de la Panxa del Bou i pel del Balcó de la LLuna. Pel Maluta. Pels del VENTOSA i per tots els guardes de refu. Pels de Sabadell, pel Jaumet i el Juanjo, i el Ferran...

Pels qui punxen gel, pels qui fan fotos, pels qui fan arestes brucs ( els ferrateros no em cauen molt bé però que cony...també mentre no es passin). Pels qui compren roba de ultima marca, pels qui encara van amb els FIRE i el Xandall Adidas..pels de St Benet i pels de Siurana, pels de Montgrony, pels bous del Bages, del Baix llobregat, pels MARESMEÑOS, pels de Lleida, del Berguedà, del Vallès, de Girona i en general per qualsevol bou que gaudeixi del monte i flipi amb respecte i llibertat...pel Donn...Pel Luichy

Per tots els bloggers ( els de la plaquetatrencada també, a veure si aprenen a escalar una miqueta i atxanten més)...per l'Urquiza..a veure si aquest any troba novia ( però que no perdi l'estil, que aquest quan s'emparenten es tornen tous).

Pel del forn que em ven el croissant cada dissabte i pel de la Gasolinera que em ven el red bull, pels fabricants de peus de gat, cordes, magnesi, arnesos i tal, pels qui fan els programes de radio3 el dissabte quan marxem a escalar i quan en tornem...pels equipadors...Per aquells qui ens permeten escalar en les seves propietats ( tant de bo les muntanyes i el món no tingués fronteres), per les muntanyes i els vents que ens deixen pujar. Pels qui s'ho curren i netejen accessos i blocs. Pel Fernando i les seves ressenyes.

Perquè la penya s'enfadi menys i somrigui sempre. Perquè li doni pel cul als malos ( losmalosalinfierno..esundichoeterno), i els bons s'ho passin sempre bé i guanyin a les baralles...o millor...que no hi hagi baralles...

Per les xatisguapes i els xatos que les persegueixen, perquè els bebès a peu de via plorin poc, pel psicobloc i les onades, pel sol i pel fred..perquè segueixi fent-ne i que l'Arnau i tothom ho pugui veure...
Per tothom
SENQUIU per ser-hi...
BON ANY, MOLTA SALUT i BON ROTLLO, que tots poguem seguir somniant...

dilluns, de desembre 17, 2007

OMPLINT BUITS

Buf...
Arriben NADALS...era una bona època...em molava quan arribava justet als dinars familiars amb les mans petades i després de haver fet matinals a ST BENET o a GELIDA.
Ara tant sols em queda un buit quan em llevo i penso que he d'anar a casa dels pares, i no hi ha res que ompli l'absència de la meva petita Roser...quin pal més gran, i sort de la Lila, l'Arnauet i dels pares..que sinó ni faria res...
He trobat un lloc on escoltar WAITING FOR YOU sempre que vulgui..i me la vaig posant...


En HARPER té cançons molt bones...
NO TOT ÉS BUIT...aquests darrers findes hem pogut escalar força.

COVA OLIVELLA: Sector molt fanàtic i interessant. Semblava que havia de picar molt, estil St Benet..però no és tant exagerat. en una tarda cauen 7a+, 7b i dos 7c's...molt guapos i tot al segon intent...

En K. Té el link a la pàgina del Fernando amb les ressenyes.
TEMPUS FUGIT: 7c. Entrada de braç i pas a bloc amb lance a molt de canto. Sortida a braç. Bonica....(foto pàgina d'en FERNANDO)

BALCÓ DE MAR: Impressionant..si no fos pel pateig seria el millor lloc de BCN i voltants. Paret de 40 mts amb sostre Kalymnòtic i placa desplomada. S'ha d'anar amb el grau CONSOLIDAT o amb antena. Les assegurances estan molt ben situades però CAL ESCALAR.

Vaig fer un 6b que em vaa semblar expo, i el SEGON LLARG ( 7b que em va semblar 7a), del tirón , escalfant...boníssima..una aleta de tauré de 2 mts amb pas estrambòtic amb molt de canto...

La TAHILANDIA (7a+) és una via SIS ESTRELLES!!! 30 mts, sostre amb mocs inmensos i placa de canto gansissim i atlètic...flipant. També a vista. No em va semblar menys de 7a+...

De la mateixa reunió vaig despenjar-me i provar CAPDETRONS ( 7c+). fa de mal provar perquè té ALEJES i de segon el sostre no admet error.

Després de un parell d'intents resolc els moviments i em planto encadenant a la reunió..a la propera rotpunkt..quin iuiu!

Al final acabo a l'OEST de l'EDEN..un altre VION SIS ESTRELLES de 7a+/b, pura pila amb final gris i tècnic ( placa vertical-desplomada)...35-40 mts.

L'antena es va quedar doncs al terra. Vam ACCEDIR a la TAPIA en uns 40 minuts per la riera de sota del pic del Martell...Riera i just passada la bauma de la mAkoki ( bauma de les cabres) pujar camí a sac i final cap a la dreta amb cordes.( un tram)..si aneu lleugers s'hi arriba guai en 30 minuts escassos...val la pena. retorn en 20 minuts rapids...

NO HI HA RESSENYES però qui necessiti info que escrigui o que es connecti a la pàgina del Fernando..hi ha una foto amb les vies descrites i és el que hi marca...
Ah! "Diuen" que de gener a Juliol no s'hi pot anar..no ho he acabat d'aclarir...ja veurem¨si és una altra tocada de collons o realment hi ha ocells als que protegir..noslatres de moment estem corrent a encadenar elq ue poguem abans del 8/01/08..data limit per rotpunkts! Al Juliol ja hi fa molta calor...

I de propina una altra cançó canyera del Ben Harper..LIFELINE, si sabeu traduir-la veureu quines lletres més canyeres...
http://www.goear.com/listen.php?v=f9a2ce7

SALUTE BOUS, a tibar-li!

dimecres, de novembre 28, 2007

A DEBAT ( a DEGÜELLO..?)

Enfrontar-se a una paret descomposta i mig nevada és menys perillós que endinsar-se en l'obscur bosc de milers de EGOS que lluiten per sortir de la NORMALITAT però encanvi usen les mateixes regles i normes que en aquella Babilònia de la que escapen...


Darerrament hi ha molta moguda entorn dels dilemes dels que sempre estem discutint, ETIQUES, SENTIMENTS i VERITATS de l'ESCALADA posades a debat.



¿És actualment la escalada MENYS ROMANTICA?



¿ESTAN CAIENT els valors ancestrals de la escalada VERDADERA?



¿TENEN DRET aquells qui no escalen de "VERITAT" ( la meva VERITAT) a conviure amb mi en el MEU terreny?



La Rakel, el Luichy, i altres , junt amb els encesos ( poc) forums de la FEEC, o del DESNVEL ( infumables), s'han dedicat a expressar i recollir opcions i opinions.

La meva opinió ja és més que coneguda..."cadascú evoluciona segons el seu Karma..uns no arriben enlloc altres es projecten en la història...la llibertat individual és una premissa inapel.lable i el temps ens jutjarà a tots..però la llibertat significa que tant sols podem existir sense causar en els altres una manca de la seva llibertat".

En l'escalada això ho aplico en que FAIG EL QUE VULL (PUC), sempre i quan això no signifiqui una acció directa sobre un altre escalador-via. NO RECONEC TERRENYS ni exclussivitats i miro de respectar la ètica de cada disciplina que practico, quan la practico..i les practico on vull (o puc).
L'única barrera que ens posa la muntanya és la seva propia essència. Sóm nosaltres qui hi posem barerres i normes, "HUMANITZANT-LA" i destrossant-la al nivell que ens permet la nostra escala de valors i consciència.


I com que el tema dóna per molt, enlloc de posar el que em mou he intentat "rular" una mica sobre el tema, estructurant un trist anàlisi sobre el que estem debatent.


Qui tingui paciència que se'l llegeixi...


http://celiavern.blogspot.com/2007/06/summer-sessions-el-secretivo-marcelino.html



Salut

diumenge, de novembre 18, 2007

KINGKY LINES

See the trailer of thid new video film showing higlitghts and performances from the brave coast catalan psicobloggers !

BIG-AM PRODUCTIONS (PGB), filmed the new generations of masters of stone who, joining fiesta, sex and sun, "fliñed" the caves of Tossa last summer.

Follow the kingky lines...let's roll!

BELLAVISTA. Sector Esquerre

POSTERIORMENT A LA PUBLICACIÓ D'AQUEST POST se'ns ha demanat que ESBORRESSIM LA INFO REFERENT A BELLAVISTA, degut a PROBLEMES AMB EL PROPIETARI DEL TERRENY I LA MASSIFICACIÓ I MALS COPMPORTAMENTS D'ALGUNS ESCALADORS.

Des de CELIAVERN us demanem que us comporteu de la manera més respectuosa possible amb l'entorn, amb l'equipament i amb el propietari del terreny.

En cas de trobar molts cotxes a l'aparcament podeu escalar a SADERNES. Igualment i degut a la calor comença a fer-se difícil escalar-hi al sol. INFORMEU-VOS sobre l'estat del tema i no abuseu de la zona...en depèn el seu futur.

HEM ESBORRAT LES RESSENYES i descripcions de les vies,


CRONICA:

QUAN FA FRED Bellavista és una de les millors opcions, i aquest cap de setmana FEIA MOLT DE FRED...

Autopista, Burn i música. Com que l'Arnau està una mica costipat, la Lila s'enrotlla i es queda a casa amb ell. Surto sol, cap a Llagostera, a buscar el Pablo, un col.lega Txec que vaig conèixer fent Psicobloc i que em va ensenyar Bellavista per primer cop.
Bon rotllo, més música i cap a Tortellà i Sales de LLierca...en poca estona som al Pàrquing...estem a 5º, durant tot el viatge fins i tot hem passat perllocs a -2ºc.
La paret és al sol, GUAPISSIM, podem escalar amb samarreta i fins i tot sense, pantaló curt i bones vibracions amb una colla de locals amb els quals fem la xerradeta i ens expliquen les vies qeu no tenim fetes...

Escalfem en un 6b i un 7a guapo de xorerra.
Passo de la canya i intento a vista un 7c...arribo a un sostre que intento, passo...i caic a la darerra xapa...merda..anava obert. Encadeno a la segona, junt a un 7b a flash, que repeteixo per fer pila.

El sol se'n va aviat, riem amb una colla de la comarca i anem cap a casa.

El diumenge el passem al Taulí, l'Arnau té els pulmons amb mocs i no és qüestió que la cosa evolucioni..com que sempre riu no ens n'adonavem que la cosa era seria...

--------------------------------------------------------------
LA PARET:

Ja he fet gairebé totes les vies del sector esquerre, la veritat es que el grau és "curiós" no sembla dur però em costa de decotar les vies. En qualsevol cas varia un plus o lletra menys, potser, respecte a llocs com Siurana. L'escalada és molt guapa sobre regletes, tacs, algun forat i degotalls puntuals. Desplom continu que tot i no presentar passos molt a bloc, va mellant la pila. les parts superiors ( grises) poden presentar algun moviment més a bloc que fa fallar anant a vista.

HI HA PROBLEMES amb el propietari del terreny, ANEM AMB COMPTE, no fem escàndol, respectem la zona i l'entorn, i si el pàrquing està plè...cap a un altre lloc. D'això en depèn el futur del sector.


Bones escalades bous!

dimecres, de novembre 14, 2007

ROCODROM: LA PANXA DEL BOU

Fa poc va obrir a SABADELL la PANXA DEL BOU, una impressionant instal.lació esportiva privada d'escalada que podríem qualificar coma INNOVADORA i INÊDITA al nostre país.

Vam fer-hi una tarda fanàtica i, realment, va ser genial: El lloc és molt complert. Un bon plafó ( desplom, sostres, i MANTLES per acabar els Blocs com si de roca es tractés) i diversos murs de fins a 15 mts amb vies de IVº a 8b. INCLOU DUES FISSURES FANATIQUES brutals i encara no encadenades, una de palmells i una altra de dits ( qui vulgui agafar experiència pel Yosemite ha de passar per aquí!!!)

POLBOU a la via del Jaumet (7a de pililla), està ala meitat del mur, un desplom de 15*35º...
LA PANXA DEL BOU a més de Centre de entrenament compta amb Sales de Formació, Fisioterapeuta, Bar, GUARDERIA ( !!!), vestuaris, Dutxes, minibotiga de venda de consumibles i material ( Vertic sports), biblioteca i sala de vídeo rotllo chill out...

MOLT GUAPO tot plegat. Bon ambient fanàtics tant al plafó ( amb blocs molt interessants), com a les vies ( vies MOLT DESPLOMADES, de passos complexes i mantinguts amb PILA REAL!!!).

Després de calentar en blocs guapos vam assajar diverses vies. Un 7a mantingut i pilós (continuitat guapa) que serà la via ESTRELLA tant per a fanàtics com per a futrurs fanàtics. Al costat hi ha un 7b+ ( quina gracia...ja hi ha grau PANXADELBOU) on tant el Jaumet com jo vam aconseguir resoldre tots els moviments. Al segon pegue ja la vaig fer amb una caiguda..encaraq ue la realitat es que la via se les porta...Al final vam fer un 7a+ ultradur ( altra cop el grau local) que realment en comparació al 7a seria 7b...el Jaumet el va fer a la segona, un nano a la 1ª i jo em vaig quedar rebentat a la sortida ( en els descansos em "relaxava" fent passos inhumans al plafó i aviat em vaig quedar sense combustible).

COM A ASPECTES POSITIUS i DIFERENCIALS tenim que hi ha un bon horari setmanal ( fins a les 11 del vespre), i que per als PARES hi ha una sala-guarderia on, ara que vé l'hivern, en aquells dies "gossos" o que fa molt de fred, podem aprofitar per deixar al nano dormint o jugant mentre encadenem projecte guapissims. després es pot donar la papilla al minimonstre mentre veiem al Sharma encadenar un 9a de psicobloc al PONTAS mentre fem la birreta...simplement una BONA SOLUCIÓ.
En qüestió d'entrenament, evidentment, vies i plafó comencen a tenir ja passos i problemes que amb el temps s'aniràn pollint..ara es tot molt nou.

Es pot pagar quotes i serveis varis, o bé anar-hi amb forfaits o packs de forfaits, tot plegat amb un cost servei que comparat amb el que actualment es paga en altres plafons no es pot ni comparar donat que cap inclou un rocòdrom com aquell ni els serveis o horaris de la PANXA.

NO DUBTEU EN FER-HI UNA ULLADA, està a la ZONA HERMÈTICA de Sabadell, facilitat de trobar i d'accés des de la c-58, llocs per aparcar..i després es pot empalmar amb una nit de marxa als locals que hi ha a la zona...( bé aixpo els que pogueu..hehehehe).


LAPANXADELBOU : http://www.lapanxadelbou.com/

Bona SORT BOUS!!!!

diumenge, de novembre 04, 2007

ACCÉS CORONES i CRONICA


ACCÉS A CORONES:

Un quilometre enllà ( cap a Ribes), passat CAMPDEVÀNOL, a mà esquerra trobem unes cases, amb el BAR ZERO ( no BAR STOP ) en el plànol hi ha un error que en Luichy m'ha advertit. Pillar la pista que s'enfila cap a la linia de paret que es veu la damunt...passar un filat de vaques ( ojo, tancar.lo un cop passat), i remuntar (pista acceptable) fins la cantera, passar-la 50 mts i aparcar. Pujar per un camí ( 10 minuts breus, inici amb cadena abaixada), fins trobar un collet i pillar el sender fins les vies ( seguir plànol: Trobem el sender que hi baixa i ens fixem amb els topis que indiquen el descens a paret).

Enlloc d'aparcar a la CANTERA, PODEM seguir per la pista, pujant unes quantes corbes, fins la que es veu amb l'inici del GR a mà esquerra. La pista és txungueta per turismes...deixem el vehicle, pillem el GR i en uns minuts sóm al damunt de la paret. Trobem el sender que hi baixa i ens fixem amb els topis que indiquen el descens a paret.

La darrera alternativa és exclussivament per vehicles 4x4...pujem pel camí des de la cantera ( inici amb cadena abaixada) que ascendeix fins un collet fins deixar el cotxe al collet i empalmar amb el GR.

Pont de Novembre i anticicló...bon temps!!!

Dels quatre dies n'he trepat un i unes hores de plusvàlua...

Divendres...a CORONES!

Solet i fred al matí, recollim colla a BCN, i cap al Ripollès...FANATISMEEEE!

Al pàrquing ens trobem la familia PIJU, amb el seu 4x4 i ens acosten a la paret entre rialles i tal...moltes criatures..i la RAKEL ( osti feia molt de temps que no ens veiem..joer com passen els anys...ara esta feta una escaladora fanatika de les de veritat..quina bouuuu!).



RIALLES I CAP A LA PARET penjats del 4x4 rotllo pakistaní...


Fa calor i ens n'anem a l'extrem esquerre, a tutelar la Tati, el Juna i el Robert, als qui hem promès que "ajudariem" una estona a muntar les vies facils per si de cas..però ja se'n surten prou bé. En Juan es marca un ascens "subecomopuedas" per un 6a+ que es veu molt dur. mentres nosaltres "escalfem" en un 6b's CORONISTISCS molt durillos ( passos a bloc)...però interessants en el fons. Mentre l'Albert acaba un dels 6b's, em percatoq ue el que creiem V+ és el 6a+ "cagundena Juan,que l'he cagat! que el V+ és aquesta via i no la que fas tuuuuu!" ( ja ho deia jo que a pesar que CORONES ES HARD, això no podia ser V+...).



Munto sol el V+ mentre el Juan arriba al top compartit, i marxem a la nostra.

A la dreta de la COLUMNA (7b), hi ha un 7c+ vertical, i la següent és un 7b/b+ desplomat i de diedre a dalt, després de dos sostres.



M'hi penjo...no he escalfat i a la segona xapa ja m'agafo..joer, com pica...arribo a la quarta, i no sóc capaç de superar el sostre cap a la cinquena ( pas ultratècnic i molt obligat..un LANCE a BOLA INVERTIDA ENMIG DEL SOSTRE...amb la dreta? Amb l'Esquerra?

"ALBERT PASSA'M L'ANTENAAAA!"



"Joer que bé que va el trasto aquest..."



Munto la via FLIPANT amb els passos...a St Benet els 7b+'s són més fàcils!



Logro desxifrar els passos, pendulant agònicament ( la via és una diagonal desplomada), ofegat de calor i "rajant" contra el GRAU CORONISTIC...estava al.lucinat...7b/b+???? Quina quedada, rotllo TERRASSENC TAMBÉ?



Però si alguna cosa s'aprèn a St Benet ( a Terrassa no tant), és que NO ES GRADO TO LO QUE SE REBOTA...i amb investigació, "clekes" i equilibri, tot acaba caient...que si un sikadet amagat, que si la taca negra de goma de peu de gat en aquella regleta trencada i amagada...tot acaba quadrant...



Al primer intent seriós caic al sostre per un error, però ja li he vist les orelles al llop.



Al segon intent faig la via "flútan"...ALBERTITORRRR !!!SIU SIUUUUU!!!! ARA SIIIII!! Era qüestió de mirar-s'ho bé, de paciència i de creure que la gent no ha perdut TOTALMENT el senderi graduant...(apart de Stllors no ALBERTLLEIDA ?heheheh!!!)



Queda tant sols el PLUS de diferencia que tenen quasi totes les vies del sector...7b/b+ que pot ser 7b+ o 7c ...tantmateix al darerra setmana un company (dels lolos de veritat que fan 8ès a vista), no la va fer...i fins i tot va baixar del 7a+/b de la esquerra de la NEOFATXES!!! Curiós...



OJO que a CORONES, actualment a mitja tarda, al sector esquerre ( TECNOESTRESS), hi ha un NÚVOL DE MOSQUETES, ni piquen ni ataquen, però són visualment una paranoia, i te'n pots empassar alguna fins al tercera xapa...crec que habiten als arbusts sota la paret...



DIUMENGE...pschè, amb l'Arnau i la LILA vam anar a PLATJA d'ARO...vaig fer bloc al CAVALL BERNAT..una tonteria de 10 mts, surt màxim V+ ( vaig provar totes les cares)..però a la base vaig obrir un petit bloc de 6a o 6a+ (can boquet grade), a la cara de l'OMBRA, prop de l'aresta w...interessant si no es pillava un canto gran...FANATISME RESIDUAL, sens dubte...

dilluns, d’octubre 29, 2007

MEMENTO: Rebobinant Futur

Rescat al Montblanc...sembla que algú havia passat el glaciar sense encordar...un gendarme ens va comentar que van tenir problemes per treure'n el cos...nosaltres il.lusionats per l'ascens mentre davant teníem un drama...

Fotos: Joan Mas


Pujant amb les taules al Montblanc...massa rapid...massa ansia...dos anys de "bronquitis" i manca de "fuelle"...



Milers de quilometres, asfalt, carretera i autovies, peatges, llums de nit, senyals, aire acondicionat i calefaccio, benzineres, redbulls i xocolatines, cafès, aigua al refrigerador i alguna pana..trucades al Racc, a casa i als col.legues, claus dins del cotxe, material oblidat a casa...hores senceres debatent místiques i pragmàtiques opinions, llibertat, música al CD, punk, tralla o clàssica, reggae, ressaca al seient del darrera de furgonetes, cantos i piades, decotacions, apertures, l'olor a suor i romaní de les motxilles amb material, els pàrquings de cada sectoret...
Escales,Camins, senders, tarteretes, topis i senyals ( qui els fa i desfà)..el cant dels ocells i els animalons de cada lloc, pagesos, pastors, caçadors, excursionistes, moters i ciclistes...fauna variada...cordes d'accés, alguna ferrada, humitats o pols, fullaraca que rellisca o perfuma l'ambient junt a la molsa humida.
Centenars de matinades, son i trucs al telèfon..."plou...¿Sortim igualment?"..sempre A MUERTE, i sinó al plafó..de vegades triomfant, de vegades pillant..sempre tibant, sempre endavant, sense rebobinar ni un segon...endavant. Cursos, alumnes, novies, amics, gossos i nens; bon o mal flow, locals i ocasionals, vies dures o vidilloses, sorpreses, desencants i alegries...
Fotos: Mohawk ( TECNOESTRESS 7c. Corones. Ripollès)
Calentant malament, recalentant pitjor. Emoció a les vies d'esportiva..por a les d'aventura...sempre la incertesa d'un futur proper. I quan l'has assolit..ja està...a per altres moments, tornant a començar. Flaixos, a vistes, treball i mil intents...remuntar cordes fins al darrer punt on ens vam "rajar" ("sortiré avui d'aquell pas?¿Petarà el plom? Aguantarà el verglass?).
Estress i felicitats momentànies seguides de més estress...ja sóc al repòs..em sento bé...i si se m'acaba la pila allà, abans de xape? Quina volada!
Sol, calor..nuvols, ferd..gorros de llana o pantaló curt...anoraks de ploma, dits entumits, bon o mal grip...regletes, roms, xorreres, dibuixos, lances i bloqueigs..algun "yaniro"...Fuixardes i plafons, somriures, ànims...el company a la reunió o al costat...a l vivac...
Sempre endavant, sempre amunt...
Topropes, assaigs, volades més o menys curtes..retirades, intents, èxits i fracassos, que més enfdavant seràn èxits o interiorització de les limitacions...No he abandonat mai..perquè...m'he proposat mai res impossible?
Mal als colzes, dits glaçats, osso trencats, mal de cap i de pulmons, esgotament, felicitat..son al vespre mentre fumeja el fogó i els espaguettis, infusions i cerveses, vi, algun "flai", més debat, més debat, més flaixos, revivint el passat..però no un futur...¿Què és reviure un futur?
No logro mai passar de recordar CADA MOMENT de la meva vida, cada moviment, cada tibada, cada imatge que el meu cap capta mentre vaig, mentre sóc i quan torno...cares de gent, arbres, tactes de pedra...tot...i sempre endavant..però mai més enllà del passat. Dissabte vam quedar, plovia però vam sortir..musica al cotxe, somriures, debats i piades, BURN i XOCOLATINES a l'autovia...cafès al bar..més somriures...fils de les vaques que calia passar ( estarà electrificat? Qui el toca?...hehehehe)...pista, motxilles a l'esquena..il.lusió..sol al cel i neu als cms..la sang borbolejant a les temples...roca seca i caloreta...el cos que es posa apunt. Més flaix, més moviments. més sinèrgia...En Cristian Rossell un conegut de fa tant de temps que ja no recordo quan ..ell era un bollycao y ara es tot un bou...( tant gran sóc? joder...).
De sobte una de la colla em diu la seva edat..impossible, increible..es cert, sóm ja adults..i ELLA no m'ho semblava pas...em passa el mateix..no és el SINDROME DE PETER PAN..no, jo he crescut, he madurat..però estic aquí...com sempre, tibant amunt, tibant endavant...i ella m'ho ha fet veure...
Més sinergia, més bon rotllo..la quadrilla va encadenant, el vell amic també, i el sol va escalfant els muscles i el cap.Munto el que l'any passat no em sortia..tenia els pulmons molt tocats després de fer el tonto a massa alçada, no hop vaig aclarar amb el metge, però estava molt tocat i els costipats em duraven mig any( http://celiavern.blogspot.com/2006/12/saludar-i-somriure.html: cap d'any a 39 de febre..i trepant)...ara ja estic millor i el cap m'ajuda, el dia m'ajuda, els amics m'ajuden, el gran esperit m'ajuda...tot ba vé i a la primera cau el repte que tenia pendent i que inexplicablement se'm rebotava...i després un altre cop, i un altre....via superada...
El sol se'n va i els amics ja desfilen..i com sempre el darerr toprope, el darrer intent, el darrer rebot..pleguem, cansats, contents, amb reptes per al proper dia, amb noves il.lusions, amb la calor s'hivern, amb els somnis compactes bullint al cap...més caminets, més animalons, més carretera, més cocacola, més llums de creuament, més senyals, fer benzina, xerarr, musica, trucades pel mobil que s'esgota ( demà familia..no puc)...siaw parets, fins el finde que vé!!!!
Primer creia que estava anant endavant, cap al desconegut...l'altre dia, per un moment, vaig veure que amb il.lusió es pot rebobinar el futur, fer del passat un futur interessant, perquè segueix sent allò que ens proposem, allò que volem, pillant meandres ja recorreguts, en l'HELICOIDE del plaer, de l'hedonisme il.lusionat que només depèn de la nostra capacitat de ser feliços i reproduir moments, reproduir sensacions, reproduir felicitat per poder viure-hi sempre, fins al punt de poder Rebobinar el Futur....


Només cal proposar-s'ho...ara inclús crec que coneixia a l'Arnau i a la Lila des de sempre...Aquesta surfera i aquest petit bou que em transporten en el temps i fan que el passat i present del desig d'allò que estimem passi una i altra vegada....

Salam Bous!

Gracies Mohawk per les fotos, Ozzy,Esther K. i Marta pel dissabte tant bonic després de dies de no dormir amb la Lila a l'Hospital i el nano malalt..i gracies JOAN per la teva paciencia eterna, per la teva calma i pel bon flow...

Ah! Gracies Lila per entendre'm i gracies Arnau per portar-te bé...gracies roques per deixar-me pujar!!!!

divendres, d’octubre 26, 2007

On the ROAD AGAIN II

BUf...

Ja ha passat el puto Octubre...entre el curs d'escalada ( 4 findes OUTTA), i l'efemèride de la mort de la Roser...han estat uns dies fora de joc...poques vies ( corrents, abans de la fosca i "petat" de jumar, assegurar i "piar" als cursetistes.

Resultat:

UN bon 7b+ a Margalef ( totxo del porc...darrera...¿Algú en sap el nom?)..ostres al 4rt intent..em va costar un colló...
UNICORNI ( st Benet): 7c+ o 8a..segons com es miri. entre toprope i toprope dels cursetistes. Ja la havia fet. Aquest cop al segon intent en toprope. Assegurat per una cursetista...oblidant els alejes mentre la muntava...
BOLITA MORUNA ( 8a), S de SORRO (7c. Series toproperes) i COMA ETILIC 8a (suau..en toprop)..a Guilleumes..entre setmana...sempre una passada. vaig veure en BENET BECK a tope encadenant sobrat. i a la "S" de Sorru quasi Flashejada..increïble...
Un 7c/8b a St Llors de Montgai..FIOTE?...Kins Kabrons els LERISDA...aquella via en qualsevol lloc és 8a...al tercer pegue i flipaaaant ( spits vells). Aquella gent als 80 estaven en una altra galaxia....no ho entenc....

Per sort els cursetistes eren molt bona gent, els tios legals i les titis totes guapes i de bon pal...bon rotllo, poca festa i molta roca.

Vaig flipar amb la penya...a la tercera sortida ja estaven fent de primer en vies de V+ equipades ( alejes). el darrer dia una titi va fer de primera un QUART llarg de 5+ d'aquells infierno ( vertical i complexe)...amb recital de "lances" a lefa inclosos...jo anava per sobre jumant i la veritat es que se'm van posar els pèls de punta imaginant la Tatiana engolida pel Buit i ( Si l'Anna la pillava correctament-esto es otro...- volant potser 10 o 12 mts ( el Pier ja va fer un vol de 12 mts en un 6a)... Són les noves generacions.
Com que no hi ha més txitxa..i s'ha d'omplir blog...una lletra del BOSS HARPER..ara que retorno a tibar en serio, un FIGHT FOR YOUR MIND ressona als meus oïdes..demà Corones i al pont a apurar Guilleumes de Nou.
La lletra és molt senzilla, pels que ni papa de yanki: LLUITA PER ALLÒ QUE CREUS, FES ALLÔ QUE DESITGES...

Pura Vidaaaaaaaaaaa!



If you're gonna live
then live it up
and if you're gonna give
then give it up
if you're gonna walk the earth
then walk it proud
and if you're gonna say the word
you got to say it loud

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind

if you're gonna build a house
make it a home
if you're gonna pull some weight
pull your own
if you're gonna help
reach out your hand
if you're getting up
then take a stand

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind
if you're gonna step
step on in
if you're gonna finish
you got to begin
don't you fear what you don't know
just let that be your room to grow

you got to fight for your mind
you got to fight for your mind
while you got the time
you got to fight for your mind
Salamsiaei

dimarts, d’octubre 16, 2007

EL MERCAT DEL GRAU

Davant de l'allau de Bits que devallen pels diferents Posts ( Birdio, Luichy i tants altres), m'he animat també a elocubrar una miqueta sobre aquest gran dilema:
EL GRAU i les seves COTACIONS

UN aspecte a tenir en compte, és PERQUÈ SERVEIX EL GRAU? QUIN BENEFICI ENS DÓNA COTAR amb GRAUS LES VIES?...però això ja és més místic...

El TOSTON que us proposo va més aviat de DE QUE DEPEN UNA COTACIÓ, i COM GRADUAR PERSONALMENT..i que cadascú s'ho apliqui....
He posat un link per no desesperar gastant espai...

dilluns, d’octubre 15, 2007

Suck da Funk !

Ullant el Blog del Donn (http://largodificilyenlibre.blogspot.com/) he visionat aquest vídeo GENIAL de la PETZL



GENIAL és un adjectiu més que adequat per a la darerra producció d'aquests fanàtics que un cop més marca la direcció de ORIGINALITAT que haurien de tenir els vídeos d'escalada.


El tema va de la COMPE DE BLOC de NAVALMECA, on el Team Petzl es va presentar caracteritzat dels anys 70...paral.lelament es van currar aquest vídeo, on l'estil, la música i el desenvolupament enganxen més enllà de les vies escalades...

No obvieu, però, les imatges d'en TONI LAMICHE i en MEYERS "volant" al lance de IBERIA , un únic salt levitatiu dels que en un pas t'enduus ( si ets una mica ocell), un 8a.


A GAUDIR-LO BOUS!!!

dilluns, de setembre 24, 2007

SUSTUUUUU! ( les vides del gat)



El 1999, vaig encadenar la ASCENSOR PARA EL CADALSO..un 8a+ ( antic 8b) de TABLETOM SEA CLIFFS ( VENTOSA).

Es tracta de una via PRECIOSA ( tot i tenir PICATS i ARREGLATS) de 32 mts. Inici vertical, digital, tècnic i compacte, desplom molt atlètic, secció de tendons vertical i sortida en esperó vertical molt tècnica..una joya.
Just al costat hi la POSSIBLEMENT, fissura més bonica del pirineu: "DIVERTIM-NOS FINS MORIR" ( 7b+ de pila). 45 mts de fissura perfecta creada per un bloc inmens en partir-se...desplom, bavaresa i tamany de dits a "off-guitx". Està equipada 14 parabolts i no calen friends.
Aquella tarda surrealista vam anar amb l'Albert Funollet ( posteriorment supervivent també d'un coma de 15 dies per factor 2 al "falcó de la Foscor"...) i un altre company.

L'Albert va encadenar el 7b+ després de 45 minuts de lluita ( 1 mt per minut!), i jo el 8a+ al segon pegue. Estavem rebentats però l'Albert va decidir enfilar-se de nou al 7b+ per fer fotos escalant la Ascensor...
Vaig repetir de nou la Ascensor( per tercera vegada), al límit...mentre l'Albert feia les fotos.

Un cop al terra, com que hi havia la corda passada pel 7b+, i és una via de continuïtat...vaig acabar arrossegant-me per desmuntar la fissura, també encadenant..recordo que al tram final vaig empotrar fins i tot el cap.
Mentre em despenjaven vaig mirar la corda de reüll, i em vaig preguntat si l'esparadrap que marcava el centre de la corda s'havia desplaçat...l'esparadrap es va anar acostant...i vaig veure que no era un esparadrap...sinó la CORDA PARTIDAAAA! Quedava tant sols un dels 4 trenats de l'ànima, i una mica de camisa...

Terror, crits, para'm! Baixa'm fins el bolt! Agghhhh!

Per sort me'n vaig adonar, i mentre es tensava havia vist com la corda s'estava esfilagarsant! Sort que no va passar pel moscata de la cadena...al Ventosa ens vam penjar jo i l'Albert de la corda i es va partir a la primera en carregar-hi el nostre pes...

L'Albert m'ha passat la foto del succés...la veritat es que no sé com em quedaven ganes de riure...OJO amb les llastres ( ex, TRESPONTS), una corda encallada en una fissura o una llastra, simplement en despenjar-nos-l'Albert havia estat pujant i baixant per la corda que vam comprovar que quedava pillada a l'inici de la bavaresa, en el canvi de rasant de la via...), es pot obrir..i ja veieu quines són les conseqüències..no vull pensar què passaria en cas de que enlloc de despenjar-me s'hagués encallat durant una caiguda



L'Arnau Pascual agraeix a Beal la solidesa de l'ànima de les seves cordes....( Foto d'en Gatsaule:http://muntanyenc.blogspot.com/)


BONA TROBADA DE BLOGGERS! Quina passada la "boira" que es veu en totes les fotos...PERE a veure quan publiques el VIDEO del EVENTO BLOGTRIPPER!!!

A veure quan vé la propera, que va faltar una mica més de temps i soleteeeeeee!

Salut i compte!!!

dilluns, de setembre 17, 2007

TRES PONTS i 10.000 GANS

Foto el blog del BIRDIO: ELS INCONFORMISTES( esq.) 7c/c+ i ESPERIT JOVE (dta) 7b+..dues linies sense desperdici...
Aquest dissabte vam anar a la bonica paret de TRES PONTS.

Tot i fer ja un parell d'anys que està als destins frikis de molts de vosaltres, jo tant sols hi havia anat una vegada aquest estiu i de rebot.

Es tracta d'una zona d'accés facil, Gran nombre de vies, peu de via ideal, molt de desplom, roca molt guapa i pila..molta pila.
En una hora i mitja o dues desde BCN, ens plantem al pàrquing amb la Lila i l'Arnauet. Carreguem el material i com una minitropa de nòmades ( inclòs el bressol portàtil, que sembla una hamaca de paret!) ,i ens dirigim a les vies

A la paret s'hi arriba en pocs minuts, seguint un sender equipat amb algun passamà i algun tronc per sortejar passos que si bé no són gens complicats, carregat amb un crio a la motxilla del davant, la corda, el material i a la mà dreta el bressol ( 10 kgs), va ser una mica engorrós.

La paret agafa ombra a partir de les 14:00 aproximadament...la temperatura hi és molt agradable, i tot i tenir el Segre als peus, no hi ha humitat. A l'hora bona van aparèixer la colla del Penedès-Baix Llobregat, i de seguida vam poder compartir corda, escalfament i bon rotllo...L'Arnau, estrenant bressol, va portar-se MOLT BÉ, i vam poder escalar tota la tarda mentre dormia placidament al peu de un 8b...( a veure si se li enganxa el tema...hehehehe).


La Lila va escalfar en un 6b (el primer llarg de un 7a+. Via num 36 sense nom a les ressenyes), però no estava molt fina i va declinar seguir escalant, així que em va assegurar i vam estar una mica més apalancada.
Fet el 6b vaig pujar a mirar el segon llarg...un 7a+ d'esperó, canto gran i final de regletes amb bons peus...genial i molt bonic..algun "aleje" però controlat...va sortir a vista i em va semblar facil...En aqueste vies de vegades l'equipador busca una línia, però acaben sortint noves variants, preses o combinacions que fan que la penya vagi optant per la versió més "facil". La via té una 45 o 50 mts en total..ojo al despenjar-se! Mlt guapa i aèria...
Seguint amb el bon rotllo, uns companys havien muntat un 7b+ molt guapo ( guapissim de fet), ESPERIT JOVE ,que solca la part dreta de la megabauma central...des de baix si et diuen que és 8a+ t'ho creus...el desplom és al.lucinant...Vaig gorrejar un "top-rope" i em va sortir al flash, trobant una manera un mica dolorosa ( empotre de monodit dret), però per mi més facil que com em deien que agafés el canto del pas difícil...vaig baixar molt inflat però content.

El Xavi ( en haviem vist a Paparres i a Guilleumes), buscava algú que l'assegurés al 7c/c+ de la part esquerra de la megabauma, ELS INCONFORMISTES..i com no, vaig acceptar encantat...(dues vies que volia provar i les tenia muntades! Caram, des de la Xylum em vé tot rodat! heheheh!).
Aquesta via és una de les linies més ALUCINANTS que he fet darrerament. 30/35 mts de recorregut desplomat enmig de una paret que en els dos terços superiors està farcida de megallastres invertides...sembla impossible, i hi ha molt de canto!!!!
Tantmateix la paret impressiona, i a dalt, encara que no és més de 7a+ de pila extrema, els bolts allunyen fins a 5 mts, pel qual entre la llargada de la corda, la comba, i la distància, un petit saque de seguida s'allarga uns 15 mts o més...ESPORTIVA a l'ESTIL MANRESÀ....( o tb com a l'estil Fuixarda)
El Xavi va muntar la via...jo flipava amb els passos i les distàncies. Vaig fer un primer pegue en toprope...el pas complicat (6ª xapa encara que les dues primeres no les xapavem) no em va sortir...estava flipant, un lance a presa dificil d'agafar, enmig de un considerable desplom....La resta de la via la vaig fer a vista-flaix...em calia resoldre el pas!!!!!!!!!!!! Vaig baixar i vaig veure la manera en que em podia sortir, però ho havia provat aïllat...em sortiria venint des del terra?
El Xavi va fer un segon intent...haviem trobat una bona seqüència i el seu objectiu era fer el pas fins al primer pseudorepòs...HO VA FER!!! va reposar penjat i va encadenar, al límit fins al top, amb una sola caiguda!!!!.
No sabia què fer...estava cansat i una mica espantat, i memoritzar 35 mts en un sol toprope és difícil...recordava la seqüència dura, i la part de dalt l'havia fet del tirón i trobat algun truquet més enllà del què m'havien flashejat...¿ I ELS ALEJES?..joder, hi ha algun tram en que has de vigilar amb la cama, a no endur-te la corda o entortoligar-te amb ella...és desplom, no passa res, no pots fer-te mal, és friky!!!! Per molt que em punxaven no ho veia clar...fins i tot en algun tram la corda passava per alguna llastra inmensa ( i si s'enganxa ..?). I si caic a més hauré de fer el cuc 15 mts? impossible...
Eren tonteries!!!! Pressionat per la Lila i amb els ànims del Xavi vaig treure la corda..objectiu: arribar a la 7ª xapa..i després ja veurem!
Vaig pujar fins al crux..I VA SORTIR EL PAS!!! Vaig trobar un emptre de taló boníssim i el cor se'm va posar a lloc...vaig fer un moviment més i OH NO!, no puc xapar des de l'empotre de genoll que havia trobat! el xape és obligat!!! A sobre una cleca marcava una regleta de peu amagada, i vaig trepitjar la cleca enlloc de la presa ( adherència...ja m'ha passat DUES VEGADES en una setmana..que tonto)...vaig fer molta força i vaig sortir del marrón...un aleje, xapar. dos alejes...xapar, i ja era al repòs!!!!!!!!
Joer quin pati, joer quin esgotament, joer que lluny que està el seguro ¿ XAVI! PER ON VA LA SEQÜÈNCIA? De sobte estava en blanc..veia molt de magnesi i m'espantava equivocar-me i fer el vol del segle..ostres...
Però El Xavi em va orientar, la Lila em va animar, i l'Arnau no va plorar..i poc a poc vaig anar filant aquell rotpunkt tan bonic i tant impressionant...

Vam celebrant el tema acabar amb unes cerveses i uns cargols a Organyà....

He trobat unes RESSENYES BONES al BLOG DEL XAVI GRANÉ (http://alturgell-xgrane.blogspot.com/2006/08/tresponts.html)hi i a la web de CAN ROMU (gracies Birdio)...són les més correctes en quant a grau i actualitzacions... ( n'hi ha diverses, però amb el temps els graus s'han anat assentant i hi ha vies noves o ja encadenades que abans no sortien). A més en recullen també els noms de les vies...
http://photos1.blogger.com/blogger/1666/2796/1600/Tresponts.8.jpg
http://photos1.blogger.com/blogger/1666/2796/1600/Llistat%20Tresponts.3.jpg
http://www.canromu.com/ressenyes/Tres%20ponts-sector%20Bon%20combat.pdf

Pd: Gracies als bous de Cervelló i voltants. Xavi, Claudia, Ferran, Diego i cia, per deixar-me gorrejar els toprope, els ànims i tal !!!! Ens veiem tibant!

dimarts, de setembre 11, 2007

EL ROIG i el NEGRE , i la SINDROME DE STENDHAL al MUR DEL SILENCI a ST LLORENÇ)

El títol d'aquesta novela d'Stendhal ( http://es.wikipedia.org/wiki/Stendhal) versa sobre les contradiccions internes d'un personatge i una societat, en que ell era un fill de fuster, estudiant de teologia, i com a tutor de fill d'aristòcrates es va passant per la pedra a cadascuna de les dones de les families per les quals treballa. El roig és el color de la passió i l'amor, mentre que el negre ho és de la rigidesa, l'odi i la mort., el "capellanet" malda entre l'amor, la passió, l'odi a la seva condició social, l'ansia de poder i emular a l'emperador, i la lluita diaria entre els seus instints, els seus sentiments, i el desig d'obrir-se pas en l'escala social...igualment són els dos colors de la ruleta, en que l'aleatorietat fa que el desti versi entre el premi i la derrota...

Ahir vam ser a St LLorenç...com deia en Piter ( http://pmuntanya.blogspot.com/2007/09/ill-be-back-to-sant-lloren.html) estava petat de penya, i ( increible) moltes xatis fanàtiques apretant al Gruyere.

Passo de que em tatxin de masclista i que escriguin cartes...allò era un festival de estètica, bon rotllo i tal, hi va haver un moment que entre la filla del menestrel ( 7 o 8 anys!) i la Dona del menestrel, hi havia almenys 5 noies trepant alhora al Gruyere....hauria d'haver nascut 20 anys després, CAGUNDENA !!! Com em mola l'escalada...

Com que entre que se'ns anaven els ulls i que la zona estava apetar( i de cara a que no ens pillés el SINDROME DE STENDHAL : http://es.wikipedia.org/wiki/Síndrome_de_Stendhal) , vam decidir anar al costat, al MUR DEL SILENCI, a provar una via nova, la que em quedava per fer allà ( encara que ara a l'esquerra en Birdio n'ha equipat més...

La via es diu AQUA, un 7c on l'any passat no em vaig ni moure gairebé...( després de un matí a la Siberia - un 7a un 7a+ i tres intents a mort a un 8a+- i a la Rigor Mortis (7a) i un onsight al Mur Blau (7b+), ...i diversos al Gruyere(7a,6c+,7b i 6b...)...anava obert totalment...

Però la via em va semblar genial, natural on les altres tenien picats, estètica, passos inhumans i molt bloqueros..etc.
La vaig muntar i després fer al primer pegue...La linia és boníssima, efectivament complexa, però si assimiles els passos més facil que vies com Bala Perduda al Barberà o Polonesa a l'Elefant..ambdues de 7b+...estrany sent St Llorenç...unicament era mirar-se els moviments..com a St Benet.

Posteriorment, vaig fer en toprope al flash ( em van dir la forma d'un canto), un 7c+..la S'HA ACABAT EL BROQUIL...HAHAHAH! De 7c+ també està la CLAN del BONSAI, o la NO HAGAS BROMA, o la LLEI DE MURPHY, o la SPEED, en la mateixa escola...a mi la "S'ha acabat el broquil" em va semblar 7b o 7b+ ( com Busca BREGA al XINCARRÓ), i més facil que la KINGKOET ( esta de 7b+), i la seva VARIANT (7c), o l'ATZUCAC, DRESDREN, o FENASTISKISKOPI ( totes de 7c també al mur gran)...no sé...
La vaig repetir i encadenar de primer, i el resultat va ser el mateix ( 7c i dos 7c+ en unes horetes..heheheh..ja em molaria ja...).

Per acabar, vaig caure AL FLAIX a la darrera xapa de la Zigger-Zagger 7c+ ( que havia fet fa 12 o 15 anys...)..aquí si que cal apretar més, encara que estant de 7c+, no és pitjor que la KING KOET...o la seva variant...

Vaja...que segueix el tema de les GRADUACIONS...

També entre passió i dura realitat està el tema dels PICATS. Totes les vies del mur, sense excepció, són MOLT BONES ( perquè negar-ho), però la diferencia entre vies com AQUA o vies com ZIGGER_ZAGGER o ANNABEL-LEE, és patent...en aquest mur trobem spits vells, spits menys vells, parabolts i scellements, picats arreglats i cantos naturals..i la realitat es que les diferencies entre les vies naturals ( 8a+ i 7c) amb les picades ( 7c), són precisament que si s'ho haguéssin mirat millor haguessin parit linies ( segur que menys), molt més autèntiques.

Entre l'agressivitat bereber del nom de la "subnormal no cal picar-los"(8a/a+ hiperbloquero que em va costar horrors quan la van obrir, i que ara no seria capaç ni d'aguantar-m'hi..) i la relaxació Chill-Out de AQUA...coincideixo en que murs amb possibilitats van ser perforats en ares del progrés quan amb una mica de paciéncia els resultats son molt millors i no impossibles.

Normalment no em pronuncio (almenys publicament), respecte a l'ètica d'un equipament, donat que la llibertat de l'equipador per a mi sempre és primordial...però aquesta tarda vaig veure que m'agraden molt més vies com AQUA, n'estic segur...( i REPETEIXO, les altres són guapes...).

Ah..i igualment mai havia dit res...però QUE COLLONS, escalar en una zona amb el 50% de xatis, i totes maques...doncs també mola, i que duri tu...!!! Compte amb el SINDROME DE STENDHAL!!

Salut i a tibar

AQUA: 7c guapissim. NO us quedeu amb la primera impressió, hi ha trucs i cantets, molts "hombros" durillos i un repòs abans del bloc final. Scellements

ZIGGER ZAGGER: 7c+. Dura i amb un pas a bidit invertit molt alt...resistencia i passos atlètics tot i ser poc desplomada. Bonica. Spits vells.

SUBNORMAL, NO CAL PICAR-LOS: 8a/a+ resposta del Moro a la poca imaginació ( o molta, ves a saber), dels predecessors. Entrada vidilla i pas inhumà de roms i boles una mica patinoses..un OS on t'estampes una i altra vegada fins que la fas I NO HI TORNES..NO ESTA PRECISAMENT MOLT MARCADA.Bolts

Annabel-LEE ( o sidi alí): 7c de picats, una mica clon de la anterior. Picats llunyans i regletes arreglades, amb algun rom. Spits més nous

SIDHI-ALÍ ( o Annabel Lee): 7c em confoncs amb els noms, però va del pal.

S'HA ACABAT EL BROQUIL: 7c+. Crec que la versió actual s'escaqueja ( 50 cms?), per la dreta (al 7b+) i evita una mica de dificultat, encara que el marrón és individual..no sé...parabolts nous. L'alçada de l'aperturista fa que pels baixos el CRUX i xape txungo impliqui un bloqueig obligat més dur...si medeixes 1,80 la via pot ser 7b??

7b+: Aqui ja cal apretar més. Parabolts nous i pas burrot.

6c o 6c+: Guapa amb estil

Pd: Molt bon rotllo amb el Felix Obrador i la Manu, en Joan, la Anabel, una amiga i una parella que hi havia...una guapa tarda, només trencada per l'ensurt ( que gairebé acaba en tragedia) d'una excursionista que va relliscar a les rampes del camí i una mica més i se'n va avall ( per matar-se sense cap opció), la vam ajudar a pujar, a tranquilitzar-se i li vam embenar el canell..tot va quedar en un ensurt, però li va anar d'un puto pèl...oju quan aneu a la Siberia, el Mur blau, o la Paret Gran!!!!

Salut i pedra

dimecres, de setembre 05, 2007

FRAMBUESA...

Like a true nature's child...
We were born, born to be wild....
We can climb so high...
I never wanna die!!!!!!!...

Born to be wild.....
(Steppenwolf. )-Himne Hell's Angels dels anys 70

Com si d'un sospir es tractés JA HA PASSAT un any desde el darrer estiu...ALTRA VEGADA AVALL, cap a la CIVILITZACIÓ, cada cop més depressa, cada cop més accelerat, mentre el temps i les vides s'escolen entre el remoli babilònic que ens engoleix a tots plegats...
Els GERDONS al peu de l'Afrikan Wall aquest estiu estaven bons i n'hi havia a centenars...vermells, alguns dolços i alguns amargs. Ja fa alguns anys que en Sutri va intuir una ratlla inapreciable en el mur a sota de "todo a Cien", un mur negre i llis, una mica desplomat, inexpugnable...

Si bé inicialment semblava un projecte inhumà, a poquet a poquet van anar apareixent minúscules preses de peu...tímides adherències...rebabes a la fisura que permetien aguantar-se ,`primer de manera incrèdula i al final amb la fermesa que dóna el saber que es podia progressar enmig d'aquell boulder de 12 mts...
Com que era de les darrers vies que em quedaven per fer en rotpunkt, amb en Sergi Parés ens vam acostar un matí a veure si podia filar moviments...semblava possible però llunyà...A la FRAMBUESA no es tracta de fer unicament força...cal entendre tots els matisos d'aquest concepte, el moviment, arquejar fort, tenir pell i saber colar-se entremig de les difoses esquerdes que deixa la GRAVETAT en tots els seus sentits , direccions i intensitats...
L'endemà vam tornar amb les famílies, com els almogàvers, amb les coses al damunt, arrossegant nens, gossos, motxilles i cordes per al combat...

Com sempre, el Piri no regala res, i quan poses cintes, els nuvols es riuen de tu. No queden marques de magnesi i la tasca de marcar i deixar la via apunt és una carrera contra els elements.
Vaig caure, vaig maleir, i la LILA em va animar a fer un segon intent...semblava utòpic, amb totes les circumstàncies en contra..el nen que somicava, la humitat, el txirimiri, la fresca, i la sensació de frustració..

Però el cos sempre pot més que el cap...i aviat es va obrir la porta verda.La via esta graduada de 8a+ oficialment. L'he apuntada de 7c/c+...(Luichy no em fustiguis !!!!)
Us en deixo unes fotos.
Totes les fotos són d'en FERRAN BERNÉ, amic i excel.lent fotògraf...llastima que presses, crios i calor no el deixessin penjar-se de la via perquè és bo de veritat...

Inici rabiós per muntar-se sobre una repisa evitant la porta i elevant-se després sense peus...
Presa única vertical i al límit...


















Un moviment molt intens de pinça amb mà esquerra duu a un monodit..preludi del "canvi de fissura", amb un bellíssim balanceig sobre un microquars de peu esquerre i una presa d'espetlla esquerra
Les preses de peu són vitals, el problema és localitzar-les i que, quan plo, les marques desapareixen...en alguns llocs gairebé cal la lupa!!!!!
Bavaresa final, uns moviments contundents, amb adherencies de peu i ua fissura ja més franca, on cal evitar el balanceig que ens pot fer caure en cada moviment...
AGRAÏMENTS inel.ludibles
Sutri ( no ens coneixem) per equipar-la
J.L.Moreno per descobrir-hi preses invisibles
Luichy per convence'm que amb uns bons gats tot canvia ( l'he vist provar-la suicidament amb les seves ninjes-pantunfla..increïble!!!)
Palan per recordar-me que tenia encara un repte i animar-me a no quedar-me amb el top-rope
Lila per deixar-m'hi escalar i la paciencia de pujar a assegurar inclús escayolada...de vegades ens enfadem, però ets la motivació...
Arnau per no plorar durant l'encadene!!!
Sergi i Marta per assegurar-m'hi i acompanyar-nos...a veure quan l'Arnau i la Siurana ens posen les cintes!
Ferran i Marta per les fotos i per aguantar-me...
I als companys de Valls per permetre'm un plis-plas a la Massa Kumba, de eskakeo, quan la family no em veiaaa! heheheh!
Senquiu a tots bous!!!

Still on the road....


Avui fa 50 anys que es va publicar la novel.la de Kerouac "A la Carretera"...una obra que va marcar la contracultura als USA escrita en tres setmanes, en un rotlle de paper de 36 mts, i amb una puntuació delirant com una peça de jazz accelerat...

Avui al matí s'ha mort la Rosa, la meva tieta , després de una malaltia tant fulminant que encara no ens hem adonat. No sé què dir perquè en instants com aquests el dolor és encara una guspira que no arriba a encendre la brasa que recrema l'ànima al cap del temps...
És en aquests moments, però, quan percebo que el fet de estar viu és una sort inmensa que no acabem de tenir en compte...i és aleshores que recordo aquelles paraules de Kerouac, que si bé prenc sempre en la distancia, em traslladen a un viatge de il.lusions, inconsciència i pura vida que de vegades ens hauriem de permetre...

"Les úniques persones per a mi són les que estan boges,boges per viure,boges per parlar,boges per ser salvades,deleroses de tenir-ho tot alhora, que mai badallen ni diuen coses intrascendents, sinó que cremen, cremen i cremen, com aquells fabulosos coets romans que exploten com aranyes entre els estels per deixar una llum blava al centre, que en expandir-ser fa que tothom es quedi bocabadat i exclami: AAAAAHHH!!!!"

La Roser, la Rosa...flors que en deixar-nos esdevenen estels al firmament, per recordar en nits clares...