Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de juliol 15, 2012

Dues Dècades...

De vegades crec que el témps és tant elàstic com la nostra memòria...és, de fet, simplement el rastre que les experiències deixen en l'ànima. Algunes experiències són tant intenses que el meu cap no deixa de recrear-les, una i altra vegada, de manera que el seu record és tant present com quan les vaig viure. De vegades no es tracta que la experiència sigui intensa, o també, però el resultat de la rutina fa que formi part de uns "tips" en la meva vida que, un cop passat, segueixo percebent com actuals. Feia temps que no pujava a l'Agulla Fina i voltants...amb el Game Over del Senglar, i les dues vies d'artifo escalades( Amics del Sol i Lady Fantasia), i encadenades Angle Invers i Mínim esforç..només em quedaven els ossos de LOURDES i POCO LOCO...i no me'n sentia capaç...ara me n'adono que "temps" poden ser quasi 12 anys... Dues dècades després del seu equipament, encara em mirava de lluny aquelles vies...després de passar hores i dies a dins la coveta assegurant en J.L.M, i ell assaltant metre a metre aquell monstre de pedra que se'm feia inimaginable...metres...dificultat i aventura...em feia mandra i alhora temor. L'únic contacte amb la LOURDES havia estat el pujar a vista fins al segona cadena ( dieun que és 7c), i intentar-ne sortir igualment a vista...el resultat va ser la sensació més brutal que mai he tingut de dolor als braços i sentir com en el moment de iniciar la part més difícil de la via se'm gripaven les mans...I allà es va quedar. Han passat quasi dues dècades...i la vida...i com que de grans deixem de creure en monstres vaig decidir d'apropar-me a la Fina. Volia fer un entrenament específic i dedicar l'hivern a l'assalt...però com que en el meu cas la planificació és un registre del que no faré, es va complir l'unic plà que sempre és efectiu: res del que planifico acaba passant! Amb la Martina arribant, la Fina ocupada quasi de manera exclussiva, i sense entrenar, vaig oblidar-me pràcticament d'escalar amb corda. A sobre pensava que tant de bloc ( tant escalant com entrenant), em deixaria la pila descarregada. Mai em guanyaré la vida d'endevinador. Dissabte, a la segona visita, després de muntar Lourdes, i al tercer pegue en total que provava la part de dalt ( el primer cop que intentava empalmar-en toprope- fins al tercera cadena), vaig encadenar...?????...ein? Merda, encara recordo en Juanjo que em deia "Bow posat-hi per sota, que et veig bé..."..i la meva desmotivació ancestral ( o falta de confiança, no m'enganyaré..)..."que va bow, si encara no tinc clars els peus!"... Mitja hora després era a la tercera cadena, flipant...ni tant sols havia estudiat la berruga superior ( diuen que és 7a+). Ara em cal fer els deures per sota...Com a mínim n'he tret algunes conclusions ( sóc lent de ment, queda demostrat!). Per lògica hauria d creure que tard o d'hora puc encadenar la via si al tercer pegue la he fet en tosrop bastant relaxat... No em conec, no em quadra res d'allò en què inverteixo i dels resultats que en trec...un any entrenant només bloc i campus, per acabar fent una via de perullo... No entenc els graus, no em quadren els números, Montserrat és anarquista i Stllors assamblari despòtic...Lourdes podria ser 8a o el redbull té propietats màgiques? A la cara sud es pot escalar en estiu...i he passat vint estius al pirineu creient que no!!??? Montserrat és el millor jardí secret de l'univers ( això ja ho sabia però m'encanta veure que encara m'ho crec), i l'Agulla Fina la quinzena maravella del món ( es veu que n'hi ha de no catalogades...) El Campus és el millor invent des del mosquetó o la goma cuita...San Güllich i Sant Kurt eren verdaders profetes, crec en ells. Ser del Bages és gaudir de mutacions genètiques desconegudes que apart de ser visionari deuen permetre de fer realitat aquestes visions...jo sóc del Guinardó i potser miop...un inmens respecte pels manresans!!! El Juanjo devia pillar alguna cosa al Sincrotró, uns mesos treballant-hi em sembla que el van fer canviar d'estructura mol.lecular. Actualment té a punt de caramenl la "FINITA SIT START ROLLITO JUANJUTX", un empalme entre LOURDES, MINIM ESFORÇ i ANGLE INVERS...65 mts de via, algun aleje contundent i segurament 8a de petullo i pila absoluta ( es passa a MINIM ESFORÇ xaànt la darrera abans de la segona cadena de Lourdes, i a ANGLE INVERS just a la vira amb sikats de MINIM ESFORÇ...calen cintes llargues i urani enriquit a les venes...o dir-se Juanjutx...EM vaig inventar la via com a excusa per motivar-lo i que em vingués a assegurar tot l'estiu...i va i el bou quasi la fa al segon pegue...seria una bona PRIMERA ASCENCIÓ de TOT EL DESPLOM de la Fina...de baix a dalt i de banda a banda...el futur no té fronteres !!!

divendres, de juliol 06, 2012

Cauen benes...

No cal saber descompondre els raigs del sol per admirar-lo al capvespre, i quan veiem brillar en la mirada de l home els grans enlluernaments de la passió, del dolor i del geni, què poc ens importa saber què són la còrnia, l escleròtica o els humors aquosos. Les coses veritablement sublims, les sentim, no les aprenem...la nostra ànima és sobretot mística: els fets i les realitats no li són suficients. Està enamorada de l'infinit i del misteri, i vol saltar lliurement a l espai com els estels, els ocells i el vent (Comte Henry Russell )