Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de desembre 28, 2008

SANTES LINIES i FRED

Fa dues setmanes vaig considerar que si era capaç de encadenar en un sol entrenament ALMENYS, tres dels quatre 7b+'s de la PANXA em buscaria quelcom per provar una mica més dur ( joer es que sóc Mr 7c"al segon go"..i ja m'avorreix...). El 23 em van sortir QUATRE 7b+'s, dos 7a+'s, un 7a i dos 6c's...i el 24 tres blocs que era incapaç d'encadenar...PANXA POWER, vaig pensar..i amb el 25 i 26 de descans el 28 i 29 a matar!!!!

PLOU, plou i neva i fa vent, i és una puta merda perquè a sobre la PANXA esta tancada...sóc com un ós dins del zoo, remenant en cap a banda i banda..voltant pel menjador i la nevera...sort que veig com disfruta l'Arnau, content de tenir els pares amb ell, encara que sigui al preu de quedar-se dins de casa!!! La seva alegria em consola...de fet tampoc no s'està tant malament...calefacció a tope, jocs i visites als i dels amics...nanos tot el dia...
AMB EN PALOU decidim anar a buscar la llum...diuen que a ponent s'ha vist alguna espurna de roca seca...on? a SANTA LINYA...doncs cap allà!!!
Devorem l'asfalt entre aigua i boira, el termòmetre ens diu que estem flipant i el paisatge se'n riu de nosaltres amb un somriure blanc i humit...i no és fins a la entrada de la carretera a Sta Linya que simplement deixa de ploure, només neva una mica...baixem per una pista de bobsleigh que és l'accés amb un pam de neu i fang...ni veiem el pàrquing...
A la Cova hi ha les úniques 15 persones que deuen escalar a Catalunya...quatre de locals i una colla de guiris italians i txecs o eslovacs ( niñatos inhumanament forts que es passegen pels 8b's)...colla de pencus fanàtics! No sé ni què fotem aqui! el termòmetre marca 1ºC i 2ºC dins la cova, fora ximximeja...per sort no fa vent...
Si ells tiben nosaltres també!!!!!!...bé..ells no tiben, es van desmandrant al costat de un foc tènue...tenim via lliure a ARQUEO-LOGICO, (o SALTIMBANQUIS PAL TRIO)...un 7c de continuïtat molt guapo.
Escalfo ( el concepte "escalfar" avui és una ironia...), baixo, escalfa en Joan, i ENCADENO a la primera...interessant, però a dalt ni em sento els dits en cantos inmensos...per flipar..la roca té un tacte humit, estil DISBLIA quan plou...patina...REENCADENO la via per filmar-la, i provo també TRIO TERNURA ( 8a)...ni m'aguanto, em pesa tot...pujo per MENEO CANARIO ( 7b durillo) i a la darerra txapa hi ha dos cantos estil SABÓ...cau aigua arreu i hi ha mig centimetre de pasta de magnesi...netejo i em surt el moviment prou bé...pujo de nou i la regleta és un bassal altra vegada, arquejo, miro de agafar el darrer canto i quan hi entro la mà me'n vaig de cap per avall..merda! Baixa'm que estic fos i putejat..quina puta rasca...!!
Seqüència de la via "Arqueo-logico" (ll1 7c.25 m)
Ben mirat encara he tingut sort...ningú ha encadenat res...veiem en Marín caure amb la R a la cara de un vion que ni sé què és, i durant el dia només veia penya penjant arreu...de fet ni les vies per escalfar encadenaven...el Deivid i l'Alex patinen a la entrada de un 8a+, dues guiris italianes es barallen amb la sortida del 7a+, una gavatxilla peta a Sta Linia, els txecs rellisquen a la Ruta del Sol, Blomu, etc...fins la DEVORA també xorreja...home, no ha estat tant malament aleshores poder encadenar avui...el tacte "psicobloc" m'era familiar i he pogut apretar...
Tornem a casa i veig per la tele com a Montserrat han tornat a caure els degotalls...deu n'hi dó quin any...la Lila em diu que a GUILLEUMES ni parlar de tornar-hi...joer no sé si n'hi ha pertant...la Muntanya esta viva però...

L'Arnau esta content..quatre dies amb els pares, tots dos per ell! Se li nota al cara i quan arribo se'm tira al damunt..."papa, tot, tot i tot!!!!"* ( N.T: M'he acabat tot el plat de menjar!)...és un mentider, la Lila està enmurriada, darrerament ens vacila bastant a l'hora de menjar...és dificil ser pare...més que trobar roca seca enmig de les tempestes...però tot té solució, és qüestió de ganes...
Salut i a tibar on sigui bows!!!!

dimarts, de desembre 23, 2008

Des de fa ja uns anys per mi el NADAL ha quedat buit de tot sentit...abans significava que ens reuníem tots els que ens estimàvem al voltant de la taula. Des que va morir la Roser ja no estat igual. Després l'Avi i la Rosa...som una família petita i cada cop quedem menys a taula...
Ara la taula té un petitó més al qui hem de seguir transmetent que el NADAL és un moment de reflexió, de retrobament i de plans, simplement un moment per recapacitar i TORNAR A COMENÇAR de nou, amb els millors propòsits i desigs de que TOT ANIRÀ BÉ.Doncs això BOWS, que la vida és molt xula i cal gaudir-la nosaltres que podem, deixant-ho tot prou endreçat per talq ue els que arribin després puguin seguir gaudint-la.
Com li he escrit avui al PACA....: SALUT, ROCA, FAMILIA, AMICS i BON ROLLET...*
*L'ordre és independent..no malpenseu, m'ha quedat així....!!!!
La vida é un peaso dejplome de romacoxungo, tibalebowww...
(Paco)Si este mundo anda perdío y no encuentras la razón

Échate una buena rumba y baila!

Baila! Baila! No pa olvidar, sino pa llevarlo mejor

escucha!!!

La mochila que llevamos va cargaita de piedras

del abismo ya nos viene esta mala condición

sólo nos queda la rumba y una buena bulería

un bailecito por tangos y el cante del Camarón

a belembembé a belembembá

tímbero suena la rumba tímbero suénala ya!!!

BON NADAL I FELIÇ ANY 2009

dilluns, de desembre 22, 2008

"HIVERN-ANT"...

Dies de calendaris incerts, pendents de trobades familiars, empatxos i mogudes nadalenques diverses...

Fa ja un temps de unes fotos que va fer en PGB en una via de la CALAVERA de MONTSERRAT NORD ( trobareu el relat complert al seu blog, amb l'etiqueta "la Calavera" )...i les he recuperat del fons del calaix...m'ha fet pensar en les magnífiques vies que hi ha allà, i que tot i haver sortit la NOVA GUIA DE MONTSERRAT NORD, i ser-hi setmana si setmana també...mai o pràcticament mai hem coincidit amb altres escaladors...
Fotos PGB: MAR ALVAREZ i TRanki al 7c a la esquerra de TACTICA(7a), paret esquerra de la CALAVERA. 30 mts verticals-desplomats de bidits i regletes, pas a bloc a l'entrada, resistència tècnica i final ultradigital i de precisió en presa petita. Via molt recomanable i muntable des del 7a
Evidentment que al DESEMBRE no és temporada alta a Calavera, però estranyament tampoc ho és a Setembre, ni a Juny...hi ha llocs en que els cantos es van omplint de telaranyes, i els bolts miren els dies, les setmanes i els mesos sense que ningú hi clipi un mosquetó.
L'altre dia a St Benet vaig tenir la sensació de SOLEDAT, però no la habitual (que es tradueix més aviat en TRANQUILITAT), sinó amb un matís d'ABANDÓ...Una temperatura glacial, perfecta per quedar-se de petits cantos típics.Un dia d'hivern, calmat i relaxat, procliu a investigar el nostre interior i entendre les claus més petites dels efectes del moviment, la gravetat i el poder de la ment...i estavem sols...i les marques de magnesi al conglomerat eren tènues, tant sols en algunes vies, les més provades, quan abans hi havia rastres de fanatisme en cada bolo, en cada bidit...em va estranyar.

Aquests dies volia pujar i no he trobat NINGÚ interessat en escalar ni mig matí allà dalt, i m'he queat un xic parat..la gent es compra furgos per voltar per mig món, fan centenars de quilòmetres per trobar els millors espots de roca i blocs...i els bidits més fanàtics de Catalunya es moren d'avorriment.
Aquest estiu a Guilleumes i Calavera també regnaven la soledat i la intimitat...simplement no hi havia gairebé ningú interessat en provar vies de 8è grau, al costat de casa i a cinc minuts del cotxe...les assegurances allunyen més que a Terradets, a Rodellar o a Calders? Les vies són més dures que al Laboratori, a Calders o a Siurana? Fa més calor que a Verdón o a Rodellar? NO, aquesta explicació no em quadrava...
I segueixo sense trobar-la massa..crec que segurament l'anàlisi de mercat del "consum" de zones divaga per racons molt més estranys dels gustos dels escaladors ( Montserrat segueix sense ser la TOP TEN en les llistes dels fanàtics). Fins i tot a PARETS regna la soledat mentre cada finde veig per blogs que el personal estrena jocs i jocs de "semàfors" en parets a més de quatre hores de BCN...
Fins ara feia poc m'alegrava d'aquesta "exclussivitat", ara, que passen els anys i les noves generacions cada cop la coneixen menys ( bow que hi ha penya que no té ni idea de què és la MOMIA!!!), m'estic quedant sense asseguradors o fanàtics amb qui pujar allà dalt...
¿Estem contemplant també un CANVI GENERACIONAL en els gustos? O igual és que no em moc tant com abans? BUf, no ho sé, el cas es que MONTSERRAT té uns vions de LAOSTIA que es moren de fastic i al GRUYERE cada tarda de Juliol hi ha cua per fer el mateix 6c+ de sempre...
Animeu-vos, val la pena, Montserrat HARD no és cap mon apart...buah, vinga Arnau, creix ràpid que encara tindré temps que em posis cintes a la PIRIPI...hehehe

diumenge, de desembre 21, 2008

AIGUA, "AWA"...ELEMENTS...

Foto del Mar de Nuvols sobre St Llorenç de Morunys extreta de http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=8824

Dissabte 8 a.m. Sona el despertador, i com un autòmata omplo el cotxe, clink, clink,clink...nylon i ferros...cap al sud...RADIO 3, Boires i més boires, imagino un flash de llum que se’m tira a sobre i m’agafa angúnia..., afluixa bow, que Margalef no es mou...baixo a la velocitat que toca, que ahir ja em vaig lliurar de una bona, sort que n’he après i “si conduces no bebas”...buf...una nit de revelacions...diuen que "NO ES OR TOT EL QUE LLUEIX"...potser m’havia confós pel "TOT EL QUE ÉS OR NO LLUEIX" ...buah, això de la sintàxi és liante passo de fer de miner filòleg,que tinc la esquena txunga i me la vull guardar pels cantos...

Més boira, tinc son i ni “Tàpies Variades” ni la “música variada” i sempre interessant dels de la Nacional em fan vibrar massa...condueixo amb el cap a algún lloc, cap al LABORATORI on he quedat amb la Gloria...el Danibow esta provant un vion al bombo megalolo i jo i ella li fotrem a alguna altra..a veure què em recomana...

Al final del viatge MAKAKO, joer on el tenia el cd ? Ha aparegut del no res i em desperto de cop als darerrs revolts, “TEMPESTAD, RESUENA FUERTE EN TU CABEZA, VA SALIENDO POR TUS OREJAS... RECONOCE TU RITMO, TU BEMBELEY...”
Quan arribo encara estic sol...passejo amunt i avall com un animal en un gàbia, mirant els cantos...surt un pèl-roig descabellat de una motor-jome d’aquestes de fanatic acaudalat...”oye,que si quieres te pillo, que te veo ansioso joer”...és basc..”tranki bou, espero unos amigos, ya me lo monto con la antena así voy mirando!!!”...em somriu tot hilàric...ostia quin bon rotllo de man, en Pou...
Pillo antena i grigri i vaig muntant el 8ª que crec que em recomanava la Gloria...s’hi veu canto, i a dalt un pas de PICAT (merda, no em queden bé els dits en la merda de foradet)...aquest és un ex.8a+, de pas de bloc...no era el que volia provar...però tant se val...

Arriben la Gloria i els Danis ( el Lolo i el peke)...hahaha...provo el 8ª i escalfant caic al pas...es que és de un sol paaaaaaaaaas!...miro i remiro...hi ha color amb un mètode que he improvitzat..L’Edu Marin hi va caure i em demana tanda...prova el que li canto i li surt...l’he vist apretar, passo del 8ª i anem amb la Gloria a un 7b+, el faig posant les cintes...hahahah...em sembla 7ª+...la Glòria el fa al flaix escalfant...estic flipant...li poso els allargus i la encadena. FELICITAAAAAATS!!!


TSUNAMI: un 7b+ ( aka 7c durillo)...estic trinxat, però el cas es que el pas de inici ja és flipant, a peus volats, i de xapa a xapa aixecant colzes...feia temps que un 7b+ no em tombava...em pico...li dedico un segon tiento i ja em sembla més factible...al tercer floto...TRUCS i MÉS TRUCS...COM A LA VIDA...Riem amb la Gloria, joer com passa el temps i que fanàtics que seguim, FLOW, es nota quan encadenes amb amics de veritat, dels que sempre ho són i ho seràn...tornem amb el seu peke i el Dani, que esta provant un 8b inhumànorl! El Pou es mou flútan per un 8c+, i l'Edu acaba trinxant la DARWIN ( 8b+)...joer no duu la darerra cinta exprés...de mitja via surt a pèl, és com si la hagués acabat en solo, no és molt dur però si li peta res es menja asfalt..." no te tires lokoooooo"...

Faig alguna coseta més i recullo...no he dormit i noto el fuel que em va baixant...el viatge de tornada el faig amb cafeïna en vena, “flamencos y pelícanos”, i el “guirigay” del Paco Clavel ( nadales “petardas” en la “historia de la música”)...somric...quilòmetres i roda

Diuemenge l’Arnauet em contracta de gos de tira...ell és el musher i jo el bou que li arrossega el tirineu pel Port del Compte, sembla un nen finès i li faig petons a les galtetes rosades, riu i m’abraça quan té fred o s’espanta...fem un iglóo en un temps récord, no tinc tos ( puto Montblanc expréss) i m’he recuperat...faig un esforç de contenció, ni m'he dut la taula de snow per no pillar de mono...avui és pel meu peke i prou...cau tant sols entrar al cotxe. Trallada a Coll de Jou ,netejem la cadireta i ell i jo anem a mirar el mar de núvols que cobreix la resta del món...l'Arnau s'ho mira, flipant...”Papa,...aigua?!” (ell diu "AWA"),realment la boira sembla el mar, i el bosc la Costa Brava... ostres peke...segons com es miri sí que ho és, bitxu...en un estat diferent al que tu t’agrada..però és aigua...tot varia encara que sigui el mateix...ja ho entendràs quan siguis més gran, el que si que no canvia és que t'estimo mooooolt”...
Buah...com m'agrada apropar la meva galta a la seva i mirar-lo fixament als ulls..i ell ho sap i em llença un petó, o m'aplaudeix les galtes...fa fred i marxem...tinc les pells a caldo... FLASH-FANATIK ( abstenir-se onsighters!!!):
TSUNAMI 7b+ ( EL LABORATORI) 16 MOVIMENTS...passant del grau..bona via...estil VOLADERUM (collaeta-collaeta bow!), menys atlètica potser…i més putilla.
A la entrada hi ha DOS CANTOS, sembla imposible inicialment...el de dalt amb ESQUERRA i el de sota amb DRETA i COM INVERTIT!!...mola mirar davant la cara, hi ha dos relleus ínfims de peu...pujar peus com si volguéssim fer una tombarella pillats dels cantos, i manxar al canto gran...en dinàmic amb ESQUERRA...a peus volats ajuntar en el mateix canto BIDIT DRET...peu DRET en bolo patinós i DRETA EN LATERAL TXUNGUET a agafar amb carinyo...peu DRET canvi en relleu a la dreta i LANCE a la ESQUERRA DEL TOT de la LLASTRA, hi ha un MOLT BON CANTO de ESQUERRA al mig de la llastra...ara vé el pas més puta...damunt tenim DOS FORATS...passar d’ells, damunt del forat Esquerra hi ha una REGLETA TRIDIT..pillar-la amb Esquerra, moure peu DRET en regleta molt amunt, a la mateixa llastra de abans, i pillar arquejant un LATERAL DRET bastant burrote...EL TRUC....si TALONEJEM BÉ ( peu MEGAOBERT i en PLA sobre la llastra, fent palanca) la llastra amb peu Esquerra ens quedem CLAVATS. Moviment d’ARC amb el braç ESQUERRE, de la REGLETA ESQUERRA a un BON BIDIT ( el de sota és megalefós), a la UNA i DEU, quedar bloquejant i pujar peus . CREUAMENT amb dreta a bons cantos...remenar i quedar-nos del més alt amb ESQUERRA. Pujar a BIDIT DOBLE a la dreta..( pinçable), LATERAL amb ESQUERRA i ( enlloc de tancar braç dret i tirar a Esquerra-inhumano i més morfo-), clavar peus i del lateral ESQUERRE, tirar dret a bidit regleta. Xapar posteriorment ( petita galeta si falles..igual amb el mètode ortodoxe)...MONODIT DRET, fisura dolorosa Esquerra i INVERTIT per xapar reunió.

dilluns, de desembre 15, 2008

XESCA, un pas endavant en el futur de la ESCALADA a Catalunya

LA XESCA ha decidit constituir-se en "ASSOCIACIÓ XARXA d’ESCALADORS DE CATALUNYA", com un primer pas per esdevenir l’associació que englobi els escaladors d’aquest país.

US ANIMEM a ser SOCIS FUNDADORS de la XESCA com a ASSOCIACIÓ ¡!! Podeu informar-vos en a la web www.xesca.org o al email Info@xesca.org .

El futur de les zones d’escalada ( com a la resta del món) passa per dos aspectes que necessiten d’ un interlocutor VALID i que parli PELS ESCALADORS , sense altres interessos que el de garantir la pràctica del nostre esport:

1) Negociació i treball ( estudis, contraestudis, dialeg, defensa i vetlla) per seguir escalant a les zones d’escalada de Catalunya. Actualment el nombre d’escaladors s’ha disparat, l’ús massiu de les zones d’escalada suposa un ACCÉS i un ÚS de parets i blocs sovint en terrenys privats o publics. No existeix altre interlocutor que els propis usuaris locals o equipadors. La XESCA vol esdevenir un interlocutor valid davant la administració, i acumular experiencia i medis per dialogar paral.lelament amb interlocutors privats. Davant les creixents prohibicions i limitacions cal un representant DIRECTE i PREPARAT.

2) Treball i difusió del RESPECTE entre el nostre col.lectiu, tant del patrimoni de vies d’escalada i les diferents visions de les mateixes, com de la SOSTENIBILITAT del nostre esport en el medi que es realitza. Aquest treball cal que es faci des de l’inici i la formació de l’escalador així com en els conflictes entre els mateixos.

Aquest principis requereixen de una feina extensa i duradora que no es pot fer simplement de manera individual ni sense medis . Ara la XESCA esta naixent, simplement, però és una idea amb una visió de futur a mig i llarg plaç que esperem que sigui acollida pel col.lectiu com una iniciativa que ens permetrà garantir l’escalada , en totes les seves vessants, a les parets de Catalunya, durant molts anys més.

Aquest diumenge els socis “pre-fundadors” ens vam reunir per tal d’establir les bases ( Estatuts, Estructura provisional abans de la primera asamblea, etc), de cara a inscriure’ns al registre.

El segon pas és el de buscar les fonts de finançament de XESCA. Aquesta associació que treballarà en profit de:

* El COL.LECTIU escalador com a tal ( quota, de moment descartada )
* El MERCAT de consumidors de material d'escalada ( esponsorització i col.laboracions)
* Els ciutadans ESCALADORS com a usuaris de les zones d'escalada (subvencions publiques)

El tercer pas és posar-se a treballar dur pels nostres objectius, que són els de tots.

Suposo que us preguntareu PERQUÈ...quina feinada no? Jo també m'ho preguntava ahir, quan estava "currant" en diumenge, enlloc de escalar...però suposo que SI NO ES FA NO HO FARÀ NINGÚ...sempre hi ha d'haver APERTURISTES i EQUIPADORS, en realitat forma part de la mentalitat d'aquelles persones que pensen, pensem i penseu en l'ESCALADA com una forma de vida que cal conservar més enllà de que hi siguem nosaltres...pel futur...

ANIMEU-VOS !!!!

dimecres, de desembre 10, 2008

LA FESTA DELS BOWS

1er aniversari de la PANXA DEL BOU!!!
EL DIVENDRES 12/12/2008 a partir de les 22:00. NO HI PODEU FALTAR !!!!
Compe de Tsunamis i Velocitat, blocs i vies de 5º a 8a ( molt bones), FESTA amb DJ, RAVE fins altes hores, molt bon rotllo i beguda a bon preu...
A la PANXA DEL BOU ( c/QUINTANA 80 SABADELL) al carrer lateral del BORA-BORA,
Ens hi veiem bowwwwwssss, que la vida es curta i es fa tard!!!!!

dilluns, de desembre 08, 2008

MAi és MASSA TARD per tornar a COMENÇAR

Aquesta tardor ha arribat l’hivern...sembla una expressió absurda però és així...núvols i fred, la llar de foc a tot drap, tardes inacabables davant la llum rogenca de les flames, jugant amb l’Arnawet, endormiscats...cervesa i dits entumits per sessions fanàtiques i ràpides amb el poc temps disponible que el fred i la familia permeten... Com sempre la vida segueix rodant, bandejant, removent, revisant, recordant, reinventant, descobrint, desgastant, rinxolant, repassant, fent nous camins...simplement com sempre... renovant-se...
Anant a fer bloc al costat de casa amb el Nawet com a porter li dóna interès a l'assumpte, i de pas el vaig alliçonant...molta rasca però bon lloc i bones vistes...
Escalador i porter concentrats davant les dificultats...
Dilluns vaig adonar-me’n que a pesar que la vida té alts i baixos que el saber es va acumulant...i que l’experiència la viu CADASCÚ individualment, costa d’entendre i apendre les coses...mai fem cas al consell dels pares perquè NO FER CAS forma part de l’aprenentatge que t’ensenya, via errors i l'assumir-los, que s’HA DE FER CAS...un contrasentit real com el mateix fet...
I tantmateix l’home és l’únic animal que ensopega 1.234 vegades amb la mateixa pedra…

Aquests tres dies han estat entre relaxats i intensos...els plans d'un dia al complet es va convertir en tres dies-semi totals mercès a en MOHAWK i a les seves ànsies de descobrir nous sectors “marginals”..aquells que tant li agraden.

Dissabte : TORROELLA...molt rapid, vam poder escalar una via nova ("AISIDIUSÍ" , a la dreta de IRON MAIDEN...hehehe)...em va quedar un bon 6b, atlètic i pilosillo...bonic. També vaig poder encadenar la via TREN PETIT, obra d’en PGB,que sense voler-ho va tirar per un pas INHUMANO d’aquells estil St Benet...se li ha de pillar el feeling i aleshores aguantar una MEGAPORTA de dues minúscules regletes..fins que no entens el flow del pas la teva incomprensió i la gravetat et projecten gairebé a dalt del castell...al final va sortir en dos intents...vaig apendre que res sembla el que és...7ª+ guapillo d’UN SOL PAS...
Piro corrents avall, m’espera la Lila i el Nawet, anem a fer un arrosset, després de compres per Girona i a donar un volt per S’agaró...sense voler hem fet la volta a les Gavarres...

Diumenge: BELLAVISTA: Asseguro a la Lila que sense entrenar ni escalar té un nivel residual de 6c a vista...joer...per flipar. Flashejo el 7c a en Joan, que en un bon segon intent cau a dalt, i encadeno el 7b+ a bloc que em faltava de la paret ( a l’extrem esquerre, abans del 7ª superguapodexorreres) . Es tracta de dos moviments sobre presa molt petita que quan vaig fer el 7c no vaig resoldre ( estava cansat?) em miro l’entrada i baixo al terra...no recordo res...pujo, respiro i resolc...ara queden 15 mts i un aleje final que encaro entre incert i temor...per sort no em perdo, torno a respirar..., tot esta bé, és bonic, tranquil, sento el fluir...bloquejo i enganxo la ganda de sortida...ja està...bou, que xulo que és trepar...Pensava que les tenia totes les vies de Bellavista fetes però avui m’han dit que han encadenat una altra via a la dreta de tot..7c+..a muerte...a la nit em truca el Meiss...ens coneixem des que feiem 4rt de EGB..vam començar a escalar junts...ara fa gairebé 30 anys...per flipar..el sento i xerra igual...
Primers moviments intensos del 7b+ sobre presa ínfima...

Dilluns: ROMANYÀ:MAI ÉS MASSA TARD per tornar als orígens..a aquelles vies que equipava a cop de broca de taladro i martell de muster, amb vells burils, imitant els totxos de St Benet...Ensenyo a en Mohawk la ROCAGROSSA DE VALLREPÒS...fa MOLTA RASCA i no podem escalfar molt bé a l’ombra...pujo per SOMNI d’AMOR ( 6ª.1.987) i em despenjo per “RESSENTIT”(6c+/7ª 1989, en realitat 7ª+)...de repent FLIPO...HAN PICAT UN CANTO a la variant de sortida PSICOKILLER (7b)!!!!!..NO POT SER...!!!!!
Encara al.lucino..la RESSENTIT té un picat ORIGINAL ( 1988) que havia intentat eliminar feia temps escalant sense ell...no podia...es va arrencar una llastra i no hi havia manera de bloquejar en el pas...però picar una canto en una via JA CLASSICA...? NO entenc res...
EL PODER DE LA MENTE és superior al del cos...de vegades...em proposo evitar el picat ORIGINAL i ho aconsegueixo al primer intent...queda EL RESSENTIT PSICOKILLER (7b) ¿Com és posible? 20 anys més tard !!! I realment no veig que canviï molt el grau! O si? No entenc res...a la part de dalt com que abans no hi era tampoc cal l’actual picat...Seqüència del "Ressentit", 2a via de Romanyà i un dels primers 7ens que vaig encadenar, quan encara no sabia que allò era 7è...;P Decideixo que taparé el canto picat original i el de dalt, el primer per innecessari i el segon per furtiu..però no per enmurriament ni per principis..sinó perquè he entès que la roca ensenya, encara que sigui tard, que fins i tot un mateix pot evolucuinar i allò que un dia semblava imposible, demà será factible, i demà passat una realitat...TANT SOLS CAL PACIÈNCIA i RESPECTE..MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR...

dijous, de desembre 04, 2008

TAMOS LOKOS

Buah,

Aqui el TRAILER de la peli "The Sharp End"...ja no sé si és un "flim" d'escalada o una imitació de "mision impossible+massimo riesgo+aquelladelquetallalacordaisaltaambelspiolosinomenrecordodelputotítol" http://www.youtube.com/watch?v=pDmJZ2aEMr4&eurl=http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=17454

Per flipar amb el paio que fa la cremallera en artifo i acaba rient...joer.

A la propera a pujar a Stbenet amb els matalassos, que els "higballs"guiris són més alts que el McCannaaaaaa!!!!

dimarts, de desembre 02, 2008

LOVEDUST

Ahir molta gent va veure com VENUS i JÚPITER feien el seu camí rodoladís aprop de la lluna...tornava de la feina cap a casa i vaig tenir el record d'una imatge que havia arraconat en un calaix de la meva ment, d'un capvespre estrany i incert en que aquests dos planetes van esdevenir una alegoria que va esdevenir certa.

Aquest senyal em va marcar...vaig arribar a creure que es tractava de un efecte del cannabis, o d'un excés d'alcohol i endorfines desbocades...i ho vaig oblidar...i ahir me'n vaig adonar que aquell vespre, sense proposar-m'ho, els astres ens van ajudar aliant-se amb la Lluna per fer que el temps que transcorria fos més oníric i més intens...Venus i Júpiter , la petita i el gran, fent camí, com sols en la soledat dels infinits Equidistants o Equipropers...tant se val...

Una bonica cançó de LUNA per a recordar aquell moment :" LOVEDUST ", que junt amb RIDE TO THE SUN ( una cover de LOU REED que gairebé milloren), són el que un i altre cop poso al cotxe mentre condueixo automàticament amunt i avall, mentre cap i ànima suren en altres móns...

When candles light themselves
And the air turns creamy
Why not take a photograph?
You look so dreamy...
Then, stand in the blackness
Smile at the tinkling ,
Blinded by lovedust
What did I see?

A million...a billion,
a trillion stars ...