dissabte, de desembre 30, 2006

Saludar i somriure

Des de petit , quan anava amb xiruques i rocciatores, i amb l'entrepà, i la fiambrera amb llibrets i empanades, els monitors del CEC, muntanyencs de tota la vida ( Kildo i Adelina Carreté, el pare Zamel, l'Eduard Bueno...), ens deien que si mai ens creuavem amb algú a la muntanya, SEMPRE s'havia de saludar...i sempre ho he fet.
La salutació ( com vaig llegir), indica "t'he vist, sé, o saps, cap on vaig i a quina hora..." , i això pot treure'ns d'un embolic si mai ens han de buscar...També és un senyal de pau, de complicitat i d'ànim...per això...sempre que anem a la muntanya, o arribem a un peu de via, o enmig de una paret, o una canal, una salutació és un senyal de companyonia, el calor de saber que algú vetlla per nosaltres, de que no estem sols....

Aquest darrer dia de 2006, igual que l'Aleix del Piri, anava rebentat de febre, i tantmateix el sol, el bon flow fuixardero a Gelida, i la roca calenta em van permetre fer alguna via i algunes fotos...

Hola sol, uààààà!!! Hola dia, hola motxilla, hola anorak, hola cotxe que em dus fins als amics, hola amics, Hola bar hola cambrer adormit amb cara de pomes agres, hola entrepà de bull, hola cafè amb llet que cremes...









Hola pista, hola boletaires enmig del camí, hola aparcament, hola sender que travesses el bosc, hola fullaraca gebrada , hola roca humida que sempre em fas relliscar, hola passamà podrit , hola soroll d'animal del bosc que no sabem qui ets, hola caçador que ens fas por, hola gos del caçador que a veure si t'escapes..., hola masies allà baix que ens heu vist passar silencioses, hola peu de via, hola pedra on deixo sempre la motxilla, hola paret encara freda i que després estaràs calenteta...
Hola material! Com sempre brut de magnesi...hola arnés, hola esparadrap, hola bossa de magnesi que mai sé perquè estàs buida i no paro d'omplir-te..., hola corda, hola grigri, hola cintes, hola peus de gat...
Hola vies per escalfar, hola bons cantos, hola pas rebotós, que fas que se m'infli l'avantbraç...encara que no en tingui ganes acabo acaronant les teves preses...



Maluta a Xapes Negres 7a, i la crew de la Fuixi apretant a tot arreu...

Alex apreta abans de caure just a la sortida de la BOKA (8a), aquell dia en David se la va endur, com un bou !!!! Felicitats!

Diverses fotos a Winchester, un 8a on les articulacions cruixeixen...

Hola via que no em surts....Hola primera presa! Hola bidit, hola regleta, hola forat a caldo, que sempre punxes per dins però t'adoro perquè em deixes reposar...hola adherència de peu que si no fos per tu no arribaria a la següent presa!...hola degotall que encara que em costa tant aguantar-me en tu fas que la paret sigui més bonica i personal...hola parabolt que quan arribo a tu em fas passar la por i agafar més energia pel següent llençament, hola mosquetó...quin soroll més xulo el "click" que fas quan et xapo la corda!, hola altres preses i hola moviment clau que sempre em fas caure i avui no!!!!....Hola cadena!!!

Hola bamboleig quan em baixen..i hola alegria que sento en baixar amb un punt vermell al fons del meu cor que ha desitjat tant arribar a assolir un repte temporal...hola companys desconeguts de peu de via , hola abraçades, hola somriures...

...Hola escalfor de ploma i guants de llana, hola company que pujes aprovar i desmuntar la via, hola pit roig que em distreus mentre asseguro encara que hagi de flashejar la via, hola capvespre gradual, adeu sol que te'n vas a dormir a poc a poc, hola núvols que ho embolcalleu tot i ens convideu a marxar amb la fredor...adeu paret, adeu pedra a peu de via i gracies per tenir cura de les meves coses...Hola frontal...

Hola de nou cotxe fred, adeu cami fosc que ens fas entrebancar! Adeu sorollets del bosc, us deixem un altra nit aquí i marxem de nou a l'escalfor del bar, la cervesa i les patates de bossa...
Hola de nou cambrer que tot i que fitxem cada cap de setmana aquí i encara que ara ja no estiguis adormit segueixes amb cara de pomes agres, hola cervesa fresca, hola gent que parla alt i hola tele amb futbol i pudors de fum...

Hola llums de les afores del poble hola rotondes,Hola carretera adormida i pluja...hola netejaparabrises que m'adormiu, hola música baixa, hola kilòmetres i senyals que mai s'acaben, hola Lila que em truques i et dic que ja arribo, hola casa meva, hola veí que em veus carregat de cordes i encara em pregutes si vinc de la muntanya, hola escalfor de la llar, hola llavis de maduixa de la Lila, hola Arnau que encara vius dins d'ella, hola dutxa , hola cansament, hola sofà...hola...adeu...fins el proper finde... BON 2007 per tothom, salut, felicitat i molta pedra...

divendres, de desembre 15, 2006

CAL MATEU. ESCALADA AMB FAMILIA

Recordo tantes nits a la porta del refu de St Benet, amb 15anys, sense un duro, ens feia por dormnir dins i a més no podiem pagar el refu si volíem apurar escalant i agafar l'aeri enlloc de anar a dit...recordo el fred, els estels, donar voltes i voltes dins al sac i que quan t'adormies es feia de dia...

La primera estada llarga a Montgrony la vaig fer en una cabana sota la paret de StPere, com troglodites...vaig fer el primer 6b "ben equipat"...de les primeres vies que vaig treballar...

Quan vam tenir cotxe vam començar a anar més lluny..Pirineus, Prades...estil REFU...almenys ja no duiem la màrfega.

ARA JA SOM TRES...amb l'ARNAU tot ha canviat i si vull mantenir el fanatisme tenim dues solucions:

*TIBAR RAPID i tornar aviat. UN dels dos s'ha de quedar el nano i no podem compartir roca

*MARXAR EL FINDE a un lloc amb bones aproximacions, bones vies i molt de fanatisme

MARGALEF és un d'aquests llocs, centenars de vies amb aproximació nul.la, bons peus de via i sobretot, unes infrastructures còmodes que ens permeten escalar en família.

A CAL MATEU, a la BISBAL DE FALSET, tenim els ingredients que ens faciliten aquestes estades. HABITACIÖ, BRESSOL, TELEVISIÓ, CUINA, DUTXA, NEVERA, LLAR DE FOC...tot molt familiar, molt bé de preu i amb la MONTSE i LACARME que ens faciliten fins al delit tot allò necessari per fer confortable una estada amb nanos menys fanàtics que els seus pares.

Ho recomanem, 35€ la nit els dos, el crio no paga, es pot cuinar a gust i sempre hi ha un somriure sincer..a 5 kms de Margalef en un poble molt tranquil..és ideal!

La seva WEB és www.calmateu.es , hi trobareu els telèfons. Una trucada, reserveu la habitació, prenem les cordes i el cistell de menjar i ja tenim el FINDE ARREGLAT!

NO DUBTEU en ANAR-HI, IDEAL FAMILIA FANÂTICA...pel preu de una furgoneta podeu passar mil nits molt més còmodes a CAL MATEU