dilluns, de juliol 31, 2006

PSICOBLOC

Ei...

Això es una passada..

Us adjunto un link a un video que us posarà molt fanàtics...i a una Blog interessant amb un lloc "secret" que està aprop però no se sap on...
http://video.google.es/videoplay?docid=8359873186483004222&q=psicobloc


a fliñar...

http://www.hanumann.blogspot.com/

La Ceci em va prohibir el "solo" per sempre més..però fins i tot ella va flipar amb el poder i la llibertat que se sent escalant a pèl sobre el mar...al Setembre mirarem de unir-no a la "expe" fuixardera a Mallorca.

PIRINEU LLUMINOS, CEL sense AVERN


Hilàric de tant content...encarant un 8a nou de Cavallers a la esquerra de "Somos los Conguitos", estil pedricero a tope ( Foto ?)

En aquest cas parlaré de un Cel sense Avern...A la zona de Bohí sempre ha estat tot maravellós, des que hi vaig aterrar ja fa...buf..deixem-ho...fa molt de temps...



Para Adán, el paraíso era donde estaba Eva...
Mark Twain (1835-1910) Escritor y periodista estadounidense

A la zona de Bohí hi ha de tot, especialment bon granet amb graus per a tots els gustos.
Us adjunto una selecció de "les més difícils" i fanàtiques, amb algunes fotos...

http://onaclimb.com/luichy/a_dificil_b.htm

Aquí hi trobareu la sel.lecció de millors vies.( bé, de les dures...també hi ha vies guapes de tots els graus)...algunes a més de 2400mts i en plaques compactes de fins a 50 mts...regletes, adherències..fissuretes...!!!!! En oanclimb.com podeu veure la guia publicada i comprar-la, així com les actualitacions que el Luichy carrega de les noves apertures...

* A baix: Sortida de la combinació Karma99-FanFan 8a/a+ (foto: Matias Barbieri)






A la zona del Ventosa les vies són de extrema qualitat ( com la majoria de les de Cavallers), en un entorn preciós...prats, roca, bon equipament i soledat...bona temperatura ( a pesar del canvi climàtic) a l'Agost..ideal per escapar. Ja fa un temps s'hi van equipar un grapat de vies molt interessasnt i, estiu rera estiu, el Luichy ha anat omplint el que quedava, i jo he intentat equipar les bones línies que els primers fanàtics van deixar verges...

Fruit d'aquesta búsqueda va neixer Karma 99 ( un referent vital: amb la Ceci ens vam enamorar definitivament en aquesta psicodèlica disco de la plaça Reial el 1999)...

La via va ser equipada A MÀ!!! No vam saber trobar el taladro del Ventosa amb la Rosana, i vaig posar els 12 parabolts de 10mm*12cms a cop de burilador de broca SDS...a uns 6000 cops per parabolt, i petant-ne dos..aneu comptant...era a finals de setembre i les primeres nevades estaven apunt de caure...a més era una bona línea i el Luichy no la deixaria escapar!!! ( es broma...ja ho haviem parlat...).

Va quedar una maravella de via...35 mts amb dos seccions, la via Karma i la Fun Fun ( 8a). La nova entrada era igual de dura que la FanFan..així que la unió d'ambdues quedava de...bé va quedar de 8a/a+..però he arribat a la conclusió que no sé graduar...a veure si la repeteix algú!!! En qualsevol cas es tracta de un mur de 85º, de continuitat i moviments més durs, amb un repos just a la unió de les vies...

Aquest divendres marxem cap allà dalt de nou, amb un nou taladro i un bon carregament de bolts...ja tinc ullades una sèrie de llocs i alguna "variant"...

Us faig un recull de algunes vies MOLT RECOMANABLES, per sectors:

VENTOSA i CALVELL ( Travessani). Selecció de vies esportives:


El Tabletom. Oriol a "divertim-nos..." 7b+
(Foto Juanillo "el Rasta Gaucho")


Sector Esperó del Negre:
Esperó del negre 6a bonic esperó amb vistes al llac Negre
Sector Santuari:
Cuñaaaao 7b facilet...fissura en mur vertical. Té la variant "Risitas", amb bloc duret de 7b/b+...
El contrato del dibujante 7a+ Placa tècnica on presentar credencials d'estil
Magnitud de la tragèdia 7b+ Puzzle de regletes, moltes ascencions a vista quan estava de 7c+...
Tentación de la Carne 7c Placa complicada i sortida "clean" amb compromís. Oberta per sota
Sector Eden:
Totes!!!!!!!! Cap té desperdici!!!!!
Recluta pelaez 5+ Bon diedre
Elvis la pelvis 7a (6c/c+??) Placa tècnica
Fanatikpatrik 7c Dura placa tècnica amb trams mantinguts
Karma-FanFan 8a/a+ Genial enllaç de dues seccions dures, final apoteòsic, molta continuïtat i passos complicats
Foto ONACLIMB: J-LL. Moreno a ASCENSOR PARA EL CADALSO ( 8a+). Perfercte esperó recorregut per aquesta magnífica via de canto gros, pas de llefes i continuïtat vertical molt tècnica. A la seva dreta es pot apreciar part de la fissura de 40 mts de "divertim.nos fins morir", un recital de plaer equipat amb bolts ( 7b+). A dalt veureu el mateix totxo des de baix, i més avall apareix una panoràmica lateral de la via i l'esperó...ambdues fotos de ls "Divertim-nos"...













Sector Este del Eden
Globalización Depredadora 7c+. Via molt bona i molt tècnica. Una sola ascenció..?
Outerlimits 7a+ Fissura vertical sense desperdici. Estil Peak anglès però amb xapes
7a desplomat molt guapo. CAnto i atlètic..inusual per aquests voltants
Milestone 6b+ itinerari exigent del Miquel...seriós com ell...
(vies de 5+ i 6a a la dreta del sector, en un mur elevat...). Boniques


"Divertim-nos fins Morir!!!" Matias en la insuperable fissura de 7b+...foto Oriol TR




Sector Tabletom Sea Cliffs
TRes i no res 6b+ bonissim. Fissura estil Yankee
Ascensor para el cadalso 8a+ Genial. Obra d'art, estetica, aparent i molt pilosa. Té de tot ( també algun canto arreglat o sikat...). UNA DE LES MILLORS VIES QUE HE FET mai...joer que guapa...
Divertim-nos fins morir 7b+...40 mts de fissura contínua. INSUPERABLE, LA MILLOR DEL PIRINEU !!!!
Sector del Vermell
Muriel 8a. Exigent, coreogràfica i amb algun aleje ( sense exagerar) que li dona més "caché..."
Bájame una estrella 7c/c+ (ex 8a...).45 mts de plaer amb pas decisiu. Més ascensions a vista que treballades han fet que s'acabi decotant amb raó...
Tu diràs 8a/7c+??? potser la més "txunga" del sector... Inicialment 7c. ha trencat un canto. Mur vertical i pas a bloc. Queda pendent el rotpunkt. Feta en Toprope
Como Molo 6c boníssim...Presa bona i ambient de gran paret al Trango...
Sector el Bony
Boniques i solitaries vies de 5º i 6a. Entre prats,vaques i llacs
Comalespada
No Guru 6b+,7a dos llargs de pel.lícula a 2600mts...PLaca de xampinyons, assegurances que obliguen.
El Xampinyó
Sinèrgia 7b de bloc al pur estil StBenet...tres xapes i tibades...

Si mai pujeu per allà dalt segur que no us deixarà indiferent...En 1:40 o 2:30 hores us hi plantareu des del pàrquing de Cavallers, per una trillada i marcada senda que voreja el llac i remunta dos desnivells fins damunt del Llac Negre. Mola fer la aprox a primera hora del matí o a partir de les 17:30 per evitar el sol ( si hi aneu a l'estiu) i fer còmoda i ràpida la aproximació...

Tel. Contacte del refugi: 973.29.70.90. Bon menjar i bon tracte ( gracies per tot Miquel i equip!!!!) Sovint un xic massificat , però heu d'entendre que no sóm els únics en gaudir del lloc i que es tracta de un dels refus més concorreguts de la zona.
Tranquils, que quan les "hordes" de "carrosdefoquistes" abandonen el refu s'inicia un estadi de pau que dura fins les 18:00...aprofiteu per relaxar-vos i escalar en les millors hores del dia...Ojo amb el sol...l'alçada mitja és de 2400-2500 mts i no fa molta calor, fet que fa que no te n'adonis que t'estàs cremant...

diumenge, de juliol 30, 2006

PETITA ROSER

Foto Joan Mas: Crux de "Petita Roser" ( 7c+?8a?) bonic moviment a bloc, felicitat per encadenat i tristor d'un record...

De vegades vivim com si no hi hagués un demà...com si la vida fos eterna...com si fossim el centre de l'univers...absents al que ens passa al voltant.


He tingut sempre SORT...la dalla de la parca m'ha acaronat alguna vegada molt aprop..accidents..quasi accidents...sempre ha quedat tot en anècdota o en algun temps a l'hospital...però sempre endavant...tot és aprenentatge...

Caminem sobre un fil de navalla..sempre..i el destí és com un inmens riu que solca la vida, on cada meandre , cada corba, condueix cap a un mar que no coneixem...de vegades ens deixem endur, de vegades modifiquem el rumb, de vegades nadem, contra corrent, intentant evitar que se'ns endugui avall...però el temps, l'aigua, i l'esdevenir fan la seva de manera inexorable....

Aquest maleït temps s'ha endut la Roser..la meva petita Roser...a meva germana...

Ens vam acostumar a viure amb una bomba de rellotgeria al costat, el seu cor, tant feble com plè d'amor, sabia que no funcionava...va passar el temps i gairebé ens vam oblidar del problema, de tant bonica que era...


Ara penso que si mai sabéssim el moment del final aprofitaríem molt més el temps...ara vull estar amb ella i no puc..I quan n'era el moment sempre estava penjat a la muntanya..

Ella tampoc m'ho retreia...simplement em trucava quan jo arribava tard...per saber que estava bé i continuar mirant o escoltant els seus partits del Barça...només es queixava que dués les mans plenes de durícies i pells i que quan l'acaronava li feia angunia...

La Roser tenia la Síndrome de Down..però era ella qui m'ensenyava les coses enlloc de ser el contrari...ella ensenyava a estimar, perquè qui res no té res no pot perdre i, per tant, estava mancada de la malícia que molts tenim, ni que sigui enun renmot racó negre i amagat del nostre cor.
Mai es va queixar del seu mal mentre jo sovint estava "putejat" per no poder anar a escalar...mai protestava quan jo li prometia d'anar-la a veure i el darrer "toprope" o la darrera "serie" em deixaven tan trillat que arribava tard i sense massa energia per passar per casa els pares...la seva resposta sempre era " no et preocupis que encara t'estimo!!!"...

Recordo fins i tot que una vegada, quan era petita...la mare no em deixava el cotxe i ella va servir "d'excusa" per poder anar a escalar una estona. "Mare m'enduc la Roser a fer un volt!!!", i vam anar a equipar un sector aprop de Romanyà. La roca grossa de Vallrepòs...
Ella espantava les mosques enmig de la xafogor mentre jo col.locava espits...esperava pacient d'anar a fer el gelat mentre jo tant sols veia regletes i roms..assegurat amb el shunt ( encara no hi havia grigri)...vaig pendular mentre provava una línea que creia que mai escalaria...i maleïa no tenir company "útil" perquè m'assegurés...al final vam marxar, i li vaig dir a la Roser que algun dia, quan fés més grau, equiparia aquella via i li posaria el seu nom.

Els anys van passar, i la Roca Grossa de Romanyà va quedar en l'oblit...¿què hi havia de fer jo en un tros de pedra de 12 mts i sense vies de grau???

Quan va morir la Roser hi vaig tornar...vaig equipar la via i la vaig escalar...

la PETITA ROSER em va costar molt, és una via bastant dura, bloc, amb mals peus i on has de fer força de roms, regletes, i (amb bona temperatura)...pot ser 7c+ tranquilament ( un 8a és molt dur, tot i que aquesta via és molt més difícil que els dos 7c de referència a la zona de Solius.....). És molt bonica, com la Roser, petita i tendra, un problema que esdevé un goig...un petit CELIAVERN...

A SOLIUS en Joan Mas, bon amic, va obrir una bellíssima aresta de IVº la "Entranyable Roser" una bonica i senzilla via, amb molt ambient. Pere et manllevo la foto....http://photos1.blogger.com/blogger/2220/2586/1600/solius1.jpg

CEL a PEDAL....ARTIFO FANATIC!!! ( AG Picazo al Pedra...)




Foto: En el Primer llarg de la via..una tènue fissura, bona i segura, preludi de metres de adrenalina controlada, feina i sublimació...(foto: Guillem Malet AKA MALUTA)

BUf...feia almenys sis anys que no em penjava de cap via...

A finals dels 90 estava molt fanàtic pel pedal...vies com "el MIrall", la "cinc de NOu", la "Vol ras", la "amics del sol"..la "Anglada" a l'Aeri, la "viatge sentimental", la LAdy FAntasia", i altres..m'havien menjat molt l'olla...va ser una mena de "catarsi" de la por...una mena de "desquite" per la angunia que m'impedia practicar el free a molta alçada, i que em va permetre superar alguns fantasmes i afrontar nous reptes en l'escalada lliure de paret...

Després una etapa friki total va fer que tot això es quedés en res...

Aquest hivern volia tornar al tema...heheheh! I vam escollir una ruta "aparentment" fàcil sobre la ressenya. A més, el segell de l'autor ( el Picazo), i la pinta que feia, així com la proximitat ( la cara Nord del Pollegó inf del Pedraforca), feien que fos ideal per tornar a "practicar" en condicions durilles.

Havia fet la PICAZO a la Nord del Calderer el 1998, també en hivern, i la que volia fer aquest any semblava més curta i assequible..així que després de reunir de nou el material i "liar" al superMALUTA ( el Guillem), vam encaminar-nos cap a l'Estasen.

Aviat vam flipar amb la rasca i el VENT que no ens va abandonar. Després de l'infern de pujar la teretar amb neu fins al genoll, la tempesta de neu ens va esbatussat de valent. El GUILLEM assegurava en un forat, dins la funda vivac i glaçat mentre jo, sense poder treure'm les manoples, només vaig poder fixar el primer llarg ( un A2 facil...).

L'artifo és una qüestió de paciència...i vam tornar avall, esperant millor temps...

I el millor temps no va tornar...després de dos intents més les cordes tant sols penjaven a la tercera reunió ( un llarg per intent!!!). Estavem flipant...A2 amb cinc passos de gantxo seguits sense possibiliatt de clavar...falques a dojo, mur compacte, llastretes, algun plom...dues caigudes del GUILLEM en una sortida de reunió...un llarg estelar ( el tercer...per un costat era un AVERN, per l'altre el CEL del repte i l'assoliment...jo disfrutava ( perdona'm Guillem) benmig d'aquesta èpica absurda de l'alpinisme..quin flipe... adarrera hora, trucades per telefon mòbil des dela reunió...fixar o desmuntar??? VAig decidir fixar i ja veuriem...i si calia l'acabaria sol...

El GUILLEM em va acabar deixant per sonat i per dedicar-se a coses més "normals"..però de seguida ( i recomanat pel GUILLEM), em vaig liar amb el XAVI LLANOS...bon rotllet, quedava tant sols la sortida al cim ( dues tirades també d'A2"), uns 80 mts...
Amb les noies, amb alegria i amb la caloreta d'Abril ( o era maig???), vam pujar amunt..molta gent fent la "normal", allò semblava les rambles.

LA quarta tirada...molta molta feina, molta estona, i després de la tensió...cap lloc on muntar una reunió bona...
Les noies van començar a tenir fred, i quedant-nos la darerra tirada, van decidir baixar..igual que el sol...Damunt una llastra desplomada, i l'incertesa. L'antrada marcava V+ ( HAHAHAH!), quina broma del PICAZO...clavant pitons cutres, en una placa vertical, aqui em pillo allà m'agafo...fins la llastra....20 mts desplomats, fissura gran i impossible pitonar massa..tota a friends i després d'un petit ensurt...sortida de curro i pitons curts fins la reunió...que tampoc existeix...munto un reunió de "manual". El XAvi jumeja, desmunta el llarg, remuntem el petatillo i el sol se'ns tira al damunt..just quan em poso les wambes la reunió fa "plaf"!!!! ie s desmunta pel clau més bos, seguit de una latres de la dreta...resultat, acabem penjant del reenvio a un clau de via que havia posat "per si de cas"...
Es fa fosc...sóm a cinc metres de la sortida al cim...tirem avall corrents i espantats, trobant les reunions de la FELIÇ ANIVERSARI (UN PARABOOOOOOOLT!), i l'Estorach ( es veu brutal...de nit...). Arribem al refu que les noies ja volien trucar als bombers...a més de haver preparat un wok de pasta i verdures ( osti Vane que bona estav la pasta i quina gana tenia...).

L'endemà anem cap a Berga...per casualitat i de rebot donat que el canell del xavi fa pena de inflat que el té ( això de assegurar i desmuntar llargs no és cap broma). El roc de l'Alou és una maravella, vies de 4rt a 8b...per fi trobem un sector "per a tots els públics"! Aquí recupero les ganes de magnesi i goma cuita i aquí em retrobo de nou amb la 8a dimensió!!!!

Moltes gracies als amics, a l'amistat, als del refu i a la Ceci per la paciència.

MAterial: Molts claus, "us curtes", V normals, alguns universals i lost arrows, moltes falques IMPRESCINDIBLE un joc complert de gantxos variats, i un joc complert de friends ( des de Micros repetits a friends migs i grans repetits...), alguns ploms ( almenys tres o quatre), un bong, i la metralla típica per una via on NO HI HA RES DE RES, excepte algun burí i clau ocasional. Les reunions s'han de muntar sobre la marxa, ojo als factors 2. Tot iq ue no és "extrema" en el sentit de grau ( pot ser A3 complicat sobradament), a nivell tècnic és molt exigent. Roca , ambient i recorregut la fan una de les millors vies que he escalat mai ( no n'he escalat tantes però és igual....brutal totalllll !)

TORNEM A TIBAR-LI...


S'acosta l'estiu i les vacances!! NO tenim cap plà concret..com moltes vegades...poca pasta ( a casa fem reformes), i molta fam de roca. La calor és horrible, i fins i tot les contínues visites a St LLorenç ( Paret Gran, Gruyere..i si la son ens permet matinar a la Siberia!), no ens permeten d'escalar lluny de la insuportable xafogor que ha fet les darreres setmanes. Tantmateix aquest juny-juliol, el poder sortir alguna tarda a escalar m'ha permès recuperar-me una mica de les lesions...A l'hivern ho deixo tot molt de benda per dedicar-me a fer més "artifo", glaç, i si hi ha money una mica de snowboard...resultat, et plantes a Maig després de mesos sense tibar-li, i mentre el teu cap fa un cert grau...en realitat els tendons estàn mandrosos..heheheh A la mava edat ja no val el simple "fanatisme", i generalment en un parell de caps de setmana de tibar-li fort ja em fa mal tot...ES UN PUTO AVERN... Amics, fanatisme, i controlar-me...unes visites a la CALAVERA DE MONTSERRAT ( vies molt bones de 7c), una mica de fanatisme al secretivo ( fins a 8a+), una mica de bon canto a St LLorenç, a Berga, etc..i al rebufo de la MAR ALVAREZ, em planto a juliol amb un parell de 8a a la butxaca (Rol de Rorros, a Berga( al 1er intent havent muntat amb l'antena), que em sembla 7c comparat amb altres vies, i la Bolita Moruna a les Guilleumes...). Santornem-hi!!! ES EL CEEEEEEEL!!!!!!!!
El Jaumet està que se surt i no falten fanàtics per tornar-li a tibar, a la Siberia deixo la SECTA (8a durillo o 8a/a+) amb una caiguda, per a la tardor ( déu meu com es pot escalar a 30º i amb tanta humitat...!!)

Salut i Grau!!!!!!

CEL i AVERN: PRESENTACIÓ


Fent broma sota el Margalida ( retirant-nos del diedre Narayan amb en Kike "rabasón") i abans de caure estúpidament pel mateix lloc 250 mts junt al petate ...lessió a la cama i costella fissurada ...( 1 d' Octubre 2005)...Foto: J.Mas

" L'home és l'únic animal capaç de entrabancar-se 20.540 vegades amb la mateixa pedra..." ( Perich: Humorista Català)
Hola a Tothom,

Mai havia pensat en publicar res...manca de temps, excés de ganes de escalar...

Conèixer en PGB i en Mohawk, però, em va obrirun nou camp que, pensant-ho bé, potser és la millor opció per començar en això de les "güebs"...

Aquest Blog anirà de VIDA, d'ESCALADA , que és el que més m'agrada..viure i escalar...i lligat a tot això...el paradís i l'avern, el bé i el mal, la felicitat i els disgustos, els èxits i els fracassos...

Res és eternament BO, però fins i tot els entrebancs ens ajuden a apendre.

CELIAVERN és el nom de una via a Montserrat, una via que vaig equipar i trigar 5 llargs anys en encadenar després de diverses rotures de preses clau.

La CELIAVERN va ser com un camí d'anada i tornada enmig de baixades a l'infern i ràpids ascensos al paradís..lesions, anècdotes, fugir de BCN, trobar els ulls de la Ceci, tornar a escalar fort, retrobar en Moreno...CELIAVERN..un 8b a Frares, a Montserrat, la millor muntanya de l'UNIVERS que com CELIAVERN, es configura de petits bocins de muntanyes remotes que de nou RENEIXEN per crear quelcom més bonic encara...

a veure com queda...