Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dissabte, de desembre 19, 2009

AGULLA DEL SENGLAR. GAME OVER

http://www.youtube.com/watch?v=qNgA38SZ3js

Em llevo amb una mica de ressaca, ahir vam "tancar" la PXB, els amics de sempre, amb una psicodèlica barra lliure i sessió de DJ ( molt pro, però potser massa privada)...després de tripar amb les elucubracions d'en Huber, compartint amb ell unes ( bastantes) cerveses, bon flow i explicacions de la seva perspectiva...des de els solos a els fills...no és precisament una persona descontrolada i que no planifiqui les seves ascencions o vida..això sí, com a bon muniquès també té una gran pilaca a l'hora de les libacions de llúpòl...

La PANXA del BOU va oferir un excel.lent sessió de conferència, amb la presència de l'Anglada,en Cerdà, i la Eli Vergés com a convidats d'honor. És molt remarcable el fet de la bonaq visió en connectar de manera molt clara el passat amb el present i les tendències punteres reconeixent d'on venim, qui som ( o podriem ser) i on anem...l'escalada com a essència per damunt de tanta tonteria...Bravo als de la PANXA amb un llarg i emocionant aplaudiment a en Joan , en Josep Manuel Anglada i la Eli ...que van explicar com d'al.lucinats estaven en haver vist com l'Alex escalava una via en poques hores i en colo( la directa Hasse-Brandler) que a ells els havia costat dies i innombrables llargs d'artificial...

En quant a la conferència: PLÈ TOTAL. Es va duplicar l'assistència prevista i les explicacions d'en HUBER van demostrar al públic que l'escalada és un esport que mai deixa d'evolucionar. L'Alex comença la conferència amb una foto del Mont Blanc, la muntanya més alta d'Europa, conquerida al segle XVIII...si "el més alt i més dificil" ja estava fet finals del 1700...què queda per fer? la 5a DIMENSIÓ és un recorregut per les seves darreres expedicions, una mostra de la dimensió del "sentiment" més enllà de l'alçada, l'amplada la profunditat o el grau...l'esperit.
Sentir-lo parlar ens va traslladar a una visió, si bé no mística, molt propera a un estadi evolutiu madur, amb una perspectiva fanàtica però molt experimentada, que permet evaluar el món de la muntanya des de molt enllà de la majoria de la gent...no costa entendre el perquè uns són a el més alt d'aquest esport i altres ( http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16942&IdGrup=8&ordre=1) es mouen per les clavegueres i cap l'obscuritat de l'oblit...

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ahir vaig tancar un altre cercle...la darrera via que em quedava a l'Agulla del Senglar, molts anys després del 92, el primer any que hi vaig ser i fer la primera via...
Passat el crux del sostre i encarant la darrera part de SPRINT FINAL 8a+ (foto LUICHY)

Amb el SEGON LLARG DE LA DISCORDIA ( 7c+) ja tinc tot el sector al sac...va ser breu ( surt al 1er intent despés de muntar-la) però emotiu, emocionant i amb una temperatura SOTA MÍNIMS ( no superem els 4ºc), amb en JUANJO BOW que va encadenar la SOMNI DIABÒLIC ( 8a) despres de una èpica lluita a mort contra la pila i el fred...felicitats, va ser molt bonic....

Si bé ja havia publicat un post FLAIX del sector, avui publico la ressenya, tal i com vaig fer amb el sector CENTRAL DE GELIDA o el SECRETIVO, de les vies i "COMBOS" possibles que he escalat al sector, de cara a aclarir-ne graus (personals) i traçats possibles o recomanats...

Va ser un genial dia d'escalada "LIGHTSPARKS and BUBBLES" de GOOD FLOW ...vam acabar compartint un excel.lent COUS-COUS, cervesa i olives al GRANADA, on el Barça, com un lleó, guanyava la SISENA en un redpiont brutal i inèdit en la història...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La major part de les vies ja són prou conegudes però incloc els graus que més o menys consensuats em semblen, per referència...

1. DIEDRE: 6b .Bonic i amb assegurances on cal però allunyades

2.FISH: 7a+. Enravessat i massa aprop del diedre, preses relliscoses, poc interessant

3.RUSH: 7c ( ll2 7c+). Línia pionera de la dificultat al lloc. Traçat sublim de placa vertical desplomada. Assegurances distants encara que molt segura. es pot muntar pujant pel diedre. La segona tirada, a pesar de un bon repòs a la R1, presenta una placa delicada i pas més dur a un sostret, amb bloqueig de bidits. Interessant arribar fins dalt encara que la part sublim és la inferior...

4.DISCORDIA: 7b. Inicialment un sòlid 7b+, que traçava directe a la part superior. Actualment s'escala per la esquerra, de manera que segueix presa més agraïda ( 7b). Assegurances adequades encara que amb alguna distància allà on la presa és més generosa...

EL SEGON LLARG DE LA DISCORDIA segueix un escut a la DRETA, que és combinabñe de dues maneres:

  • CAP A VIATGE IMAGINARI ORIGINAL: 8a. Després de la DISCORDIA escalar un tram molt bonic i calcari fins el repòs del VIATGE, d'allà sortir per VAITGE IMAGINARI ORIGINAL, a la esquerra, un duríssim pas a bloc que projecta la via a la 8ena dimensió, especialment després de l'apretada anterior...
  • CAP A VIATGE IMAGINARI PER LA DRETA: 7c/c+. MOLT MÉS HOMOGENI, després del pas de calcari, escalar en bona presa i atlètica cap a la sortida falsa de Viatge Imaginari. EL PRESENTO COM EL COMBO més interessant i homogeni...

5.VIATGE IMAGINARI: 8a. Entrada de presa petita i vertical. Interessant prexapar la 1a assegurança. Placa de continuïtat amb algun pas ( hi ha una reunió intermitja per baixar del cim amb cordes curtes), tram calcari al.lucinant i atlètic i repòs abans de la tralla. ORIGINALMENT la via sempre ha anat per la esquerra i existia un spit a la dreta que es va usar per muntar les vies ( i una reunió que ara també esta desequipada). El pas final és un complexe bloc de tres moviments contundents ( Rom dret a tridit esquerre d'espatlla, tridit a monodit de iema dret d'espatlla, i lance d'esquerra a canto bo amb microajuda intermitja...). Via que tot i estar molt concentrada és un bonic i psicodèlic itinerari, dels més llargs del sector...35 metres de tralla mental amb la cleca final.

POSTERIORMENT es va reequipar i escalar la VERSIÓ DRETA ( 7c/c+), interessant per ser una via de CONTINUÏTAT on l'entrada és el crux...la resta és un bonic llarg de resistencia soft, molts passos, reposos i tram final de terrassetes desplomades. Si bé és una mica apòcrifa i escaquejant realment és un combo atractiu per progressar entre RUSH i CORRECAMINS ( 7c+/c)

6.CORRECAMINS.7c+...antic i breument considerat com a 8a, es va deixar de 7c+ encara que la comparo a vies de la ROCA D'EN BARBERÀ ( St Benet) de l'estil de YUYU (7c). Hi ha gent que considera BEN PETAT com a 7c+, sent Correcamins menys dificil. Via contínua de 7b o 7b+ plaquero ( una mica trencat i inconcret, i amb algun aleje...compte) fins a un bloc final enravessat i vilonet, però no dificil quan s'ha controlat. Sembla impossible donat el tamany de una regleta-bolo, però amb una bona combinació de peus i ben recuperat, es fa bé. La vaig encadenar al segon pegue però l'he provat de nou, molt més tard, i ´çes una via que no es pot menysprear

7.TRENQUEM EL BLOQUEIG: Originalment amb una pedra sikada a la seva part superior es cotava de 8a+. Es tractava de una via resistent amb un pas morfo al mig, tecnica i esgotadora i amb un final de força on la pedra ajudava en el penúltim moviment abans de reunió. Actualment la pedra no hi és...suposo que una mena de pedra com mitja pilota de tennis ( amb canto) és molt millor( també presa de peu), que l'actual bidit ( natural) de primera falange o menys...abans podia ser 8a dur o 8a+ soft...ara puja un plus segur...seguei de 8a+

8.BEN PETAT. 8a. Antic 8a decotat a 7c+, el temps l'esta mantenint com una prova de resistència amb pas intermig. PRECIOSA i CONTÍNUA VIA de les de lluitar fins al final. Mur inmens desplomat amb algun repòs a aprofitar. A la primera vira un complexe empotrament de colze permet relaxar-se molt. A la llastra calcària cal sortir prou descansat per afrontar la secció CRUX i aprofitar el megarrepòs ( efecte sinpèrgic sio us hi esteu prou estona) per sortir descansat cap al tram final a reunió. La major part d'ascencionistes la considerem un petit 8a sense cap dubte...jo tampoc en dubto massa tot i que és una via espoecialment coreogràfica que quan la entens és més assolible...pilosa i fanàtica....decidiu vosaltres...

9.SOMNI DIABÔLIC: 8a. Antic 8a+, menys difícil que la seva veïna Sprint Final, ha quedat com un bonic i sòlid 8a. Entrada complicada fins la 2a assegurança, repòs abans de un mur desplomat i vermell on un monodit i una regleta esdevenen la clau de la via. Travessia complexa amb assegurança sota els peus i muret final a l'estil de SOLEIA i de resistencia. Tot i ser més bloquera, la seva concreció fa que, anant per feina, sigui comparable en dificultat a BEN PETAT...

10. SPRINT FINAL. 8a+. Una altra joia montserratina. Entrada de dits, reposos varis i mur desplomat de bidits-monodits hiperfanàtics fins una repòs semibò. Pas tecnic i sostret de bloc. Sortida resistent amb sorpresa final en una banyera roma a gestionar ( menyspreany aquest pas el 96, el 2010, sota el sol se'm revela com el verdader crux final de la via...). Molta pila on s'ha de saber aprofitar els reposos abans de la carrera a reunió. POTSER la millor via del Senglar, tot iq ue entre tantes joies és absurd escollir...

11. SAME 7a+/b. Fissura corresponent al primer llarg de A1/2 de la via SAME d'en Santi LLop, primer dels exploradors del sector. Si bé TOTA la via és interessant, es tracta d'una dificultat que espanta a clàssics ( A1+/V+), mentre que els frikis no estan interessats en carregar els aliens i friends per acabar passant angúnia en una via on el crux superior es protegeix amb alguna escarpa i buril antic. La via és bonica i els passos difícils interessants. Recomanable per a polivalents que vulguin tatxar el sector...Cal dur encastadors i una U llarga i una curta tampoc sobren, a l'igualq ue alguna paqueta recuperable.

12-13-14: Vies amb scellements, 7b+,7c, i 7a+ de placa delicada i poc marcada. L'equipador no ha volgut difondre-les. Laberints montserratins sense massa acceptació.

divendres, de desembre 11, 2009

EL MAR

Buah...
Hi ha moments en que la melancolia adopta formes estranyes, entre eufòria i tristor, una mena de sentiment de recança d'allò que no va ser i ilusió del que hauria pogut estar...la potencialitat engega ganes, i la negació la bloqueja.

Ara que arriba l'ona de fred ( per fi )...remeno fotos de l'estiu i no em queda més remei que dir adéu definitivament als records de Mallorca...
I per tot allò que no va poder ser una canço de MANEL ( una de les conegudes), un grup d'aquest que de tant en tant et queders parat dels bons temes que fan...simples i concrets...

dijous, de desembre 10, 2009

The whippin'boy

Seguin amb la tradició instaurada...aquest cop un "incunable" del mestre...tema estrany i sospìtós, però demostrant que és un king amb l'eslaid de guitarra i amb el blues...

Aquest és un dels meus preferits
http://www.youtube.com/watch?v=y4_G9CEZ9Cg&feature=related

El 2008 vaig equipar una via en un sector inèdit a l'empordà...per un error de traducció ( entenia Weeping enloc de whipping), a la via li vam posar "EL PLORAMIQUES" ( the weeping boy), quna en realitat s'hauria d'haver dit "l'Ase dels cops" (WHIPPING BOY).

Tant se val, va quedar un vión, 15-20 metres de traçat en un desplom continu, gairebé sostre...havia de ser un "projecte" a llarg plaç i al final va quedar de 7c+...però preciosa. Mentre l'equipava, la arrglava i pujava a catar-la, tenia al cap aquesta cançó...

dimecres, de desembre 09, 2009

Camí de Siddharta (3er dia)

Les estones entre intents a la ermita de St Salvador donen per pensar...aquestes estades aquí dalt fan que el meus 4 sofriments es vegin eliminats momentàniament del meu Kharma...escalar aqui dalt és un pas gegant en el camí del Bodhisattva, més enllà del nirvana enganyós que regna allà baix i ens converteix en il.lusos Arahant...

Cada dia aconsegueixo uns centímetres més, en l'aspecte físic i en l'aspecte psicològic...logro remuntar potser a estones fins al mateix lloc, igual però més serè...repeticions d'aprenentatge que em duen a coneixer-me tant a mi com a cada milímetre de la pedra per la qual progresso..l'entenc a ella a mesura que m'entenc a mi mateix...és el viatge de la escalada més enllà dels propis límits...però hi ha límits?
Recordo que creia que sí, que n'hi havia, i m'enfadava i renegava...la vanitat i la còlera, la impaciència, i l'Arnau , un bon amic, que em deia que "tot era dins del meu cap"...ell feia broma, però jo de sobte vaig fer un click i levitava per la "ENTRE LAS CEJAS"...havia superat el meu límit mental personal, i al VUELO...eren vies atitètiques de les meves capacitats però adoptant una actitud de meditació, d'expectant il.lusió, les podia escalar...

Anys més tard és el mateix, i gaudint , al límit de l'irreal, de l'entorn, dels somriures, de les remors, de la calidesa del sol assentat a peu de via, de l'Arnauet , de l'olor a llenya, dels petits instants que acarono cada presa, de les petites estibades de la gravetat i del ball amb ella...m'endinso cap al Satori, gaudeixo el Kenshou...ho vaig entendre a Bastardo, mentre flotava sol sobre un crashpad...o estirat sobre l'herba de Cregüenya, gaudint del sol i la neu, 13 anys després de somniar per primer cop amb una via que aleshores no existia i que ara ja he escalat...

Ara ho he entès mestre...és simplement el camí, per arribar a algun lloc, sempre s'arriba a algun lloc tant i sols cal caminar...tant sols cal escalar amunt...tant sols cal buscar, especialment dins de nosaltres mateixos...
Fotos:
*Posta de sol a la carretera
*M. a POLONESA ( 7b+)
*P. a UNICORNI ( 8a o 7c+)
*TR Sortint del "llibre" a UNICORNI ( Foto: Jaumet)
*Lila a "PEQUE-MANTECAS" 6a expo
*TR Lance superior, escalfant a UNICORNI en rotpunkt! ( Foto: Jaumet)
*Amb Nawet
*Cordada al Ràpel de la Prenyada

divendres, de desembre 04, 2009

FRASES per PENSAR

Con il nuovo modo di spianare le montagne da parte de la nuova gioventú di alpinisti è difficile trovare il confine fra l'alpinisme nel vecchio classico senso del termine e l'alpinismo di puro stampo sportivo, se cosí vogliamno chiamarlo...
(1933: Bergsteiger Magazine en una crítica a l'ascenció de Comici i els germans Dimai a la seva ascenció a la Grande usant claus...)
De vegades el dubte ens assalta, les coses que fem ,pensem o desitgem es poden allunyar d'un ordre establert, de una "moral" o fins i tot "ètica" particular...la mentalitat d'un deternminat moment esdevé obsoleta en unes dècades, o, fins i tot ara, en pocs anys...¿Qui té "la raó"?¿Què és la raó?...


Comici, als anys 30 va esdevenir l'eclosió post PREUSS d'una generació de verdaders ( com els anteriors) "fanatics" de l'escalada que van trencar moltes barreres...enaltit per molts i criticat per altres, Emilio Comici adoraca l'escalada de sd'un sentit esportiu i vital que el va dur a ampliar les fronteres de dificultat.
Mort en un accident fortuït en una palestra poc important, va deixar imatges com les que es mostres en aquesta pel.lícula relaxant i motivadora alhora.
Ara fa 70 ( SETANTA!!!!) anys, la gent ja s'enfilava en la vertical amb una soltura i un flow gairebé atemporal...


Després de llegir les seves paraules i veure aquest filmet moltes coses que ens passen pel cap a nivel de debats queden enrrera...


Viviamo innazitutto di percezioni sensoriali, questo va inteso nel senso più profondo dil termine. Ognuno ha le sue, altrimenti la vita sarebbe inutile e vota. Ma per podere vivire fino in fondo questa vita occorre rischiare qualcosa"
(Emilio Comici: In solitude fra le montagne)