dilluns, de setembre 24, 2007

SUSTUUUUU! ( les vides del gat)



El 1999, vaig encadenar la ASCENSOR PARA EL CADALSO..un 8a+ ( antic 8b) de TABLETOM SEA CLIFFS ( VENTOSA).

Es tracta de una via PRECIOSA ( tot i tenir PICATS i ARREGLATS) de 32 mts. Inici vertical, digital, tècnic i compacte, desplom molt atlètic, secció de tendons vertical i sortida en esperó vertical molt tècnica..una joya.
Just al costat hi la POSSIBLEMENT, fissura més bonica del pirineu: "DIVERTIM-NOS FINS MORIR" ( 7b+ de pila). 45 mts de fissura perfecta creada per un bloc inmens en partir-se...desplom, bavaresa i tamany de dits a "off-guitx". Està equipada 14 parabolts i no calen friends.
Aquella tarda surrealista vam anar amb l'Albert Funollet ( posteriorment supervivent també d'un coma de 15 dies per factor 2 al "falcó de la Foscor"...) i un altre company.

L'Albert va encadenar el 7b+ després de 45 minuts de lluita ( 1 mt per minut!), i jo el 8a+ al segon pegue. Estavem rebentats però l'Albert va decidir enfilar-se de nou al 7b+ per fer fotos escalant la Ascensor...
Vaig repetir de nou la Ascensor( per tercera vegada), al límit...mentre l'Albert feia les fotos.

Un cop al terra, com que hi havia la corda passada pel 7b+, i és una via de continuïtat...vaig acabar arrossegant-me per desmuntar la fissura, també encadenant..recordo que al tram final vaig empotrar fins i tot el cap.
Mentre em despenjaven vaig mirar la corda de reüll, i em vaig preguntat si l'esparadrap que marcava el centre de la corda s'havia desplaçat...l'esparadrap es va anar acostant...i vaig veure que no era un esparadrap...sinó la CORDA PARTIDAAAA! Quedava tant sols un dels 4 trenats de l'ànima, i una mica de camisa...

Terror, crits, para'm! Baixa'm fins el bolt! Agghhhh!

Per sort me'n vaig adonar, i mentre es tensava havia vist com la corda s'estava esfilagarsant! Sort que no va passar pel moscata de la cadena...al Ventosa ens vam penjar jo i l'Albert de la corda i es va partir a la primera en carregar-hi el nostre pes...

L'Albert m'ha passat la foto del succés...la veritat es que no sé com em quedaven ganes de riure...OJO amb les llastres ( ex, TRESPONTS), una corda encallada en una fissura o una llastra, simplement en despenjar-nos-l'Albert havia estat pujant i baixant per la corda que vam comprovar que quedava pillada a l'inici de la bavaresa, en el canvi de rasant de la via...), es pot obrir..i ja veieu quines són les conseqüències..no vull pensar què passaria en cas de que enlloc de despenjar-me s'hagués encallat durant una caiguda



L'Arnau Pascual agraeix a Beal la solidesa de l'ànima de les seves cordes....( Foto d'en Gatsaule:http://muntanyenc.blogspot.com/)


BONA TROBADA DE BLOGGERS! Quina passada la "boira" que es veu en totes les fotos...PERE a veure quan publiques el VIDEO del EVENTO BLOGTRIPPER!!!

A veure quan vé la propera, que va faltar una mica més de temps i soleteeeeeee!

Salut i compte!!!

dilluns, de setembre 17, 2007

TRES PONTS i 10.000 GANS

Foto el blog del BIRDIO: ELS INCONFORMISTES( esq.) 7c/c+ i ESPERIT JOVE (dta) 7b+..dues linies sense desperdici...
Aquest dissabte vam anar a la bonica paret de TRES PONTS.

Tot i fer ja un parell d'anys que està als destins frikis de molts de vosaltres, jo tant sols hi havia anat una vegada aquest estiu i de rebot.

Es tracta d'una zona d'accés facil, Gran nombre de vies, peu de via ideal, molt de desplom, roca molt guapa i pila..molta pila.
En una hora i mitja o dues desde BCN, ens plantem al pàrquing amb la Lila i l'Arnauet. Carreguem el material i com una minitropa de nòmades ( inclòs el bressol portàtil, que sembla una hamaca de paret!) ,i ens dirigim a les vies

A la paret s'hi arriba en pocs minuts, seguint un sender equipat amb algun passamà i algun tronc per sortejar passos que si bé no són gens complicats, carregat amb un crio a la motxilla del davant, la corda, el material i a la mà dreta el bressol ( 10 kgs), va ser una mica engorrós.

La paret agafa ombra a partir de les 14:00 aproximadament...la temperatura hi és molt agradable, i tot i tenir el Segre als peus, no hi ha humitat. A l'hora bona van aparèixer la colla del Penedès-Baix Llobregat, i de seguida vam poder compartir corda, escalfament i bon rotllo...L'Arnau, estrenant bressol, va portar-se MOLT BÉ, i vam poder escalar tota la tarda mentre dormia placidament al peu de un 8b...( a veure si se li enganxa el tema...hehehehe).


La Lila va escalfar en un 6b (el primer llarg de un 7a+. Via num 36 sense nom a les ressenyes), però no estava molt fina i va declinar seguir escalant, així que em va assegurar i vam estar una mica més apalancada.
Fet el 6b vaig pujar a mirar el segon llarg...un 7a+ d'esperó, canto gran i final de regletes amb bons peus...genial i molt bonic..algun "aleje" però controlat...va sortir a vista i em va semblar facil...En aqueste vies de vegades l'equipador busca una línia, però acaben sortint noves variants, preses o combinacions que fan que la penya vagi optant per la versió més "facil". La via té una 45 o 50 mts en total..ojo al despenjar-se! Mlt guapa i aèria...
Seguint amb el bon rotllo, uns companys havien muntat un 7b+ molt guapo ( guapissim de fet), ESPERIT JOVE ,que solca la part dreta de la megabauma central...des de baix si et diuen que és 8a+ t'ho creus...el desplom és al.lucinant...Vaig gorrejar un "top-rope" i em va sortir al flash, trobant una manera un mica dolorosa ( empotre de monodit dret), però per mi més facil que com em deien que agafés el canto del pas difícil...vaig baixar molt inflat però content.

El Xavi ( en haviem vist a Paparres i a Guilleumes), buscava algú que l'assegurés al 7c/c+ de la part esquerra de la megabauma, ELS INCONFORMISTES..i com no, vaig acceptar encantat...(dues vies que volia provar i les tenia muntades! Caram, des de la Xylum em vé tot rodat! heheheh!).
Aquesta via és una de les linies més ALUCINANTS que he fet darrerament. 30/35 mts de recorregut desplomat enmig de una paret que en els dos terços superiors està farcida de megallastres invertides...sembla impossible, i hi ha molt de canto!!!!
Tantmateix la paret impressiona, i a dalt, encara que no és més de 7a+ de pila extrema, els bolts allunyen fins a 5 mts, pel qual entre la llargada de la corda, la comba, i la distància, un petit saque de seguida s'allarga uns 15 mts o més...ESPORTIVA a l'ESTIL MANRESÀ....( o tb com a l'estil Fuixarda)
El Xavi va muntar la via...jo flipava amb els passos i les distàncies. Vaig fer un primer pegue en toprope...el pas complicat (6ª xapa encara que les dues primeres no les xapavem) no em va sortir...estava flipant, un lance a presa dificil d'agafar, enmig de un considerable desplom....La resta de la via la vaig fer a vista-flaix...em calia resoldre el pas!!!!!!!!!!!! Vaig baixar i vaig veure la manera en que em podia sortir, però ho havia provat aïllat...em sortiria venint des del terra?
El Xavi va fer un segon intent...haviem trobat una bona seqüència i el seu objectiu era fer el pas fins al primer pseudorepòs...HO VA FER!!! va reposar penjat i va encadenar, al límit fins al top, amb una sola caiguda!!!!.
No sabia què fer...estava cansat i una mica espantat, i memoritzar 35 mts en un sol toprope és difícil...recordava la seqüència dura, i la part de dalt l'havia fet del tirón i trobat algun truquet més enllà del què m'havien flashejat...¿ I ELS ALEJES?..joder, hi ha algun tram en que has de vigilar amb la cama, a no endur-te la corda o entortoligar-te amb ella...és desplom, no passa res, no pots fer-te mal, és friky!!!! Per molt que em punxaven no ho veia clar...fins i tot en algun tram la corda passava per alguna llastra inmensa ( i si s'enganxa ..?). I si caic a més hauré de fer el cuc 15 mts? impossible...
Eren tonteries!!!! Pressionat per la Lila i amb els ànims del Xavi vaig treure la corda..objectiu: arribar a la 7ª xapa..i després ja veurem!
Vaig pujar fins al crux..I VA SORTIR EL PAS!!! Vaig trobar un emptre de taló boníssim i el cor se'm va posar a lloc...vaig fer un moviment més i OH NO!, no puc xapar des de l'empotre de genoll que havia trobat! el xape és obligat!!! A sobre una cleca marcava una regleta de peu amagada, i vaig trepitjar la cleca enlloc de la presa ( adherència...ja m'ha passat DUES VEGADES en una setmana..que tonto)...vaig fer molta força i vaig sortir del marrón...un aleje, xapar. dos alejes...xapar, i ja era al repòs!!!!!!!!
Joer quin pati, joer quin esgotament, joer que lluny que està el seguro ¿ XAVI! PER ON VA LA SEQÜÈNCIA? De sobte estava en blanc..veia molt de magnesi i m'espantava equivocar-me i fer el vol del segle..ostres...
Però El Xavi em va orientar, la Lila em va animar, i l'Arnau no va plorar..i poc a poc vaig anar filant aquell rotpunkt tan bonic i tant impressionant...

Vam celebrant el tema acabar amb unes cerveses i uns cargols a Organyà....

He trobat unes RESSENYES BONES al BLOG DEL XAVI GRANÉ (http://alturgell-xgrane.blogspot.com/2006/08/tresponts.html)hi i a la web de CAN ROMU (gracies Birdio)...són les més correctes en quant a grau i actualitzacions... ( n'hi ha diverses, però amb el temps els graus s'han anat assentant i hi ha vies noves o ja encadenades que abans no sortien). A més en recullen també els noms de les vies...
http://photos1.blogger.com/blogger/1666/2796/1600/Tresponts.8.jpg
http://photos1.blogger.com/blogger/1666/2796/1600/Llistat%20Tresponts.3.jpg
http://www.canromu.com/ressenyes/Tres%20ponts-sector%20Bon%20combat.pdf

Pd: Gracies als bous de Cervelló i voltants. Xavi, Claudia, Ferran, Diego i cia, per deixar-me gorrejar els toprope, els ànims i tal !!!! Ens veiem tibant!

dimarts, de setembre 11, 2007

EL ROIG i el NEGRE , i la SINDROME DE STENDHAL al MUR DEL SILENCI a ST LLORENÇ)

El títol d'aquesta novela d'Stendhal ( http://es.wikipedia.org/wiki/Stendhal) versa sobre les contradiccions internes d'un personatge i una societat, en que ell era un fill de fuster, estudiant de teologia, i com a tutor de fill d'aristòcrates es va passant per la pedra a cadascuna de les dones de les families per les quals treballa. El roig és el color de la passió i l'amor, mentre que el negre ho és de la rigidesa, l'odi i la mort., el "capellanet" malda entre l'amor, la passió, l'odi a la seva condició social, l'ansia de poder i emular a l'emperador, i la lluita diaria entre els seus instints, els seus sentiments, i el desig d'obrir-se pas en l'escala social...igualment són els dos colors de la ruleta, en que l'aleatorietat fa que el desti versi entre el premi i la derrota...

Ahir vam ser a St LLorenç...com deia en Piter ( http://pmuntanya.blogspot.com/2007/09/ill-be-back-to-sant-lloren.html) estava petat de penya, i ( increible) moltes xatis fanàtiques apretant al Gruyere.

Passo de que em tatxin de masclista i que escriguin cartes...allò era un festival de estètica, bon rotllo i tal, hi va haver un moment que entre la filla del menestrel ( 7 o 8 anys!) i la Dona del menestrel, hi havia almenys 5 noies trepant alhora al Gruyere....hauria d'haver nascut 20 anys després, CAGUNDENA !!! Com em mola l'escalada...

Com que entre que se'ns anaven els ulls i que la zona estava apetar( i de cara a que no ens pillés el SINDROME DE STENDHAL : http://es.wikipedia.org/wiki/Síndrome_de_Stendhal) , vam decidir anar al costat, al MUR DEL SILENCI, a provar una via nova, la que em quedava per fer allà ( encara que ara a l'esquerra en Birdio n'ha equipat més...

La via es diu AQUA, un 7c on l'any passat no em vaig ni moure gairebé...( després de un matí a la Siberia - un 7a un 7a+ i tres intents a mort a un 8a+- i a la Rigor Mortis (7a) i un onsight al Mur Blau (7b+), ...i diversos al Gruyere(7a,6c+,7b i 6b...)...anava obert totalment...

Però la via em va semblar genial, natural on les altres tenien picats, estètica, passos inhumans i molt bloqueros..etc.
La vaig muntar i després fer al primer pegue...La linia és boníssima, efectivament complexa, però si assimiles els passos més facil que vies com Bala Perduda al Barberà o Polonesa a l'Elefant..ambdues de 7b+...estrany sent St Llorenç...unicament era mirar-se els moviments..com a St Benet.

Posteriorment, vaig fer en toprope al flash ( em van dir la forma d'un canto), un 7c+..la S'HA ACABAT EL BROQUIL...HAHAHAH! De 7c+ també està la CLAN del BONSAI, o la NO HAGAS BROMA, o la LLEI DE MURPHY, o la SPEED, en la mateixa escola...a mi la "S'ha acabat el broquil" em va semblar 7b o 7b+ ( com Busca BREGA al XINCARRÓ), i més facil que la KINGKOET ( esta de 7b+), i la seva VARIANT (7c), o l'ATZUCAC, DRESDREN, o FENASTISKISKOPI ( totes de 7c també al mur gran)...no sé...
La vaig repetir i encadenar de primer, i el resultat va ser el mateix ( 7c i dos 7c+ en unes horetes..heheheh..ja em molaria ja...).

Per acabar, vaig caure AL FLAIX a la darrera xapa de la Zigger-Zagger 7c+ ( que havia fet fa 12 o 15 anys...)..aquí si que cal apretar més, encara que estant de 7c+, no és pitjor que la KING KOET...o la seva variant...

Vaja...que segueix el tema de les GRADUACIONS...

També entre passió i dura realitat està el tema dels PICATS. Totes les vies del mur, sense excepció, són MOLT BONES ( perquè negar-ho), però la diferencia entre vies com AQUA o vies com ZIGGER_ZAGGER o ANNABEL-LEE, és patent...en aquest mur trobem spits vells, spits menys vells, parabolts i scellements, picats arreglats i cantos naturals..i la realitat es que les diferencies entre les vies naturals ( 8a+ i 7c) amb les picades ( 7c), són precisament que si s'ho haguéssin mirat millor haguessin parit linies ( segur que menys), molt més autèntiques.

Entre l'agressivitat bereber del nom de la "subnormal no cal picar-los"(8a/a+ hiperbloquero que em va costar horrors quan la van obrir, i que ara no seria capaç ni d'aguantar-m'hi..) i la relaxació Chill-Out de AQUA...coincideixo en que murs amb possibilitats van ser perforats en ares del progrés quan amb una mica de paciéncia els resultats son molt millors i no impossibles.

Normalment no em pronuncio (almenys publicament), respecte a l'ètica d'un equipament, donat que la llibertat de l'equipador per a mi sempre és primordial...però aquesta tarda vaig veure que m'agraden molt més vies com AQUA, n'estic segur...( i REPETEIXO, les altres són guapes...).

Ah..i igualment mai havia dit res...però QUE COLLONS, escalar en una zona amb el 50% de xatis, i totes maques...doncs també mola, i que duri tu...!!! Compte amb el SINDROME DE STENDHAL!!

Salut i a tibar

AQUA: 7c guapissim. NO us quedeu amb la primera impressió, hi ha trucs i cantets, molts "hombros" durillos i un repòs abans del bloc final. Scellements

ZIGGER ZAGGER: 7c+. Dura i amb un pas a bidit invertit molt alt...resistencia i passos atlètics tot i ser poc desplomada. Bonica. Spits vells.

SUBNORMAL, NO CAL PICAR-LOS: 8a/a+ resposta del Moro a la poca imaginació ( o molta, ves a saber), dels predecessors. Entrada vidilla i pas inhumà de roms i boles una mica patinoses..un OS on t'estampes una i altra vegada fins que la fas I NO HI TORNES..NO ESTA PRECISAMENT MOLT MARCADA.Bolts

Annabel-LEE ( o sidi alí): 7c de picats, una mica clon de la anterior. Picats llunyans i regletes arreglades, amb algun rom. Spits més nous

SIDHI-ALÍ ( o Annabel Lee): 7c em confoncs amb els noms, però va del pal.

S'HA ACABAT EL BROQUIL: 7c+. Crec que la versió actual s'escaqueja ( 50 cms?), per la dreta (al 7b+) i evita una mica de dificultat, encara que el marrón és individual..no sé...parabolts nous. L'alçada de l'aperturista fa que pels baixos el CRUX i xape txungo impliqui un bloqueig obligat més dur...si medeixes 1,80 la via pot ser 7b??

7b+: Aqui ja cal apretar més. Parabolts nous i pas burrot.

6c o 6c+: Guapa amb estil

Pd: Molt bon rotllo amb el Felix Obrador i la Manu, en Joan, la Anabel, una amiga i una parella que hi havia...una guapa tarda, només trencada per l'ensurt ( que gairebé acaba en tragedia) d'una excursionista que va relliscar a les rampes del camí i una mica més i se'n va avall ( per matar-se sense cap opció), la vam ajudar a pujar, a tranquilitzar-se i li vam embenar el canell..tot va quedar en un ensurt, però li va anar d'un puto pèl...oju quan aneu a la Siberia, el Mur blau, o la Paret Gran!!!!

Salut i pedra

dimecres, de setembre 05, 2007

FRAMBUESA...

Like a true nature's child...
We were born, born to be wild....
We can climb so high...
I never wanna die!!!!!!!...

Born to be wild.....
(Steppenwolf. )-Himne Hell's Angels dels anys 70

Com si d'un sospir es tractés JA HA PASSAT un any desde el darrer estiu...ALTRA VEGADA AVALL, cap a la CIVILITZACIÓ, cada cop més depressa, cada cop més accelerat, mentre el temps i les vides s'escolen entre el remoli babilònic que ens engoleix a tots plegats...
Els GERDONS al peu de l'Afrikan Wall aquest estiu estaven bons i n'hi havia a centenars...vermells, alguns dolços i alguns amargs. Ja fa alguns anys que en Sutri va intuir una ratlla inapreciable en el mur a sota de "todo a Cien", un mur negre i llis, una mica desplomat, inexpugnable...

Si bé inicialment semblava un projecte inhumà, a poquet a poquet van anar apareixent minúscules preses de peu...tímides adherències...rebabes a la fisura que permetien aguantar-se ,`primer de manera incrèdula i al final amb la fermesa que dóna el saber que es podia progressar enmig d'aquell boulder de 12 mts...
Com que era de les darrers vies que em quedaven per fer en rotpunkt, amb en Sergi Parés ens vam acostar un matí a veure si podia filar moviments...semblava possible però llunyà...A la FRAMBUESA no es tracta de fer unicament força...cal entendre tots els matisos d'aquest concepte, el moviment, arquejar fort, tenir pell i saber colar-se entremig de les difoses esquerdes que deixa la GRAVETAT en tots els seus sentits , direccions i intensitats...
L'endemà vam tornar amb les famílies, com els almogàvers, amb les coses al damunt, arrossegant nens, gossos, motxilles i cordes per al combat...

Com sempre, el Piri no regala res, i quan poses cintes, els nuvols es riuen de tu. No queden marques de magnesi i la tasca de marcar i deixar la via apunt és una carrera contra els elements.
Vaig caure, vaig maleir, i la LILA em va animar a fer un segon intent...semblava utòpic, amb totes les circumstàncies en contra..el nen que somicava, la humitat, el txirimiri, la fresca, i la sensació de frustració..

Però el cos sempre pot més que el cap...i aviat es va obrir la porta verda.La via esta graduada de 8a+ oficialment. L'he apuntada de 7c/c+...(Luichy no em fustiguis !!!!)
Us en deixo unes fotos.
Totes les fotos són d'en FERRAN BERNÉ, amic i excel.lent fotògraf...llastima que presses, crios i calor no el deixessin penjar-se de la via perquè és bo de veritat...

Inici rabiós per muntar-se sobre una repisa evitant la porta i elevant-se després sense peus...
Presa única vertical i al límit...


















Un moviment molt intens de pinça amb mà esquerra duu a un monodit..preludi del "canvi de fissura", amb un bellíssim balanceig sobre un microquars de peu esquerre i una presa d'espetlla esquerra
Les preses de peu són vitals, el problema és localitzar-les i que, quan plo, les marques desapareixen...en alguns llocs gairebé cal la lupa!!!!!
Bavaresa final, uns moviments contundents, amb adherencies de peu i ua fissura ja més franca, on cal evitar el balanceig que ens pot fer caure en cada moviment...
AGRAÏMENTS inel.ludibles
Sutri ( no ens coneixem) per equipar-la
J.L.Moreno per descobrir-hi preses invisibles
Luichy per convence'm que amb uns bons gats tot canvia ( l'he vist provar-la suicidament amb les seves ninjes-pantunfla..increïble!!!)
Palan per recordar-me que tenia encara un repte i animar-me a no quedar-me amb el top-rope
Lila per deixar-m'hi escalar i la paciencia de pujar a assegurar inclús escayolada...de vegades ens enfadem, però ets la motivació...
Arnau per no plorar durant l'encadene!!!
Sergi i Marta per assegurar-m'hi i acompanyar-nos...a veure quan l'Arnau i la Siurana ens posen les cintes!
Ferran i Marta per les fotos i per aguantar-me...
I als companys de Valls per permetre'm un plis-plas a la Massa Kumba, de eskakeo, quan la family no em veiaaa! heheheh!
Senquiu a tots bous!!!

Still on the road....


Avui fa 50 anys que es va publicar la novel.la de Kerouac "A la Carretera"...una obra que va marcar la contracultura als USA escrita en tres setmanes, en un rotlle de paper de 36 mts, i amb una puntuació delirant com una peça de jazz accelerat...

Avui al matí s'ha mort la Rosa, la meva tieta , després de una malaltia tant fulminant que encara no ens hem adonat. No sé què dir perquè en instants com aquests el dolor és encara una guspira que no arriba a encendre la brasa que recrema l'ànima al cap del temps...
És en aquests moments, però, quan percebo que el fet de estar viu és una sort inmensa que no acabem de tenir en compte...i és aleshores que recordo aquelles paraules de Kerouac, que si bé prenc sempre en la distancia, em traslladen a un viatge de il.lusions, inconsciència i pura vida que de vegades ens hauriem de permetre...

"Les úniques persones per a mi són les que estan boges,boges per viure,boges per parlar,boges per ser salvades,deleroses de tenir-ho tot alhora, que mai badallen ni diuen coses intrascendents, sinó que cremen, cremen i cremen, com aquells fabulosos coets romans que exploten com aranyes entre els estels per deixar una llum blava al centre, que en expandir-ser fa que tothom es quedi bocabadat i exclami: AAAAAHHH!!!!"

La Roser, la Rosa...flors que en deixar-nos esdevenen estels al firmament, per recordar en nits clares...

dimarts, de setembre 04, 2007

HIPERCOMPENSACIÓ...una de GUILLEUMES i una d'AGONIES

Cada dia em sorprenc més de tot...

En un toprope en la inmensa placa desplomada de XYLUM, un bonic 8a de pila amb travessa preciosa i pas final...( foto: Ferran Caranorte)Conscient que estava de SUBIDÓN ahir vam anar, a la tarda, a AGONIES...un lloc on, per escalfar només hi ha un 7a+ o 7b amb un pas molt cabró just a la entrada...la resta són vies fins a 8a ( grau bou "Terrassenc" ).
Vaig decidir començar a escalar escalfant en una via que havia provat ja el Juny: EL CLAN DEL BONSAI (7c+ per alguns 8a per altres...), 20-25 mts desplomats de resistencia amb passos burrets i cap repòs bo...una via molt maca...
Vaig encadenar escalfant!!!...a més com que hi ha DUES VERSIONS d'arribada a reunió, un cop havia mosquetonejat cadena no em vaig penjar, vaig desgrimpar uns metres i vaig fer novament el final, per la versió dificil...així m'enduia les dues en el mateix intent...

No vaig entendre res....
Baixant de Xylum, al vespre...el següent intent seria el bo...(Foto: ferran Caranorte)

Juanjo als degotalls calcaris de la sortida del 6c de Guilleumes..una via preciosa i única a Montserrat...(foto: Ferran Caranorte)

La vida és estranya i de vegades breu, de vegades amarga, agredolça o picant...Uns creixen a poc a poc i els altres desapareixen rapid, i mentre uns gaudim altres pateixen molt... i se'm fa absurd estar content mentre a l'hospital han desconnectat a la Rosa...

Cal disfrutar a tope i donar felicitat, la resta no té cap importancia...

Salut

dilluns, de setembre 03, 2007

A PESAR DE...

La ciencia, a pesar de sus progresos increíbles, no puede ni podrá nunca explicarlo todo. Cada vez ganará nuevas zonas a lo que hoy parece inexplicable. Pero las rayas fronterizas del saber, por muy lejos que se eleven, tendrán siempre delante un infinito mundo de misterio.

Gregorio Marañon (1887-1960) .

A pesar de l'Arnau ( =insomni) , les ones, la pluja, el fred i la calor, el peu enguixat de la Lila, carregar hamaquetes, biberons i i 17 dies ininterromputs de Costa Brava...la brevetat de l'estiu m'ha dut a dues conclusions:

*LA FRUSTRACIÓ, combinada amb escalar milers de vegades tres vies de 6c,7a i 7a+ de PSICOBLOC, la fredor de l'aigua, i no menjar porqueries...fa pujar el grau ( menció especial als 8 encadenes seguits amb el PGB filmant "PSICOBLOG"...el proper video de "PGB productions"...heheheh!

*IMPOSSIBLE és una paraula inexistent si ets fanàtic...tot es basa en la logística i posar la banya cada vegada que et lligues la corda. I tenir poc temps i moltes ganes ( Piju dixit)

El resultat és que escalant pocs dies però intensament i entrenant molt cabrejat per no poder escalar, hi ha hagut alguns resultats que creia impossibles...

LA LILA diu que treurà la patent del mètode "¿Joer te'n vas una altra vegada a Tossa i em deixes aquí escayolada i amb el crio...que txungo que ets!!!"..i li passarà al Macià, a veure si li compra..heheheh. El "secret" de la casa es a més, enviar SMS rajadors cada dues hores o quan t'has passat deu minuts de la hora acordada..heheheh. ës un mètode " Facil, barato, y para toda la familia!!!!" ( com dirien els de BRICOMANIA o el Marc del PIRI...).


BELLAVISTA: 7a+ a vista per calentar...un 7c+ al segon pegue i un 7a a vista de postres....crec que Bellavista està SOBRECOTAT. Vam escalar tres hores justes...

TRES PONTS: 6b+,6c i 7a sense treure'm els gats, a VISTA, 7b+ idem,7b i 7b idem, i gairebé 7c+ a la primera ( caic amb la R al damunt passat el crux final en una via de 30 mts...)...en un tarda?..crec que Tres Ponts està SOBRECOTAT.

VIUET: tres 7b a vista, combinant vies a la placa guapa vermella ( pel darrera...)..i un7b+ a la segona. Crec que Viuet està SOBRECOTAT

JURASSIC WALL: 7c a la segona, via molt tècnica, i 7c+ a la segona... Crec que Jurassic està SOBRECOTAT

AFRICAN WALL: Smith Rock ( 8a) escalfant, i FRAMBUESA ( 8a+) al 5è pegue ( dos l'any passat), mig plovent...Crec que CAvallers està SOBRECOTAT.

SECRETIVO MARCELINO: escalfo a POLICIEROS en versió 7b, equivocant-me en TOTES LES PRESES...baixem a GUILLEUMES i al primer pegue surt XYLUM 8a( 7 pegues entre juliol i ahir..)...Gracies al Jordi per muntar-lo i al Mike, el Mati, el Juanjo i la colla pels crits i el flow increïble...crec que tot esta SOBRECOTAT????

Al final l'Arnauet amb la seva mirada telepàtica em va fer entendre que això de tenir crios no esta contraindicat als fanàtics, especialment si la companya té una mica de paciència. NO ES SOBRECOMPENSACIÓ, perquè no hi ha rees a compensar... tant sols...és FANATISME!!!!

Quan pugui penjo unes fotos guapes...de moment en penjo una del "gurú de la mirada de catxondeo" , amb la samarreta de STAFF del Ventosa ( Cortesia de Rosanna i Luichy)




Ah!, la LILA l'endemà de treure's el guix, amb els kilets encara remanents de l'embaràs, un hèrnia ingüinal, i després de 13 mesos de no trepar...va fer 6b/c (35 mts molt tecnics i pilosos a Jurassic wall) a vista...realment A PESAR DE TOT, si vols pots...


Darrera hora: Nova via que promet a AFRIKAN WALL... "MAU-MAU" ( 30 mts de travessia horitzontal, entre patates distants, peus-mà, contorsions i lances de baixada i pujada...això si es pot resoldre un bloc inhumà de entrada.., provar la via a 35 graus de temperatura , en una planxa NEGRA i d'adherència, en travessia, boltant, pendolant i amb TRES HORES per pujar boltar i provar, A PESAR de VOLER, és una utopia...ho vaig deixar per a la tardor o l'hivern. OJO als caçaprimeres, la via està sota un con de dejecció i en cas de allaus o tormenta d'aigua millor sortir corrents...


El Luichy la va tocar i va sortir amb l'Antena...hi ha opcions per muntar-la i una variant d'entrada que evita un bloc de 8è...a veure si amb el fred es pot encadenar, abans que tornin els MADRILES que s'ho puleixen tot!!! Hehehehe!


Saluteeeeeeee!