Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de juliol 30, 2010

COMPE DE PSICOBLOC A LA BISBAL


Inhumano...14 AGOST, a la BISBAL del PENEDÈS.
ESTRUCTURA de 6 metres enmig de la piscina municipal...pot ser interessant!!!

dijous, de juliol 29, 2010

PRESENTE

Entre aquesta foto...
I aquesta...
Han passat 3 anys, 11 mesos i 2 dies...
Demà faig 41 cicles de la terra al costat del sol i què collons, seguim tibant...

i demà tornem de nou a Cavallers, com cada estiu...
Salut...

dilluns, de juliol 26, 2010

Bloc a CAVALLERS II

Estava ja enfonsat en la misèria calorífera...aquest any per temes de feina ja ni he pujat a la Soleia amb vies com "mierda de sueños" o "Estrògen" que em xiulaven darrera l'rella tatxant-me de akabat...
Dimarts em gasto a GRAU DELS MATXOS, tres o quatre 6c's, un 7b a vista i el 7c+ a la segona...vaig petat

Djous rebento "relativament" a la PXB, col.laborant amb els que munten la compte del dissabte...blocs i 7a+ a vista i dos cops...intents a un 7c+ o 8a...caic la darrea presa dura dos cops....deixo la via marcada de sang, m'he tallat les iemes cuinant i no tanca ni amb araldit... Canvi de plans 7a+ de "xina" curiosa al costat del cotxe...

I de repent imagineu-vos llevar-vos al matí a Taüll, a 15 graus, amb muntanyes inmenses al voltant que fan que els `pulmons, l'estómac i el cor vulguin sortir de la caixa toràcica...és tot verd, se sent l'aigua bramant arreu...hi ha roca fresca i desplomada...hi ha blocs que fan que xisclem d' ANSIA....arribem al punt d'encontre ,encara no ens hem saludat que ja tenim els crashpads a l'esquena.

Apart de la lesió de la Lila i la remullada enmig del riu intentant creuar amb ella al coll ( turmell enlaire i impossible tornar amunt...riu crescut...que no em vull mullar...que si..que no..que patatxaf...dos tontos discutint enmig del riu Malo i al final rient com tontos amb l'aigua literalment "al coll")

El vídeo recull una ínfima part de les 17hores a pinyó rient, cridant, animant, buscant, trobant, discutint de graus i encadenant problems un darrera l'altre...CAVALLERS!!!!!!





1er dia...de 10:00 a 20:30 a morte amb algun descans breu.
ESCALFAMENT V+ tres blocs. Tots
Dreta d'esperó del prat 6b+ o 6b, a la tercera. Oriol i Olga
Darrere l'esperó del prat...pepino de uns quatre metres o més...JOSE encadena la versió sit de 7b+, jo he trobat el mantel de sortida i la clava a la segona. Faig la versió dret ( 7a+ o 7a de por) a la tercera, per la por...molt alt...
Esperó del prat 7a+ o 7b...tres intents amb calor. NO future avui.
Codigo tactil 7a...en tres intents i algun rebot a l'entrada. Oriol
Lance de 6c, a la quarta. Oriol..el Marc gairebé la fa
Fissura de 6b+ alta, sobre el bosc...a la primera i fet dos cops...guapissima. Tots
Canvi de plans 7a+, un quants intents, amuerte fins encadenar-la. Oriol
Movimiento contínuo 7b+, diversos intents no future, no trobem el mètode...
X-Man 7a+ a la tercera i repetit dos cops i per les fotos...Jose, Olga,Oriol i Marc. Show inhumà amb la crew...rialles a topppppe i motivació fins que es fa fosc....

EL SEGON DIA:
Diversos blocs d'escalfament Vº a 6a+
Intent a esperó de 7a del bosc, faig la sortida i quan descobreixo l'estart hi dona el sol...PAU a MORTIMER la encadena
Golden Gay 7a+. Jose a vista, Oriol al flash, Marc teledirigit com un bow. La faig dos cops i diverses vegades per les fotikes...
7a+ galàctic de la pedrera..., quatre moviments, en faig dos i mig unes deu vegades fins que reconec que estic mort finalment, que fa calor o que les iemes no existeixen ( és una possibilitatq ue no contemplava), em trec l'estress fent traccions del amntel final fins que m'acabo...hahaha..PAU a Mortimer gairebé se l'enduu...Olga i Jose la han fet el dia anterior. La lila esta fins els collons de la lesió i pirem.
Birres i despedida de la gent de Pont...el finde que vé tornem...estic definitivament engantxat....

diumenge, de juliol 25, 2010

CAVALLERS: BLOCS BRUTALS I


7b+ o 6b+? Els quatre opositors ( Jose, jo, Marc i Pau "a mortimer") la vam fer al primer pegue. Error de imprenta o "regal", el bloc és dels més bonics que he escalat aquest finde...

Finde brutal total i blocs inhumans amb bona temperatura, amb la millor companyia...
ANSIA TOTAL amunt i avall, de bloc en bloc, encadenant blocs alts i baixos, de 6a a 7b ( el que li donàven 7b+ igual era 7a i altres 7a's no els vam poder encadenar...). EL GRAU SEMPRE és RELATIU, el que importa és apretar a mort...molts encadenes en un parell de dies de EXTASI granític i fanatisme NONSTOP
X-MEN 7a+ BONISSIM, Pau F.cobrint. 4 encadenes de els 4 fanàtics, Olga, Jose,Marc i jo..
Estic BALDAT però ANSIÓS, amb ganes de tornar tant aviat com se'm curin les pells, les abrasions a avantbraços, les agulletes, el mal als muscles, l'esgotament, les "sollades" als turmells, i l'HIPERFELICITAT que se't queda quan apretes ingràvid i encadenes una xina de dos metres que et duu a l'olimp en uns segons.
Quan tingui temps penjo TOT el reportatge..ara només un avenç...

divendres, de juliol 23, 2010

FIB: NO llevo razón...

Aquests dies he estat engantxar a Radio 3...i escoltant DISCO GRANDE amb les genials resums i entrevistes, on es descobreixen i repeteixen grups de les escenes iNDIE i POP actuals.

Sempre he cregut que els temps passats van ser millors, i sempre me n'adono que NO, que igual que cada dia s'encadenen coses més dures , apart de reinventar estils, la escena musical es va actualitzant amb gent que s'ho curra...

I com que això de la música VA A GUSTOS, igual que els MANEL ( grup que em va agradar des de fa anys encara que ara hagin eclosionat) els LORY MEIERS ja els sentia fa temps en aquest programa que m'anima els curts viatges pel vallès entre visita i visita...o les fugides endavant cap a les parets de St Llorenç...buscant una raó...

Ahir vaig gaudir de una molt bona estona, amb bona gent, manipulant preses i col.laborant a muntar vies de rocòdrom...que bones que van quedar...m'estic remotivant...moltes gracies bows, no sabeu com em va agradar estar allà, un luxe...!!!!!

HEY DEIXEU DESCARREGAR EL VÍDEO ( triga uns minuts), que la musica mola sentir-la sencera...

dimarts, de juliol 20, 2010

GRAU PELS MATXOS 7c+. Croniques domèstiques

No és un error, la via es diu així...i esta al GRAU DELS MATXOS...

Arenisca a tope, a 35 graus? Buf, suposava que la tarda seria un desastre: tard, calor i arrossegant el Nawet que amb les seves "botes noves per la muntanya i el bosc" i amb un flamant "bastó decathlón per fer un "clava" als senglars" va xino xano cap a la paret...sense pressa i jo ultrafanàtic.

Normalment parteixo de una demanda "a màxims": Una sibèria? Una paret Gran? St Benet? 8c?...aleshores hi ha un torn d'alegacions: I el pke? I el temps? a les 19:30 ha de sopar? No tenim cangur?
La següent ronda és de negociació, derivant a una súplica resignada i encoberta: joer es que amb la xuxu no tiro...que m'estic apalancant...que em desmotivo...
I les contraalegacions de la part contraria: Cal que siguis responsable...mirem de anar aun lloc que vagi bé no només a tu...accedeixo a assegurar i un altre dia fots el camp amb qui sigui....etc, etc,bla.bla,bla...

Quatre somriures conformistes, inspiro, resultat a mínims però expectatives potencials...què hi farem...tot es dissol a la xuxu, camí d ela Paret del Grau dels Matxos...ombra, vies variades, accés ràpid, peu de via acceptable, tranquilitat....a veure que passa...PERÒ NO HI HA VIES DURES, i les MENYS DURES em fa mandra ( inmediatisme estúpid...).

En moments passo de la eufòria a la desmotivació i a la inversa...el Nawet e rebossa, la Lila fa un tiento etern al seu 6c, jo calento, em refredo, recalento...escalfo dues vegades al 6c i faig un preciós 7b a la dreta de "7b presseguer"...un pas de invertits guapíssim i lance a forat galàctic...em sento fort i m'animo...anem a provar un 8a...no...millor 7b+ a vista....no que si fallo em desespero...i el 8a éstà lluny...cal moure tota la estesa de joguines...no....si...merda quina calor...no motivation...

Finalment la cordura s'imposa...o potser és el "tantsemenfot"...xapo les dues primeres de "GRAU PELS MATXOS", APARENTMENT UN "ÒS"...

Ja a la entrada al.lucino...els meus 1,70 justos i els cantos estan a més de 2 metres i mig..què faig? Munto un "castell"?
No cal, una mena de invertit i lateral plà de esquerres em permeten el Lance....pas dur i amunt...avanço entre "teles" inmenses fins que de repent entenc el nom de la via: PASSOS A BLOC, ROMS i ASSEGURANCES AIREJADES...quina angúnia...reboto un parell de cops...munto com puc i baixo a repassar secció per secció...

INHUMANO...no arribo als cantos, no hi ha peus, tot són laterals que rellisquen i un "calvo" inhumà que rebenta l'avantbraç abans de un lnce dur amb el seguro sota els peus...castanya i amunt, em surt però no hi crec...

Baixo, només duem una corda i si la trec he de tornar a jugar-me les òsties...això o la Lila no trepa....

I el Nawet ha de menjar el sopar! buah...quin ambient més ultrafanàtic...ideal per motivar-se a encadenar un 7c+ e blocs, d'arenisca, i amb bolts a pedre pel cul...genial...

El Nawet endrapa els macarrons amb tonyina com un bowet, es porta de puta mare, sap estar i no emprenya, ajuda a estirar de la corda, s'asseu mira i anima...la Lila no apreta, habaixat la recalor i engalto el bloc inicial flotant...buf no n'hi havia per tant, però el que em queda a dalt ja no em dóna tants ànims...

La secció intermitja té una assegurança a desmà..puges a xapar per la dreta, baixes i escales per la esquerra...i a sota hi a uns blocs-repisa curiosos..oju, assegurar en curt...pas a bloc de laterals roms SAVASSÔNICS...wah, m'aguanto!!!...sóc en un repòs previ al tercer i darrer dels crux ( secció de dos passos durs).
Com que sóc de talla small-medium he de fer un creuament i tirar de una presa roma a una bola inmensa hiperrodona...i em surt!!! Només queda el ance de la regleta pinça a un canto...tensió.,..però m'aguanto bé...ja està!!!

Joder que bé que van els MIURA WOMAN amb sola nova bow...com es nota!!!!

Content pujo de nou el 6c de la Lila, ella el fa i jo el repeteixo dues vegades pujant i baixant...per la pila diuen...heheheh!

Tornem a casa, el Nawet s'emprenya perquè s'havia adormit i el despertem per dutxar-lo...pobret quina paciencia...

mentre baixo a picar als veïns perquè em signin l'acta de la reunió del dilluns encara estic tibant mentalment de aquell "calvo" i em sento ingràvid...LA VIA ÉS MOLT GUAPA però ojo a les pinyes...hiperinteressant, estil TIKIS MIKIS però més pilosa i duraka...mola...

dilluns, de juliol 19, 2010

BASTARDO, 7b+ ST BENET ( vídeo)

FA molts, molts anys, per les escales de St Benet vam trobar l'Alsina que baixava, amb un paio molt estrany...molt prim, amb cabells i barba esbullats, com si fos un ermità...anàvem a medir-nos amb la GÓMEZ XALMET, aleshores amb algun buri i savina, amb els nostres flamants BOREAL FIRE i les cintes al cap...com els dels llibres dels ianquis...

En un EXTREM va sortir un article on apareixien ressenyes d'en Ballart, però eren ja vies "esportives" que barrejaven graus clàssics i una nova graduació amb números i lletres!!!...hi havia un "totxo" que es deia LA SETA o l'AGULLA DEL PAS DE LA BURRA on en una via de quatre burils dobles apareixien ja graus de VIIº i VIIb+entre xapes...era l'inici de la revolució de l'esportiva...Un article de l'Alsina al "Muntanya" definint què era allò del ROTPUNKT, amb fotos del "mesies" REDHEAD escalant amb corda doble assegurat des de una reunió a peu de totxo per en T.González...Un article al Desnivel...FREE-GO-LINDO...les primeres ninjes...

La BASTARDO era una via equipada en aquell totxo minúscul però desafiant al fons de la Vall Mala, entre Gorros i StBenet...va ser un dels llocs on vaig descobrir el "friki" escalant la SETAS MÁGICAS ( aleshores un V+(ara 6a durillo) inèditament "ben equipat"), i somniant amb l'ingravidesa que algun dia em permetria escalar setens...En Redhead la va encadenar primer, i després algunes ascencions locals ( Marzo, Alsina, Txema) la van anar estovant per les generacions que vindríem després...el monstre no era tant voraç...però quan en Rafa Comino la va encadenar en solo integral aquelles fotos de l'Extrem ( SKA.LADA en StBenet) EM VAN IMPACTAR...ERA BLOC? ERA UNA VIA EN SOLO?...

Sempre ha estat una via feta a la meva mida...així com hi ha altres vies del mateix grau que se'm fan inhumanes la Bastardo sempre la aconsegueixo sense massa esforç...i això em va fer plantejar-me el solo en aquella via....una recepció ( si no surts disparat enrrera al crux, que aleshores arribes al monestir) prou bona, un crux alt sense ser letal...bé, un Tsunami durillo però possible...també la vam escalar sense els picats, i en ecrta manera aquella "bastardia" va restar més pura...tantmateix no era tampoc gaire diferent...

A finals dels 90 la vaig temptejar, sense crashpad, en solo.
Just al intent de "repàs" amb corda vaig caure-hi per primera vegada!!...La insistent reticència d'en David em va convèncer, i possiblement, encara que l'hagués fet, el succés em va deixar frepat...ho vaig deixar estar...

Al 2008 la tenia a to, però va ser un estiu tràgic i trist, molt conffús, no sabia si deixar d'escalar, i me'n vaig anar a Mallorca, quan vaig tornar vaig deixar estar l'idea.

El 2009, però, tot i que encara anava una mica confós vaig tancar el cercle a la Maladeta, i confós encara, vaig decideir rependre l'antic projecte de la Bastardo...la vaig repetir tres o quatre cops fins tenir-la a caldo i una tarda vaig anar a "passejar" per Gorros i Stbenet...en pocs minuts vaig encadenar la via, i vaig estar una estona al cim, com absorbint l'ambient i pensant què seria el següent...

El següent va ser una lesió de genoll anant a la Sibèria, un tronc al mig del camí gairebé m'arrenca el menisc...com un tonto...

En el vídeo la ascenció del dia abans del solo, amb la família i en Rafa...

diumenge, de juliol 18, 2010

PSICOBLOC TOSSA: revàlida

CAp de setmana dedicat exclussivament al psicobloc...

De vegades em pregunto si val la pena divulgar els llocs, de fet tant dissabte com diumenge TOSSA estava petat de gent pujant i baixant de les pedres...intents humits i poc fructífers a la majoria de vies...i calor.

De fet per un costat veure que la gent acudeix a un lloc ja és una recompensa, i veure la cara de felicitat i els somriures em confirma que calia un lloc com Tossa per fer un mig camí o "intro" al psico...igualment tampoc hi ha problemes de "pressió" a nivell de bruticia...

Però per altra banda sap greu que en el fons la gent tampoc no pìlla el rotllo psicobloquer...la majoria pujen mullats per les vcies, suant i sobant les preses...gairebé ningú és capaç de fer més de 6b i vies bones com LARNAU, PSICOBLOG o FLOWTHING són simplement "catades" per escaladors que afronten 6c+, 7a+ o 7c+ mullats, sense magensi, sota el sol, amb el salitre i en una roca( granet) que en dos passos es menja l'adherència de la pell...en general cap encadene...

Em pregunto què passaria si ens presentéssim a FONTEN, a ALBARRACIN o a qualsevol lloc, amb sabates enfangades i nivea a les mans, provant els pepinos clàssics de cada bloc...

I tantmateix la gent acudeix cada vegada en més nombre a aquella Caleta, a apretar sobre l'igua...un lloc bonic, petit on, a més de remullar-se potrs provar de enfilar-te fins a 10 metres, saltar...etc...

Per la meva part aquest finde vaig repetir TOTES les vies existents, la cova, fins a 6b+, per sota ( 6c), les traves fins a 7b, PSICOBLOB ( 6c), LARNAU ( 7a+) diversos cops, i finalment , amb uns quants assaigs el dissabte, e diumenge va caure de nou FLOWTHING ( entre 7c i 8a, diuen)...es tracat de el ja cla`ssic bloc de sortida de la dreta del repòs del desplom principal...tres moviments després de un 6c...un lance des de invertit a miniregleta, i d'allà un campus ( o no) a una punta ( abans una bola)...i sortida a cim.

N é tant extrem però un bloc d'aquest estil demana poder-lo "mirar" i allà "mirar" significa una talegada de 8 mts i anar a l'aigua...assecar-se, posar-se gats secs i tornar-hi...

L'any passat em va costar moltes remullades descobrir la seqüència guanyadora...aquest any com que ja sabia millor de què anava el tema va ser qüestió d'ajustar mesures i el diumenge, de nou, caçava la punta de sortida en un lance bastant controlat...genial...

No crec que superi el 7c+ ni de llarg, inclús sense la bola ( que ara és una punta de roca)...un bloquete curt estil stbenet amb l'aigua 7 metres per sota...és genial poder escalar en un Mccanna sense corda!!!

El toc surrealista el donava una parella que em psaava mirant de arrossegar-se per sot el repòs, amb gats i ulleres de capbussar-se, mullats i hutitejant totes les preses de la trave inicial...per flipar...

TAnt se val, el sol asseca les preses i elq ue avui eta mullat demà estarà sec...ja trobarem un altre lloc fanàtic, la búsqueda és això...

La Lila escala CHIRINGUITO PLAYA ( 6b+) i l'Arnau salta per primer cop ( als seus tres anys) desde la roca al'aigua, sense por...esta fet un bow...

UN CONSELL: El psicobloc és escalar sense corda vies altes damunt l'aigua...no fer boulder ni traves...el SECRET esta en afrontar-les tal i com ens posaríem en una via d'escalada, però sense corda SIMPLEMENT!
A NINGÚ se li ocorrería provar una via amb corda i prèviament posar els gats en un bssal ( i les mans), untant-se les mans de nivea i sense magnesi...o si?
Intentar un 7a+ amb crux de romos, després de posar-se crema solar, i sense magnesi, amb els gats mullats de nedar ( s'accedeix a les vies amb una desgrimpada snse haver se mullar-se..però fa mandra no?)...tant pel rndiment propi com pel dels altres escaladors seria interessant dur diverses magneseres, alguns gats secs , una tovallola...etc...Tot en un bidó estanc i després de cada pegue eixugue-vos, useu gats secs i escalant una bossa amb magnesi...apart de encadenar gaudireu el triple de la escalada....és l'autèntic psicobloc...qualsevol altra cosa és fer el ximple ( altrament divertit, no ho nego...).

Salut!

dimarts, de juliol 13, 2010

PSICOBLOC de Tossa a Mallorca...SOUL RIDERS...

"
Bé, el post s'hauria de dir DE TOSSA A CALA MONTGÓ, PASSANT PER DIABLE...però de moment ho deixo amb imatges de Tossa i s'Illa del "me lo dijo Pepe...
Per anar fent boka penjo un kutrevídeo en dues parts, recull de algunes imatges i ambient del PSICO...clàssiques hiperfilmades i tal, per inspirar-se...
És petit resum de les vibracions de l'ESCALADA sense corda, gaudint al màxim de la adrenalina i l'ambient friky de la platja...
A Tossa el típic CHIRINGUITO PLAYA ( 6b), i un MIX de LARNAU ( 7a+) i FLOWTHING ( 7c+), ambdues obertes l'any 2008 i 2009 respectivament

A Mallorca imatges de DIABLE ( AFROMAN un 7b de 15 metres un fliñadeta ja més interessant) i CALA BARQUES ( XXL-6b 10 mts i el combo SOLECITO(7c) i BANDITO ( tram de 7b), que dóna com a resultat una mena de 7c+ o 8a de 12 metres guapíssim amb un lance final de pelicul.la i amb tot el patiaco sota el cul...


PSICOBLOC és FUNKY i sinó aneu i comproveu que...

dissabte, de juliol 10, 2010

L'ENDEMÀ...

No calen discursos quan un poble parla...

divendres, de juliol 09, 2010


Serem el que volguem ser... i tenim dret a decidir-ho...
La llibertat i el respecte és l'essència de la coexistència entre els éssers humans...És tant absurd no voler coexistir com que algú imposi la seva idea a la resta per damunt dels altres...
La convivència i l'harmonia són situacions molt més simples i fàcils de mantenir que el conflicte i la tensió constants...no hauria de costar tant d'entendre que les persones ens fem a la terra, a la llengua i la nostra evolució com a poble...i com a tal ( nació, nacionalitat, o com li vulguin dir) SEMPRE TINDREM EL DRET A DECIDIR...Aquest dret no s'atorga o es lleva, sinó que "ÉS"...i per molt que ens el vulguin manipular CAL EXPRESSAR-LO si el volem mantenir.
No és una qüestió política, no és una qúestió social o de classe...és que simplement vaig neixer aquí com podria haver nascut a qualsevol altre lloc...i tant com a Català i com a persona SÓC LLIURE, i NINGÚ, vingui d'on vingui EM DIRÀ COM HE DE SER NI QUÈ M'HE DE SENTIR...
Ens veiem dema A LES 18:00...

dissabte, de juliol 03, 2010

MI REALIDAD...


BUAH!!!!..no puc ni escriure... !!!!!!!

COMPETICIÓ de BLOC i 37 Graus a l'ombra a TERRASSA.

XUXUFLÚ és un concepte linkat a la húmitud...INFERNO és poc per decriure la temperatura dels crashpads..., INFERNO que feia que els peus s'infléssin dins dels gats, que els dits s'embotíssin i la pell es desfés i que els muscles es paralitzéssin en dos moviments...

Sóc esquimal o sóc un matat...o les dos coses alhora...no ho sé..però HE MORT en poques hores...dels 40 blocs n'he fet 28, els 20 primers eren "superfacils" i els 8 següents "mitjanament difícils"...a la resta ni m'he engalomat, i el més curiós es que hi havia gent que es passejava com flútan en llocs on jo "ho veia" però en pillar el segon canto ni em movia...em faltava aire i cada cop anava a pitjor...

Dels tres que se m'han rebotat al final n'he fet un i els altres dos cada cop a pitjor...per flipar...

COM QUE LA MISERIA no és interessant us deixo amb un vídeo de LORY MEYERS que és dels "guapos" i enganxosos, com la calor..però almenys gaudeixes...

Dutxa, migdiada i amb agulletes fins a les orelles cap a la "graduació" del NAwet,que avui acaba la escola bressol i se'n va cap a l'escola dels grans...

Em faig gran..és MI REALIDAD...preneu-vos una canyeta per refrescar-vos, espereu a que us faci efecte, pujeu el volum a TOPE i escolteu aquest tema...amb els ulls tancats i somrient...que demà serà una altre dia i tibarem millor ...oi?...