dimarts, de juny 28, 2011

Forever "on the road"

Ei bow…ahir vaig passejar pel mig d’aquells boscos que tants cops devies recórrer!...Enmig d’un verd ombrívol i hipnotitzant, i amb una calor seca que ens llepava i adormia...amb el Nawet, la Lila…i amics, i cosins…vam recórrer senders, cap al riu que baixa de aquells cims pelats que cada cop ténen més arbres. I ens vam banyar en aquella aigua gelada allà on suposo que devies passar hores mirant l'infinit…és un lloc on no m'importaria quedar-m'hi hores embadalit, lluny d'aquest caos rampant que és la vida avui en dia...

Havíem dinat després de dir-te adéu finalment. Vaig observar en silenci i recança la vista que sempre més tindràs al davant: les muntanyes…aquelles muntanyes que com les cançons que va dir el teu pare “sempre romanen”…

Va ser un dia molt bonic. Amb moltes punxades a l’estómac igualment, però aquest cop endolcides pel temps, per la calma i per comprobar de nou com t’estimen els teus…

Amb el Nawet vam recollir unes flors del bosc i les vam deixar en la torre de pedres que algú va fer-te...li vaig explicar perquè eren i, mai ho hauria dit, va plorar, es fa gran bow...

Ara veuràs el sol d’estiu, la pluja de tardor, et cobrirà la neu a l’hivern i les flors a la primavera, ara ja ets muntanya també…

Aquest finde pujem allà on saps...hey tio que m'ho he mirat bé i crec que és possible!!! Però em foten un mal de collons els genolls, de tanta tartera... a veure com m'aguanten...La paret esta seca i si surt guapa anirà per tu, bow...d'aqui a unes setmanes tornarem a fotre-li fort, amb ton germà...que Jah m'ajudi a encadenar!!!! Sembla dura i a sobre com que a tu no et molaven les "ferrades" de bolts ( ja podries haver sortit friki no?!!), haurem d'apretar de valent!!! A liar-la a topppppeee!!

Fins sempre company!!!

"But then they danced down the streets like dingledodies, and I shambled after as I've been doing all my life after people who interest me, because the only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes "Awww!"

On the Road
Jack Kerouac

divendres, de juny 24, 2011

Coleccionant tardes àrtiques de Vodka i Balalaika

Torno a casa, desde un petit racó oblidat on quatre gats dónen ales a fanatismes estranys, un reducte de fred enmig de un´núvol roent, on la boira acut cada capvespre com si tingués un cita per putejar al personal...l'odio i m'encanta, veure-la precipitarse amunt, engolint bosc i pedra com si un tsunami blanbc ens devorés...i m'engoleix a mi o a qui estic assegurant, i a llepades humides tot esdevé llet per segons...fuuuuuuu!

Una tarda teníem pressa per la verbena, i mandra de córrer amunt per esgarrapar just dos pegues a l'objecte desitjat, així que ens vam quedar a les GAITES, on cadascun dels tres podríem obtenir la dosi de metadona que ens permetés tornar a casa amb el catàcter endolcit...Mentre en PGB i l'IVAN treuen més bruillantor a clàssiques de VIº, per no perdre el temps rapel.lo des de una savina seca per mirar una via "maleïda" de les del GRAN CAP MOHAWK, just damunt de una altra de un altre gran capo, el MONK...es tracta dels 45 curiosos metres en dos llargs de PERESTROIKA ( 7b+)i BORIS NIKOLAIEVITX YELTSIN (6b expo)...en PGB ja m'ha advertit que les galetes hi són concratament considerables a pesar que no l'ha feta...i em pica la curiositat, tant per la bellesa de la primera com per la incògnita de la segona...baixo amb bambes i poso algunes cintes per guair-ma, marcant alguna presa amagada.

Encadeno a la primera en toprope, i tot i que sovint me la bufa ja l'estil sé que aquesta no és convalidable si no es fa per sota: trec corda i encadeno, gracies IVAN per la pacuiència ( és un llarg dilatat) i a l'ALBA per perdonar uns minuts l'excés de presencia del PGB, que em va esperar...truco al MOhawk per desitjar-li bona verbena i felicitar-li l'apertura...Spasiva Camarada!!!

Divendres em llevo tard i sol pujo a la GRAN, els pocs que no duen ressaca estripen cantos arreu, hi ha tranquilitat...em surt el pas de NO T'HO PERDIS (8a), un crux de boulder de "tactum total" que amb la XUXU encara m'aguanta, vaig a mort per mirar quina pila té i encadenbo la via exceptre el pas...ja puja la boira...

TERRITORIUS HUMITOSUS...

Torno a casa melancòlic, escoltant temes estranys de LOVE of LESBIAN...interessant i kischt...

dimarts, de juny 21, 2011

divendres, de juny 17, 2011

Amb bon humor, sens dubte

Flipo quan les coses surten OK, i les coses rutllen quan hi dediques "una mica més"...

Fam de roca o fam de grau?...no, fam de "MOVIMENT".

Per un escalador el "moviment" és un gest, o un desplaçament?
No sé en què em quedaria, són dues acepcions de la paraula que, en el fons, suposo que es poden linkar directament a un mateix significat: CANVI... de l'apatia a la motivació passant pels canvis, al cos, al gest, a la capacitat, a l'objectivitat, a la visió de l'entorn...entendre EL MOVIMENT significa entendre l'entorn en que actuem, millorar les capacitats i aplicar-les, optimitzant allò que fem i que ens permet desarrollar-nos allà on abans no podíem progresar...és un procés simple però difícil, tant per inversió com per les capacitats que requereix...

Qualsevol INCENTIU a la dedicació es fa per un potencial de canvi favorable a la nostra funció de benestar ( per remota que sigui la connexió entre l'inversió i el resultat)... sense aquesta "motivació" no fem res i ens mantenim en un estat d'equilibri. No hi ha canvis, no hi ha moviments...

El "moviment" necessita d'un objectiu clar, integrat o integrable en el marc en que l'apliquem ( ballar sardanes en un sostre, en solo, no és moviment, és una tonteria...
El "moviment" necessita d'una inversió de recursos (voler fer 9b+ implica anys de dedicació i sacrifici, deixar la birra i el tabac, i potser fins i tot, potser, el sexe...)
El "moviment" necessita d'una organització concisa ( planning estipulat i eficient, compatible igualment amb l'entorn)
El "moviment" necessita d'una dedicació real i efectiva (anar a la PXB a fer la birreta, discutir de graus i xatis, i fer dos blocs grocs? NO future)
El "moviment" necessita de sacrificis i renuncies ( jo volia fer un vals i em va sortir un reggae, però es que m'agrada més el rom que el tè xinès)
El "moviment" ha de crear sinergies (no hi ha mestres sinó aprenents? Tots aprenem dels altres)
El "moviment" necessita de seguiment i control (dos ulls veuen més que un...dos caps pensen més que un...molts caps i molts ulls desfassen)
El "moviment" necessita de saber aixecar-se i seguir lluitant ( s'arriba aprenent pel fracàs consolidador, no per l'èxit fugaç...).

Havia oblidat el més "trist" i alhora motivador...EL MOVIMENT implica la no perennitat...si tot fos estable mai podríem canviar, i el canvi és el motor de la competitivitat, i el motor del canvi és LA DIFERENCIA que provoca la voluntat de canviar dels diferents actors...quan deixes de moure't queda la saviesa però desapareix la capacitat, tot és un muscle que es transforma i s'adapta, si deixem de treballar(lo), s'atrofia, s'engreixa...

Ningú ( a excepcions de mutacions estranyes i poc comuns), neix ni LOLO, ni SAVI...cal apendre, no?

El problema és que aquests principis tant clars, a nivell individual, a nivell col.lectiu es depauperen i es dissolen, es debiliten i creen altres principis com la explotació i l'engany...la actuació com a col.lectiu fa que la visió dels objectius passi per la individualitat ( en necessitats o constriccions col.lectives), per objectius diferents ( uns per molt altres per poc), i per associativitat encertada o pervertida...i, sobretot, pel desconeixement d'aquests principis i de la dura realitat, per molts, i per un coneixement de la debilitat per part d'alguns que hi troben la font de l'èxit individual...

Darrerament he passat bastant de les protestes que tant de moda han estat...tant per no veure-les clar com per considerar que, sincerament, obtinc molt més de la societat i del planeta, que no pas el que hi aporto ( qui s'apunta a fer aquesta confessió? Comptem el diferencial de consum de recursos-des d'oxígen a serveis publics- entre nosaltres i la mitjana per habitat del planeta, i ens disposem a renunciar a aquest PLUS en favor dels altres que tene menys enlloc de voler més dels qui tenen més???)

De fet quasi ni he vist cap d'aquests principis BASICS del MOVIMENT en tot aquest batibull, i per tant poc me'n podia sentir part...i en canvi he vist molta MANIPULACIÓ per totes bandes, molt de desig de imposar i cap a renunciar o a l'autocrítica...no sé...em costa de entrar-hi.

Ahir feien un programa de debat a TV3 sobr quelcom tant intrascendent com "l'HUMOR", en que es debatia la possibilitat i legitimitat de pendre's amb "humor" i fer "broma" sobre qualsevol cosa...hi van haver aportacions molt interessants...

El tema es va posar candent quan un espectador declarava sentir-se "ofès" davant la sorna ( dels no creients?) que al POLONIA feien del PAPA...i alhora s'hi van afegir dues noies musulmanes que es queixaven de la ofensa que significava veure publicada una imatge del profeta, que era un fet ( la ofensa) que els altres ( els infidels) no podíem entendre...

La millor resposta ( o pregunta) la va donar una participant, que va enfrontar-se d'una manera clara i seriosa ( de vegades el respecte excessiu implica no afrontar directament els temes) a aquestes intervencions preguntant si el tracte que reben els "homosexuals", els "avortistes", els que viuen en "pecat" o usen "preservatius", els qui voilen una mort digna, els que no creuen o els que dibuixen profetes és gaire "respectuós" o no "ofensiu".????..vaja, en certa manera podria haver dit que "quien se pica ajos come", però com dirien els del "Jueves": "queríamos a publicar una portada del profeta pero nos hemos CAGAO..."
De fet van aparèixer opinions de tots colors, algunes molt banals, algunes molt profundes...i vaig reconèixer entre els convidats un humorista del meu poble del qual penso fer-me directe seguidor: va en cadira de rodes, no crec que se m'escapi...(xist: seu eh?!)

Petits debats com aquest mostren, i cada vegada més, l'inmens desconeixement de tot el que governa i fa rodar el món, la inmensa hipocresía que ens impregna, i com de difícil és que actuem amb raonament, raó, i coherencia..perquè el món és molt complicat...

Però bé, de fet això anava de MOVIMENT i de que, mentre tot això passa, Stllors segueix veient com les boires i la xuxu l'impregnen, com l'ombra l'abraça, i com formiguetes humanes s'hi enfilen un i altre cop...un es deia TRanki i li va costar déu i ajuda ( 3 pegues) "apendre" a no patinar en la secció més fàcil d'un 8a "entre normal i durillo"que es diu SUEÑOS de PIEDRA..i com que la pila es treballa, al 4rt va lograr arribar a cadena en un estat entre lamentable i hil.larant...Si diumenge amb la via xopa mig entenia on eren les preses, ahir va entendre tota la via sense caure...és guai millorar, i, per sort, com que sóc un anguileta, amb tres dies de escalar organitzat i amb bon flow i amics, torno a lloc...

I la boira ens va envoltar, i vaig tornar a casa, pendrem una birra fresca amb la Lila, sopar sota els estels i la calorada, i riure'm una mica de tot plegat, bows...

I dimenge SÍBERRRRRRRRRRR !!!

IRIE...

dimarts, de juny 14, 2011

Plantant per la Fontsu...

Seguint el savi consell del Juanjutx vaig sembrant petites llavors i no menjant-me l'olla... escampo petits ( no massa grans encara) projectes d'"afternoon sessions" per la Fontsu, alhora que tanco capsetes que em guardava descobrir.

Bidit a mort...(foto Juanjo)


Tot i mullada provo a la Paret Gran la boníssima SUEÑOS de PIEDRA ( la confonia amb MIERDA DE SUEÑOS, que ja havia fet!!!), preciós i sòlid 8a que recorre una llisa placa desplomada que en dos pegues em revela els secrets. La part de dalt és una cascada però puc coreografiar fins a al penúltima xapa: cal tibar molt en un pas i és obligat a més no poder: POWER germinal.


MUR BLAU, extreta de www.santllors.com, la nova BIBLIA gracies a en Marcel

Al MUR BLAU escalfo muntant i liquido al primer pegue al BRUCE LEE ( 7c+) que em sembla suau. Tot i estar bruta encara és interessant...entrada gorila i mur més tècnic que de força...una mica alpino, sembla l'Aeri en quant a roca i passos...

Pujant per ADÉU TRINKELES ( "7c+", també) em dóna la sensació que puc treure corda i liquidar en un intent...i SORT que no ho faig. Hem pujat amb JUANJUTX,CILLER i una amiga...Quan em toca desmuntar, la noia, nova amb l'Eddy, pacientment observa com la resis de la via em tomba mentre volo i em penjo de massa llocs...vaig petat però crec que aquesta via pot ser 8a i no precisament dels facils!!...una altra llavoreta!

La MACHOMAN ( 8a+) del Blau, encara espera que la tantegi

A la Siber, que algun dia estarà seca i l'humitat haurà evaporat, encara hi tinc cintes, ...

Bufffff, quanta feina: llaurar, abonar (que no he abonat massa darrament), sembrar, regar, esporgar, ensulfatar ( ai no! que sóc ecològic...!), veremar, premsar, fermentar, posar en ampolles, deixar reposar i, algun dia, catar i flipar...és un procés que depèn de l'anyada costa més o menys...aquest any és una collita ortodoxa...

dissabte, de juny 11, 2011

KARMA ARRASSA

Paseem STLLORS, passem Montserrat i continuem, navegant entre núvols cap a ponent, atravessant mig empanats hectàrees de blat madur i esteses de verd infinit, cap a ponent entre daurat i roselles...a CAMARASA.



El Kuestelon evoca l'època germinal de l'esportiva, el LERISDA SLANG i tot aquell garbuix d'expressions que m'han quedat incorporades a la memòria i a una parla que quan em lio els companys no escaldors no m'enténen...es tracta de una paret a pocs minuts del cotxe amb vies de 6a a 8b+. i ombra al matí, aprop del riu...



Escalfem a GARRETS CRACk ( 6c que ens sembla molt fàcil als tres), i mentre en Jaumnet i en Juanjutx lluiten a vista a un 7a+, autoassegurant-me amb l'Eddy, analitzo a consciència el clàssic del sector: TOP GUN ( en la guia inicial surt de 7c, a la actual de 7c+...): Entrada de bloc absolut i resistencia sobre regletes i forat amb algun seguro alegre...no acabo de resoldre el bloc tot i que el tinc clar...



Top Gun 7c/c+ ( foto Juanjutx)

Ja amb assegurador faig un pegue a mort i encadeno...ja he fet el dia.
Per rematar encadeno el 7a+ a vista i com que ja arriba el sol decidim anar a fer una cervesa, demà Soleia i dilluns psicobloc...a topppe.

Tornem al solcaient, travessant de nou camps rogents i un inmens paisatge verd de primavera...quin país més bonic joder...

dimecres, de juny 08, 2011

Esperant...

Quan un esta "esperant" costa de trobar motivacions, i és aleshores quan, amb temps de sobra, és el moment de GAUDIR de petites joies, d'encontres amb objectius oblidats, de remenar calaixos i fruir de moments d'aquells que "mai teníem temps de descobrir"...

A la bellíssima PARET GRAN sempre queda alguna joia per recórrer, enmig de la boira de STLLORS, i envoltat de silenci que es trenca pels "aiuixuf" dels companys, cadascun amb el seu tema....

Amb la Colla Panxera sucumbim de nou als encants del sector: els "J's" "ENMETZINATS", el Gautxo amb "SOMNIS ESCATOLÒGIS", i jo, que he pujat de rebot, mentre miro com els núvols es juguen amb els meus dubtes, tanco sense problemes dos caixetes que mai havia obert, amb l'ajut flashístic de l'Oscar: ATZUCAC ( 7c) i RESCAT EMOCIONAL ( 7b+).

ATZUCAC: Una joia hiperrecomanable, grau exigent encara que no collat, entrada del Púdrit on ja bufes, repòs, pas llarg i bloc coreogràfic en el canvi de roca, basat en un taloneig a campus, una trave de dits, porta controlada, i lance a repòs. La resta de la via es va fent ( exigent). Escalada tota l' estona obligada. Sempre que escalo una via a "la Gran" em dic a mi mateix que és la millor...sóc excessivament enamoradís...hehehe!!!!

RESCAT EMOCIONAL: Un clàssic que no sé perquè no havia fet mai. Entrada del púdrit a braç, i fàcil. Placa delicada però franca, a negociar. Repòs, i desplom de canto però molt atlètic, sortida on allunya sense conseqüències i bloc final després de un repòs. No desvetllo la solució donat que és un "a vista" molt preuat i que hi ha gent que li costa inclús encadenar...l'Oscar fa un mètode ultratxungo enlloc del pas correcte que no li surt...em canta un "flaix-amigo-però-errat" i caic amb la R a la cara...soluciono el pas, baixo i encadeno. Bona via i si et saps les maneres, curiosament molt assequible.

Demà marxo amunt als cims i abismes, a provar sort, i com sempre els dubtes m'assalten...em costa no posar-me en aquell "mode samurai" que sempre em sentia dins, i aquest cop vull anar en calma, és tot tant diferent!!!!

I com sempre, una lletra dels MANEL, que "com sempre" la claven allà on més cou...uns putos genis...

"Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer...


Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin,
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem,
Però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem,
així és la vida:T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes;
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.

Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!"

diumenge, de juny 05, 2011

Dies de bloc i festa....












Al CANGREJO del RAVAL ( obert des de 1902), alguna nit et pots perdre entre una festa estranya i "normal" d'aquelles que recordem almenys des de fa 11 anys...


dimecres, de juny 01, 2011

Somniant línies

La "tercera incògnita"...per alliberar, (vista des de sota i en paral.lel a la línia que vam escalar fa un parell d'anys...)


De vegades entre el concepte mateix de escalada i el d'alpinisme, hi ha una tènue connexió basada entre el desig i l'emoció ( no en vull dir por...és diferent).
La soledat i l'aire gelat, l'aïllament, l'incertesa...el repte de pujar, de acaronar per primer cop preses que han estat verges milions i milions d'anys, esperant potser que un ésser infinita i còsmicament menys perenne que elles, els doni una qualitat més enllà de simples relleus oblidats a centenars de metres del terra, en un racó del món...que configuri una coreografia i entramat de moviments que a través de la ment humana esdevinguin un concepte "nou".

S'uneix la immobilitat mineral amb la fluidesa dinàmica d'un temps molt més curt, el nostre...i a través del cervell en fem una idea: LA LINIA del somni que va prenent forma...

Sé que cometo el pecat de voler humanitzar l'univers,..i és un error...sé que en el fons la ínfima representativitat de l'escalador en la historia del cosmos NO EXISTEIX..però, aquest cop, enfocant des de la meva microscòpica òptica irrisòria, puc veure com d'alguna manera, aquella pedra ens obre un tímid camí..un altre dels que ja hi ha descoberts, per mirar de plasmar, d'expressar i de gaudir a través d'un línia...és un regal, una cessió que ens fa la natura, i que la dedicarem a en Guillem, que segur que li hagués molat participar...

De fet l'altre dia, quan revisant fotos i videos, vaig trobar ja les connexions de fissures i diedres a la paret, encès d'emoció per saber que la línia era possible, vaig buscar rapid companys entre l'agenda del mòbil...vaig trucar i...l'estava trucant a ell sense adonar-me'n, pensant que el Maluta era el company idoni per la moguda...

Ningú va contestar, vaig penjar i vaig somriure, ja ens veurem alla dalt bow...