Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, d’agost 30, 2012

Riding Rodillar

Knee Bar Resting a PÎEDS NUDS SUR LA TERRE SACRÉE (8a, la PISCINETA)

Aprenent a viure cap per avall, en un paradís secret amb herba verda, aigues turquesa i roca sense sobar, amics,gravetat i ingravidesa...
Aprenent a lluitar contra la enyorança, menjant poc, tibant fins la mort i penjant-nos dels genolls com mai havia fet.
Amb el Jose i el Juanjutx, rient, caminant, bufant, volant, a vista finbs rebentar..pegues i més pegues...
Cuinant pasta i verdures, cervesa i muesli, sac i borda...KALANDRAKA...
Això és escalada!!!

diumenge, d’agost 26, 2012

Tot és MENTAL...

l'ÉMMENTAL, xapatge abans del bloc de taloneig, camí de l'esprint final a cadena...tot esta al cap...
Foto: Olga Torras

Per manca de temps i de connexió eficaç aquest estiu he estat més que allunyat del blog..entre escalada i família, i sense el PC apunt la veritat es que poc em quedava per intentar pujar res.

Pegues dispersos al MONSTRE caient dos cops, en les dues vegades que la calor ens ha deixat pujar, agafant la presa final de les dificultats, a 35 mts i sortint de les dents de la maravellosa LOURDES...problemes amb el tamany dels dits m'obliguen a fer un moviment aleatori...ja caurà...

Metres i metres a RODELLAR, esgarrapant instants a la MARTINETA, i anant sempre a mort, fins a l'última gota de poder, i escalant 25 vies entre 7b i 7c, sempre a vista i posant cintes...NANUK, MARIA PONTE EL ARNES, IRONMAN, SOLDADOS DE SALAMINA, AQUEST ANY SÍ i TAMBÉ, o MONICA i COCOTEROS com a millors encadenes...una tarda 12 vies per damunt del 7a i 7b...

PSICO a TOSSA amb la LILA provant i encadenant projectes, l'Arnau bussejant, i amics nouis i de sempre...bon flow i tacte en els dies de l'encadene de LIONSOUL, un projecte que empalmava uns sostres i el bloc de FLOWTHING...és la via més dura d'aquell raconet que em permet estar en forma els breus periodes de descans nomadístic.

I LA SIBER, racó sempre màgic que de tant en tant ens regala alegries...ahir encadenava la controvertida ÉMMENTAL ( 8@), un viote del Moru que es va oblidar ( amb vista i intenció) de protegir els 8 darrers metres, un sprint de 7b cap a cadena on el mantle final significa un punt de "no retorn" amb el seguro a 6 o 7 metres per sota i el cap bullint després de encadenar un 7c+ durillo de resis i bloquets curts...
La primera vegada em vaig quedar bocabadat...!això és impossible Agus", si caic em faig mal! Provant el pas de bloc intermig vaig petar un canto i just vaig conseguir trobar una alternativa ( bellíssima), amb un lance de taló i un pas hipertècnic agafant un dibuix com a unic punt d'equilibri...
La segona vegada vaig arribar sota el Mantle...estava aterroritzat i el cap es gripava..."inhumano, esteu bojos...no puc fer això tant al límit...em supera...". Em vaig tirar, xop de suor, desgrimpant els metre i mig final amb el cap bullint...

Ahir tot era diferent, volia anar a la AGULLA i vaig acabar a la Síber...i com que no tenia res més provat i tot eren somriures vaig decidir muntar la via,,,i vaig solucionar el tram final sense antena...mai havia lograt encarar el mantle ignorant l'última cinta...ja havia vist els ulls al llop!
La calma d'en Rosike, els acudits del Javilutx, els ànims de l'Ivan, l'Olga i l'Agus, la mirada del Moru...ja tenia el clima perfecte i el tacte ideal.
TOT és MENTAL i a la segona cinta ja sabia que tenia una opció...va funcionar...

Si hi ha res que m'encanti per damunt de tot, quan escalo, és els regals que em fa per sorpresa, els petits bocins de mi mateix que m'ajuda a descobrir i entendre, per seguir avançant, per seguir comprenent que NO HI HA LIMITS i que tot és dins d'un mateix...

DE nou gracies a la LILA i als fills per la paciència, i també als pares pels canguratges i l'estima...

LOVE...IRIE...