Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de febrer 16, 2014

¿Què és l'AMOR?



NO HO ENTENC SENSEI…De vegades l’univers fa que s’alineïn astres i planetes, i TOT FLUEIX…però de vegades és al contrari, i, no sé perquè, res succeeix com hauria d’anar…!!!!
De vegades intento i defalleixo, o puc intentar ignorar els signes del destí, lliurar-me a l’inconsciència tenaç que fa que la tossudesa es fixi un objectiu inassolible, cec al soroll i sord a les llums que m’enlluernen…però al final tot es confabula en contra, i RES FLUEIX…!!!

En realitat el FLUX no es detura, ets tu que potser vas en sentit contrari de les coses, volent allò que no es pot esdevenir…
NO, la capacitat unívoca de tot ésser racional és la de poder decidir allà on vol anar, i lluitar per aconseguir-ho, superant les dificultats...això és consecució…la resta és deixar-se arrossegar pel corrent i acceptar el destí…

No m’has entès…
PARAULES, moltes vegades les preguntes reflexives i les respostes inconcretes no busquen la solució a quelcom sinó la conformitat completa a tot, perquè ni es plantegen fets ni aporten claus directes…no em serveix. Són tant poc valides en realitat com aplicables a quasi tot…blà, blà, blà!!!

EXACTAMENT…no ho veus?
El què!?


Les coses no son BONES o DOLENTES, i les interaccions entre els nostres actes i el destí no poden variar la qualitat del mateix si no són a través d’aquests actes…QUAN RES DEIXA DE FLUIR, el TOT és molt més gran que la teva insignificancia, i seria un cosmocentrisme immensament vanitós el creure que l’UNIVERS por arribar a girar al teu ritme…has d’entendre que és al contrari!!!
Ei, que era retòrica!

LA retòrica no té cap valor…el que et vull dir és que quan quelcom NO FLUEIX PER A TU, no és tracta de que NEDIS EN CONTRA ignorant el perquè, sinó que entenguis el PERQUÈ NO, i miris de canviar aquelles coses que fan que deixis d’anar en el sentit correcte.
I si el sentit correcte és allò que no vull aconseguir?

El teu objectiu és erroni
JA, però partim de la capacitat que hem de tenir de capgirar el destí

EL destí no es pot capgirar, és unívoc en sí mateix!
NO em posaré a discutir l’acepció que tenim un i altre del destí…estic parlant de que les nostres accions fan que igual que anem contra la GRAVETAT a través d’un esforç i allò que ha de succeir ho evitem amb les nostres capacitats per anar en sentit contrari de la natura de l’Univers, hi ha vegades que concorren les circumstàncies amb la meva voluntat i actes…i hi ha vegades que no…em referia a això. Entenc que el FLUIR és això!!!!

Aleshores la teva queixa és eixorca si no entens el que et vull dir…
I que em vols dir?!



Pots acceptar la fatalitat i plegar-te a allò que no vols. Pots ignorar-la, i optar a que el pseudodesinterès sigui suficient per esquivar-la. O pots mirar de entendre perquè falles, què t’afecta, i millorar-ho.
Això no seria, en certa manera, el que et deia de IGNORAR i ANAR CONTRACORRENT?

Si i no, de vegades anar contracorrent costa més que aprofitar el corrent per anar allà on vulguis…buscar solucions basades en treure avantatge de l’adversitat, adaptant-hi i, sobretot, no gastant forces inútilment o ineficientment…
Eficiència no és una paraula molt espiritual, que diguem…!

Pots escalar al sol, ignorant el calor…o pots dormir millor, llevar-te més d’hora, i observar els corrents d’aire que es creen quan la llum canvia de costat a la vall…i sentiras el frescor del vent que t’eleva, i com, al contrari del que penses, es crea una petita fisura en el temps i l’espai que permet que si estàs en forma i ets positiu, facis la via…simplement.
Entenc…ara si..hahaha!

Que tu no ho facis no significa que no sigui possible, fins i tot per a tu mateix…les coses SON i FLUEIXEN SEMPRE en un corrent continu…simplement has de entendre millor aquest fluir i aprofitar-lo, i SOBRETOT, estar apunt en cada moment per agafar l’ONADA…TU no ets el centre, l’Univers no gravita entorn teu, i esperar alineacions aleatòries, o ignorar adversitats és deixar-ho tot en mans de la probabilitat. Coneix, coneix-te, i fluiex amb el fluir…
Vale, bow, però un altre dia ja parlem de l’estress que pot provocar intentar entendre l’Univers, interpretar-lo, i mirar d’actuar compassat al mateix en cada moment…contra la altra opció de ignorar l’estress que provoquen els fenòmens de l’Univers, i no deixar-se influir per ells…

Tot és mental? Tot és físic?
No, és un equilibri entre ambdós…bé depèn de com de paranoic sigui un…



Tu ho has dit, un equilibri, entre l’Univers i tu, intentant ajustar les interaccions que teniu, i incidint en aquelles debilitats que són en realitat les que et fan caure…però sense menysprear cap dels dos aspectes. Les decisions més correctes són les que més s’ajusten a la realitat d’allò en el que han d’influir…
I?

Si t’estressa la necessitat de tenir-ho tot sota control, no ho controlis…sabent que no fer-ho pot provocar que lluitis contra aspectes físics, però sabent que estàs jugant amb el handicap de no poder controlar-los…
JA…per això em putejo quant tinc calor, vaig cansat o no hi ha tacte…i m’estressa…

Valora-ho…t’enfades perquè la teva IGNORÀNCIA, en el fons és falsa, només una cortina de fum que amaga el que saps però no vols reconeixer…no apliques la manca de afectació sinó l’autoengany
Ffffh…

I tingues en compte que estàs en aquest joc per ser feliç, no infeliç..i que aquest joc t’ajuda al mateix temps a afrontar la vida amb felicitat…i a l’inversa…
No sé…

Quan decideixes acudir a mi busques la TEVA resposta…però jo només et puc donar LA RESPOSTA, però no escollir la teva decisió sobre quina opció prefereixes…això ho has de fer tu, n’ets l’ ÚNIC responsable, inclús d’allò que fas en contra del que hauria de ser…simplement…DECIDEIX, i allò que facis estarà bé perquè és el que VOLS…i les seves conseqüències serà BONES perquè sempre et demostraran una causa i un efecte , si són un èxit sabràs com hi has arribat, i si fracasses t’ensenyaràn el que no has de fer…
Ara em vindràs amb això de que el fracàs és bo…hahah!

El fracàs no és bo, ni dolent, és com l’aprofitis…et parlava de CONSEQÜÈNCIES…
Touché…



PRINGAT…ets un PADAWAN BOQUES, i ja se m’ha refredat el tè…escalfa-me’l siusplau…
Si SENSEI…Sorry bow..què deies del corrent d’aire abans?

Allà al matí hi ha ombra, i a la tarda sol…a pesar del calor és un lloc elevat i cap de vall…quan el sol recalenta un costat el contrast de temperatura crea un corrent d’aire que, com que és un lloc alt en una olla oberta, l’aresta rep aire contínuament…el pitjor moment és al canvi de llum perquè no veuràs les preses…al matí, a l’ombra tot i la fresca queda resta d’humitat de l’alba. Quan el sol ha canviat i encara no ha escalfat la pedra és el moment en que hi ha aire que l’asseca, pedra amb més bon tacte i oxigen pur que t’inflarà els sentits…si has escalfat quan toca i saps gaudir del moment la via és teva…
Gracies Sensei, ho tindré en compte…és increïble el que em falta per apendre…

NO creguis, jo em vaig passar dos dies emprenyat i sense entendre res fins que vaig percebre el que passava…només te’ls estalvio…els dies i el cabreig…
HAHAHAHA…! Gracies, aquí tens el tè…