divendres, d’abril 13, 2007

Pluges i melancolia d'un somriure

Realment aquests dies de pluja ( tant necessaria), em deixen fet pols...


Per sort amb en KOTAKO anirem una estona a fer resina...a veure si se'm passa la modorra d'una setmana mig lessionat.


El diumenge de Setmana Santa vam anar amb la colla a Romanyà, i allà vaig tornar a provar "PETITA ROSER" (7c+?)...aquella petita via de 10 mts, molt a bloc que vaig obrir l'any passat http://celiavern.blogspot.com/2006/07/petita-roser.html
i que sembla que està resistint alguns intents...

En Karli va provar els passos i sembla que s'aguantava de tot BASTANT BÉ, excepte del crux...


Allà, fent força, va petar un microquars del peu dret ( clau), i el pas no va sortir més...



Era el final de la via??





NO, El dilluns vaig pujar una estona i la vaig tornar a fer...quedava igual encara que el pas és més aleatori doncs on es posava el peu en un granet invisible, ara hi ha se fet adherència i apretar una mica ( bastant) més...


Aquest segon encadene, apart de deixar-me el braç esquerre petadíssim, em va fer recordar la Roser, i com, cada cop que sento una preciosa cançó de BEN HARPER, (WAITING FOR YOU) se'm fa un nus incrïble a l'estómac i em quedo flashejat una bona estona...



La lletra és facil d'entendre però us la tradueixo..és una barreja de amargor i esperança vana d'allò que saps que no tornarà mai més però que et negues a acceptar:




T'he estat esperant
Mai he trobar res més a fer

que esperar-te


He estat cridant el teu nom
Mai he trobar res més a dir
res a dir

Pots matar tot el temps si realment t'ho proposes
deixar les coses enrera si mai les afrontes

Encara sento el teu nom
res sona igual
que el teu nom

T'he tingut en l'esperança,
esperan-te ...
¿Que puc fer sinó?
Esperar-te...


Sembla increïble però he estat somniant tota la setmana amb els moviments, sentint el dolor al braç...i m'ha distret del records, i del verdader dolor...miracles del fanatisme....