Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimecres, de juny 27, 2007

SUMMER SESSIONS:II

LA calor ja no vé sinó que ESTA AQUÍ,

El segon capítol de " AFTERNOON SESSIONS" sense cap dubte seria la Font Soleia...però és un lloc mil vegades ressenyat i posar un simple vincle o comentar vies seria absurd i repetitiu.
Donat que una de les bones opcions és MONTSERRAT (zona Nord) allà hi tenim un seguit de microzones ( o algunes zones ja amb un volum de vies interessants) on posar-nos A CALDO en poca estona.

El Diamant, Guilleumes, Guilleumetes, Calavera, La Canal dels Avellaners, etc....vies disperses amb aproximacions INMEDIATES on en aquests dies de tantes hores de llum, es poden apurar les tardes fins més ellà del vespre.

Els Manresans i equipadors habituals de la Nord han configurat zones on aparcar i escalar, vies dures facils de muntar per altres accessos, bon equipament i passos durs i continuïtat de cara a posar-se fort entre setmana.

EL SECRETIVO MARCELINO és , dins d'aquesta línia, una de les primeres zones d'aquest estil, ja lluny de les agulles i roques típiques del Camping i St Benet, i fruit de la visió futurista de gent com en MArcel Millet i companys, que van saber descobrir racons SECRETS,q ue amb el temps s'han popularitzat fins que ja no són cap novetat.

Després de l'incendi de 1986 la paret del Secretivo va deixar d'estar amagada darerre arbres, i la gent va anar coneixent el sector...es van apurar gairebé al límit les possibilitats, fins que darerrament s'han reequipat les vies, allargant alguns metres les més interessants, apurant la paret. El resultat és un tranquil sector ( a pesar de estar prop de la carertera), amb una sèrie de vies característiques de la zona ( passos durs sobre forats, paret llisa amb poc relleu, desplom regular i resistencia per sobre de continuïtat).

La via d'escalfament ( un 6c que amaga un 7a o més si continuem fins la segona cadena), dóna pas a les cadenes de la majoria de vies de la banda dreta i alhora permet assolir el TOP de la via PAULA ( 8a+).

En la part esquerra la oferta és prou interessant però de escalada obligada, amb un grau mínim de 7a...hi ha una via aïllada a l'extrem esquerre, amb un nivell de 7b/b+...

Es tracta de una zona, doncs, de dificultat alta amb poques possibilitats de fer res per sota del 7º...per contra dir-vos que podeu "enganyar" a un assegurador i combinar aquesta paret amb "LA FUNDICIÓ" igualment propera a la carretera i amb vies de Vº i 6º a 7a+..i on podeu escalfar a gust...

Incloc el CROQUIS del Secretivo, especialment decribint les possibles COMBINACIONS FANÀTIQUES i el GRAU QUE US PROPOSO...a veure qui s'anima!!!!



D'esquerra a dreta:

OMERTÂ: Interessant sense matar..un 7b+ poc carismàtic...

120 TRONKAES: 6C+/7A, Ppas a bloc i resta facil, no serveix per escalfar.

Tete de Menguele: Antic 7a allargat (7a+). Preimer seguro alt i encara que no és difícil...cal donar una mica la talla per xapar-lo...

Menguele decapitele: del mateix pal 7b, interessant

La Tele del Meguele: Idem, igual de interessant que les anteriors...7b

Var. de la Paula: estalvia el pas a bloc de la Paula però no la coilleja de pila superior. Després de la fissura unes regletes decideixen què passarà...la clatellada seguiex, però, al darrer xape de la Paula...8a bo i interessant.

Paula: Un mite...dues regletes vericals, passos i un repòs donen pas a la part superior, molt resistent i coreogràfica. Bona via Manresana de les que fan època.8a+, abstenir.se de usar el diedre ni per peus ni per mans, no compta com a rotpunkt...Via molt bona.

La Marrana: Interessant diedre cotat de 6c que amaga angoixes i un bon 7a+ si anem a la segona cadena

Policieros Secretivos: Via excel.lent, pila a baix, passos de Calcari i repòs amb finals opcionals...el més dur és sortir cap a la MARRANA, sent un consolidat 7b. Potser la millor del secctor i una de les bones de Montserrat

Viuda Negra: Curiosa via que entra amb calçador entre les seves veïnes...pas a bloc que es pot fer limitat de preses o no..com a via és bona però si s'agafen les possibilitats EFICIENTS no és 7c+...suposoq ue la coten així seguint recte i potser no tocant alguna cosa..però no deixa de ser "suau" comparada amb altres 7c+ collats de la zona Nord...

Judas Iscariote: Famosa la foto del Tarragó a l'Extrem...John Redhead la va "repassar " a vista en el seu peregrinatge messiànic...a mi em va passar quelcom semblant una tarda, baixanbt del Cavall...la vam deixar com a un sòlid 7a+...es tracta de passo més o menys assumibles amb una sortida més tècnica que dura...comparada amb la POLICIEROS implica menys esforç i més dits...té un reòs gairebé sense mans i no desploma tant..proveu-les i jutgeu...

???: 7a+ guarrillo i amb un segon o tercer xapatge estressant...no és molt recomanable...

Hi ha moltes pòssibilitats de combinació entre vies, entrant per unes i sortint per altres...Deixeu-vos portar per la imaginació....

MËS INFO de la CARA NORD a la bona guia del LUICHY "Montserrat Vertiente Norte" http://www.onaclimb.com/

Si voleu fotos, el blog del LUICHY compta amb unes vistes IMPRESSIONANTS de les vies que descric...http://lanochedelloro.blogspot.com/2007/02/secretivo-marcelino.html


A TIBARRRRRRRRR!!!!!!


dilluns, de juny 25, 2007

VIDA: MEANDRES DEL DESTÍ


El laberint de la vida, el destí és un ventall de possibilitats encara que totes duen a un unic punt final....

Destino: dícese de la sucesión inevitable de acontecimientos provocados e incognoscibles que ocurren en diferente lugar y tiempo pero que una vez unidos forman una sola consecuencia en un futuro no muy lejano a cuando ocurrieron los otros.
Existen opiniones divididas respecto a la libertad que pueda tener un individuo por medio de sus decisiones de construir su destino, ya que también se teoriza la posibilidad de una predestinación absoluta hasta en las decisiones que cada individuo ejerce, siguiendo por este medio consciente o inconscientemente el proceso de predestinación.
La teoría de la causalidad dice lo siguiente: "Toda acción conlleva una reacción, dos acciones iguales tendrán la misma reacción", a menos que se combinen varias causas entre sí haciendo impredecible a nuestros ojos el resultado.
Nada existe por al igual que nada se crea de la nada. Todo tiene una causa, y si tiene una causa estaba predestinado a existir desde el momento en que la causa surgió. Es por ello que la casualidad, es también llamada, causalidad.
Debido a que la inmensa cantidad de causas es impensablemente inmensa, nos es imposible conocerlas todas y enlazarlas entre sí.

Vesprada des del refugi de Grands Mulets...mentre pujavem un helicòpter rescatava el cadàver d'una noia que aproximava al refu i s'havia precipitat en una esquerda...

La vida és un laberint on cada opció obre una possible combinació infinita dels MEANDRES DEL DESTÍ...
Tot fluiex, s'estanca i es precipita, sempre endavant, com un riu que desemboca sempre al llac del FINAL, a través de cada afluent i les seves ramificacions...sovint la gestió que fem del risc i dels successos i possibilitats evita que aquest esdevingui un perill o un fet...la nostra capacitat tècnica, l'experiència, o fins i tot el 6è sentit ens diuen com hem de sortir de moltes situacions..però el DESTÍ és quelcom insondable donat que moltes vegades aquestes APARENTS SOLUCIONS, acaben esdevenint una rampa a nous esdevenirs que mai podrem controlar...
No heu parat mai a pensar en QUÈ HAGUÉS PASSAT, si algun fet de la vostra vida hagués estat definitiu? O no són tots definitus en sí mateixos? Hi ha portes que ens condueixen a nous rius, i portes que tanquen tot un univers paral.lel de possibilitats, de destins que mai seràn..alguns dolents, alguns de bons, alguns letals altres vitals...
Esquerdes al peu de la Nord del Margalida. Fa poc i després de 40 anys hi van trobar les restes de un escalador precipitat en la rimaya mentre intentava repetir la Haus...

On seria si la pedrada de Vilanova m'hagués deixat invàlid? Perquè em va tocar aquella pedra enlloc de passar-me fregant el cap? Perquè em va partir el crani i no em va matar?

On seria si aquella llastra a Castelldefels m'hagués tallat el dit, o la noia amb qui anava no hagués trobat el bucle de la corda tallada que s'escorria pel vuit i no m'hagués parat???

On seria si no haguessim decidit retirar-nos enmig de la ventada al Torre?Hauriem mort esborrats per l'huracà, junt amb el bolet de gel? I si no ens haguessim espantat a l'Eiger i haguéssim tirat amunt sense saber que una tempesat va cobrir la paret tres dies seguits?

On seria si la corda que em despenjava de la "Ascensor" al Tabletom , hagués passat pel mosqueto i s'hagués partit, enlloc de partir-se al refu? Com és que a la darerra sèrie vaig encadenar al límit enlloc de penjar-me? Perquè vaig veure la corda partida enlloc de passar de tot, com sempre?

"EL PODER DE LA MENTE", una escalada que em va costar mesos i una obsessió, sis metres de passos a menys de tres metres del terra...el bloc...mai tant poc costa tant...

Bloquejant en la sortida de un 7a+ de la Pierre d'Ortaz, el mateix dia que baixavem surfejant derrotats del Montblanc ( des de sota el Vallot)...després de 24hores NON stop i una megahamburguesa i birra al Coco-loco...PURA VIDA

On seria si en el darrer moment el col.lega no m'hagués demanat tant insistentment que assegurés que era impossible fallar el pas del bolo en el Solo a la Bastardo? Perquè vaig accedir a un ultim tiento amb corda? No recordo la decisió, però no va ser trascendental sinó descuidada..."ok em marco millor el peu...", va ser un "perquè no?"..I perquè vaig patinar aleshores enlloc de quan anava sense corda?
Perquè en aquell curset en que els cursetistes es van desencordar a la Mar de Núvols i vaig fer els dos llargs de dalt deslligat sense saber-ho, no em vaig penjar enlloc?




Ceci bloquejant a St Joan de Vilatorrada...després d'una inmensa farra i amb una ressaca inmensa...
Aproximació al DIEDRE NARAYAN de la Nord del Margalida, per retirar el material en un pseudo intent d'alliberar-la...En la baixada em vaig precipitar per les rampes mullades...250 metres relliscant a velocitat letal, fins que em vaig deturar gairebé il.lès...
On seria si no haguessim desmuntat rapid la reunió a la Homedes, en hivern, i la cornisa que va borrar les nostres petjades s'hagués desprès uns minuts abans? I si enlloc de decidir baixar quan li va caure un dels piolos al David, i ja sortiem a la Pany, haguessim decidit seguir amunt amb un sol piolo, en el tercer intent a la Columna Picazo a l'hivern? L'any següent la paret era neta i vam sortir amb gats per on l'hivern abans tot era verglass...






Descans en l'ascens al Montblanc amb les taules...el descens surfejant entre esquerdes y seracs va ser molt intens tot i tornar sense el cim...


On seria si no hagués conegut a la Lila i hagués seguit a Barcelona? No hauriem tingut l'accident de cotxe del qual vam escapar pels pèls...però on seria? I si al cap de tres dies del primer accident el cotxe que em va passar pel damunt sense tocar-me a la C-58, m'hagués tocat de plè...?

I si hagués refusat la entrevista a la meva actual feina, perquè em feia mandra canviar? On hauria acabat treballant o vivint?










Matias a l'inici del flanqueig de la rimaya de la sud de la Maladeta...
El Queipo...organitzador de la Rave TIMANFAYA...
Cares de Derrota en el refu de Grands Mulets
Plou i no escalarem, però sempre queda un pà amb tomaquet, bon vi i "jabugo"...

On seria si en el moment decisiu, mentre lliscava a tota òstia per les llastres sota el Margalida i amb un petate de 30 kgs a l'esquena, no hagés trobat un bloc casual que em va desviar d'estamparme contra una pedra inmensa que ja em saborejava? Perquè estava aquell bloc allà i no 2 mts més enllà? Perquè era allí? Perquè el Kike va anar a escalar a la Cantera aquella tarda, i vam quedar-nos a Benas tot l'estiu quan el vam coneixer?

Fent els KALAVERAS en un estiu magic a Cavallers, Roca i Alcohol a la FARRADURA, amics que van i venen, vida en una furgo i un matalàs...

On seria si no hagués llaçat un clau "perquè sí" a la darerra reunió que va petar-nos sortint de la Picazo al Pollegó inferior?

Existiria l'Arnau si enlloc de "celebrar" la "Lilita" amb la Ceci, aquella tarda el gat m'hagués patinat, i no hagués resolt els passos de la via, i m'hagués enfadat amb mi mateix, i haguessim tornat derrotats al refu enlloc de passar la tarda estimant-nos al llac? I si no hagués treballat on la vaig conèixer...? I la resta de noies que he conegut? On son? Què haurien estat?

On són tantes persones com he conegut? Què els ha passat? Cap a on han anat estat els seus destins? I si l'Eva no hagués escalat? I si no li hagués fet el curs o hagués estat un mal monitor i l'hagués espantat? Ara seria viva?

Quan paro una estona a pensar, enmig del brogit de la vida, me n'adono que la VIDA de vegades és nedar contra corrent, de vegades desviar-se del corrent principal, de vegades seguir-lo, de vegades deixar-s'hi anar...i que la majoria de coses "ens passen " en el fons...des de la familia, als amics, a les novies, i les conegudes i coneguts..tot són troballes enmig d'aquests menadres del destí...

Amistat i alegria, la TERRITORIO COMANCHE ha sortit tota en lliure...


I sovint l'únic que escullo, l'únic que pot decidir definitivament el meu DESTÍ, tant a favor com en contra...és l'escalada...O ni així perquè en el fons, de la mateixa manera que molts no escapen del seu Karma, o a través del seu Karma, altres segueixen el fluir del temps fins que aquest es detura en un camí sense sortida, com si haguéssin arribat en un punt sense sortida del laberint on tots correm...
Es molt curiós...el sentiment de còsmica i infinitesimal soledat contraposat a la plenitud durant una absurda superació de petits reptes de roca. La felicitat de enfilar-se per pedres i cims i alhora la sensació de buidor quan retorno al tràfic diari de la vida, dels conflictes entre semblants, de la Babylon que avui en dia enlloc de resoldre's és més Babel encara.

La Lilita i l'Arnau, un enllaç entre somnis de roca i pura realitat, la meva petita bombolla d'amor...







I Enmig d'aquest riu, de vegades torrencial, de vegades calmat , de vegades net , de vegades brut..una bombolla de pau i de guerra, una illa de calma i de passió: La Lila i el nostre petit, dins d'una mena de camp que de vegades NO ens aïlla de tot, ni del dolent i potser de coses millors, però que en el fons és el nostre petit univers de soledat i alhora comunió amb el cosmos i amb el destí...mentre naveguem pel riu de la vida, pels meandres del destí...

diumenge, de juny 24, 2007

PSICOBLOC PROPER ( "Me lo dijo PERE, que estuuuuuvo en Tossa...*")

*Per als menys carrosses...cap als anys 70, es va popularitzar una canço de l'estiu, amb la enganxosa lletra " Me lo dijo Perez, que estuvo en Mallorca" una birra si veniu a escalar
a Tossa pel qui encerti el grup que la cantava ...

Seguint les indicacions del PGB en el seu POST sobre aquest indret (http://parabolt.blogspot.com/2007/06/aigua.html ) , i amb l'esperança que fos una solució
per a el proper estiu ( que per motius "familiars" segur que no serà com els anteriors..),
vam anar amb la LILA a coneixer aquesta COVA que en les fotos del PGB apareixia
com el FUTUR del PSICOBLOC a la Costa Brava.


El balanç va ser de un "6" esperançat, i que currant-s'ho pot esdevenir un "8",

amb possibilitats reduïdes però intreressants.

El granet de la Costa Brava és SAULÓ, com sorra de platja compactada que,

erosionada pel vent i la sal, a la costa pot adoptar diverses formes i textures.
Aprop de l'aigua (q ue el renta), mostra més polidesa, menys presa i algun tram molt dur....
com més ens apropem a la linia de arbres o "cims", arrampa i es torna més tou i arenós...
Les COVES que van trobar els locals, són, sense cap dubte, un dels llocs més interessants i de millor roca que he vist pels voltants.
Desplom i sostre TOTAL, envoltat de aigües profundes, bon canto ( que amb algun
sanejament pot ser molt segur), i accés bastant rapid...IDEAL per a un matí fanàtic...ah! i l'ALÇADA!!!! Sense ser exagerada permet posar-se les piles i segregar una mica
d'adrenalina, evidentment no estem parlant del PATI que apareix als videos...
però les sortides de les vies ja compten amb uns bons 12-15 mts, i en general dels
10 no baixen...

El primer que vam fer va ser IDENTIFICAR l'ACCÉS: L'opció de APROXIMACIÓ

més vàlida, sense cap dubte possible, és per TOSSA, no per ST FELIU.
Venint de LLoret, o de LLAGOSTERA la carretera en 15 minuts ens mena a la badia
de Tossa, i d'allí, cal pendre la carretera que duu a St Feliu.
Així evitarem desenes de corbes que ens farien arribar a la escalada amb l'estómac al revés...
Des de Tossa cal passar unes primeres CORBES, i si estem atents quan ens aproximem

veurem les coves a baix, des d'un revolt de paella previ al mirador.
Com a tret IDENTIFICATIU, el mirador on hem d'aparcar compta amb un espai a l'esquerra,

per aparcar, i està totalment ASFALTAT. Després del Mirador ja vé CALA SALIONÇ,
molt característica per comptar a la seva banda esquerra ( orogràfica), amb uin estranys apartaments en forma de cubicles.

QUAN DEIXEM EL COTXE reculem uns metres i saltem la valla de protecció,

per baixar per un sender tènue , uns 25 mts, fiins el CAMI de RONDA. Seguim pel camí
10 mts i seguim baixant cap a l'aigua, per sota un arbre, fins la punta de un esperó que
divideix l'accés a les dues COVES.
Mirant al MAR, la COVA DE L' ESQUERRAés la de les fotos, i la que té possibilitats

per a escalades de nivell més assequible ( 6º o 7º).
La COVA DE LA DRETA és molt més espectacular, i hi surten travesses de sostre
que de seguida es disparen...fins i tot es podrine equipar vies des de l'aigua,
gracies a la qualitat de la roca..obrir.hi PSICOBLOCS implicarà moltes capbussades.
Per contra l'inici de les vies mostra un parell de moviments de risc que no es veuen facils...
ja hi trobarem solucions...












ACCÉS A LES VIES: Per contra del que diu en PGB, si seguim l'esperó del costat
de la cova,
fins a la seva alçada, i flanquejem, tot i que és arriscat no supera el IIIº,
pel qual és millor que anar nedant. VAM DECIDIR de posar uns SCELLEMENTS a l'accés,
a banda i banda de la cova, QUE CADASCÚ es porti una corda vella amb nusos i si es vol passar la tarda escalant la instal.lació pot servir per sortir de l'aigua o accedir a les vies.




També ens dedicarem a netejar preses i treure sorreta que hi ha en algun tram, de cara a deixar el sector ben muntat, respectant l'entorn i facilitant accés i escalades.

VAm fer la travessa de les fotos del PGB, primer fins la repisa, després fins al cim per la BAVARESA i finalment DIRECTE pel bombo amunt...l'alçada ja hi és considerable i si no et pàres a reposar a la repisa, i començant des de sota, al fons de la cova, els braços ja es posen contents...


A la dreta de la COVA, hi ha una placa molt desplomada, vaig fer un parell de intents que van acabar a l'aigua, i hom vam deixar, animats per tornar i amb ganes de obrir itineraris més durs.
QUE DUR QUE ËS EL PSICOBLOC...buf, imagineu obrir un bloc i que cada vegada quye falles el lance te'n vas a l'aigua...no es tracta tant de l'ADRENALINA, com de la MANDRA que fa mullar gats i magnesi...és una qüestió de PACIENCIA, ja que el primer que se t'acudeix és rapel.lar, mirar els cantos, crear la via i després fer-la en solo...però no...es tracta de anar mirant, buscant cantos, remullada va i remullada vé..i al final sortir per dalt...és INTERESSANT.

No és Mallorca, però s'hi arriba en cotxe i sense el Ferry...




dijous, de juny 21, 2007

SANCHEZ MARTINEZ a DIABLES, el secret...

Ahir vaig TORNAR a fer via llarga....bé, a Diables i amb bolts ( no tants com per considerar-la una via esportiva en tota regla, sinó una clàssica renovada).

Des de l'Abril de fa un any, quan se'm va arrencar una reunió a la 5a tirada de la Picazo al Pedra ( vam quedar penjats de un clau de via el LLanos, la motxilla i jo), havia considerat que el Karma m'indicava que m'havia de concentrar més en el grau i menys en l'alçada, i junt amb l'embaràs i arribada de l'Arnau, he estat sortint sempre a fer esportiva...
Però els mites de Montserrat criden encara més fort que la por, així que ahir vam anar a fer una ullada a la SANCHEZ MARTINEZ, a veure QUIN era el secret de aquella via que tothom comenta que és un XIQUIPARK després de que l'hagin reequipat.






EL REEQUIPAMENT: El resultat és que TAMPOC N'HI HA PER TANT, la via segueix sent una bona via...si vas en ARTIFO evidentment no és el mateix tirar de una burí petat que de un bolt del 10, però simplement era una via de Ae, sense més pretensions, i el lliure clàssic segueix sent igual...i si vas en lliure, donat que no s'han substituït totes les peces als llargs de 6c+, tampoc es pot dir que vagis xapant com a Calders, encara que està molt bé per apurar...si no te la planteges en lliure, la via es fa en Vº/V+ i A1e sense cap problema.





CALEN TRASTOS? Que si no calen, que si sí que en calen...buf...la realitat es que vam carregar els friends i els tascons, i els vam posar sobretot abans de arribar a sobre el "puro" i a l'inici del llarg de 7a.
Ll1: Placa equipada de 6a.
LL2 i LL3: Empalmables, Xemeneia de IV/IV+, calen TASCONS i no agobiar-se amb l'estretor..si vas amb compte es passa bé i sense cap problema...és més "espeleo" que escalada...
LL4 i LL5: Fins al cim del Puro. UN cop fora la xemeneia arribes a un replà i hi ha una preciosa fissura amb molt de canto i uns tacs vells...un Friend del 1,5 ajuda a sentir-se més segur tot i que el canto és sublim.
LL6: Hi ha algun bolt a la fissura abans de la placa, però per arribar al 7a un curt pas fissura i després de xemeneia és recomanable protegir-lo amb un o dos friends mitjos.
LL7: Completament equipat. Abans del "crux" hi ha una fissura de dits, per xapar la "v" forcxes un pas de 6a o si vols passar en Ao calkdria un tascó o frined mig-petit, la resta està cosit amb bolts i algun clau
LL8:Absolutament cosit, amb bolts claus, burins i algun invent. Si vols passar en Ae totalment cal una plaqueta encara que es tracta de un pas de V/Ao.
LL9: Equipat amb bolts totalment, i un pont de roca a l'inici ( un friend seria més segur). Si duus estreps evites algun V+ obligat
LL10: Equipat completament amb bolts.
LL1. Fins al cim....amb una bagueta en savina es protegeix tènuement el tram de III+..i a córrer.






¿I el LLIURE?? Buffff!. No es tracta de una via equipada per ser escalada en lliure. No em refereixo a la protecció, sinó que estem parlant de una via eminentment artificial que s'allibera.


Esquema rapid dels moviments claus del llarg de 7a, possible de escalar en rotpunkt a pesar que la linia de bolts va per la esquerra. Roca blanca que impedeix visualitzar bé els passos...

A Montserrat algunes vies alliberades són millor en lliure que en artificial , per la bellesa dels passos, per la roca ( exemples els tenim en la BABY de la Bessona, en la Anna Beth de la Talaia, en la GAM del Bisbe, o la CADE a la mateixa paret...semblen vies fetes per pujar en lliure)..però NO ÉS EL CAS DE LA SANCHEZ.




Content, el toprope no és ROTPUNKT, però la tirada es pot encadenar en lliure i amb la protecció existent. Foto Javi Duro


CURIOSAMENT, i en contra de tota la informació que m'havien comentat, el llarg més factible és el de 7a. Diverses persones m'havien comentat que era IMPOSSIBLE...i la veritat es que el vaig tocar en Toprope, i després de un intent falit em va sortir net...i era interessant! IGUALMENT la linia de bolts, tot i que queden a la esquerra de la línia en lliure, permeten assegurar-se correctament ( potser cal alguna cinta llarga). PENJO el "SECRET" dels passos en lliure.
TAMBË CURIOSAMENT els llargs de 6c i 6c+, em van semblar MËS TXUNGOS que el propi 7a.
Inici del primer larg de 6c+, a dalt a la esquerra es veu el "crux" del llarg, el bloc fissurat que has de passar per sota...
Foto Javi Duro

El primer té un pas al mig en que els peus no m'arribaven a les preses en un moviment ( clau amb baga) en que has de passar per sota un bloc mentre t'agafes a regletes damunt del mateix. Excepte AQUEST moviment ( 1 mt), la resta es resol. No vaig encadenar. EL SEGON 6c+ és una travessa ULTRADELICADA per sota d'un sostre, en horitzontal i a base de preses ÍNFIMES de dits i romes i cutres de peu...l'ambient i la línia és excepcional, l'escalada bastant estressant ( pots patinar). Vaig fer un repòs, potser mirant-ho ho podria encadenar...no em va agradar massa.
Els dos llargs de sobre els vaig empalmar..no sé sie ra que em faig gran però aquets 6a's de paret , inclús amb bolts, em semblen a anys llum dels 6a's de les vies esportives de Montserrat ( Can Jorba, Vermell i inclús alguns a St Benet)...tantmateix són bonics. A la segona xapa del darrer llarg de la paret ( 5+ o 6a), has de "apretar" bastant per superar un ressalt..la resta ok.
Gaudint de la bona roca i equipament dels llargs superiors...

Fotos: Javi Duro
Tot i que reconec que no era el meu millor moment de coco i potser em va semblar més del que era, no es tracta de una via interessant per "treballar" de cara a alliberar-la, a no ser que et surti a vista. Tantmateix el llarg de 7a és "curiós" i el de 6c+ sota el sostre un tripi a nivell de ambient i traçat ... llastima de roca una mica escopidora...

CONCLUSIÓ: Bona via, per a tots els públics ( classica, o en versió més free, encara que exigent).
ALUCINO amb la història de l'Oriol Batallé, posar-se a apurar aquesat via ( quan encara no estava alliberada), en SOLO, és un suicidi en tota regla, donat que es tracta de una escalada complexa tècnica i una mica aleatòria.

En Javi Duro, content per haver fet els deures que s'havia posat. Foto TR

dijous, de juny 14, 2007

GERMINAL i els RAIMS de l'IRA

En els dos darrers POSTS de la RAKEL, es parlava sobre si l'escalada havia perdut el romanticisme, arràn de les declaracions dela Josune que, havent trobat un nou camí en l'alpinisme, observa el panorama de l'escalada i el jutja ja com a mancat dels valors que ABANS existien.

Volia posar un comentari al post, però com que ja era un post passat entenia que poques persones el podrien llegir, de manera que m'animo a fer un post singular, recollint les opinions que he ullat i mirant d'aclarir ( me), les idees respecte a aquest fet...La vida dóna moltes voltes, i a mi m'ha passat a l'inversa que la Josune !!! I en canvi segueixo sentint que el cor se m'eixampla quan es pon el sol, i retirem la corda del desplom, i anem a fer un cafè o un pa`amb tomàquet mentre el fred s'escampa per les valls...

ADVERTÊNCIES:

a) Com és usual aquest post és una "fumada". Però al contrari que a l'insti, aqui qui entra i llegeix és perquè li interessa.

b) S'accepten comentaris de tot tipus sempre que siguin respectuosos amb els participants.

c) Como te digo una cosa te digo la otra...

d)Agarrate que viene la e)...

e) Bon profit


¿Què és el romanticisme? de fet la propia Rakel ja en penja una definició treta de enciclopèdia...no cal liar-se, segurament tenim un concepte més ampli, i més personal de aquesta paraula,q ue de fet fa referencia únicament a un moviment artistic-ideològic de fa dos segles...".
Hi ha opinions "pragmàtiques" ( i sempre encertades Oskar) d'en K., mostrant que en realitat hi ha un "sindrome mitificador" en que el romanticisme és tot allò que anyorem, que ens provoca un sentiment de pèrdua entre el passat ( llunà i recordat com a millor) i el present ( dur i cru...com sempre).

Hi ha opinions que miren de trobar una explicació més individual, més personal, als sentiments, i indagar si el romanticisme ha de ser un fet personal o col.lectiu.
En Ferran s'endinsa en aquesta direcció, de manera que anomena "actitud" a aquest sentiment, però alhora declara la pèrdua d'actitud de les actuals generacions.

En realitat tots plegats crec que teniu raó, es tracta potser que estem mirant un MOMENT de l'evolució del nostre esport, enfocant poser a un nivell molt MICROSCÒPIC un corrent que divaga ja fa 200 anys i del qual formem part.

Seria potser qüestió d'allunyar-nos de manera que es pogués veure la evolució de l'escalada, i com s'encaixa un sentiment PERSONAL i INDIVIDUAL dins d'un corrent col.lectiu..i com definir aquest sentiment que es transmet a través d'una ètica...

Després de donar-li algunes voltes he arribat a algunes conclussions que m'agradaria contrastar amb tots plegats.


ESCALADA i HISTORIA:

*L'escalada és una activitat amb un component SOCIAL. Els escaladors formen un col.lectiu, dins d'un col.lectiu més ampli del qual no es poden deslligar: La societat.
Si bé de vegades la filosofia i ètiques de la escalada poden semblar absurdes als nostres contemnporanis, en certa manera es "conviu" en un determinat moment HISTORIC, SOCIAL, IDEOLÒGIC i sobretot TECNOLÒGIC.

De la mateixa manera que la INFRASTRUCTURA crea una ESTRUCTURA socio econòmica que es vesteix amb una SUPERESTRUCTURA ideològica, de valors etc... en la escalada, les idees i la tecnologia fan que aquesta en certa manera no es deslligui del moment social en que es desarrolla.

El ROMANTICISME ESCALADOR era un moviment artistic que predominava en una època de conquestes, de descobertes, de colonialisme, en que els aristòcrates anglesos descobrien els alps més enllà de la seva illa. I això els va dur a enfrontar-se amb les muntanyes de manera molt diferent a què ho feien els pràctics i temerosos pastors de les valls alpines.

De la mateixa manera els nanos del Reich, amb l'ajut dels mosquetons, els crampons ( que els alemanys sempre han estat molt avançats tecnològicament), i sense feina i matxacats en el seu orgull per la derrota de la Iº Guerra Mundial) es llançaven en bici cap a les cares nord en que anaven a vida o mort en pos de un un rescabalament personal i nacional...formaven part de un context històric..com tots nosaltres.

Cap hippie del 70 als USA es llançaria pel seu país a conquerir cap cim..en canvi mig penjats de LSD s'enfialven pels A5 i alliberaven tot allò que els havien deixat els "carques" dels rocciatores de les generacions anteriors. Això va arribar a Europa més tard, i ja no eren els hippies sinó els punks que alliberaven velles vies ( mireu els noms dels 80..són per partir-se), amb nous materials. L'estat del benestar feia que molts escaladors poguessin anar a trepar i entrenar molt, currant poc..els que no es van morir amb la xutona enganxada al braç van acabar fent 8ès...

Actualment un nano, en tres anys, deixa absolutament OBSOLET a nivell tecnològic, a qualsevol generació anterior. El Capitalisme necessita de creació de noves necessitats per fragmentar i tornar a redefinir mercats, i això implica incrementar productivitat, baixar costos, etc, de cara a arribar a més mercat en poc temps. L'accés de la dona a la feina i l'igualtat de drets ( socials i econòmics), implica una redefinició de la familia...la economia ( estructura) sempre va per davant de la superestructura, i mentre no ens adaptem a la nova situació, als nous marcs econòmics, ELS ANTICS VALORS CAUEN ( no em refereixo als de l'escalada), i se'n creen de nous, no basats en certa racionalitat microeconòmica sinó fruit de moviments socials de resposta a la actual situació. Lamentablement les distorsions de "moments" que hi ha entre les diferents maners de organitzar societats, nacions, etnies i models socioeconòmics que han deixat d'estar aïllats degut a la globalització, fa que hi hagi un caos derivat del CONTACTE entre les diverses visions i maneres de organitzar-se i viure...Els models de societat més antics s'oposen als models naixents, s'intyenten adaptar creant opcions poc madures basades en la individualitat feta col.lectiu, contra sistemes que enlloc de madurar ie evolucionar es tanquen en banda amb la intenció de preservar allò que està obsolet. El resultat són conflictes, intents de conquesta i respostes encara més dures i letals a aquelñls que intente imposar la seva "normalitat"...¿no us sona?

EN L'ESCALADA PASSA EL MATEIX...en el darrer número de DESNIVEL part de l'editorial passa a denunciar una situació que es repeteix cada cop més. No es que es vulneri un ètica fins ara acceptada..es que hi ha una NOVA ÈTICA de NO ETICA, de individualisme col.lectiu que permet a aquell qui té medis fer allò que li roti..és el neoliberalisme que també té els seus efecte en l'escalada!!!

La ESPECIALITZACIÓ ( a tots nivells i també a l'escalada), demandada per l'increment absurd de productivitat que significa el moment en que ens trobem, implica una intensivitat TAL en les activitats, que es fa al preu de perdre CONEIXEMENT en la resta de camps, ambits i entorns. Avui en dia un nano sap descarregar-se qualsevol arxiu de qualsevol racó de de la xarxa, instal.lar-lo, i executar-lo saltant-se qualsevoil codi requerit i a cost zero...en canvi no sap el nom de la comarca del costat...a la pel.lícula LEONES CONTRA CORDEROS (joder què densa i que bona) podem veure cap on duu el camí que portem...

A l'escalada podem observar exactament elmateix . Com és possible que jò ( ie ls de la meva època) sapiga qui era PREUSS o CASSIN..i que avui en dia la majoria de nanos que comencen ja ni tan sols sapiguen qui van ser EDLINGUER, GULLICH , BEN MOON, KAUK, etc..? Abans es venien llibres de història, i ara manuals de COM INCREMENTAR EL NIVELL...és increïble...A partir d'aquí, com a la societat, és molt fàcil l'aparició de apòstoils POPULISTES que ens intenten vendre un model UNIC i adaptat al màxim nombre de consumidors desinformats..i al mateix temps, deixebles radicals de postures igualment absurdes que defensen models caducats ja fa temps...TOTES aquestes postures respaldades SEMPRE amb un mínim de racionalitat, gens de lògica i menys coneixements encara...

I el pitjor..igual que en la societat la DEMOCRACIA es veu substituida per la influència dels medis, una influència que permet esbiaxar la informació, manipular-la a gust dels qui la elaboren.

La societat actual és conformista, egoista i voluble. Volem electrodomèstics però que les linies d'alta tensió passin per casa del veí. Volem dur cotxe a tot arreu ( tres autos-15 places- per a tres escaladors que ens trobem per escalar a la tarda dues hores a Montserrat i tornar a casa), però ens diem ecologistes i estem en contra de peatges, taxes de contaminació..etc. Volem reciclar però no volem les plantes de reciclatge aprop de casa. Al meu poble hi ha una paperera cada 20 mts i un rceiclador de caques de gos cada 100, et venen a recollir els trastos a domicili quan vulgis, tenim una deixalleria on deixar els trastos bonifica el rebut de l'aigua, i en canvi hi ha escombraries, mobles i caques arreu...LES OPOSICIONS argumenten que trauràn la taxa doble d'ecombraries, i EL PARTIT AL PODER fa calculs per mirar si por rebaixar-la o invertior més per donar MILLORS PRESTACIONS al poble

CAP POLITIC es planteja reeducar la població per fer-la més neta i fotre puros de veritat al qui faci el guarro...això no ven...

ÊTIQUES I CONFLICTES.

Cada moment ha estat decorat amb una ètica concreta. Al 1920 al final de la època romàntica, i enmig del bullidor filñosòfic centreuropeu PREUSS retenia la evolució predicant el solo i l'enfrontament pur amb la paret. Als 30 els escaladors punters s'enfrontaven a les parets amb millors medis i això va permetre pujar les Nords amb els els "heil berg" gairebé suicidan-se per conquerir-les. Al 50 i 60 el plà Marshall i el consumisme , junt amb l'home a la lluna feien que a base de burilades s'arribés a tot arreu...i als 70 va arribar el free contestatari a la societat burgesa, junt amb l'esportiva als 80...i ara la superesportiva i el neoliberalisme amb la parabolització de qualsevol ruta ( els equipadors ja han de presentar un pòlissa de RC abans de posar un bolt...).

I sempre els de abans deien que es perdia l'ètica i els valors, i que l'escalada perdia romanticisme ( llegiu PREUSS, REBISCH, LIVANOS, MESSNER o BACHAR...).

Per cada col.lectiu l'ÈTICA són un conjunt de normes establertses, de valors que ajuden a mantenir un equilibri en un sistema determinat, més enllà de les lleis o normes escrites, a les quals inspiren. L'error de moltes d'aquestes "ètiques" però ( i una religió és un compendi ètic), és que s'obliden dels "fons" en favor de la forma,i sovint adapten aquest "fons" a les necessitats o limitacions dels qui les prediquen.

Els escaladors ACROBATICS dels 30-50 usaven els claus que en Preuss DEMONITZAVA, i alhora acusaven de antiètics els dels 60 que burilaven les directissimes. Els classics dels 60-70 acusaven de inmorals i poc respectuosos als dels 70-80 que alliberaven les seves vies, n'eliminaven els claus i posaven espits. Ara els dels 80 es queixen de que els del 90-2000 ho parabolten tot.

En qualsevol cas, cadascuna de les ètiques es feia A MIDA de les limitacios tècniques del moment. Als 20 no es feia un ús massa eficaç dels claus ( de fet no hi havia ni moscates), pel qual es limitava l'ús de la corda i la dificultat "autoritzada" era el Vº. Als 30-40 passava el mateix amb els burils i el VIº. Però si calia es burilava a partir del VIº.
Als 70 passava el mateix amb el VIIº, i ara a tot arreu.

En u blog hi ha una extensió de les reflexions de un escalador històric español.

Segons es defineix, l’ESCALADA VERDADERA és aquella que implica un COMPROMÍS de l’escalador amb la via que obre o repeteix. S’enten com a compromís la idea de ASCENDIR PER SOTA i LIMITAR AL MÂXIM la protecció no ecològica, i la protecció en sí com a objectiu final. LIMITAR l’impacte de l’escalador sobre el medi...EVIDENTMENT això implica reduïr la protecció a aquells punts d’assegurança NATURALS, independentment del grau que s’escali.
S'enten aquesta com a ESCALADA HONRADA...

EVIDENTMENT aquesta ètica està per sobre de la búsqueda de la dificultat PURA (escalada en lliure), donat que es prioritza l’ESTIL per davant del resultat FINAL. Si bé PREMISSA d’aquesta ètica és INTERESSANT ( compromís, ecologia), el resultat NO HO ÉS, donat que:

a) El “maxim” és diferent a nivell de cada escalador. El que un aguanta sense assegurar-se altres no o poden fer. El que pot escalar un amb dos tascons els altres no ho poden fer.

b) Si ampliem les premisses a totes les NOVES APERTURES podem optar per dues solucions

a. QUE OBRIN NOMËS aquells capaços d’escalar al límit (9ª+ i A6 actualment), amb les proteccions i estil permès
b. PERMETRE apertures a tothom sempre i quan es segueixi l’estil de MAXIMITZAR el compromís.

Ambdues opcions porten a solucions poc pràctiques. LA PRIMERA és inviable. LA SEGONA condueix a un estat de les coses en que CADASCÚ escull el seu LIMIT de capacitats,pel qual el que es tracta és de aplicar la ètica a nivell de cadascú (uns claven o espiten a partir de 6ª, altres a partir de 7b). PERÒ NINGÚ escala de manera VERDADERA sinó interpretant aquesta VERITAT fins al seu nivell d’incompetència. Ningú l’aplica a ultrança perquè és un joc de suma zero amb el resultat de la mort en un o altre moment (PREUSS..BATALLÉ...). Es tracta doncs simplement de VEURE QUI ÉS MÉS VALENT. La DIFICULTAT és un objectiu secundari ( AMB UN PES MENOR).

L’ESCALADA ESPORTIVA, però, té unes premisses ètiques molt més clares. Es basa en que TANT SOLS es considera ascendida una via en el moment en que s’ha recorregut la mateixa en lliure, de prmer i sense caigudes.
En aquest cas doncs, no hi ha interpretacions ni termnes migs ( us imagineu que en escalada esportiva s’acceptés el rotpunk “ a mesura” de cada escalador, uns amb A0, els altres en toprope, igual a vista que amb 10.000 pegues.
Amb unes premisses tant clares es redueix tot a VEURE QUI ÉS MÉS FORT. El compromÍs és un objectiu secundari o no contemplat.

Són FINALITATS diferents. NO ES PODEN COMPARAR a nivell ètic, sinó TANT SOLS a nivell de COMPLIMENT de la ètica establerta. I ALESHORES, analitzant-ho d’aquesta manera QUEDA CLAR que l’escalada esportiva és molt més transparent, molt més coherent i s’acompleixen molt més les premisses ètiques ESTABLERTES que en l’escalada clàssica.

ACLARIT AIXÒ podem retornat al ROMANTICISME...sóc més del parer de l'OSKAR...el romanticisme 8 en lacepcio que li vol donar la RAKEL), és una idea d'un millor passat que tenim grabat en el record, de manera que tot l'actual ha perdut aquells "matisos" que tenia abans...

L'escalada ROMANTICA per mi era anar amb una corda llogada al C.E.PUIGMAL, a St benet, amb cletes, a fer la pANXA del BISBE. En aquella primera tirada de la PELDAVANT hi havia un sol burí, escalavem a nivell maxim de IV+ ( i era IV+), i no teniem cintes express, gats asimètrics..etc...ah..i fins als 25 anys vaig anar sempre en autocar o tren...AVUI EN DIA la penya va al curs amb un arnés de gama alta, gats bons, mig equip en propietat i amb un VW Golf..de fet inclús els "alternatius" porten furgones amb les que molts ni somniem, tenen tres jocs d'ALIEN que ni el Bachar hi somniava, i van en un finde a Montrebei o els Alps...

Aquesta és la pèrdua de romanticisme...el romanticisme és la preponderància del sentiment ( ni que sigui individual) sobre el raonament, i actualment el que és una premissa és el MATERIALISME per sobre les idees i, el pitjor, un MATERIALISME INDIVIDUALISTA...

---------------------------------------------------------

Uf m'estic quedant petat..

De fet aquestes reflexions són a nivell GENERAL..sempre m'ha quedat clar que la gent, individualment és més aviat maravellosa, el que passa es que també queda clar que destaquen més les tendencies més extremes..que són les que fan mal i les que dominen les mogudes.

NO SERIA DONCS IDEAL que la GENT NORMAL recuperés les regnes d'aquests conflictes, de cara a trobar solucions debautudes, més properes a les necessitats de la majoria, i alhora respectuoses amb el passat les 2petites cultures" que conformen el món ???

me'n vaig al plafó a veure si netejo les neurones..no sé si aquest finde anem a fer tapìa o a fer esportiva..potser fins i tot bloc..segur que arreu hi trobaré bons col.legues..

APA SALUT!!!

dijous, de juny 07, 2007

Ara QUE VE LA CALOR ( parets a l'Ombra ) AGONIES

Ja s'acosta l'ESTIU i amb ell la calor...platja, crema solar, bikinis, sal i sol...o FANATISME AL QUADRAT!!!
S'allarga el dia, el vespre és l'hora del rotpunkt ialguns horaris "intensius" permeten que amb alguna escapada ràpida des de BCN caiguin aquells "projectes de tarda" que a base de visites es van configurant com a ROTPUNKTS.

Al llarg d'alguns posts penjaré les "AFTERNOON SESSIONS", es tracta de llocs on deixar-se la pell a les tardes, llocs d'accés ràpid, ombra i escalada interessant. Possiblement algunes d'aquestes parets els interessats JA LES CONEIXEN, però serveixin aquets posts per a aquells qui busquin info fresca i recent sobre aquets sectors...

LES AGONIES
Sector MOLT INTERESSANT. Vies MOLT PODEROSES, amb molta continuïtat i alguns passos durs. Si bé pels locals es tracta d'una zona de entrenament, val la pena dedicar-li unes visites per encadenar aquest conjunt de vies en un planxa de 25 mts desplomats sense cuartel.


NO HI HA VIES FACILS, de manera que tant l'escalfament com els rotpunkts es desenvolupen en un grau mínim de 7b. Si bé a la banda oposada hi ha un parell de vies de VIº, són velles i pov conegudes. NO valen massa la pena. En el mateix sector , just a sota la parte, hi ha un bloc molt fanàtic i desplomat. Mirant a la paret, a les 16:00 ens quedarà la pARTE DEL MELÓ, amb dues vies ( 7c+ i 7a+) molt dures i estil St Benet. No estàn reequipades i els esbarzers se'n menjen la base...)
LES VIES



TOTES les vies són de grau força ajustat, encara que com a tot arreu, unes visites faràn disipar-se alguns dubtes respecte a que es tracta de línies molt bones, molt resistents i amb una bellesa indubtable. Tot i tractar-se de itineraris "classics" oberts a mitjans i finals dels 80, la seva continuitat i duresa, barrejant trams pilosos amb moviments a bloc, fa que s'intueixi en elles unes formes i estils visionaris en aquells moments.
PROJECTE MORO: Darrer dels equipaments. Tram mo trencat a baix ( per arrglar), seguit de un desplom llarg i dur de preses "infierno"..per acabar.
De la ESQUERRA: Entrada comú a la "No hagas Broma" i la "CLAN"...es desvia un cop fet el pas del bidit ( repòs). Hi ha una primera reunió, on arribar iplica 7a+/b de bon canto...fina a la segona un parell de xapes fanb que la cosa es dispari a 7b+/c...TAnt sols imagineu fer la Pilon ( 7a) a St benet, després de 25 mts de 7a+...roca conglomerada de boletes i arqueigs.
NO HAGAS BROMA QUE EXTRAPLOMA: Curiós 7c+. Originalment se li donava 8ainf sense els 10 primers metres ( pas del bidit), que pes sí sols ja poden ser 7a...Fins la primera reunió fem un 7b..el tram de dalt só tres xapes que fan pujar a 7c+ mollt dur i a bloc. Imagineu la BRUTUS ( 7b) a St benèt després de un 7b de pila...Arqueigs i desplom despés de un mal repòs.
EL CLAN DEL BONSAI: Genial 7c+/8a de continuïtat. Més "suau" que la No HAGAS BROMA en quant al tram superior, en canvi la primare part té una pila molt considerable i cal fer un parell de passo ( rom i megabloqueig) més durs...Potser la més bonica.
A partir de la darrera xapa hi ha una versió "light", per la dreta en el darrer pas, que estalvia un moviment contundent amb la cadena a la cara, potser aquet pas li treu cert matís a la via...que cadascú escolleixi segons les seves possibilitats o ètica...
FUGAZZI: UN bon OS...8a increible i dur. Per l'ENTRADA DIRECTA, hi ha un pas ja molt dur on els baixos paguen penyora d'arqueig. La placa desplomada implica una lluita constant sobre forats amb poc fons, poc repòs i un tram final amb un pas dur lluny de la xapa i amb entrada a reunió on NO ES POT CAURE sota pena de un vol considerable però segur...estil EGARA...
La versió Light és entrar per NO HAGAS BROMA, encara que a dalt ningú ens estalviarà el susto...La via es pot muntar pel "7c de la cadena" ( just a la dreta)
DE LA CADENA: Si bé ja no hi ha la cadena, sinó 3 xapes per fer A0 o un 7a/a+ a bloc absurd. Just damunt ens podem asseure a reposar abans de iniciar la via en sí...Es tracta de una molt bona via, amb un tram més dur a baix, un desplom de canto molt atlètic i continu, i pas final de pose i força. Més suau que les seves dues anteriors veïnes...
CORAJE: Verdader OS de bloc...no puc aportar dades de la entrada directa tot i que es fa i marca 8a...la veig inhumana. La versió LIGHT per al dreta, es una entrada més suau, seguida per un seguit de bloqueigs sobre presa petita, monodits i llefa, molt tendinosos i tècnics..ojo als dits. No em va agradar massa tot i que és una via de referncia dels anys 8a/90...10 mts d'infern semidesplomat. A LA ESQUERRA el MON hi té un projecte galàctic....
OBSEVACIONS A TENIR EN COMPTE: Com he comentat la ZONA és un lloc amb accés ràpid on la gent de Terrassa ha passat hores i hores treballant les vies de manera que el grau NO ES QUE ESTIGUI AJUSTAT sinó que inclou tots els trucs i eficiències que s'han trobat a cada pas, en l'estil SINERGIC que caracteritza als locals. Al principi semblen vies de una dificultat molt més alta del que marca i el rotpunkt aparei com una meta llunyana i molt cansada. Amb alguna visita seguida veureu que graus i assegurances són on cal.
Donada la proximitat entre vies, es realitzen diverses combinacions possibles...deixeu volar la imaginació, veureu que no tot acaba amb les ressenyes, es poden treure combinacions de la NO HAGAS BROMA i la CLAN, en un i altre sentit, i en diverses alçades. Igualment des de la Fugazzi directa es pot accedir al 7c o cap a les dues de la esquerra...com més metres més pila, i el pas a bloc de la NO HAGAS BROMA..marca la guinda TOTAL a la TRIPLE DIRECTA....(8a+?8b?).
Properament algunes fotos...