dilluns, d’abril 27, 2009

Repassant...

Generalment anem omplint el blog de reflexions, una darrera l'altra, segons l'humor, segons la vida...CEL i AVERN, ESCALADA i VIDA...tantmateix poques vegades, un cop el post ha desaparegut de la pantalla, rellegeixo l'escrit.

Lila en el penúltim llarg (6a) de EGO TRIP ( 6b+250mts) a MADREA WALL-ARCO ( Italia)

Repassant, però, me n'adono que post a post puc refer aquells moments, aquelles vivències d'aleshores, i descobreixo que a més de ser una finestra enfora, el blog és el meu dietari...on conten els sentiments, els moments el que mai abans vaig escriure i que ara, (de vegades em forço), mantinc i puc tornar a llegir...

De un inquietant,caòtic i molt intens post sobre una ascenció una mica Kamikaze( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html), en una època igualment caòtica del meu viatge, recupero un fragment prou interessant sobre el que no vaig parar molta atenció ( escrivia "a vista"!)...però que ara rellegeixo i percebo com a una mena de punt clau en la reflexió que altres vegades m'havia plantejat sense massa resposta:

"No sé perquè m'agrada tant escalar...no ho entenc...hi ha alguns dies però, que si, que ho entenc una mica més ...no són la majoria...però és aleshores quan també em comprenc més a mi mateix...hi ha altres dies, però, que NO HO ENTENC, i malgrat tot segueixo pujant per tot arreu...ALESHORES TAMPOC M'ENTENC...però el cert és que M'AGRADA...potser és l'important??..potser no cal cap resposta...o es que la pregunta no és el PERQUÈ sinó el "QUANT"...i aqui ja no em queda dubte en la resposta...MOLT..."
Incantésimo ( 8a) COVOLO-Zona de VICENZA ( VENETO-ITALIA) Bon PONT de Maig...aprofiteu per tibar BOWS !!!

diumenge, d’abril 26, 2009

EL MARIDO DE LA PELUQUERA. HIPERCOMPENSANT...

Un día de mucho calor, Antoine vio de pronto un seno blanco, liso, perfectamente redondo, por el escote de la bata entreabierta. Este instante mágico duró toda una vida. Antoine ya desde pequeño frecuentaba la peluquería. Cuando tenía doce o trece años, su deseo de ir aumentó al descubrir a la peluquera. Más que otra cosa le encantaba la manera en que esa mujer se le acercaba, su olor, su amabilidad y su dulce voz pausada. Se imaginaba que el hombre que viviera con ella debería ser el hombre más afortunado y feliz del mundo. Desde entonces se juró a si mismo que un día se casaría con la peluquera... y encontró a Matilde: Matilde mi vida, Matilde mi estrella, acabo de verte y ya se que naci pa' casarme contigo... Matilde le dijo que “Si!Nos casamos Antonie”, y bailo para ella.”Y abrázame fuerte, que no pueda respirar, tengo miedo de que un dia ya no quieras bailar conmigo nunca más...cariño, ternura, colonias y besos...
(*)EL MARIDO DE LA PELUQUERA, (PATRICE LECONTE, “Le mari de la coiffeuse” ,1990). http://cine.mysofa.es/pelicula/el_marido_de_la_peluquera
------------------------------------------------------------------------------------------------ Fotos: Mar Roig "escalfant" a "BAUHAUS" (aka ABUJARRAUS), un atlètic 7a clàssic i històric de la PARET GRAN de la SOLEIA i pas obligat de cada tarda per començar a tibar al sector...
Buah, quina tarda!!!!!!!!...LES PRIMERES de la temporada, un flow increíble, amb el Juanjo i la colla PXB...fanàtics habituals a la PARET GRAN!!!...AFTERNOON SESSIONS FOREVER...exultant i content truco a l’amic “P” per piar-li els encadenes amb il.lusió..i el trobo molt moix...
Ei Bow,què tal???!!! Com va acabar el tema italo-alemany KABRÓNÂS??? (P “abúlic”)...pschè bow..un parell de mails, un parell de sms’s, diu que a l’estiu pugi i m’espera per fer les vacances junts...no sé...però passo...
M’estranya, en “P” és el rei dels “amoríos” amb un “savoir faire” digne de manual, una simpatía contagiosa, ni molt ni poc agraciat, simplement genial i encomanadís, amb un morro que se’l trepitja i capacitats innates de comunicación verbal i no verbal...no és un trencacalces, però de vegades anar amb ell és una mica estressant...el perden una mica les faldilles, els pits bonics i especials, les aixelles boniques i especials i els tangues..., i això per un fanàtic més monotemàtic (com un menda) de vegades ha portat a alguna tensió en les nostres sortides “BOw, no podem anar tres dies de “expe” i al segon em deixes penjat per la xati de la tenda del costaaaaaat! “ o aquell tan recent de “Bow, no podem fer 2.000 kms a i al PRIMER dia m’encolomes la amiga alemanya de la xati que t’has lligat!!!!”...sort que la tedesca era bowa i fanàtica i vam acabar sent bons amics...que sinó...com que em sembla divertit no ens acabem enfadant mai seriosament...però aquest cop sembla diferent..em tocarà fer una mica de confessionari...

A tu et passa alguna cosa bow...

Buah...si t’expliqués!!! Fa dos anys que estava secretament enamorat...però era una cosa rotllo platonic, tema apocapocibonrollet, de anar-nos veient, coneixent, anar xerran avui una mica, demà una miqueta més...miradetes, somriures...vaja d’aquelles coses de les que enganxen de veritat...
Ella et feia cas??

Psi...al principi no massa, xerrava amb les seves companyes, i es feia la distreta...però amb paciencia i amb cura vaig anar-li trobant la mirada..i al final ja anava tot més bé...
I d’on l’has treta? ¿¿La conec??

Que va bow...és...la meva perruquera...!!!!!!!
¿?????????? ( no sabia si riure...em va costar de contenir-me) “ehem...Tu ten s perruqueraaaa? Però si sempre vas rapat!!”
Joer bow...clar que vaig amb el cabell curt!!!..si al final anava a la perruqueria un cop a la semana!!!!...m’he deixat els estalvis i el somni de fer-me rastes, a base de arreglar-me patilles, afeitar-me, que si això cap a la dreta...,que si pentina’m cap aquí...
Buah bow...stàs flipant???? Tuuuu?..Mai ho hagués dit!
Jo tampoc bow...es que curra en un lloc d’aquets rotllo “cadena de perruqueries” amb mil xatis més, totes iguals... per comoditat hi vaig anar a parar...i es veu que et renten el cabell abans i després de la pelada...anava petadíssim i m’havia fumat un canutet de la herba aquella que va pillar la K., i de sobte vaig notar l’aigueta calenta i les seves mans fent-me un massatge brútal al meu cap...em vaig quedar sobat...no et pots imaginat la sensació de despertar-me amb la seva veu dolça i els seus ulls inmensos, mirant-me fixament...”anem?” em va dir...jo creia que somniava..em vaig quedar flashejat I no em va dir res més un cop em va seure a la butaca...però als quinze dies hi vaig tornar...que si em creix massa dels costats... que si tinc una entrevista de feina ( jajajaaj! Jo una entrevista bow!)...a la tercera vegada que hi tornava ja vaig reservar hora el dia que sabia que ella hi era..i em va donar la sensació que també s’ho va combinar per pillar-me a mi i no a la iaia txunga que es volia fer unes metxes liles...ja vaig veure una mica de complicitat encara que em tallava els cabells sense mirar-me...però era un primer pas...
Joer bow...estas pillat eh?

Pschè…al principi creia que no…de fet la tia com que em cobrava amb la tarja cada cop em deia pel meu nom..però a mi em feia tall ( a mi bowww!) demanar-li el nom...em passava la mitja hora de la rapada amb el cor amb taquicardia...joer si em vaig comprar revitalitzants capilars perquè em creixés més el pèl i anar-hi més sovintl!!! I quan no em creixia prou anava a fer-me les patillakes....la qüestió era veure-la!!! Al cap d’uns mesos el tema ja era claríssim, era “els seu” client..i les noies quan em veien entrar la cridaven a ELLA per tal que m’atengués...i reien dissimuladament i tot...però això encara em posava més dels nervis...tal i com sóc no sabia si era per burla o perquè sabien com estàvem els dos...però per si de cas jo em mantenía distant, a veure si ella movia peça...fins que ho va fer...Va ser molt tènue, però va ser el señal que em va obrir la porta...uala...encara se’m posa la pell de gallina...
Tu flipes “P”!!!

Que si bow...aquell dia feia molta calor, i sota la samarreteta-bata amb el logo de la empresa tant sols duia una mena de top negrillo i tènue...em mirava amb aquells ullassos marró-xocolata amb llet, i els cabells rinxolats que li queien damunt dels pits( que sembla una Eva bow)...fins que va tirar-se’ls enrrera...buah bow va ser flipant...jo la mirava a través del mirall , i pensa que en el fons mai ens havíem mirat directament...ella em retallava per dalt, i de tant en tant se li escapava una mirada i un sommriure, també a través del mirall...però aquell dia enlloc de tallar-me des de darrere em va dir nosequè de que m’havia de equilibrar els costats i es va posar a les 15:00...uffff...les seves aixelles feien oloreta a suavitzant d’aquest que hipnotitza, i li sentia el calor dels seus pits a pocs centómetres de la cara, que a través de l’aire m’escalfaven la galta...vaig haver de fer un esfoprç SUPREM per no descontrolar...en la meva ment em veia mossegant aquelles pometes com si fossin una fruita fresca i neta...vaig empassar saliva i no sé què li vaig dir de nosequècollonsdeltemps..i ella, enlloc de contestar-me em va somriure com dient...”hahaha..amb què em surts ara???? “..i se’m va posar al davant, per retallar-me el serrell..joer bow...jo estava FLÚTAN de veritat...el ventilador li movia els cabells i va i em diu que “obri les cames, perquè es vol posar davant per fer-me nosequè al flequi”...em va mirar fixament i es va acotxar...el que vaig veure va ser el paradís, amb una goteta de suor relliscant-li pel canaló...buuuuuhaaaaa...i de sobte ens vam mirar fixament...JA ESTAVA, fins i tot diría que em va mirar com interrogant-me...va ser un flash brutal...estava disposat a fer qualsevol cosa per poder quedar amb ella!!! Em van passar a les que renten el cabell, i ella va anar al mostrador...li vaig demanar com es deia, que si volia anar a fer un café, que a quina hora plegava...ja saps...rotllo guai, de trankis però amb seguretat...
I? Què no va anar bé? Què ha passat???
Buf, que és EVANGELISTA!!!NO TREPA, NO FUMA, NO BEU!!! És rotllo "castaipura", Rotllo "Currele i el diuemnge a casa els pares a dinar"...després de 2 anys de anar-li al darrera el primer dia ja m’estava agobiant dels pals que em fotia sobre els piques de la "pelu", sobre que "si les seves companyes eren totes unes guarrilles", sobre que això de que visqués amb la K no li molava,que m’hauria de buscar un pis que no fos de jipis, que le patilles ella me les faria curtes, que ....buah, vaig flipar...la putada és que em molava molt, i tot i que sé que no hi ha futur m’he quedat fet pols...res bow, és la vida...passo de xerrar més...EIIII, i TU QUÈ? VAS FENT NO?....
Kekabronnn COM DEIES QUE ES DEIA la via aquesta que has fet flutan a la fonsu?
....
...ehem..no es broma bow...”CALLADETA FAS MÉS GOIG”...
....
....KE KABRON URI...PODRIES ESTALVIAR TE LA BROMETA NO?
...
...Osti P,...es que la via es diu així...!! Hahaah, el teu cas em recorda una peli molt bona que vaig veure...ahhaha...”EL MARIDO DE LA PELUQUERA”(*)...
...
Veste’n a pendre pel cul bow,que en aquests temes sempre pillo, es que sempre pillo bow...!!! Passi el que passi sempre pillo i és com una maledicció!!!...BUah bow, passo de calentar-me l’olla...Nem a fer una birra?

Nem..bé, jo sense alcohol que estic en ratxa i aquest finde toca una altra via...un altre Project guais...

Quina?

LA LLEY DE MURPHYYYYY...HAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!

PEROQUECABRÓNNNNNNN TRANKI!!!!

PD: hipercompensacions: Dijous "Calladeta fas més goig" (aka "collaeta") Diossabte "Espacio amor i locura" (aka vacio-odio-cordura)...dos 8a's suaus o 7c+'s al PRIMER PEGUE ( munto la via amb l'antena-marco els passos-i li foto un toprope...i encadeno...)...Ah...i el mateix dia "DESCANSO DOMINICAL" al lorxu en tosrobet...ja em val...em pensava que petaria a la primera xapa dura!!!... Ara que tinc la confi tot per baix...!!!

dimecres, d’abril 22, 2009

TODO ES 6c...

Simplement FRIKY...

De la colla del Bocatacalamaresontheroud us linko un video-performans per riure una mica després de TANTA ( hahahah!) TRASCENDENTALITAT...

Un "must" en estil, filmació, muntatge, idea i les vies duríssimes que s'hi encadenen...BLOC MADRILE a MORT...

http://punkyrouser.blogspot.com/2009/03/todo-es-6c.html

dimarts, d’abril 21, 2009

Somni d’Amor :La Forma, El Fons, la Realitat i les conclusions

MEMENTO 4 (DIUMENGE al Matí): Sona el despertador a les 8:30 no sé ni on soc i encara vaig del revés La nit ha estat altre capítol més en un llibre sense final, el final del principi, o el principi del final...BANZAI: sopar, festa i insomnis diversos i plaents, quedemaseraunotherjiorno...tinc material a Stllors i necessito fugar a respirar aire fresc..., em rento la cara i altre cop a la PXB...el Juanjo condueix el meu cotxe fins a can Pobla, encara vaig flowtant... m’arrossego literalment fins a peu de via...Per sort en Pepe, que tenia la “Colladeta estas més bona” muntada em recupera el meu material (SORT joer...sinó hagués fet la 1ª asc. Etílica en Ao i submarina de la NOTUPERDIS que regalima al 100%)...caic rebentat sense treure’m el grigri... i em desperto que comença a tronar...faig un toprope trallós a la Bauhaus, buè...”Al Loro,no estamos tan mal!!!” allà encara fluto tot i que veig els cantos dobles...serà per això!!!!...hehehe...em torno a adormir...buf...estic planxat!!!. DORMIR ÉS BO...(fins i tot somnio!!!), a peu de la CLAN del OSO TABERNARIO, acompanyat dels clinck clink dels moscates, els “bufidos” dels bows i els ocellets que corren a refugiar-se de les cortines d’aigua que assolen alguns punts que veiem des d’aquí dalt...ens passa de llarg el marronako. Me n’adono de com de verd està tot...per mi ja podría ploure una estoneta cada dia...cap problema...que bonic...en Juanjo em fa un comentari sobre el que reflexiono uns segons...no em queden neurones per més...: “Uri, això ja esta dat i venut, tard o d’hora s’acabarà, ho hem espatllat, i mal per mal passo de la pluja, que almenys el temps que ens queda puguem trepar!!!”...buf!!! Jo sóc dels que sempre veuen el núvol mig plè i la verdor em fa creure que demà será més verd...M’adormo de nou mirant els camps de Castellar...que bonic i quin aire més net...buah...Les gotes d’aigua formen un tel transparent i brillant damunt meu, amb el sol...és maravellós, sembla que estem darrere una cascada...naniiiit ! Sonno stacatto totalmente... MEMENTO 3 (DISSABTE): Sona el despertador, cada cop és com si fos el primer dia; en un lloc nou, amb noves ganes, amb nous somriures, i són els de sempre i no, i si, i és igual...fanatisme...quedem a la PANXA DEL BOW i pugem corrents a la SOLEIA. I allà comencen a arribar ELS DE SEMPRE, tot iguals de fanàtics, més que ahir i menys que demà. Faig cordada amb la MAR perquè no tinc cap via en ment i ella va a piñón...calento(¡!) en un 7ª bloquero que faig “ lorxu” i repeteixo perquè la BAUHAUS té llista d’espera per unes hores...reescalfo a QUAN ES MENJA AQUÍ (7ª+) i em sembla difícil, tot i que fluto...la MAR ploramiqueja aiuixos, riem, en aquestes vies ella sí que va flútan, ni lesions ni morfologia mellen en la “souplesse” de moviments que la duen a la cadena. Veig en Juanjo levitar per KING COET ( 7b aka 7c soft, amb seguros allunyats)...un altre ploramiques el Juanjo, joer que bow que està!!! Cadascú s’enfila i toca la que més li mola. I de cop la teranyina de cordes queda teixida a totes les vies...a mesura que els núvols s’inflamen anem deixant vies per probar i cintes col.locades...de punta a punta de mur!!
Merda , el Molina, molta la brometa del Polònia, però no s’equivoca...Començo a desmuntar la NOTU, estressat pels llamps i els trons que cada cop s’acosten més...L’ona expansiva del caos provoca un semihuracà momentani , tenim la tempesta perfecta a sobre i les pedres de gel em colpejen amb ràbia, m’espanto i tot, crido i em baixen...ens refugiem sota el desplom i al nostre voltant es desencadena la calamarsada i l’electricitat total...fa fred, menjem i riem una mica nerviosos, el Jose tremola amb un forrillo i el putilla del Juanjo riu sota el plomes,...al final quan la cosa para retirem les cordes que regalimen, abandonant les cintes i tot plegat..demà será un altre dia. Tot esta blanc, amb dos pams de calamarsa, estem a 5ºc...demà fijo que no podem trepar i a sobre haurem de pujar a recuperar les cintes...buah...que foto aquesta nit???
MEMENTO 2 (SETMANA): Aquesta semana és surrealista,un Celiavern d’incertesa contínua, de entrebancs en que persegueixo encara no sé què, me’n vaig al plafó per fugir i tampoc tinc ganes encara de recomençar el training killer...faig pica piques de vies i blocs, tampoc estic tant malament de forma encara que és com si hagués oblidat una mica el TACTE EROTIC de la RESINA i la dificultat power en pos de tenir més força al braç i menys “agarre” als dits...”mai res és perfecte”, penso per dins...no tinc cap plan pel cap de semana, i els tinc tots... Condueixo mig alienat per les carreteres del Vallès, seguint com un autòmat les ordres que avui he trobat a l’Outlook i que jo mateix em vaig autoimposar en la programació anual respecte a la meva feina...així no em cal pensar tant i encara sóc més autòmat...fa ja dies que he tornat d’Italia, empatxat de pedra, i a pesar que vaig obtenir una bona collita me n’adono que enlloc trobo la clau d’allò que cerco...no arribo mai a la sacietat... Entre senyals de trafic, avançaments, radars i camps de blat i alfals, vaig deambulant per aquests pensaments mentre noto que les iemes dels dits se m’humitegen...fins al punt que gotes transparents i perlades m’apareixen a les puntes i fan que deixi marca al volant, i al CD que poso per distreure’m i que apago tot seguit...avorrit.
VIES... Buf quan pensó en elles em poso com una moto...se’m gira el cap i el cor...

LA FORMA : Poques vegades havia escalat tant de volum seguit, "era com quan et llences amb la taula de snow per ripar per un pendent inmaculat amb dos metres de neu fresca...en que no notes ni has de tenir en compte cap relleu, en que la velocitat no es descontrola i en que flotes en un núvol blanc i simplement has de mirar de mantenir-te “navegant” per les onades de pols gelada, sense sentir res i alhora sentint-ho tot"...a Arco va ser igual: metres i metres i metres i metres i metres (ho poso tantes vegades i encara no crec que arribi a poder recrear la imatge d’aquest concepte que em va quedar al cap)...de ROCA GRISA...de escalada, de llargs a degüello i reunions muntades “a cañón” de manera gairebé conceptual en bolts lluents i segurs...cavalcant pedra gairebé de manera extasiant, en murs i desploms, presa rera presa sense sentir cansament i por..simplement FLÚTAN...no recordo passos, ni números, ni preses...tant sols aquesta sensació. I ara l’enyor...? NO que va..."es que tampoc em vaig saciar"...

EL FONS: "L’escalada és com estar enamorat bow...", et fa sentir papallones a la panxa cada vegada que hi penses, tot sembla més bonic i tothom va de bon flow...incertesa, flutànsia, pujades i baixades, dubtes, il.lusions il.lusòries...cada cop igual...pors i alegries en poc temps, decepcions i sacrifici inútil...i grans plaers quan encadenes i quan persegueixes l’encadenament...un continu BANZAI en que la confiança en un mateix i en el que vols és decisiva...sinó malament...S’HI HA D’ANAR...
I és en cada sessió, en cada moviment, en cada projecte, que tot aquest cúmul de sentiments em provoquen descàrregues de neurotransmissors i endorfines de plaer que fan que els efectes siguin exactament iguals en intensitat i forma als d’estar enamorat, AMB UNA DIFERÈNCIA: Mentre que diuen que l’enamorament és un procés amb data de caducitat, el fanatisme és absolutament retroalimentador i cada cop més intens...! Ho sé...i m’agrada...és un procés genial en que l’objecte del teu delit és cada cop més proper, respon millor, i aquell esforç que poses en tenir una relació més intensa es veu compensat en la mateixa proporció ¿NO és l’amor perfecte?

Merda... tant de liberalisme, clases d’educació sexual,cultura, intel.lectualitat, formació técnica i profesional, ética ( i etílica) i filosófica... i en canvi en quant a sentiments anem tant venuts!!! Serà per manca d’ eficiencia social de invertir en aquests aspectes? Per impossibilitat de homogeneïtzació de coneixements o subjectes?...Mai és tard per apendre sobre un mateix...el que potser passa es que al final sempre ens n’adonem tard que vivim en un rellotget de sorra i cada cop queda menys sorra a la nostra bombolla...

LA REALITAT: Per sort aquest finde he après algunes coses:
1) Quan trona possiblement plourà, encara que de vegades no...i SI Juanjo...que plogui cada dia és molt bo...No passa res per no trepar un dia ( si has trepat l’anterior i treparàs demà...heheheeh)...booooow!
2) Si el forecast diu que plourà pot ser que t’equivoquin, si el que vols és escalar no perdis l’esperança i no t’emborratxis....les dues coses són poc compatibles...almenys a partir del 7b, i a partir de les 5 del matí, i depèn de amb qui...En això té raó el Juanjo...el que passa es que ell mai beu ni surt de nit...també hi ha una bellesa interessant en això...boooooow!
3) Si entrenes...tibes. Si penses en que has d’entrenar no compta com a una sessió...En això no tinc cap conflicte intern...training a cushillo
4) ...passo del pensament num 4...no em molaa i l’elimino, apaaaaa!
5) “Do the right thing!” no és una resposta!!! És una manera de escaquejar-te de qui et demana consell desviant la teva ignorancia ( o focalitzant el teu interés) cap a de qui et pregunta. Encara que segons el to i situació en que t’ho diguin queda de puta mare i fins i tot et reporta la agradable i falsa sensació de seguretat...Tantmateix THNKS...
6) L’alpinisme extrem ha de ser duríssim,però m’ha passat l’edat del sadomaso per castigar-me en vies per matar-se...El darrer cop ho vaig probar i una mica més i recreo Apocalypse Now en versió artifo montserratí...calla, calla! Sóc hedonista determinista amb tocs de idealisme pragmàtic i un deix entre garrulo i Kumbayà que no logro evitar.Adicció lítica( no etílica eh?), Bicefàlia lúbrica, paradigmática cardiovascular i síndrome de PiterPunk...” che viiiste, que caso más perdiiiido bowludo!!! Vos sós irrecuperaaaaaable !!”...Joer l’unic que m’agrada del diagnòstic és l’accent..."Ei bowa, però no us havieu barallat a les Malvines?Vaya merda de profe de castellà que et va tocar...aaaaaah!! , que és una frase apresa i és l’única que saps en gaucho?...ara ho entenc millor!!!"...(mirada entre recriminatòria i cómplice)...canviaré de psicòloga, no es pot faltar al jurament hipocràtic tant a la lleugera...ni que sigui de pensament...
7) La vida és massa curta i massa bonica, quina putada, és el que hi ha...però els plannings en la PDA només em funcionen pel curro...és el que hi ha...
8) “Corasón Loco”. Escalada i Vida...això del BULERU em semblava una xorrada...però de vegades cal apendre a escoltar perquè el saber s’amaga en qualsevol lloc ( inclús en un infecte Club on posen reggettón pots tenir una puta revelació)...he d’apendre més sobre ESCALADA i VIDA...i a interpretar correctament les lletres de les cançons i els partes del temps...és el que hi ha...el somni de combinar ambdues pot ser factible...si? Buè...ja vorem...

DUBTES i DECISIONS SENTIMENTALS ( EROS I ThAna…que collons..EROS I EROS):
Joer aquell aleje de la RASTA em fot un yuyu dels collons...!!!¿I si ho provo amb la Doble Xylum? I la Dopamina?...La Fuman(doespero)txu en tosrobet és una julainada, tampoc..a més és durissima la pava... Algú s’apunta a la Momia? la Julia la tinc palpada i sembla que es deixa...bé, ja es va deixar una vegada tosrobillo i nosploblem, és de fer força però els passos surten bé... Si em salto el darrer de la Kalabruixa cauré??Esta boníssima però s’hi d’anar, a mort...també es va deixar en tosrobet després que em donés carbassa dos cops amb la chain a la cara...avaaaaallll!...va ser una mica una venjança d’amor ofès..que borde vaig ser de deixar-la...!!! Farà calor?Si vaig una tarda a Montgrony l’Arnau s’emprenyarà amb mi perquè sóc un mal pare i sempre arribo tard a dir-li bona nit? I la COLLAETA? Diuen que no és tan “dibu” com la “NOTUPERDIS”...millor ella que l’altra, em sembla que m’ho posarà més fácil...Però la NOTU ja la tinc més controlada i de vegades és més fácil si hi ha confi...Ostia encara tinc que equipar la variant de la S de Sorru...i fotre-li el pegue a Erreqtre...amb el training em mouré en aquestes vies??? Ossstia, i de la Narco a Willewmes?...Aquell peu de via em va marcar tant que de la via ni me’n recordava!!! La vaig deixar caient a dalt al primer go!!!...de vegades el SOBREENTRENAMENT provoca l’efecte contrari al buscat...? Volies dir BANZAI i et surt BONSAI...no sé..a Agonies em queda la BROMITAS, puc fer combinacions, traves, trios i orgies però més o menys ja esta tot fet, i la NOAGAS és l’única que no es deixa...ah..i la MAHOMETANA de la Esquerra de tot...però a aquesta si t’hi acostes et foten una FATWA a les articulacions...passo...i la TENDONES? LA vai fer...ara diuen que esta reequipada..buffff, una “ex” i a sobre operada...mal rotllo...com diu la Mary “uan time an nomore Sainthomas”..

QUANTA FEINAAAAAAA!!!! Buah, tant se val...aquesta temporada a sac, totes al sac i a gaudir de la pedra...com deia el de la segona versió de Braveheart en accent de Psicobloquer local:


VAIFÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔRT!!!
CONCLUSIÓ I FINAL:
El PACA diría que és el momento de fer un bigwall...però...realment ara ho he entès tot...Sempre ens quedaràn les Flowllewmes i ja ha arribat el moment de recomençar les Afternoon Sessions un altre cop!!!!!! A muerte....

BONA PRIMAVERA i BONES AFTERNOON SESSIONS BOWS, qui es vulgui apuntar ja ho sap!!!

Bona niiiiiiiiit ¡!
....
....
Canal 34....
....
....
Fins demà ...siiiiiiii els“nuvolots”ens deixen....
....
....que tinguin un moooooolboncapdesetmana...
....
....
Recordin: Canto dret, regleta Esquerra i lance a rom...tibes a les dotze deixant caure el cos sobre la reglet i surts amunt sense por...
...
....¿PIllat? Si volen poden escriure al blog i flashem ...o a canal 34...
....
....
CALLLA MOLINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!
....
....
Ok, ja me’n vaig..però no dubteuenpillarelmonodajudasinoarribenalaregletabonaaaaaa....boooowoooots!!!
....
....

dilluns, d’abril 20, 2009

The Big Sleep(*)

(* "La gran Dormida". trad a la Cua de Palla, "Sueño eterno" trad al Film...i vaig obrir una via que es diu "Somni etern", és igual, és un bon títol...)

Aquest finde ha estat estrany, equilibris en la fulla del ganivet, i vaig dormir molt poc...a final diria que la ÚNICA gran dormida de mitja hora la vaig fer al peu del CLAN DEL OSO CAVERNARIO...els bufecs i els "al lloro" del Juanjo al Joan em van bressolar de puta mare desprésdels trons i els llamps del dissabte, i vaig somniar bastant...no sé si somniava o encara em ressonaven els ecos del puto bafle sobre el que m'apalancava a robar les copes d'una colleta de nenes innocents mentre ella em mirava sorneguera i ballava, i bevíem, com la primera vegada, amb la mateixa mirada...
Vam acabar del revés però amb la cordura amagada que sempre em guardo a la màniga de putilla... i com a mostra que "els bons proposits si es fan s'han de complir", i estic millorant els meus coneixements tesnològics, encara flipo com enmig de la moguda vaig tenir la lucidesa d'apuntar-me el títol i posar-me un avis al mòbil per buscar a Google la cançó que el DJ del garito ens va taladrar dos cops (perque ella a base de crits i signes va fer-li entendre que la volíem tornar a escoltar)...i ara que he vist la lletra encara m'agrada més...de tant en tant una mica de desfasse fa pensar i atenua tensions...
Aqui teniu el link a una de les millors cançons de CALLE 13, una cumbia feta per un grup de reggetón "inteligent" i la lletra.
Encara em dura la festa...demà ja penjaré les conclusions filosòfiques de tot plegat...això només és el regal promès i la mostra que de vegades fins i tot a les discos més cutres es pot escoltar bona música si tens el cap prou clar per recordar-la...i que enmig del desfasse s'arriba a conclusions interessants...el "sabel" no ocupa "lugal" uey, tirale fuelte al canto miamol, que ya tienel el punto roho (quina partida imitant "lasento" l'endemà...)...joer la globalització també porta coses divertides...

Nota: el DJ a la segona va fer una mena de remix amb el digeridoo que sona a l'inici, i les llums que provocar un subidón de flow al.lucinant al club...a tot arreu hi ha "lolos" i la nit del dissabte en vaig veure un dels bons...escolteu la versió original...en quant a CALLE13...del Reggetón a la SAVIESA, uns Kings bows...&we where in tha house...
http://www.goear.com/listen/6091f16/No-hay-nadie-como-tu-Calle-13-&-Cafe-Tacuba

En el mundo hay gente bruta y astuta
Hay virgenes y prostitutas
Ricos, pobres, clase media
Cosas bonitas y un par de tragedias
Hay personas gordas, medianas y flacas
Caballos, gallinas, ovejas y vacas
Hay muchos animales con mucha gente
Pero eso no acuerda, dilo con demente
En el mundo hay mentiras y falsedades
Derechos, verdades y casualidades
Hay mentalidades horizontales
Verticales y diagonales
Derrotas y fracasos accidentales
Medallas, trofeos y copas mundiales
En el mundo hay vitaminas y proteinas
Marihuana, extasis y cocaina
Hay arboles, ramas, hojas y flores
Hay muchas montañas de colores
En el mundo hay decisiones divididas
Entradas, salidas, debut, despedida
Hay inocentes, hay homicidas
Hay muchas bocas y poca comida
Hay gobernantes y presidentes
Hay agua fria y agua caliente
En el mundo hay un microfono y altos parlantes
Hay 6 mil millones de habitantes
Hay gente ordinaria y gente elegante
Pero, pero, pero...

No hay nadie como tu...
No hay nadie como tu mi amor...

En el mundo siempre se mueve la tierra
Hay tanques de oxigeno, tanques de guerra
El sol y la luna nos dan energias
Se duerme de noche y se vive de dia
Hay gente que rectifica lo que dice
Hay mucha gente que se contradice
Hay algarrobas y algas marinas
Hay vegetarianos y carnicerias
Hay tragos amargos y golosinas
Hay enfermedades y medicinas
Hay bolsillos llenos, carteras vacias
Hay mas ladrones que policias
Hay religiones, hay ateismo
Hay capitalismo y comunismo
Aunque nos parecemos, no somos los mismos
Porque?, porque?...

No hay nadie como tu...
No hay nadie como tu mi amor...

En el mundo existen muy buenas ideas
Hay Don Quijotes y Dulcineas
Hay sexo en el baño, sexo en la cama
Sexo sin ropa, sexo en pijama
Hay cosas reales y melodramas
Hay laberintos y crucigramas
Existen llamadas que nadie contesta
Hay muchas preguntas y pocas respuestas
Hay gente valiente, gente con miedo
Gente que el mundo no le importa un bledo
Gente parada, gente sentada
Y gente soñando, gente despertando
Hay gente que nace, gente que muere
Hay gente que odia y gente que quiere
En este mundo hay mucha gente
Pero, pero, pero...

No hay nadie como tu...
No hay nadie como tu mi amor...

dissabte, d’abril 11, 2009

COVOLO FANATICO

Il buon vino semina poetica nel cuori ( *)el bon vi sembra poetica als cors" DANTE ALGHIERI ( Filosof i poeta italià) AMICCI, il meglio per il finale!!!!...doppo la paretti vai verso la falesia piú fanática da tutto il Venneto: IL COVOLOOOOOOO !!! (*)...m'és igual el macarronisme idiomàtic...SENSE PARAULES QUEDA IGUAL...booooowwww, que ti presento a VALDO, un ragazzo MOLTO FORTE di MONTECCHIO que em porta amb en GIULIO a un PEASO DESPLOM, on conec a NICO ( salitore di un 8c+/9a i currante de cada dia) i MARCO SAVIO un visionari que ha estat dècades equipant vies brutals arreu de la seva zona...
Vaig FLIPAR. Amb el capet ben baix, mirant, absorbint i degustant el que poden ser els meus progectes en els propers anys que visiti la zona...



NICO a PAPERINO&Co ( 7b+ 4 xapes). Bella via concentrada en dues minixorrees, pas morfo i canvi de rasant a ditti...per problemes de idiomes confonc un "pinça la regleta!" amb un "regleteja la pinça!" (regltejo un granet de calcari)...tombo al flash amb la via quasi a la butxaca..a la segona flútan i maravellat...bon flow local...i l'honor de ser assegurat per qui la va obrir, a mà, a inicis dels 80. Graccie Marco!!!


Passo l'examen d'entrada a SANDRA( 7a o 6c+), a Coreografia dei Movimenti ( un antic 6b que amaga un 6c+ amb bloc de dits a l'entrada), a Maghi ( un 7b o 7a+ de xorrera de tres xapes totalment a bloc), i finalment a PAPERINO and CO ( 7b+ anche una via super gettonatta, che ne suoi 12 mts e 4 spit, mette insieme forza e determinazzine con un pizzico d'adrenalina)...aqui el tema va entre CALDERS i SANT BENET, en versió Veneto. Em quedo provant INCANTESIMO, un 8a genial, de pila, avui bagnatto però que surt en un parell de intents...al.lucino...
VALDO en un 8a. Aquest nano de 20 anys escassos ja compta amb 8b+, entre ells MARE ALLUCINANTE ( Lumignano) del Scheel, una via VERTICAL BOWS!!! amb preses ínfimes de dit, alguna castanya i molt poques ascencions...i no entrena, només escala...Giulio provant el seu repte de 8a+, lance a peus volats, repòs i sortida de dits...Oggi no ragazzo...ma arriverà...tu sei fortissimo Marco Savio corregint en Giulio, Noblesse obligue ...
Tapia de 8 a 25 mts, de 3º a 9a ( ideal grupets heterogènis-32 vies de 5a fins a 6b i altres tantes de 6b a 7a- amb predomini fanàtic i nivell òptim en 7c i 8a), ombreta, sol als sectors facils fins migdia, a 5 minuts del cotxe en un poblet (Valle di Sopra) entre Lugo i Lusiana ( zona aprop de Vicenza i Thiene). Taccette, Bucco, Potenza, Canne piccola e grande, dinamicci, MoltaForza...tot en aquesta plafó desplomat fins a 45º al més pur estil esportiu, fanàtic i brutal. Si estés al Vallès estaria petat...com que estem al Veneto el tema va de una tranquilitat superior...per flipar...TOPO GUIA : Alto Vicentino de ed.ANTERSASS (multivision@intraisass.it a Montecchio Maggiore)

40º de desplom, 20 mts i bona presa, pas de canne i reposos amb pas final de biditto inferno són el flash de INCANTESSIMO, un 8a de pila 5 estrelles (TRanki)

Gracies a la Nuri i el Diego, el Martin i la Giada, el Giovanni, Valdo, Giulio, Nico, Marco, Henka i Claudia per la hospitalitat, el menjar, assegurar-me, acollir-me i aconsellar-me vies i llocs. UN PIACCERE !!!


Forza Veneto!!!

ARCO TRIP

Retornem a Arco, il CAPPOLAVORO di l'ARRAMPICATTA a la zona prèvia als Dolomites.

UNA PASSADAAAAAAAAA!!!! Una vall sencera, amb una capital bonica i ambientada, dedicada a la escalada, a les ribes del inmens llac di Garda, entre Milan i Trento. Aqui "non debe precuppare Oriol, pensa que questo é un bisness, tutti i tedescchi veini qui di vacanza, tutto é chiodatto da morte!!!"...en Giovanni ho té clar, si vols vies llargues i ben protegides vés a Arco: Mandrea, Monte Colt, Monte Brento, Parete Zebrata,i moltes més que en una guia (PARETI DEL SARCA) mostren , junt amb centenars de vies esportives en una altra guia, que aqui l'Arrampicatta és realment la forma de subsistència per als locals junt al turisme de muntanya en general. Vies llargues i curtes, moltes en plan desequipat i moltissimes en plan Vilanova o molt millor...roca grisa i vermella, i MOLT, MOLTS metres...fins a 1200 la més llarga...

Em lio la manta al cap i esdevenim Gourmands afamats de pedra...una lokura...

FOTOS: Lloc d'aparcada i accés a MANDREA NORD, Amb vies com Ego Trip ( 6b+ 300 mts, SOLEADO (7a 350 mts) SUMAGODO ( 7a+ 300 mts) o ROMANTICA (6c-5b oblig- 300mts), totes equipades al màxim, solejades i amb roca de flipar. LA SUMAGODO per fer-se en A1 té fins i tot algun gantxo picat que després va veure el segon de corda...per al.lucinar...diverses imatges de escalades en aquesta tapia...(via EGO TRIP..en les altres crriem tant que ni duiem càmera!...la EGO TRIP junt amb ROMANTICA és la més assequible. SUMAGODO la més dura i SOEADO la més aèria i estètica...totes 5 estrelles i S1-S2 en quant a equipaments-tot ok i proper...). Sortida de la paret...la Cima é Vicchinaaaa!!
Walkiria de Ripo sortint de la MANDREA WALL...un any sense trepar i es curra 14 llargs de 6a a 6b+ onsight...con un par....
Entre els exemples que us he posat hi ha vies de 2 a 15 llargs, equipades o no, amb la graduació de "chiodi vicchinni o no"...de S1 a S3 i graus més o menys obligats, de Vº i 5a a VII+ i 7c+/8a...unes 80 o 100 vies llargues que, junt a unes 80 (80 bouuuusssss!!!!) zones esportives cadascuna amb MOGOLLÓN de vies i orientacions, i amb les màximes comoditats, luxe i interès turístic de l'ambient entre medieval i neoclàssic del Garda...època ideal hivern i primavera, no oblidant que estem en una zona aprop de l'Alta muntanya...
LA RISA: Si us voleu menjar els 1000 mts i 30 llargs de VERTIGENE ( 6b/A2 equipat !!) al Monte Brento no oblideu deixar una màquina a St Giovani, el poble que hi ha a la sortida de la paret ( recomana la guia)...ah...i si us retireu de nit no oblideu tenir un cotxe a baix per recuperar el de dalt (recomana el TR per culpa de la Tedesca que el va enganyar...hehehe ciao Claudia !!)...aquesta via ens dóna una bona idea del que seria poder escalar la brutal IL GRANDE INCUBO ( 1200 mts 32 llargs VIº/A4) un big wall al.lucinant a 12h en cotxe de BCN...per fanàtics. La paret s'ho val...un bon projecte...

CURIOSITATS i FESTA:
NO comment...( a dalt) la foto no esta desenfocada, es que estavem UNDERBIER. !Que soy de Ripo,joderlaostia !( a baix), Ceci a la botiga REDPOINT
"The Banyero in the field"...art local o reciclatge? Enmig de un prat i baixant de MANDREA...
Nen, que LASPORTIVA van petats de preuuuuu! Pilla-me'n dos parells !!! Shopping surrealista also underbier( a dalt).GnocchiTrentinoZurrullade ( a baix)
4 dies climbing nonstop...uns 56 llargs en lliure equipat i 5 a pedal...¿Endevineu qui dels dos??
INFO UTIL: Accés: Bcn-Jonquera-Marsella-Cannes-Mónaco-Alexandria-Breschia-Arco...el 90% en autopista. Unes 10-12 hores ( Italia i França amb moltes zones on es pot anar a 130km/h. 90eur de peatges X 2 + 150 de diesel x 2 ( aprox).
Meteo:http://www.provincia.tn.it/meteo/
Intendència: TOTA la vall de Sarca és TURISME de Muntanya PUR. Campings, Osteries i Hotels, des del més tirat al de més luxe. NO PROBLEM. A Arco hi ha botigues de material i magnesi, menjar i restaurants...també bars i enoteques de somni. Entrant a ARCO i a la Dreta, aprop de l paret artificial on es fa la copa del món i ha u bon càmping, preu assequible, tots els serveis i algun bloc per fer boca...

GUIDA: PARETI del SARCA D. Filippi ( aperturista i amant de la zona) Ed VERSANTE SUD. Versió més actualitzada http://www.versantesud.it/

Lumignano's affair

Els primers dies han estat de PARON degut a la humitat procedent del cel...però mai dura tant i per sort surt e sol quan començava a creure que he fet tants quilòmetres per ofegar penes entre el plafó i les cerveses...Buah, que guai, avui anem a una zona que ja he visitat i on puc provar algun projecte que vaig deixar penjat el darrer any: Lumignano!!!!.

A pocs quilometres de VICENZA ( Autopista A4, entre Vicenza i Pàdova, a la sortida VICENZA OVEST, direcció Riva Bericci. Longare, Costozza i a mà dreta cap a Lumignano). Es tracta de una genial escola calcària sobre un piccolo poblet molt guapo i tranquil, amb totes les orientacions i graus. L'escalada ja s'hi practicava des dels 50, va eclosionar als 70, es va desarrollar amb el free climb als 80 i saturar-se als 90 i 2000's. És escalada esportiva al 100%, l'entorn bucòlic i els accessos molt curts. Hi ha un pàrquing amb zona picnic i lavabo ( pernoctable amb furgona o camper) a sota el sector LUMIGNANO CLASSIC.
El fet que l'escalada esportiva hi eclosionés als 80 té com a resultat un gran nombre de vies ( però moltes!!!) amb preses “atrezzatte” , ”modificatte”,”sacavatte” e “molto “scavatte”...increïble...”noi stiamo facendo altro che rimediare ad una dimencanza di Dio, che si è scordato di fare gli appligi...”. En realitat moltes de les preses són “bucco” que tallen molt...la llima, el martell, l’escarpa..i al final el trepant... Vies de placa grisa i desploms taronja i blancs, algun degotall fugisser i molta potencia per una roca que ja esta una mica “lavata” per l’ús...tot “molto chiodato” i graus en algún cas molt ajustats...especialment en les vies de 7ª a 8è, dels anys 80, obertes i encadenades per figures com Casarotto, Mariacher,Manolo, Scheel, Dal Prà, Guerrini, i equipadors de la provincia com Minetto, Piardi i fins un tal Mc Clure (?)...etc. A Lumignano anava amb la intenció de “catar” les vies megaclàssiques del sector “clásico”...”Il Somaro”, "Atomic café” ,”Boomerang”, ”Arco d’Oro”,”Orient Expréss”...em vaig estampar directament...seria com arribar sense haver tastat el conglomerat amb la idea il.lusa de provar mites com “Sorprendente”, “Paranoies Petites”, “el Castigo”...etc...vies dels 80, molt fanàtiques, molt dures...quan el 8ª era “il massimo”...(a destacar que Paola Padovan o Luisa Iovane ja encalomaven aquestes vies al final dels 80 inicis dels 90 (!!))...són vies de placa desplomada, amb passos de dits de una duresa contundent, i desploms monolítics bastant explossius. Aconsegueixo fins a 7ª+ i 7b/c’s a vista ( Marguerita, Odore dei sogni, Spiral mind a brojon...), però em quedo clavat a SOGNI d’ORO, una mena de Bastardo però en putilla i atlètic...7c de tres xapes on si no et saltes un xape del sostre no aguantes els 10 contundents metres de la via...guapíssima, dolorosa i Frankenjúrica...al tercer intent aconsegueixo el rotpunkt i em dono per satisfet...cau també ex-Oro puro ( 7c+ molt retocat que no em mola) i Orient express ( un 7b+ historic i cinc estrelle, de ditti e dolore), els 8ens clàssics no tinc temps ni d'ensumar-los, no tinc temps ni dits...en una altra visita faig Bucco Bagnato i Flash Goldon (7a+ i 8a). Els sectors més interessants són el CLASSICO (SOLEJAT FINS DARRERA HORA), i l'STRAPIOMBO di BROJON ( SOL VARIABLE, més nou i amb grau més humà), igualment abunda ( més i tot) la via de 5º i 6º de placa i desplomet curt, amb roca bona i llargs complerts. Zona ideal per a grups heterogènis, familia i turisme. es pot combinar amb una visita a VENEZIA, MONSELLICO; PADOVA o la mateixa VICENZA, que amb els seus cascs antics ens mostren la imatge de altres temps de grans riqueses i esplendor derivat de un auge mercantil italià que encara es nota en els milers de naus industrials i caravanes de camions que trobarem arreu...

NOTA: Flipareu amb l'estil de conducció italià, avançaments en doble contínua, en els que el voral de la carretera és, sense cap problema, com un segon carril...i la penya ni s'inmuta...

GUIDA: LUMIGNANO, ARRAMPICATTA nei monte Bericchi (Guerrini-Minetto) Antersass casa editrice. Montecchio Maggiore (http://www.intraisass.it/)

METEO: Http://www.provincia.tn.it/meteo/ http://www.arp.veneto.it/

BAR FANTASY i ENOTECA CA'd'ORO a la carretera d'entrada al poble són dos llocs de referència per als escaladors amb calma i bon gust. No dubteu en menjar en algun lloc típic i demanar "pissacane", Polenta, i qualsevol varietat de carn i pastes varies, les pizzes, formatges i antipasto són per quedar-se guenyo...

Prop de la città de Vicenza hi ha una sèrie de petites escoles, totes interessants, encara que una visita a LUMIGNANO és imprescindible si s'està per làrea de VERONA-VICENZA-PADOVA o camí del TRENTO des d'aquesta àrea...en post següent parlarem de altres zones...

divendres, d’abril 10, 2009

The ITALIAN JOB ( intro)

Ei Pare Que tal?
Ei Fill...aqui, intentant arreglar la calculadora, que la mare me l’ha posat a la rentadora, amb els pantalons...
El meu pare és ben curiós...sé que ara m’explicarà com funciona una calculadora, derivarem cap al funcionament dels impulsos elèctrics, la radio, el telèfon, els radars..i al final em descobreix com funciona i com es va inventar el micrones...una mena de wikipare, amb tots els links a la historia, la tecnología, i tantes coses que és difícil saber com algú és capaç de contenir tant saber com si fos “cultura general”.

“saps la putada que es va trobar el Bell quan va inventar el telèfon? Que no tenia a ningú a qui trucar...va patir bastant fins que no en va inventar un altre...(i a sobre em diu que aquest acudit amb en Meucci no funcionaria...no entenc perquè fins que no busco “telèfon” a la wiki real...!).

Sóc un lerdo en aquests aspectes,qualsevol nano amb una mica de recursos està tecnològicament dècades per davant meu...i de vegades em sap greu...encara que en el fons no entenc perquè no necessito massa tanta tecnologia...

Avui marxem a Italia en cotxe, vacances fent equilibris sobre la fulla de la navalla, estranyes combinacions...com abans, amb la CREW i a fer quilòmetres...no tenim GPS, ni VISA, ni mòbils de darrera generació...als peatges Francesos ens quedem una mica embaladits, i encara que no errem el camí cap a ARCO flipem amb la brevetat de les indicacions abans de cada desviament...

Sortim a les 9 del vespre, carregats fins als topes, amb somriures, deixant enrrera el Vallès, i el Conglomerat, i les nostres parets...el pedal fixe a 130 km/h, milions de linies blanques que s’escolen sota les rodes, centenars de cartells blaus i verds que ens van guiant, red bull i crispetes, i música, molta música que a cadascú ens trasllada amb els nostres pensaments com si fos una banda sonora...

Albada a les planures de Milan...

Condueixo aïllat, com que els altres dormen em poso el MP4 ( encara que me'n vaig pillar un!!!..no sé què és un ipod ni un podcast, però un aparell com aquest en les hores d’assegurar en artifo és un bon company...). El puto amo Ben Harper em desgrana tota la seva discografía al complert...també la Mala Rodríguez, i els Sidonie, i Makako, i 08001...és per flipar..encara que aquest cop no anem en avió fins als Dolomites, que hem fet un pas enrrere en el temps en quant a logística en favor de la mobilitat, queda en el record la cinta de CD...el rebobinar-la amb un boli, el passar endavant i enrrera les cançons...al MP4 m’hi caben 10.000 cançons...però jo quan puc escoltar 10.000 cançons? Aquesta nit he escoltat 8 hores de música seguides, n’he dormit dos i n’he tornat a escoltar cinc més...no sé crec que de vegades tanta tecnologia ens sobra...o no.
Pas entre la zona de Veneto i el Trentino, l'Italia Austríaca
Barcelona, Jonquera, Marsella,NImes, Cannes, Gènova ( no hi entreu, aneu per la A26 cap a Alessandria, sinó travessareu la zona de Liguria per uan mena de C17 versió Aiguafreda Centelles Margalef i de 80 km que us fa perdre temps i estómac), Breschia...i ja som al Veneto...podeu anar cap al GARDA o cap a PADOVA...., una provincia especial on es combinen vinyes i boscos, plana i muntanya i on amb poca estona passes dels polígons industrials i les caravanes a les autoestrada, a estar perdut en poblets alpins...on es combinen ombres teutones i sabors del sud...a la Italia del Nord... Piove, piove...anche piove...per alguna cosa éstà tot tant verd...nessuno problema, facciamo una festa gastronómica: "Pisscane" és l'herba de la dent de lleó, que es neteja, es bull i es sofregeix...com unes espinaques molt bones amb vinagre menjada amb cansalada i all que s'usen com a plat o com a acompanyament ("pissacane", pasta, carne, polenta, formatges, antipasti, vino e birra) e andiamo a la palestra artifficiale con Giovanni, una amico del Venneto...domani será megliore ¡ Andiamo a Lumignano bow...!!. Tinc un dit ferit i em ratllo, ja no tinc la paciencia d’alpinista...me'l curo amb banys de aigua bullint i un TOMAQUET benat al dit durant tota la nit...creia que mne l'haurien d'amputar...i FUNCIONAAAAAA!!!!

El sol apareix al llac de Garda quan marxem cap als sectors de Vicenza