FRASES PER PENSAR

El amor ahuyenta el miedo y, recíprocamente el miedo ahuyenta al amor. Y no sólo al amor el miedo expulsa; también a la inteligencia, la bondad, todo pensamiento de belleza y verdad, y sólo queda la desesperación muda; y al final, el miedo llega a expulsar del hombre la humanidad misma.
(Aldous Huxley)

Nawet després de encadenar a Cala Varques els seu primer IIIº/2 amb manguitos...

Cala Varques estiu 2009, Després de encadenar D.P to Dachicas ( 7b+/10)

Nawet a Sa Calobra ( III+)

La angustia és el vértigo de la libertad

( Sören Aabye Kierkegaard)

Posta de sol a ESTELLENCS...

Somni d’Amor :La Forma, El Fons, la Realitat i les conclusions

MEMENTO 4 (DIUMENGE al Matí): Sona el despertador a les 8:30 no sé ni on soc i encara vaig del revés La nit ha estat altre capítol més en un llibre sense final, el final del principi, o el principi del final...BANZAI: sopar, festa i insomnis diversos i plaents, quedemaseraunotherjiorno...tinc material a Stllors i necessito fugar a respirar aire fresc..., em rento la cara i altre cop a la PXB...el Juanjo condueix el meu cotxe fins a can Pobla, encara vaig flowtant... m’arrossego literalment fins a peu de via...Per sort en Pepe, que tenia la “Colladeta estas més bona” muntada em recupera el meu material (SORT joer...sinó hagués fet la 1ª asc. Etílica en Ao i submarina de la NOTUPERDIS que regalima al 100%)...caic rebentat sense treure’m el grigri... i em desperto que comença a tronar...faig un toprope trallós a la Bauhaus, buè...”Al Loro,no estamos tan mal!!!” allà encara fluto tot i que veig els cantos dobles...serà per això!!!!...hehehe...em torno a adormir...buf...estic planxat!!!. DORMIR ÉS BO...(fins i tot somnio!!!), a peu de la CLAN del OSO TABERNARIO, acompanyat dels clinck clink dels moscates, els “bufidos” dels bows i els ocellets que corren a refugiar-se de les cortines d’aigua que assolen alguns punts que veiem des d’aquí dalt...ens passa de llarg el marronako. Me n’adono de com de verd està tot...per mi ja podría ploure una estoneta cada dia...cap problema...que bonic...en Juanjo em fa un comentari sobre el que reflexiono uns segons...no em queden neurones per més...: “Uri, això ja esta dat i venut, tard o d’hora s’acabarà, ho hem espatllat, i mal per mal passo de la pluja, que almenys el temps que ens queda puguem trepar!!!”...buf!!! Jo sóc dels que sempre veuen el núvol mig plè i la verdor em fa creure que demà será més verd...M’adormo de nou mirant els camps de Castellar...que bonic i quin aire més net...buah...Les gotes d’aigua formen un tel transparent i brillant damunt meu, amb el sol...és maravellós, sembla que estem darrere una cascada...naniiiit ! Sonno stacatto totalmente... MEMENTO 3 (DISSABTE): Sona el despertador, cada cop és com si fos el primer dia; en un lloc nou, amb noves ganes, amb nous somriures, i són els de sempre i no, i si, i és igual...fanatisme...quedem a la PANXA DEL BOW i pugem corrents a la SOLEIA. I allà comencen a arribar ELS DE SEMPRE, tot iguals de fanàtics, més que ahir i menys que demà. Faig cordada amb la MAR perquè no tinc cap via en ment i ella va a piñón...calento(¡!) en un 7ª bloquero que faig “ lorxu” i repeteixo perquè la BAUHAUS té llista d’espera per unes hores...reescalfo a QUAN ES MENJA AQUÍ (7ª+) i em sembla difícil, tot i que fluto...la MAR ploramiqueja aiuixos, riem, en aquestes vies ella sí que va flútan, ni lesions ni morfologia mellen en la “souplesse” de moviments que la duen a la cadena. Veig en Juanjo levitar per KING COET ( 7b aka 7c soft, amb seguros allunyats)...un altre ploramiques el Juanjo, joer que bow que està!!! Cadascú s’enfila i toca la que més li mola. I de cop la teranyina de cordes queda teixida a totes les vies...a mesura que els núvols s’inflamen anem deixant vies per probar i cintes col.locades...de punta a punta de mur!!
Merda , el Molina, molta la brometa del Polònia, però no s’equivoca...Començo a desmuntar la NOTU, estressat pels llamps i els trons que cada cop s’acosten més...L’ona expansiva del caos provoca un semihuracà momentani , tenim la tempesta perfecta a sobre i les pedres de gel em colpejen amb ràbia, m’espanto i tot, crido i em baixen...ens refugiem sota el desplom i al nostre voltant es desencadena la calamarsada i l’electricitat total...fa fred, menjem i riem una mica nerviosos, el Jose tremola amb un forrillo i el putilla del Juanjo riu sota el plomes,...al final quan la cosa para retirem les cordes que regalimen, abandonant les cintes i tot plegat..demà será un altre dia. Tot esta blanc, amb dos pams de calamarsa, estem a 5ºc...demà fijo que no podem trepar i a sobre haurem de pujar a recuperar les cintes...buah...que foto aquesta nit???
MEMENTO 2 (SETMANA): Aquesta semana és surrealista,un Celiavern d’incertesa contínua, de entrebancs en que persegueixo encara no sé què, me’n vaig al plafó per fugir i tampoc tinc ganes encara de recomençar el training killer...faig pica piques de vies i blocs, tampoc estic tant malament de forma encara que és com si hagués oblidat una mica el TACTE EROTIC de la RESINA i la dificultat power en pos de tenir més força al braç i menys “agarre” als dits...”mai res és perfecte”, penso per dins...no tinc cap plan pel cap de semana, i els tinc tots... Condueixo mig alienat per les carreteres del Vallès, seguint com un autòmat les ordres que avui he trobat a l’Outlook i que jo mateix em vaig autoimposar en la programació anual respecte a la meva feina...així no em cal pensar tant i encara sóc més autòmat...fa ja dies que he tornat d’Italia, empatxat de pedra, i a pesar que vaig obtenir una bona collita me n’adono que enlloc trobo la clau d’allò que cerco...no arribo mai a la sacietat... Entre senyals de trafic, avançaments, radars i camps de blat i alfals, vaig deambulant per aquests pensaments mentre noto que les iemes dels dits se m’humitegen...fins al punt que gotes transparents i perlades m’apareixen a les puntes i fan que deixi marca al volant, i al CD que poso per distreure’m i que apago tot seguit...avorrit.
VIES... Buf quan pensó en elles em poso com una moto...se’m gira el cap i el cor...

LA FORMA : Poques vegades havia escalat tant de volum seguit, "era com quan et llences amb la taula de snow per ripar per un pendent inmaculat amb dos metres de neu fresca...en que no notes ni has de tenir en compte cap relleu, en que la velocitat no es descontrola i en que flotes en un núvol blanc i simplement has de mirar de mantenir-te “navegant” per les onades de pols gelada, sense sentir res i alhora sentint-ho tot"...a Arco va ser igual: metres i metres i metres i metres i metres (ho poso tantes vegades i encara no crec que arribi a poder recrear la imatge d’aquest concepte que em va quedar al cap)...de ROCA GRISA...de escalada, de llargs a degüello i reunions muntades “a cañón” de manera gairebé conceptual en bolts lluents i segurs...cavalcant pedra gairebé de manera extasiant, en murs i desploms, presa rera presa sense sentir cansament i por..simplement FLÚTAN...no recordo passos, ni números, ni preses...tant sols aquesta sensació. I ara l’enyor...? NO que va..."es que tampoc em vaig saciar"...

EL FONS: "L’escalada és com estar enamorat bow...", et fa sentir papallones a la panxa cada vegada que hi penses, tot sembla més bonic i tothom va de bon flow...incertesa, flutànsia, pujades i baixades, dubtes, il.lusions il.lusòries...cada cop igual...pors i alegries en poc temps, decepcions i sacrifici inútil...i grans plaers quan encadenes i quan persegueixes l’encadenament...un continu BANZAI en que la confiança en un mateix i en el que vols és decisiva...sinó malament...S’HI HA D’ANAR...
I és en cada sessió, en cada moviment, en cada projecte, que tot aquest cúmul de sentiments em provoquen descàrregues de neurotransmissors i endorfines de plaer que fan que els efectes siguin exactament iguals en intensitat i forma als d’estar enamorat, AMB UNA DIFERÈNCIA: Mentre que diuen que l’enamorament és un procés amb data de caducitat, el fanatisme és absolutament retroalimentador i cada cop més intens...! Ho sé...i m’agrada...és un procés genial en que l’objecte del teu delit és cada cop més proper, respon millor, i aquell esforç que poses en tenir una relació més intensa es veu compensat en la mateixa proporció ¿NO és l’amor perfecte?

Merda... tant de liberalisme, clases d’educació sexual,cultura, intel.lectualitat, formació técnica i profesional, ética ( i etílica) i filosófica... i en canvi en quant a sentiments anem tant venuts!!! Serà per manca d’ eficiencia social de invertir en aquests aspectes? Per impossibilitat de homogeneïtzació de coneixements o subjectes?...Mai és tard per apendre sobre un mateix...el que potser passa es que al final sempre ens n’adonem tard que vivim en un rellotget de sorra i cada cop queda menys sorra a la nostra bombolla...

LA REALITAT: Per sort aquest finde he après algunes coses:
1) Quan trona possiblement plourà, encara que de vegades no...i SI Juanjo...que plogui cada dia és molt bo...No passa res per no trepar un dia ( si has trepat l’anterior i treparàs demà...heheheeh)...booooow!
2) Si el forecast diu que plourà pot ser que t’equivoquin, si el que vols és escalar no perdis l’esperança i no t’emborratxis....les dues coses són poc compatibles...almenys a partir del 7b, i a partir de les 5 del matí, i depèn de amb qui...En això té raó el Juanjo...el que passa es que ell mai beu ni surt de nit...també hi ha una bellesa interessant en això...boooooow!
3) Si entrenes...tibes. Si penses en que has d’entrenar no compta com a una sessió...En això no tinc cap conflicte intern...training a cushillo
4) ...passo del pensament num 4...no em molaa i l’elimino, apaaaaa!
5) “Do the right thing!” no és una resposta!!! És una manera de escaquejar-te de qui et demana consell desviant la teva ignorancia ( o focalitzant el teu interés) cap a de qui et pregunta. Encara que segons el to i situació en que t’ho diguin queda de puta mare i fins i tot et reporta la agradable i falsa sensació de seguretat...Tantmateix THNKS...
6) L’alpinisme extrem ha de ser duríssim,però m’ha passat l’edat del sadomaso per castigar-me en vies per matar-se...El darrer cop ho vaig probar i una mica més i recreo Apocalypse Now en versió artifo montserratí...calla, calla! Sóc hedonista determinista amb tocs de idealisme pragmàtic i un deix entre garrulo i Kumbayà que no logro evitar.Adicció lítica( no etílica eh?), Bicefàlia lúbrica, paradigmática cardiovascular i síndrome de PiterPunk...” che viiiste, que caso más perdiiiido bowludo!!! Vos sós irrecuperaaaaaable !!”...Joer l’unic que m’agrada del diagnòstic és l’accent..."Ei bowa, però no us havieu barallat a les Malvines?Vaya merda de profe de castellà que et va tocar...aaaaaah!! , que és una frase apresa i és l’única que saps en gaucho?...ara ho entenc millor!!!"...(mirada entre recriminatòria i cómplice)...canviaré de psicòloga, no es pot faltar al jurament hipocràtic tant a la lleugera...ni que sigui de pensament...
7) La vida és massa curta i massa bonica, quina putada, és el que hi ha...però els plannings en la PDA només em funcionen pel curro...és el que hi ha...
8) “Corasón Loco”. Escalada i Vida...això del BULERU em semblava una xorrada...però de vegades cal apendre a escoltar perquè el saber s’amaga en qualsevol lloc ( inclús en un infecte Club on posen reggettón pots tenir una puta revelació)...he d’apendre més sobre ESCALADA i VIDA...i a interpretar correctament les lletres de les cançons i els partes del temps...és el que hi ha...el somni de combinar ambdues pot ser factible...si? Buè...ja vorem...

DUBTES i DECISIONS SENTIMENTALS ( EROS I ThAna…que collons..EROS I EROS):
Joer aquell aleje de la RASTA em fot un yuyu dels collons...!!!¿I si ho provo amb la Doble Xylum? I la Dopamina?...La Fuman(doespero)txu en tosrobet és una julainada, tampoc..a més és durissima la pava... Algú s’apunta a la Momia? la Julia la tinc palpada i sembla que es deixa...bé, ja es va deixar una vegada tosrobillo i nosploblem, és de fer força però els passos surten bé... Si em salto el darrer de la Kalabruixa cauré??Esta boníssima però s’hi d’anar, a mort...també es va deixar en tosrobet després que em donés carbassa dos cops amb la chain a la cara...avaaaaallll!...va ser una mica una venjança d’amor ofès..que borde vaig ser de deixar-la...!!! Farà calor?Si vaig una tarda a Montgrony l’Arnau s’emprenyarà amb mi perquè sóc un mal pare i sempre arribo tard a dir-li bona nit? I la COLLAETA? Diuen que no és tan “dibu” com la “NOTUPERDIS”...millor ella que l’altra, em sembla que m’ho posarà més fácil...Però la NOTU ja la tinc més controlada i de vegades és més fácil si hi ha confi...Ostia encara tinc que equipar la variant de la S de Sorru...i fotre-li el pegue a Erreqtre...amb el training em mouré en aquestes vies??? Ossstia, i de la Narco a Willewmes?...Aquell peu de via em va marcar tant que de la via ni me’n recordava!!! La vaig deixar caient a dalt al primer go!!!...de vegades el SOBREENTRENAMENT provoca l’efecte contrari al buscat...? Volies dir BANZAI i et surt BONSAI...no sé..a Agonies em queda la BROMITAS, puc fer combinacions, traves, trios i orgies però més o menys ja esta tot fet, i la NOAGAS és l’única que no es deixa...ah..i la MAHOMETANA de la Esquerra de tot...però a aquesta si t’hi acostes et foten una FATWA a les articulacions...passo...i la TENDONES? LA vai fer...ara diuen que esta reequipada..buffff, una “ex” i a sobre operada...mal rotllo...com diu la Mary “uan time an nomore Sainthomas”..

QUANTA FEINAAAAAAA!!!! Buah, tant se val...aquesta temporada a sac, totes al sac i a gaudir de la pedra...com deia el de la segona versió de Braveheart en accent de Psicobloquer local:

VAIFÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔRT!!!
CONCLUSIÓ I FINAL: El PACA diría que és el momento de fer un bigwall...però...realment ara ho he entès tot...Sempre ens quedaràn les Flowllewmes i ja ha arribat el moment de recomençar les Afternoon Sessions un altre cop!!!!!! A muerte....

BONA PRIMAVERA i BONES AFTERNOON SESSIONS BOWS, qui es vulgui apuntar ja ho sap!!!

Bona niiiiiiiiit ¡!
....
....
Canal 34....
....
....
Fins demà ...siiiiiiii els“nuvolots”ens deixen....
....
....que tinguin un moooooolboncapdesetmana...
....
....
Recordin: Canto dret, regleta Esquerra i lance a rom...tibes a les dotze deixant caure el cos sobre la reglet i surts amunt sense por...
...
....¿PIllat? Si volen poden escriure al blog i flashem ...o a canal 34...
....
....
CALLLA MOLINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!
....
....
Ok, ja me’n vaig..però no dubteuenpillarelmonodajudasinoarribenalaregletabonaaaaaa....boooowoooots!!!
....
....