dijous, de març 31, 2011

warming up pel finde...

Directe a la vena i al cap...és un TEST de fanatisme...si en els 2:28 que dura el trailer no et suen els dits i busques amb la mirada el crashpad és que cal que vagis a la granja d'intoxicació. T'has desengantxat, has perdut el flow...

TRY HARD, TRY HARDER...

dilluns, de març 28, 2011

Caminant...

L'important nó és ARRIBAR, sinó ANAR-HI !!!
Robert Louis Stevenson ( escriptor)

He rebut una trucada d'una amiga que avui està ultracontenta ...després de desenes de intents, amb tossuderia i entrenament, justa acabava de encadenar BEN PETAT al SENGLAR i feliç ho explicava a aquells que l'hem assegurat i acompanyat en aquest llarg i difícil camí que sempre acostuma a plantejar un objectiu inicialment més enllà de les capacitats (que no vol dir més enllà de les possibilitats !!!)


La Julia ara fa 2 o 3 anys estava escalant 6a/b, i va començar a deixar les tapies per concentrar-se en la esportiva...suposo que hi ha persones i persones, però aquesta progressió ( de 6a a acaronar el 8a), passa per la ferma ressolució de trobar un camí cap a l'escalada lliure de cert nivell, independentment del punt de partida ( estat de forma, experiència en graus alts, característiques morfològiques més o menys positives...etc).

L'únic que tenia és un molt bon bagatge tècnic per haver escalat milers de metres, i un afany imparable per descobrir i lluitar per allò que vol aconseguir...i res més...


El setge " a muerte" de les vies és una situació que no tots estem disposats a fer, almenys en tot moment de les nostres vides...ha de motivar molt un projecte per dedicar-hi les hores que la Julia dedica als seus !!! Però el resultat salta a la vista...


AIXÍ DONCS, FELICITATS, i ENDAVANT, no hi ha res impossible...Keep on pushig Julia !!!!

BTW, give me back my gear and take it easy bowa...hehehe !

dissabte, de març 26, 2011

has de ballar...sempre ballar...

Ahir vam tocar finalment, fanàtics, la JOIA de MONTSERRAT, un espectacular 8a+ que ressegueix l'esperó més radical que mai havia vista a la Muntanya...brutal, SINERGIA absoluta amb el Jaumet i el Juanjutx, i la companyia sempre ULTRADIVERTIDA del Franel.la i l'Ivan...feia molts anys que la mirava des de les GUILLEUMES, però mai havia trobat el moment d'acostar-m'hi...

En tres pegues resolem incògnites i la deixo amb un repòs forçat...vaig trencat encara d'entrenar, però el Jaumet, master ell, ens obre la porta del bloc d'entrada ( una taló galàctic)...la resta és aguantar i aguantar, metres de passos guapíssims, buit i algun aleje més que radical, sense ser perillós...assajem en toprope per posar-nos-hi per sota en la següent sessió...resolc el bloc, dos xapes més amunt caic, i d'allí a cadena ja ho tinc més o menys mesurat, no fallo. La via apreta de manera bastant galàctica, moviements de dits, ultramontserratins, boletes i regletes, roms i peus complicats, però en un desplom al.lucinant de 30 metres sense treva...una visió brutal que va tenir el SALVA SERRANO, el seu equipador, el 1994...

De vegades cal ESPERAR, amb paciència, que tot es vagi col.locant al seu lloc, invertir en temps i que aquest sigui plaent per tal que les recompenses siguin millors...i l'únic que un no ha d'oblidar és que tot allò que som ho som per nosaltres mateixos i per aquells que ens envolten i ens ajuden cada dia a millorar...gracies a tots, als pares, als fills, a les dones, les novies, als amics,i als companys de cordada i entrenament...

La flutànsia és el resultat final de tot aquest temps...les vies les escalo per la seva bellesa, per la seva història, pel que em motiven, i el grau és el que menys importa en tot plegat...és fantàstic estar més fort per poder gaudir, finalment, de tot plegat amb PLAER i no amb SOFRIMENT. SER FELIÇ és l'únic objectiu que tinc ara mateix...a muerte !!!!! Jaumet a ES SISTEMA 7c+ Espadelles. MARGALEF

TR a BAndito 7c+/8a. Cala Varques. Mallorca


Jose Agustí a PETI QUI PETI 8c. Siberia/St Llorenç de Munt



Juanjutx a SPOOK 8a. Totxo Sílfides


TR a ZONA DE INCERTIDUMBRE 8a.Paparres. Olesa

30

dimecres, de març 23, 2011

PETITES JOIES i INTIMITAT

Als qui ens agrada llegir ( quan tenim temps...oh el temps!), segur que de tant en tant ens agrada gaudir de petits escrits intimistes que alhora ens fan retornar al nostre passat personal...

Aquests escrits ens permeten comprovar que el món i les persones són molt més homogenis i "normals" del que ens pensem..tots acabem passant els mateixos cicles, els mateixos problemes i les mateixes grans disquisicions...l'ésser humà és tant complexe com senzill, i sovint, el pitjor , és que a pesar de comprovar-ho, no n'aprenem...o si...

Quan llegeixo escrits com el que us presentaré m'adono que la virtut d'alguns es basa en saber extreure la essència de les experiències i trobar-hi un sentit, i, si de pas, ens fa gaudir de la seva lectura, el PLAER esta servit.

Oblideu aquest absurd temps que s'escola sense sentit i feu una mirada als dos capítos que l'ISIDRE ( KANTUGANSU) ha dedicat als seus records, va la pena. Tota una lliçó...

"LA LLET" (Primera Part)
LA LLET" ( Segona Part)

dimarts, de març 22, 2011

Paraules d'AMOR





Diuen que els esquimals ténen desenes de paraules per a la idea de NEU...Suposo que en funció de detalls ,que nosaltres ni sabem diferenciar, recullen una paraula per a cada matís de la idea que ells ténen de les diverses classes de neu...de les seves textures, temperatura, forma, manera de caure, de dipositar-se, de transformar-se...

Segurament els inuit, en ser la NEU el medi en que viuen i que veuen canviar més en base a l'hora, el dia o l'època, han acabat trobant una paraula per cada tipus de neu.

De vegades el cap em dóna voltes....aqui no tenim tantes neus, o si hi són no formen part de un medi habitual de la majoria ( apart de pouder, paketón, papa i crosta ventada, poca cosa diem!), i en canvi en coses que el dia adia ens fa sentir, veure, comentar, etc...no trobem un vocabulari tant extens...o si?

I l'amor? Quantes paraules tenim noslatres per a l'amor? És una idea conceptual única? És una idea amb matisos? tenim paraules que diferencies cada matís o cada tipus o estat de l'amor?

Amor és estima? Apreci? Afecte? Dependència? Volen dir alhora aquestes paraules quelcom sobre l'amor o són simples sentiments, de vegades paral.lels, de vegades complementaris, que no defineixen en sí el verdader sentiment de manera clara? Són conceptes associats o defineixen el concepte per só mateixos?

¿Com és possible que en una mateixa paraula encabim barroerament totes les possibles idees, i característiques diferenciades que pot tenir un sentiment tant complexe? ¿Pot ser que el pretès desenvolupament occidental ens permet simplificar aquest concepte en una sola paraula, en pro de l'eficiència lingüística? ¿O es que la nostra moral ordenada postcristiana hereta una sola paraula limitadora perquè tot i la diversitat actual el concepte original és unívoc?

Els inuit ténen una paraula per cada matís mentre que nosaltres necessitem almenys un adjectiu per definir diferencies en quelcom tan divers i multiforme com pot ser el sentiment de l'amor...amor carnal, amor paternal, amor fraternal, conjugal, virtual, platònic, letal, etern, fugaç, lliure, vital, materialista, desinteressat, místic,desesperat, sincer, fútil...

De vegades m'agradaria ser esquimal i tenir una paraula per cada idea, per poder aclarir-me i alhora definir, per poder sentir i alhora transmetre allò que sento, que no té perquè ser antitètic sinó complementari, que per intens no és excloent...

HABEMUS PROJECT

S'acaba el segon cicle, ara s'apropa la primavera i l'"amor" que sento pel projecte que escolliré és "eternament temporal, fugaç, intens,dependent,sensible,platònic,profund,lúdic,narcisista,dual,fidelment promiscu,visceral i reflexiu, sincer i obscur alhora...és ABSOLUT...

No sé com ho podria definir en Pompeu Fabra, no sé si els inuits escalen massa i em poden fer un cop de mà...

JO l'ANOMENO FANATISME
I la primavera m'altera la sang com cada dia de l'any, ni més ni menys, simplementq ue el dia allarga, el cos es desperta, fa menys fred i encara no sues...ideal per escalar en un país on s'escalen 365 dies a l'any ( 368 cada 4 anys), plogui o nevi, faci fred o calor...
És una via qualsevol, sempre dura, desafiant, desplomada, contínua, amb moviments dinàmics, banderes, parades en sec, reposos, trams de córrer i trams de anar clavant dits i peus com una araña lenta...alguna assegurança obliga a empassar saliva i acceptar un possible vol, altres estan a tocar...a baix algú t'anima i et dóna confiança, sents el ventet fresc a la cara i fas un pas més, un pas més que et fabullir la sang i la ment...


L'escalada MAI s'acaba, sempre hi ha algun altre projecte, alguna JOIA...

divendres, de març 18, 2011

bones vibracions...gira tutto entorno a l'stanzza

Què es pot dir quan el món es transforma ?
Què es pot dir quan bombolles corren per la sang i sparks de llum que parpelleja s'encenen arreu com intermitents d'alarma, o de festa...ja no ho sé, no sé qui té raó, qui és just, qui s'ho mereix, qui ha de pagar, a qui es traeix, qui em convenç...no sé res, simplement que res és el que era?
L'angúnia dels canvis i incerteses a tot el planeta...quan tot gira a l'habitació, entre soledat i murmuris de masses humanes ,que, com ecos llunyans, sabem que pateixen...i aquí res, simplement "tot gira a l'habitació"...quina bellesa i traqnuilitat veure com entra la primavera i el cel és blau i ( sembla) que net, i el terra sòlid...somriure és gratis i està permès...

Aquí, "al-país-que-queda-als-peus-de-MONTSERRAT", aïllats de tot, seguim vivint aquesta mena de tonteria còmoda que tant preciosa i escassa és, tenyint-nos sota el sol de primavera i amb l'única espera(nça) que les parets s'assequin mentre fem un cafetó i comentem les jugades...n'hi ha més que no treballen, posseïts per la roca i el fanatisme, que no pas que es deixen arrossegar per l'estréss...no durarà, és impossible, després de l'estiu arriben les tardors , i els hiverns crus...

" ERRECUTRE" link R4-Spook ( 8a+)


Ahir vaig fer el segon 8a al flash...era una merda, vam arribar a les vies i queia gotera encara...vam marxar a ponent, allà on sempre hi ha quelcom sec...
Mal tacte bow...encara queden uns dies perquè s'assequi...¿¿¿8a al flash dius???
Si bow, però no ho era...7c/+ com a molt...
Com ho saps?
Decoto per la jeta si cal...simplement, al cap de una hora va sortir-ne un altre al segon pegue...allà ténen el graduador automàtic espatllat...
Tampoc ho era aquell? ( slurps, xarrupet del tallat)
No...tampoc, màxim 7c+...
Joer vas killer eh?
Què va bow, vaig trencadíssim, l'Agus m'esta matant, a sobre com que no controlo els percentatges de llast sempre m'afegeixo tot elq ue puc fins que em re-peto...i no em queda ni un brí de punch...als blocs m'acabo de seguida...
Osti, potser sí que no eren pas dures aquelles vies...però si eren de placa i a sobre dius que entrenes tant...!
Bah, m'he pillat la guia nova de STBENET (que ja és clàssica, el que passa és que vaig endarrerit en compres, tanta resina que ja m'oblidava la roca!!!...quina subordinada més llarga, hehehe, el que passa és que sóc un rollero...segueixo!:) i la DEL JOSEP la deixen en 8a, la PAULA també, i la PAULINA de 7c+...alueg...què vols que et digui...¿T'imagines flashejant la PAULA? No oi? Doncs ja està...allò ,ara que hi penso millor, devia ser com a molt 7b+ o 7c...hahahah! Apa me'n vai que em queda encara un dia més de entreno i faig tard...deeeewww!!!
Ei, bow, dew i TRanki, no t'estressis que fas cara d'esverat!
És que vaig de cul tio...salut i acaba't el tallat que se't refreda!
Que va bow, ja ha arribat la calor...espera uns dies i amb la tarda llarga a muerte a la Nord no?
Si bow, a muerte com cada any...siaw, cuida't
Siaw bow IRIE...

dilluns, de març 14, 2011

divendres, de març 04, 2011

Desviant la mirada o prenent consciència...

Suposo que, inmersos en el dia a dia, que ja prou ens costa de passar, és facil de desviar la mirada davant les notícies, de llucar fugaçment la misèria que envolta les fronteres del nostre jardí que progressivament es va impregnant de la crua realitat que sembla ser la determinista existència de la nostra espècie...

Em fa gracia com, enmig del nostre hedonisme narcisista ens creiem "apart" de aquesta realitat, en el fons actuem amb la ignorància aparent que tant feliçment critiquem als nostres semblants, a peu de via, als bars, als vivacs...

I la majoria no fem res més enllà d'això: un posicionament que es dissol quan bojos de consumisme renovem material a cada nova temporada, embrutem i parasitem les zones d'escalada i quedem cinc persones amb cinc cotxes cada finde. Gastem, ignorem, critiquem ( si ho fem) i no actuem...

Se'm fa difícil, inclús com a economista, simplement intentar interpretar els mecanismes que mouen cadascun dels engranatges on el nostre comportament pot influir...fins i tot mirant de saber en què puc millorar, ni que sigui amb petits gestos i ensenyaments a l'Arnau, aquests mecanismes...de vegades la certesa que tot el que faci és inútil em fa caure en el pessimisme, en el tantsemenfotisme que la majoria adopta, ja sigui conscient o inconscientment...o interessadament.

Ja reciclo, miro de no embrutar, miro de no desviar la mirada i encara que més enllà de petits actes individuals no faig res més que intentar sobreviure. Però avui hi ha hagut un detall que m'ha espantat molt.

No acabo de saber si el menor consum occidental degut a la crisi és el que ha disparat les alarmes dels grans mercats per tal de modificar el patró de consum del furur àrab...cal demanda perquè hem arribat al límit a occident? Podem rebentar més a menjar? A gastar? O calen "nous" consumidors i per tant cal incorporar paisos que fins ara eren simples proveidor involuntaris a explotar?

És difícil entendre la realitat, trobar-hi la veritat i actuar conscientment de manera coherent davant d'aquest desconeixement...de vegades em sembla compendre-ho tot, però no confio en que tingui tota la informació, i sé que les meves afirmacions poden ser sempre errònies...

Però AVUI he rebut una carta de una entita bancària on m'oferien la possibilitat de invertir ( minim 1.000 euros i a valor garantit), en els mercats de béns alimentaris com el BLAT DE MORO, el CAFÈ i el SUCRE...

Fins ara si algú disposava de uns diners excedents els "deixava" al banc i s'oblidava d'on proveníen els beneficis que obtenia...quan parlem del capital i l'especulació ignorem que aquest "capital maligne" que governa el món es conforma també de les nostres aportacions, especialment perquè la cara bonica de les Caixes sembla que ens absolgui del pecat de no saber on s'inverteixen els nostres diners...

La carta d'aquesta Caixa DIRECTAMENT m'instava a col.locar els meus diners en fons de inversió que especulen amb la FAM i amb els pocs recursos de pobles sense altres recursos, quan el meu capital obté beneficis DIRECTAMENT és a costa que aquesta gent es mori de gana perquè el seu menjar assoleix preus que no poden pagar...

¿Potser m'adono de quelcom que tothom sabia? NO, però fins ara MAI havien apel.lat tant directament a la meu passotisme...no sé si perquè consideren que sóc ignorant o perquè saben que a un tant per cent del personal li sua tot...

Apart que no tinc 1.000 euros per deixar-los, avui m'han fet el gran favor de fer-me decidir entre les dues accions que tant sols podem escollir: DESVIAR LA MIRADA o PENDRE CONSCIÈNCIA...simplement...

No hi ha cap veritat absoluta, i menys la meva, tant sols sé que a mesura que prenguem més i més consciència de com funcionen les coses i ens quedi un mínim de moral, sempre en serem uns quants que podrem actuar amb coneixement de causa...

Ja fa dies que no tenim 20 anys per anar criticant als "grans", ja fa dies que hem de treballar per poder comprar tot allò que ens dieun que hem de comprar però que en realitat ens fa la vida millor, ja fa dies que ens n'hem adonat que la vida és dura i que cal entendre que els ideals arriben on comença la necessitat i l'egoïsme...

Però més que les grans revolucions, hi ha canvis en la nostra manera de veure el món que no podem ignorar, hem passat 40 anys creient en una cosa que es desmorona, i si nosaltres no canviem, la opció que tenim al davant farà que els nostres fills ho passin de puta pena...Jo em pensava que era un discurs sobat..potser si, però me n'adono de quelcom nou que abans no veia...