Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de novembre 30, 2008

Dies de fred i pluja...

Suposo que en altres "temps" la bona TEMPERATURA ROTPUNKT d'aquest finde ens hagués enviat directament a provar aquelles vies que amb calda eren més xuxufluoses...no, de fet no era per això...simplement, quan hi ha fanatisme no hi ha fred que valgui...

Però amb el CADELL a mig gas i esgotats de dormir poc, aquest finde hem fet un intensiu PXB i una mica de Fuixarda...coses de paternitat...i que l'entrenament no va mai malament...duc quatre sessions seguides sense tocar pedra...I què millor que un finde urbanita per fer repàs a l'estudi..i als records??
Tot seguit alguns exemples de que EL TEMPS PASSA, a poc a poc però passa...la resina de la PXB n'és fidel testimoni...
"Expe" amb la Lila a CREGÜEÑA ( sud de la Maladeta) 15 dies fent el Beatnik al llac, tres vies ( Picazo, Diedre i Territorio Comanche. Vam aguantar dues nits de tempesta i nevant a -4ºc , en AGOST!!...per a la Lila era la TERCERA vegada que feia via llarga en tota a seva curta experiència escalatrice. La primera va ser el la EASY i la segona, directament, el GRAN DIEDRE en hivernal rigorós...pa flipar amb la nena...va passar la prova prou bé...( a pesar que li va caure el friend del 4 avall:"Ei Uri, la cosa aquesta del "gatillo" m'ha caigut...! ¿Era molt cara?" . Més tard vaig descobrir COM feia en lliure tranquilament llargs on jo m'arrossegava amb les mans insensibles: duia guants fins i una "història d'uns sobrets que produeixen calor" enganxats amb cinta al canell !!!! en les hivernals ho portava fins i tot a les plantilles de les botes...no era tonta no...

Cim de l'ABADIAS, després de la DIRECTA ( 6a+ 250mts), una de les vies més belles del Pirineu, amb ambient: 4 hores de aprox., camp base, rimaya, glaciar i una paret molt guapa amb roca perfecta i fissures ideals per a l'escalada d'autoprotecció...encara recordo el mal a l'estómac que tenia en veure aquella "neneta" de 19 anys, sense ni idea d'autorrescat, pujant enmig de la paret amb un somriure com que estés en un rocòdrom...quina imprudència, però que flipant....

Volada l'hivern del 1999 a L'UNICORNI ( 7c+ aka 8a)...per mi una de les millors vies esportives de StBenet, Montserrat, Catalunya i potser el món...no em canso de fer-la encara que de tant en tant encara falli en algun moviment ( foto FERRANIKI-TIKI)
VUELO a CIEGAS ( 8b), una via mítica. Ara mateix l'escalada s'estila MOLT DIFERENT, però aleshores era una via clau per passar al món de la dificultat. Si us fixeu en els anclatges veureu les xapes originals de l'Scheel...el 1996 em va costar mesos d'assaig, especialment l'entrada, que provava com un boulder...quan la vaig tenir controlada van començar els pegues de corda..teníem molt de temps i paciència...( Foto FERRANIKI-TIKI)
EL ARBOL DEL AHORCAO (7c+) 1998. Boníssima i poc coneguda via del BARBERÀ...bidits i passos durs, contundent i amb una mica d'ambient, assegurat pel Germinal i foto de l'ALBLOC
1997, crec,MIRALL IMPENETRABLE ( LL1: Antic A4 o A3+ vidilla encara que amb el terra aprop). després dels porteig el vaig començar i l'endemà el vaig acabar. Bonic però el terra a sota ralla una mica...Anavem tres i ens vam dividir la via en llargs...a mi em va tocar el primer i el trecer ( "La otra cara de la Moneda , 6a+/A2") que vaig fer en lliure de 6b+ "pamatalse"...40 mts, un plom , una flor, dos burins, , i tres o quatre falcats guarros al final...Un temps més tarda vaig estar provant en toprope aquest PRIMER llarg...no superava el 7c o 7c+..., el segon no passava del 7a+/b...
MIRALL IMPENETRABLE Desmunto el LL5 "Alta tecnologia"(A4): en Roger s'ho va currar, placa vermellosa, curta i contundent, molt bonic. En la foto potser no s'aprecia, però es veu un MERLET FIXAT AMB CINTA AMERICANA rotllo iosemitic...en lliure 6c+ com a molt, o menys i tot...
MIRALL IMPENETRABLE LL6 "REPTE PERSONAL" A5 o A4+...no sé..simplement vaig assegurar i el vaig desmuntar...van ser dos dies de posar ploms, puntetes, flipar i grinyolar...quin bou el Ximenis!...el seu primer "A5"( i pensar que dos anys abans m'havia fet baixar de la ANGLADA !!!!)...Mentrestant jo buidava el forat de la R fins fer un nínxol per vivaquejar sense hamaca o cuinar-hi més còmode( Chez Mirall). hi vaig dormir dues confortables nits...(Fotos Tochín, Ximo i Oriol). a la via també hi era en Joan Ma Vendrell. Ens vam retirar del darrer llarg ( MAR DE PEDRA A4+)...ja en teníem prou...en SERGI BERMUDEZ ens va ajudar a baixar els patracols...havia estat dos dies al costat fent el VIATGE SENTIMENTAL...
"NADA PERMANECE, PERO NADA ES EN VANO..." ( buah, m'ho he inventat o em sonava de quelcom..però a que mola?!)


diumenge, de novembre 23, 2008

Whippin'boy ( el ploramiques )

El Mestre BEN HARPER té moltes cançons genials... però en la seva línia "blues" en destacaria dues amb lletres de les que fan vibrar.

Junt amb "WHEN IT'S GONE IT'S GONE" ( i amb estructura, temàtica i instrumentalització molt similar .Una melodia simple on en Harper i la seva veu multifuncional, la seva guitarra i una caixa de pedres semblen una orquesta...
) , la "WHIPPIN'BOY" és de les que tenen més "punch" de la seva línia més ROOTS:

Em pots necessitar, també et vull,
Em pots alimentar, que també m'agrada,
Però no em manis, que no et seguiré,
Aviam si ho pilles, no em fa por,
No seré el teu "pelele"...

Whippin'boy sembla que es tradueix com a "cap de turc" ( to Wheep= fuetejar), o "ase dels cops"...i "Wheeping" és plorar...no sé...abans
de saber-ho el títol "PLORAMIQUES" em va sugerir el nom per una via nova...i ara em costata de canviar-lo...GRACIES a qui m'ha passat la TRAD. tantmateix!!!

================================================

EL PLORAMIQUES 7c (proposta) 18 mts. 1a asc 22/11/2008 per TRANKI i amics. Equipada per TRanki l'Agost del 2008. 40 moviments en desplom de 45º a horitzontal, calen 15 cintes. Esta amb parabolts del 12, del 10 i intermitjos del 8 per muntar-la en Ae...ojo al desmuntar, en toprop és un pal i baixant si caus et menges terra...millor "baixar-la" de xapa a xapa en Ae...més segur. A veure si la prova algú i confirma la cotació ( menys impossible..més seria...compromès?)
=================================

Crònica:
AQUEST FINDE HE ENCADENAT EL "PROJECTE" a TORROELLA...de nou una via bona i difícil a l'Empordà!!!!!!!...el que passa es que vénen amb comptagotes..ara ens hi posem seriosament i amb la colla estem equipant noves rutes, de tots els calibres..."EL TREN PETIT" ( PGB) i una nova meva...i en queden 4 o 5 evidents i moltes per trobar en un raconet a resguard de la tramuntana.

Divendres em vaig adormir davant del foc, somniant pedra i recordant buit...calia reposar.

A les 8:30 ja feia tard a la cita amb els LOCALS ( ZOILO, PEP, GEMMA,XEVI, SERGI i un altres company)..i en PGB i l'ALBA m'anaven trucant també de manera que ens trobem tots pujant la tartera.

Ràpidament escalfo col.locant cintes, fa bona temperatura però el sol molesta a la cara...m'espero una estona. En ZOILO fa la PRIMERA ASCENCIÓ ROTPUNKT de IRON MAIDEN. El seu "7a", durillo i molt bonic...ben trobat. BIENNNNNN !!!!

"Provo" la meva via....a veure què surt...JOER, ja sóc de nou al repòs.!!!..crits d'ànim...faig el bombo final i al pas final..floto i encadeno....m'he saltat la darerra i em llenço per cel.lebrar-ho...QUINA PASSADA...!!!

NO SÉ COM GRADUAR-LA...darerrament no he provat res dur i tot em va sortint prou bé...buf...ho deixo en 7c? En 7c+? Ostia 15 mts de sostre-desplom només surt això? Hi ha molts trucs, empotres..i realment la veig més fàcil que EL CRAPULA o ÈPOCA NEGRA...bé..també fa temps que no les toco...no sé com aniríen ara...YO QUE SÉ!!!

Tampoc tenia nom...em pensava que sorgiria mentre la assajés i ja esta encadenada...buf. l final improviso una mica

Provem la via pionera, surt un bon 7a+ o 7b amb pas fanàtic...que guai...i hi ha espai per altres vies!!! Joer que bé...en unes setmanes ho tindrem acabat...a veure què surt...

L'edemà encadeno "sit" i escalfant un bloquet on a l'estiu i agobiat de calor ni m'aixecava...al costat de casa...un 6a+ d'aquells tontos que amb fred cap problema...i fotem una costellada de cal déu...cervesa, foc, xai i al vespre futbol...

dilluns, de novembre 17, 2008

SOLEDATS i MIRALL

DIA 5: La soledat és un avorriment...a pesar de tot avui he decidit practicar-la. Xerrar massa també implica un refregit de conceptes i una bona airejada és interessant. Havia de baixar a BCN, surtoi de matinada i aprofito les primeres llums per pujar el petate i muntar el que pugui de una via de artifo que tinc al cap per a la reentreé....

FA FRED, molt de fred...no hi comptava...l'alba em sorprèn a peu de via...no toca molt el sol...he errat el timing però aprofito les poques hores que tinc...gracies al "porteig" estic suant..però també REBENTAT...passo una bona estona reflexionant...pensant...¿Realment vull pujar? Els nuvols enterboleixen l'ambient...avui segur que no faig gaire cosa, però si logro deixar les coses damunt la repisa-feixa en un parell de dies ( igual un de sol, bowwww), sóc al cim...buah, m'animo, em poso les coses i tiro amunt...un dels problemes és l'accés a peu de via..hi ha mil esbarzers..o m'he confós..i muntar la R0...joer...

Com que vaig improvitzant, i per si de cas, reenvio al primer burí...marca VI- però és un Vº "finillu"...la roca es torna podrida, recupero el tacte als dits...tiro a l'esquerra, cap una fissura-canal molt cutrilla..alguna herbeta...un parell de friends gordos en roca molt dolenta...i un altre buril...crec que és el darrer i em queden molts metres fins a la sortida del llarg....

Em preparo el que recordo que vaig posar quan la vaig fer fa MOLTS anys amb l'ADOLF. ...escalo uns metres en vertical..en un forat col.loco un friend gordo ( el que em quedava), aup aup,...navego a la dreta i logro clavar una "u" prou bona...i tiro amunt...estic una mica espantat...trobo un altre seguro i el sobrepasso...banda vermellosa i de repent res...joer! Comença el "telele"...logro posar un minimerlet però no me'n fio per penjar-m'hi...a l'esquerra hi ha esbarzers i un tronc podrit...pujo, m'hi pillo en plan tarzán, i m'escolo cap amunt...buaaaah! Quina tensió, i tant sols és 6a...!!! Joer..per sort és la part més "expo" de la via...ara només cal desmuntar la tirada...Fixo en un megaarbre i reenvio en una reunió de parabolts més a la dreta. Baixo, recullo el material, torno a pujar. 45 mts podrits i expos de 6a..ja esta ...biennnn...

La següent tirada és un "bardissar" semivertical...amb la motxilla per davant i agafant-me de roca i aritjols pujo fins un estrenyiment que fa la canal...un pas burro de IV+ i soc en una rampa que acaba en repisa..r.gaudeixo de les farigoles i les saludo i m'hi agafo mentre vaig trescant amunt...reunió de doble burí amb xapa estranya. Avall...de nou amunt...intueixo ja el sol darerra els núvols, miro el rellotge, miro la següent tirada, miro al davant, miro avall...m'agradaria compartir aquest moment per pendre la decisió...per desanimar-me o per animar-me...no sé què té aquest tipus d'escalada que em requerix tanta motivació per continuar un cop has fet un pas...tinc la part més molesta muntada i em fa mandra, molta mandra, enfrontar-me a la via. Ja ho sabia, per això m'havia fixat tant sols aquest objectiu...

Tinc una hora i mitja abans de haver de fugir volant...Pujo uns metres en lliure...és una mica guapo, però breu..hi ha algun tac, poso algun clau i arribo rapid a uns burils ja vells...un microtascó, un gantxo en roca cutre i un diedre desplomat i complexe...li donen A2+..l'encaro i resolc amb dos claus dolents i atlètics fins un plom...sortida en lliure molt agosarada cap a la dreta...sé que surt i m'hi llenço ( el Paca sol i a vista..quin paio...)... fins el forat de la R...buah, hi ha un niu abandonat...(per sort)..no havia comptat amb les regulacions....això m'acaba de desmotivar..¿Estic complint o estic delinquint? merda. Com a positiu veig que anant sobre terreny conegut es va MOLT MÉS RAPID...curiosament flipo en recordar les peces a posar gairebé 12 anys més tard que vaig escalar-la per primer cop..això de fer "esportiva" i "flaixejar" és un bon exercici tàctic per a l'artifo....

Com que ara queda el marro, i he estalviat les hores que farien que necessités un atac amb vivac, me'n torno a casa. Tinc un lloc "truqui" per baixar i pujar sense molt d'esforç...fixo una sola corda i amago l'artilleria..igual demà si fa sol...igual un altre dia...per aquesta via CAL SOL, cal fer-se AMIC del SOL, i gaudir de unes bones hores perquè l'escut central és un dels llargs més bonics a Montserrat..un cop resolt em quedaria una tirada, la darerra, curta i complexa...recordoq ue quan la vaig fer la vaig apurar en lliure, una rampa vertical molt estranya i de difícil equipament, tènue i de les de respirar i no pesar massa..roca negrosa i estranya...6c o 6b+ o A1+ segons el croquis que em va semblar A2+ ben bo, i pas final de desplom...
Ja veurem, no avancis problemes bow !!!!

Recullo petrecols i piro VOLANT sobre el camí fins el cotxe...el matí es desperta del tot, els Brucs estan silenciosos, la gent enmig de les baralles diàries, l'autovia i l'autopista.

em dutxo i de sobte sóc davant l'ordinador...i gores abans tibant de merdes..quin món més curiós, més estrany i més canviant...

Tant de bo demà faci sol...La soledat és un bon MIRALL per mirar-se, per entendre's, per reflexionar...i per veure com d'intensament necessitem als altres, per parlar-hi, per explicar-nos, per ser estimats i estimar, per sentir que ens esperen i esperar-los...buf..li deia a en ferran que em faltarien molts anys i dies per escalar tant com vull...acabo de veure que em mancarien VIDES SENCERES i encara em quedaria curt..joer a veure si em faig budista i trobo un fanàtic per reencarnar-me...osties, i si em reencar-no en un pastillero? o un futbolero?..o en un tuixó de sofà? NOOOOOO ! He de aprofitar i escalar tant com pugui ARA, després ja veurem....

hehehe.

CERCLES i ELIPSES

"Joer...no ho entenc!!! Hi ha qui viu la vida com un CERCLE...¿És possible que ho sigui, que comencis en un punt del perímetre, te'n allunyis i al final arribis al mateix lloc? Això no és l'infinit?
Hi ha quelcom que no em quadra. No sé si és una realitat o una actitud...però no puc adaptar-m'hi, estar sempre voltant com un ratolí dins un molinet...sense arribar enlloc i acabar esgotat..."
“Heyo’ Uri, ain’t yet any doubt...La vida NO ES CIRCULAR...Si bé implica un CICLE, el cercle posa l’èmfasi en una REPETICIÓ, en una RECURRENCIA pràcticamernt inel.ludible que portaria a una PASSIVITAT DETERMINISTA DE DEIXAR-NOS PORTAR per aquesta corba infinita i perfecta que no ens deixa escapar del centre al voltant del qual orbitem...quan estàs en un cercle el progrés passa tant sols per engrandir el radi, però arribes sempre al mateix lloc..no et mous...”

“Joer, joer..osties! Si tens raó!!!” La figura apareix de sobte entre els nostres somnis i converses, COM UNA SOLUCIÓ en aquest tour relaxat que estem fent al llarg de la geografia enològica catalana , “LA VIDA ÉS COM UNA EL.LIPSE MUTANT...SIIII !!! Una el.lipse imperfecta que es deforma, que variem de direcció, sentit, tamany i uniformitat !!! Un anar i venir al llarg de dues òrbites, amb un eix central inmòbil però que permet que les mateixes es desplaçín, a pesar de ser antagòniques, amunt i avall, canviant de longitud, d’amplitud...tot muta, tot és oposat i semblant, excloent i atraient, tot roda i s’allunya de l’eix, tot s’acaba trobant en ell, i va a l’altra banda. El ying i el yang integrats amb la MOBILITAT i alhora la INERCIA, en la variació, en la aleatorietat, en el canvi, en el cert-incert, en la limitació de variable il.limitació”...en la conversa posem forma a un concepte...tenim molt de temps per pensar-hi...ja calia...

“un dia somnií que era una abella,
Papallonejant pel jardí del cel
Anava d'una estrella a una altra estrella,
en volves d’or collint ses dolces mels.

Anava del clavell a la vidalba,
De la flor de Leeds al romaní
Il.luminat per la claror de promeses albes
que jamai veuràn el meu matí

I em somreia la gentil rosella
Que esbadellant-se es convertí en flor
En flor del paradís, tan bella...!
Que cada dia feia una nova olor

D’un misteri m’embolava a un altre misteri
D’un amor robador a un més gran amor
I se m’obria el pit com un hemisferi
Quan vaig descobrir-ne el diví tresor

Volant entre la rosa i el lliri,
Seguint sa remor vaig arribar-ne al verger
Del nèctar regalat fent-me captiri
Entre càntics, i música i plaer

I aquella flor em regalava sa rosada bresca
Tant sols els matins de sol roent
"Però pren-ne un rajolí d’eixa mel fresca !
Fins que em tanqui la ponzella el vent "

Més ai, quan el plaer brescava

bufá la tramuntana...
Caigut i sol, sobre l’herba em despertí,
I en comptes de la mel que somniava,
Tant sols em queda la cancó que duc ací”
(Adaptació al cub de PRELUDI de J.Verdaguer. NO HI HA FALTES de ORTOGRAFIA, per cert...)

Necessitava un petit descans..molta feina i maldecaps, molt de fanatisme, cos i ànima una mica avorrits de estar sempre al fil del temps...per fer una salt endavant cal fer una passa enrrera..o almenys agafar aire.., i de vegades passem anys sense pensar en això...un dies de relax en els dies de vacances que encara em quedaven...
Muntanyes nevades darrera la boscúria ens envien Tramuntana que gela les nits i refreda la roca

Els pares tenen una excel.lent base en un racó de muntanya...a cavall entre el Gironès i l’Empordà, enmig del bosc, amb la lluentor del mar en l’horitzó proper i la blancor de les neus darrera la boscúria...genial...llar de foc, despensa, bodega ben dotada, tranquilitat i ROCA ¡!!!..ROCA no massa espectacular però excel.lent per CREAR, i RECORDAR alguns projectes que al llarg de la vida hi he anat gaudint a ritme tranquil...sempre que ho necessitava...lluny de la acceleració i les ganes gairebé hipervetilades que duc al damunt habitualment... "Estrelleta-jo li he plorat-de la mar cerúlea gemma, ¿de les flors de l'alt verger n'ets tu la darrera?

DIA 0: HEDONISME: El crepitar de la flama escampa aviat la tènue llum vermellosa com si fos una boirina de calor que desperta cada racó adormit per la gelor que ens envolta...la tebia llum taronja va allargassant-se per damunt de l’estança, l’ acarona i els grisos i obscurs desapareixen, igual que la roba de més i l’alè glacial...ja està, he arribat a casa ..el sol s’escola fugisser en l’horitzó i dóna pas a una nit de debat, de record i de cultiu del plaer per sí mateix. El vi catalitza aquesta calor damunt la pell i el pensament. Quan no hi ha pressa no hi ha limit, tot s’expandeix i es fa més còmode, més divertit, més intens, més sòlid, més cru però més real...demà serà un altre dia...tant fred com aquest, tant calid com aquest. Tant tranquil com aquest...
DIA 1: FAMILIA: El petit té ganes de jugar. Ha arribat amb els pares i em desperta.No hi ha excusa...buscar llenya, encendre de nou el foc, endreçar, alimentar, jugar...avui baixem a passejar per la platja. L’ambient estival ha estat substituït per una exclussiva traquilitat d’hivern...veus mesurades, l’oratge i l’onatge, netedat en l’ambient, abrics de pell i pnxos de llana cara...el mar es veu infinit i fred, les gavines llunyanes i l’herba d’un verd gairebé brillant llepa l’aigua...mengem, riem i descansem...Em feia falta...els ulls d’un emigrant miren enllà del mar mentre un pare envola un estel del seu fill, i cotxes cars passen davant la Palmera deixant senyores enjoiades que es saluden i riuen...Al capvespre m’adono que estar amb un fill sense fer res, sens haver de anar depressa enlloc, és increïble..ho hauré de fer més sovint, el veig créixer i m’adono que el temps és una línia invisible però d’una sola direcció. A la nit estic rebentat, no he recuperat de l’entrenament i la feina de la setmana. Els pares marxen i em poso aviat al sac, amb el foc davant, pensant, però crec que una mica malalt…

DIA 2: CONSTRICCIÓ: Estic enfebrat. MOLT enfebrat. Ja em rondava feia dies però tant sols era costipat..ara ja ha sortit, i en certa manera, fer llit i el caldo calentet també és una mena de descans...Gairebé m’agrada que em cuidin i no haver de fer res més que mirar les flames mentre el sol passeja tímid tot l’arc diurn, tènue davant del finestral. Potser hi ha algun moment una mica extrem quan arribo als 40º i somnio molt.... Amb la febre han tornat els records... sembla que encara tinc 16 anys i el pare fuma pipa i m’explica coses davant la llar, l’àvia fa truita pel sopar, l’avi vol sentir les notícies, la mare juga amb la Roser i el Marc és a la habitació... Tot és perfecte...però quan em baixa la febre sóc davant del foc, em fa mal tot el cos i la tos no se’n va...manquen la Roser, l’avi Emili i l’avia Caterina, el Marc és lluny i els pares a casa seva...posem més llenya a la llar i seguim somrient...res és en va si pot deixar aquesta petja tant bonica...RES ÉS EN VA, MAI...mai... però aviat em passa, era tant sols cansament, em conec i demà igual és un bon dia si vaig a poc a poc...

DIA 3:LA LLUM. Ens llevem d’hora,i tot ha quedat enrrera. Els records, els dolors, i la febre, i el vi calent.
Em sento dèbil però animat. Em fa mal l’esquena però és qüestió de posar-la en funcionament...un primer esmorzar lleuger, una estoneta caminant fins un bloc i i obrint pulmons, escalfem a LTM i LMMM ( 6b+ i 6c interessants sobre granet) un segon esmorzar...fem foc, deixem la casa escalfant-se per la tarda i marxem al meu “projecte”...Seguim un nova ruta directa que ens porta gairebé en només 20 minuts davant l’objectiu...El Pirineu es veu molt blanc i ja hem vist algun cotxe amb taules per la carretera..el temps es boig..som a novembre i fins al cim del Canigó hi ha neu...
Enfilem el camí d’accés cap a la cova, i evitem la tartera ,que s’esmicola, per la esquerra...trec mocs per tot arreu i les orelles se’m queden tapades, entre l’ofec i la debilitat triguem molts minuts en pujar fins peu de via..uf, uf, uf...
Quina arribo em trobo els companys !!! Ells es queden tant sorpresos com jo (primer) i tant contents ( després) d’haver-nos trobat per fi...són els “locals” que flipaven com algú estava equipant en aquell racó de món. GENIAL, ja ens coneixem...subidón de motivació i simbiosi total. Estan treballant una via nova de placa desplomada, la veig inhumana però diuen que surt menys del que sembla...no ho veig clar. Aprofito per muntar la meva i vaig veient que em surten els passos aïllats...

Pep assajant IRON MAIDEN (7a 15 mts). Bona via estil 80's

Un cop muntat el projecte provo la seva via i surt al flaix...genial, IRON MAIDEN, 7ª guapo i qualitatiu del Zoilo i el Pep!!! Farem moltes coses junts ¡!! Bon flow i el sol pica i limita el fred, s’esta de puta mare i oblido la grip.
Trec corda del meu projecte i m’enfronto al primer intent des que la vaig muntar. És un sostre continu de 10 mts i després un desplom brutal de 10 més...invertits, algun tac, un repòs, forats francs i lances finals de bona presa...molts encastaments de taló...ENCADENO tota la secció inferior ( aparentment la dura) i a dalt paro dos cops, fent el crux i la sortida...

Cap per avall, encadenant la secció inferior del projecte...


¿És facil!!!? NO ho entenc ! Hi ha vegades que no controlo el meu estat de forma...o igual és que realment no supera el 7c+?...no ho sé...possiblement és això...en aquestes vies que semblen tant dures quan t’hi aprens a moure de seguida les veus més facils...però primer cal encadenar-la, creia que seria almenys 8ª però ara ja en dubto..en tot cas és molt bonica, molt pilosa i molt de “MOURE’S.

Encarant el sostre superior...darrer crux...

Xerrem, quedem i ens donem els mòbils. Tornem a casa, a la llar de foc, mentre el dia es va acabant…estic trinxat i la cerveseta les torrades i els formatges són un bon remei per a qualsevol mal...mirem una bona pel.lícula i seguim xerrant i escampant la relaxant calor pel cap i pel cos mentre fora seguix el fred i la tramuntana...tot és perfecte...dema igual podem les sureres, si aquest hivern neva poden caure damunt la casa...de vegades cal podar els arbres per tal que no es morin

divendres, de novembre 14, 2008

L'OS i la CARN

Es sols el començament el que tu prenies per terme !?!
L'univers és infinit!!
I pertot acaba on comença,
i ençà i enllà,
amunt i avall,
la inmensitat és oberta...
I allà on tu veus deserts,
eixams de móns formiguejen...
(JACINT VERDAGUER-1850's: AL CEL)
========================
A mi deixe-me un bon plat de braves,
i una birreta fresh,
tres blocs,o deu llargs,
un bon paqueton de powder,
20 metres i el mar...
o gel vertical on the rocks.
Un bon "os" de pedra,
i una mica de "carn" tendra per mossegar
perquè vull l'infinit??? Quin estresssssss !!!
( K.Line 2008: LIVING K.TALONIA (V.O en anglès))
====================================

Kike "Rabasón" al Cim de Mc Kinley. NO té res a veure amb el post però apart de ser una foto com una catedral és una alegoria a la mentalitat d'en Kike: "Voler és poder"...vingbow!


Ei... que...pillo el petate uns dies a provar un VIONDELAOSTIA, bon flow i una megalluita contra NEWTON, a veure què surt !!!

Crux de la trave de baix a Xylum ( Guilleumes).8a

Si pillo un CYBER passo fotos, sinó ens veiem !!!!

DEWWWWW !!!!

dimecres, de novembre 12, 2008

LLENÇAR-SE AL BUIT

Hi ha vegades que la incertesa es planta al davant i l'única manera de seguir és llençar-se contra ella, com un kamikaze, però si teniu algun trumfo a la màniga millor..i sinó que hi hagi sort...quedar-se plantat és absurd, millor caure tibant com un bow...


¿No us heu trobat mai davant d’una presa llunyana, amb el cap a 2000 revolucions i amb la incògnita de que no sabeu si arribareu al canto que us espera allà dalt? Fa molts anys vaig veure a càmera lenta un vídeo que haviem filamt amb en Dani Ferrer a la Fuixi..el tio feia els lances i al darrer momento s’observava com tancava els ulls momentàniament!!! Vam flipar...no ho sabia ni ell ¡!!

El LLençament és una técnica que vaig veure per primer cop a Montserrat, a St Benet, concretament a “L’OPORTUNISTA” (7ª+)...corria el 1986 o 87, i mentre nosaltres fèiem el gamberro a POLVORA ALS DITS (6ª+), la colla del refu ( uns imberbes CANIJO, BORIS, FRANCIS i PACO) no paraven de fotres castanyes a la sortida a R de aquesta via. També en un HISTORIC DESNIVEL apareixien en RUBIO i en SALVA exemplificant els lances a les vies de 7ª+ i 7b de la PEDRA D’ESPARRAGUERA. Nosaltres flipavem i ens agafavem com podiem, estàtics, garratibats, i xapant els burils dobles com si fossin una illa de seguretat enmig del terror de aquella esportiva germinal.

Amb el temps aquella i altres tècniques van formar part de un seguit de repertoris gestuals que l’escalador va integrant a la seva técnica, i que s’executen de manera gairebé espontània.

2n "LLençament Curt" a la PANXA DEL BOW (7b+) la SOLEIA

Foto Juanjo Lopez


EL LANCE és una técnica molt efectiva que, executada convenientment ens permet arribar a llocs on de manera estàtica ens seria imposible. Igualment fer-lo ens estalvia força en moviments on anar parat implica bloquejar i no és tant eficient tibar hidràulics. Si bé actualmente hi ha LANCES MEGAINHUMANS, la majoria de moviments “normals” d’aquest estil es basen en un aspecto simple de COL.LOCACIÓ PREVIA, VISUALITZACiÓ, COORDINACiÓ en l’ARRENCADA, VOL CONTROLAT, i RECEPCIÓ ADEQUADA.

CADA LANCE POT SER DIFERENT, però en general hi ha aspectos que es van repetint sempre, i altres a tenir en compte de analitzar, evaluar i resoldre:

COL:LOCACIÓ PRÈVIA: En cada pas hi ha una disposició de mans i peus diferents, de manera que el LANCE ha de basar-se en un seguit de coordinació de forces que ens direccionin a la recepció. Cal doncs EQUILIBRAR les traccions de manera que el llençament no ens desequilibri, no ens projecti enfora, i no es quedi curt.
Els lances FACILS no tenent molt de secret, però hi ha lances molt complicats on cal analitzar molt bé la força a realizar amb les mans i ON és millor col.locar els peus. Com més amunt posem els peus MES TRACCIÓ de mans requereixen, més molla amb l’esquena, i més perill de sortir enfora, en canvi ben executats ens permeten “VOLAR”. En peus bons i baixos, o mitjanament baixos, ens permeten una bona “patada” més curta però més controlada. LA DISTANCIA PEUS MANS també ha de ser prou coherent a la tracció...molt separats significa poc lance, molt junts implica que sortim enrerre. De vegades es llença millor BUSCANT EL VOSTRES PEUS que en els llocs on els situa la resta de la gent...no us talleu, EXPERIMENTEU!!!

VISUALITZACIÓ: Molt important, durent el lance i sobretot durant les “manxades” ( “molles” amb el cos, almenys una és recomanable), mirar correctament el canto ens permet evaluar trajectòria i recepció i, sobretot, “percebre” més aprop allà on anem.

COORDINACIÓ: Essencial, cada punt de tracció ha de rebre la pressió i força adequades...una mala coordinació de traccions implica sortir disparat cap allà on meni l’error. En canvi una bona técnica, bona capacitat de coordinar EL SALT i la DEXADA de l’extremitat que volem llençar, i alhora les que “tibes” i ( potser i tot” les que fan de contrapès durant el vol) ens faran arribar CORRECTAMENT al punt de recepció. EL PUNT MORT és aquell momento de NO PES, en que s’equilibra l’acceleració ascendent i la gravetat, hi ha un momento en que estem PARATS abans de començar a caure de nou...no hi ha cap força que ens tibi avall i un RAPID MOVIMENT ens permetrà deixar anar la presa de sortida i tirar rapid cap a la de recepció. Aprofitar el punt mort permet NO FER FORÇA...cal ser més ràpid que la gravetat!!

VOL CONTROLAT: No us desespereu, en el VOL hi ha diverses fases d’anàlisi. No sempre surt a la primera, primer cal analitzar els asepctes anteriorment citats, i quan tot esta més o menys embastat, podem dedicar-nos a anar “polint” la trajectòria, la distancia de vol i finalment que arribem ben posicionats a la recepció i alhora pillem bé el canto..tot és posible ¡!!!

RECEPCIÓ ADEQUADA: és molt important, un VOL EXCESSIU, un MAL EQUILIBRI, UN MAL LLENÇAMENT DE PRESA, o una MALA ARRIBADA, poden provocar que no “pillem” bé el canto, que un cop pillat ens desequilibrem, que ens patini, o que el cos faci unh balanceig enrrera o de costat que ens facin que la presa se’ns escapi. Les banderes es poden compensar mitjançant la capacitat de usar la paret com a “tope” amb una altra mà o peu, de fer el “contrapès” amb la resta del cos o extremitats, etc...de vegades és imprescindible, però de vegades es pot llençar correctament sense desequilibrar-se on altres surten disparats cap a tots costats...

Que NO ES UN LANCE:
*Una arrencada de terra, traccionant amb un braç..això és levitracció ( Estil Sesion Continua)
*Un moviment dinàmic de canvi de presa rapid pero sense un gran desplaçament ( lancillo)
*UN pas HIPERLLARG que acabem fent dinàmic però sense “desconnexió” de la roca

Lance a WINCHESTER 8a de Gelida...infierno...foto MALUTA


Alguns lances que han marcat la meva vida i les meves dèries ( sense ordre ni concert)...podeu comentar els que a vosaltres us han agadat també ( EL FERRAN GUERRERO té un ANTIBONUS per BLOQUERO ¡!! ;P)..és broa pia-la tu també bowwww!

*ENTRE LAS CEJAS ( 8ª). Curt però molt flowero i de sensacions, cal bloquejar a topppppe!
*DEL JOSEP ( 8ª+) A l’entrada hi vaig veure en D.cerdà volant peus...no ho havia fet mai..i funcionava! Pocs peus i Mans txungues...brutal
*SILFIDES (8b) després de la plaqueta inicial pillaves uns peus cutres bidit romillo de dretes i “volaves” controladament a un bon forat. Més estètic que dur.
*LUCKY LLUCH ( 7c+)..buffff...apart de la força a tot arreu a dalt cal fer un pas de REBOT on si apuntes i bloquejes a mor tés molt bonic...peus essencials
*BALA PERDUDA ( 7b+)...de peli, de antología, sense paraules...peus semibons, una mà bona i la dreta pinçant vertical..només es fa si t’ho creus...
*GAVILAN POLLERO (7b+)...entre l’aire i la fè...peus baixos mà Esquerra estranya i dreta en una llastra tallant..vola la Esquerra i el cos es precipita enrerra, aguantes rom i ets feliç...
*BRUTUS (7b) Més que lance és deixar-se caure de costat..ojo amb la revinguda enrrera...fent-la sense corda no vaig tenir en compte que la maroma “reté” la
revinguda, i una mica més i arribo al monestir ¡!!
*ESCORIA DALTÒNICA (7b/c). Guapo Guapo, dues regletes bones i encertar a un tridit..el seguro a baix marca el preu de fallar...
*ANILLO DEL PODER (8ª+)...brrrrr! Només a la entrada ja n’hi ha dos...són passos de “controlar” l’arrencada i levitar bé...al mig hi ha un pas de lance lateral a meló esquerre i a dalt hi ha una entrada a forat boníssim amb el seguro molt avall..pur braç de la Mòmia
*PILON (7ª). Clar i directe. Al final vaig trovar bidit a Esquerra per evitar-lo..però sempre l’havia fet llençant de una mitja lluna Esquerra i amb els peus molt
recisos...
*CHICA DEL MARTINI (7b+) uns roms fastigosos i el canto a cal déu..pati i agonia...
*CADE DE DIABLES (7c) Invertit dolorés de esquerres, merdilla a dreta i bloqueig lance dinàmic aon el peu esquerre volava sobre un buit de terror..sóc molt
ginyat..ho reconec
*PERANOIES PETITES (7C+)...Que guai...romet i patata (ara rip) i lance a bon canto...com molava...
* A la dreta de la NYU ( la fuixarda) 7b+..que curios...era una tecnovia i un dels lances més bonics que he fet...
*KARIN (7c+)..abans del desastre de repicat..lance brutal de presa bona esquerre..ajuda de dreta, peus dolentissims i VOL a MONODIT!!! Guapissim...
*SOLECITO ( 7c+/12) PSICOBLOC...dos lances, el INICIAL, desequilibrant i difícil de intuir, i el FINAl...de canto bo..vas inflat, pots caure 12 mts, i saltes a canto semibò amb el cor a 250
*LOCK, STOCKS & 2 SMOCKING BARRELS ( 8ª+/20). Quan la faci fins dalt ja ho explicaré...psicodèlia pura...vol inhumà i moooolt fliñant al principi, al final un joc…ojo revinguda I planxasso si caus. he pillat un cop el forat i m'he tirat...quin pal la resta!
*YA OS VALE (7c), también le vale al que metió el spit tan bajo...heheheh..no falleu o que l’assegurador estigui atent
*SIOUXIE ( 7c+) que bona, que terrorosa, que digital...un must clàssic oblidat
*PETITA ROSER ( 7c+) Dos roms, dos lances, dos palmejades, molts sentiments


*WINCHESTER (8a). Quin infierno...lefa de dreta, digu de esquerra i rebotar al límiiiit!


Ufufuf..n’hi ha tants ¡!! Es que ompliria molt espai...vinga pieu si en teniu de memorables
!!!!

diumenge, de novembre 09, 2008

ROCA BARROCA

Granet brutal, negre i daurat al Vermell de Travessani "LILITA WILDSTYLE" 8a 50 mts
Foto MANU "VELASCO "

Siurana, Margalef, Montserrat, Cavallers, Montgrony, Sadernes, Vilanova, Sta Linya...cadascuna d'aquestes zones segur que ens fa venir a la ment un estil d'escalada derivat de una tipus de roca molt concret...Calcari Dolomític, Conglocalcari, Conglomerat, Granet, CalCari de degotalls i Corals, Calcari gris, Calcari de ratlles, Calcari Tou...sé molt poc de geologia però a l'hora de trobar diferències morfològiques a una roca queda clar que aquesta defineix segurament l'estil d'escalada, la manera i tècniques a usar quan ens hi movem...

Sauló erosionat pel mar a Tossa, psicobloc a LARNAU 7a+/8mts
Foto "JOSETE"

A Margalef vaig trobar una línia ( LA MAGRANA, a Racó de Finestres) 6b+ de 25 mts de "coliflors calcàries" gairebé insuperable...el temps, l'aigua i el degotall hi han creat una obra entre BARROCA i GAUDINIANA. Aquella mur diedre és com un entapissat de molsa solidificada, i no us penseu que és roca tova ! És genial, sembla un jardí modernista vertical...tots els qui la vam escalar vam gaudir aquella via com si fos un passeig solitari acaronant amb calma cada forat, cada forma...va ser molt bonic.

A la nit, entre vi i llar de foc va aparèixer el debat "típic" de quin era el millor tipus de roca, quin ens agradava més...sempre hi ha una mena de tensió dins de cadascú per saber si allò que ens agrada no deixa de ser on ens movem millor, on triomfem més.

També hi ha el dilema entre bellesa estètica de la roca i bellesa estètica dels moviments de les vies que la solquen..i finalment un reconeixement general de quina era la roca més "noble", la més "disfrutona", la més "interessant" i la que ha tingut un procés de generació més "flipant"...

Forces tel.lúriques desfent magma, que es refreda i apareix de sobte creant parets inmenses i llambries que la neu modela i esquerda als Pirineus. La paciència del temps fent apareixer falles i exfoliant-ne llastres , blocs i diedres al Montsec. L'eternitat del degoteig acumulant calcita en inmensos degotalls i tufes a Montgrony. MIlions d'anys buidant coves que s'ensorren i ens regalen bòvedes increïbles per on ens enfilem ...I COM SEMPRE tot plegat superat per l'ultraconcepte de Montserrat..tots aquests milions i milions d'anys de treballs concrets, desfets alhora i rodolant rius avall, acumulant còdols, apretant-los, solidificant-los, fent-los aparèixer..i el vent i l'aigua, en milions i milions d'anys novament escolpint cada agulla, cada totxo, cada contrafort...

Conglocalcari a SPRINT FINAL 8a+. Agulla del Senglar a MONTSERRAT
Foto "Luichy" ,publicada a "Escaladas en Montserrat Sur"

Mentre pujava per la MAGRANA gaudia de l'obra d'orfebreria geològica de disseny que és aquella via. Però a la nit, entre els vapors etilics del priorat, me'n vaig adonar que TOT MONTSERRAT és una OBRA MAGNA de un artista etern que s'ha dedicat a crear el major monument de pedra, on cada moviment és únic i està destinar a ser interpretat i escalat de manera exclussiva...davant la homogeneïtat gairebé clònica de Margalef em veníen al record centenars de moviments INEDITS i IRREPETIBLES que tant sols trobarem a Montserrat. És com si algú ,pel qual el temps fos mancat de importància, hagués gaudit dels seu captiveri omnipotent recreant-se entre la combinatòria i l'art a base de elaborar no TIPUS de FORMES sinó TIPUS DE MOVIMENTS tots diferents...
Agulla Gran del pas del Príncep, Frares Sud. Montserrat
Foto extreta de www.Kpujo.com

Les flames de la llar de foc em van acabar anestessiant, i l'endemà més fresc que una rosa en Juanjo ens va fer riure a tots: "Creo que és muy TEMPRANILLO pa ir al CABERNET, no????"...vam tirar amunt i vam flotar a vista-flaixos per l'ESPIRIDIEDRE ( 7c) i al 7b del costat com si fossin escales de forats, ens les havien recomanat com BONISSIMES...en canvi a la ESQUERRA hi ha un 7a genial d'aquests que dic..on has de pensar i cada forma és diferent de la anterior...s'hi accedeix flanquejant per la repisa ( ferratilla) o escalant un 5+ i canviant de reunió. Per mi de les millors del sector ( no vam tibar a les vies "loles")...a la dreta es veia un 7c plaquero que hauria molat tocar...

El dia anterior la VOLADERUM (7b+) i altres 7b+'s del LABORATORI ( al 2n intent i la altra "a vista" de cleca bufant de valent) em van flipar molt més, estil StBENEt, concreció i levitansiau...poder...a tot arreu es disfruta si trobes la via que t'encaixa. Gracies PEPE per deixar-nos-la muntada !!!

Crux de "Xylum" 8a 20 mts a Guilleumes... desplom continu en conglomerat blanc...
Foto extreta del video "Afternoon sessions", part filmada per Silvia
FLASHPOINT a MITGES: ABSTENIR-SE ONSIGHTERS.
VOLADERUM 7b+ 10 mts.: Via molt guapa i explossiva del LABORATORI. ESTIL TRUMFA, més desplomat i millor canto...Aparentment GALACTICA, en revelo la versió "per petits" que vam fer. Sortir amb les 2 primeres cintes xapades....Hi ha una mena de "bustia-plat" bona, agafar-la amb ESQUERRA ( al contrari del que sembla! El que seria la XORERA a l'esquerra acostuma a regalimar...) i bidit foradet plà DRET just al costat...aixecar a sac peus amb ESQUERRA en una mena de bolo que ja es veu polit, a mitja alçada...CREUAR DRETA a una mena de BIDIT i gantxejar-hi fanaticament...moure PEU ESQUERRE en un arc molt a esquerra, i peu dret en el "bolo" anterior o volat...BLOQUEJAR MOLT DE MA DRETA i tirar ESQUERRA en BIDIT PONT DE ROCA INVERTIT. Intentar no volar peus.
MEGATIBADA a peus volats o amb peu ( dret o esquerre segons morfo) a un forat que es veu negre a esquerra...llençar DRETA a gran canto. Allà jo hi faig un còmode Yaniro perfectament PRESCINDIBLE. Creuar esquerra damunt i DRETA en fissura a mitja alçada. XAPAR. A esquerra de la fissura hi ha BUSTIA. Dreta a Fissura en bidit interior, ESQUERRA a la punta de la fissura, REMENAR en bidit lateral a dreta, bloquejar i treure el cap que damunt hi ha BON BIDIT DRET, seguir a tridit bo ESQUERRE a les 11, aprop. XAPAR i anar amb DRETA a u forat on destaca un BOLO...LA RESTA és una combinació INFLONA de forats fins REUNIÓ, estaven marcats i un cop va sortir entrada hi vaig arribar mig flaixat..no ho recordo...

dijous, de novembre 06, 2008

EL CLAU i ELS SENTIMENTS

Que estranys i variables i variats són els sentiments de les persones...que volubles i diversos, i que condicionats...

UN post del PEKAS , m'ha fet pensar molt sobre algunes coses...sobre què ens passa pel cap en determinats moments...en les reaccions a un petit i simple fet com un encontre enmig de una inmensitat desconeguda, de com reaccionem...

Un simple clau abandonat enmig de una paret verge, la il.lusió de estar trepitjant roca inèdita, preses que mai ningú ha descobert, despertant-les amb l'escalfor dels dits quan mai cap ésser les havia palpat...I de repent, trobar aquell clau solitari allà dalt....que sobreviu al pas del temps com a testimoni del pas fugaç d'un altre ésser. Perquè està allà? és un testimoni de la seva por en superar aquell pas?, de la seva vanitat en abandonar-lo per demostrar que ha passat per aquell punt? del seu esgotament que fa que potser no tingués esma de recuperar-lo?, de la seva prudència i amor als altres, que no coneix, però que hi pensa en deixar-lo com a a far de guia, com a protecció...?

I els teus sentiments són alhora de desencís en saber que aquell camí ja ha estat explorat, que no ets el primer...sentiment de interrogació en desconeixer qui el va deixar..de alleujament en trobar-te un senyal quan estaves perdut, de complicitat quan t'adones que TU també has caigut en braços d'aquella línia que ja abans va seduïr a altres, de seguretat en trobar un lloc on protegir-te, d'enveja i admiració en imaginar-te quan es va col.locar...

Un simple fet com aquell pot despertar molts interrogants, molts sentiments i moltes respostes...cap de previsible, cap de definitiva...tant sols depenen d'aquelles circumstancies amb les que arribem en aquell punt..i segurament un cop hi arribem s'esvaeixin perquè la realitat ha canviat de sentit. De sobte ens veiem més segurs, sabem que anem per bon camí, que tenim la ruta...fins al proper pas difícil on ens perdem...aleshores fins i tot he arribat a culpabilitzar els primers ascencionistes per haver-me "liat" fins allà!!! ¿És un embarque?¿Com han pogut passar per aqui sense altres claus? Merda!!!

Que recomplicada que és la vida..i "noveas" l'escalada..i ja ni parlem de un mateix...

"Jooooo! Papa que jo només et preguntava si em podies penjar el gronxador del parabolt !!!"

"Ei Tranki Arnawet, fes cas al papa, que la vida és molt estranya, jo molt liante, i tu molt pardalet...!!!

dilluns, de novembre 03, 2008

LABERINTS i MEANDRES DEL DESTÏ

GENERALMENT vaig escribint, com un torrent que arrossega el passat, viu el present i poca cosa sap del futur més que el fet que tot acaba al mar...

He decidit cambiar el "look" del BLOC, i repassant alguns posts que en el seu moment vaig escriure crec que són , més enllà de la piada o el dia a dia, una reflexió curiosa, que potser vaig fer sense massa motiu en concret però ara m'adono que segueix vigent i m'ajuda a entendre una mica tot plegat...més enllà de la escalada...
NO VA D'EXACTAMENT ESCALADA, però es que CELIAVERN tampoc...o si? O no? A RULAR el tarro...

dissabte, de novembre 01, 2008

SANTES LÍNIES a la Catedral del Moviment

Nota: fotos de Pete o'Donovan i Maria Torres...molt bons fotògrafs que podeu trobar a Desnivel, i les pàgines de lolos... les he tret de la xarxa...

Dies de núvols i tempesta, dies griosos amb clarsobscurs que es fan radiants i de sobte esdevenen un niu de llamps i trons, aigua, aigua i més aigua...

Ahir vaig encadenar, després d'alguns intents, la via que havia muntat a la PANXA DEL BOW, anomenada ST BOWNET ( 7c+), un òs ANACRÒNIC i poderós que no crec que tingui molta acceptació al roco i que esta resistint assalts un darerra l'altre...és una via on cal ser MOLT BOW o molt PUTILLA ( el meu cas)...tot depèn, encara que el resultat sigui el mateix...monodits, salts, invertits i bloqueig de braç dret fins al gripatge..i quan encadenes una levitansau increïble...pur ST.BENET...quan soc a cadena m'envaeix una estranya melanconia que no puc amagar...fujo a casa...i fujo de festa...
Són les 08:45 del dissabte, condueixo ressacós a tota pastilla cap els Brucs escoltant LUNA, un preciós tema anomenat RIDE INTO THE SUN ( http://celiavern.blogspot.com/2008/04/ride-into-sun.html) algu amb un somriure maliciós em va recomanar el CD i avui aquest tema em va al pèl..una banda sonora per un dissabte estrany

CLIMB MORE THINK LESS: ...en Joan m'espera i hem quedat que allà JA DECIDIREM on anar...cap proposta i cap prejudici...en PALACE és així...plou tímidament encara que m'ha semblat sentir que aquesta nit queia un diluvi universal sobre les nostres anestesiades ànimes...rialles, alcohol i hedonisme pur tenyit de debats inútils...després de recollir a la DANIELA al portal de la casa del costat, deixar-li pasta, comprar-li bocates, recarregar-li el mòbil, buscar-li tots els números de CARITAS, i recomanar-li que se'n torni a CUBA, la colla de nens pijos europeïstes amb qui comparteixo fútils plaers em sembla absoluatment surrealista...molt més que una inmigrant sense papers ni passaport, tirada enmig del carrer amb una cama enguixada i una maleta de 20 quilos que gairebé no li puc ni arrossegar... "Dios te ayude con muchos bienes y felicidad para tu hijito, seguro que será bueno contigo !!!"... "Joer tia, però si a mi ja em va bé!!...Millor que s'enrotllés una mica més amb tu no?".




Es fa de dia i encara hi penso...necessito una mica de calma...i enlloc millor per reflexionar i relaxar la ment que al temple de pedra de Montserrat...ens hi acostem i l'aigua dansa arreu, canals que són torrents i agulles que semblen esponges regalimant..no tenim paciència y busquem LA FORÇA cap a terres de Ponent, on l'ORACLE diu que igual aguanta..o igual no...és el que té ser ORACLE..que diguis el que diguis sempre es compleix...mentre marxem la DANIELA truca de nou i em torna a agrair plorant el favor d'ahir...crec que vol pasta, o allotjament, no té ni sostre i està espantada...sóc un cabrón i m'escaquejo, estic saturat i no me'n fio...de vegades no sé si sóc un pardillo o un fill de puta...

Em cal una resposta o una mentida..m´és igual, el que sigui...marxem a SANTA LINYA, un temple de poder on res és mentida, on no hi ha altra sortida que anar amunt i on la simplicitat és tant patent que només pots fer una sola cosa: escalar a mort fins que el cos rebenti..tant sols això, sense trucs, sense estils, sense debats, sense ètica, sense fumades, sense res...pura religió, pura secta... Hi trobem gent, bon rotllo, somriures, bon flow, tot regalima i som uns quants per poques vies seques...les compartim, em sento millor oblidant que potser no he fet tot el possible per ajudar algú que té problemes molt pitjors que aguantar-se de un rom, llençar a regleta o fer una bici...sóc un cabrón per sentir-me content de fluïr en aquella pedra vermella i tova, en aquell món invers on la felicitat la dóna moure's contra Newton.

Sóm imbècils però feliços...

Sona el mòbil i SMS's, apareix gent de tot el món ( el món amb pasta és clar), ressaca, picades d'ullet, records de Mallorca, Go Honey !, gent de casa i gent de fora, el TRIBOUT i FAMILIA que no se'ls acaba la pila i no s'han enterat que no es pot aparcar o dormir a la cova...prohibicions i Proselitisme de http://www.xesca.org/ .

Vai FLÚTAN extasiat davant la bellesa del lloc i de aquelles que em rodejen...CALENTAR? ON ES CALENTA AQUI?...encadeno ASALTIN BANQUIS ( 7b+) flashat pel Joan com a escalfament...FLIPO..serà el REDBULL? Serà que avui estic místic? SERA QUE ËS 7a+? Joer es que a St Benet ni els 7a+'s els faig a flash i calentant...!!!

No sé res. m'és igual tot..a per una altra...


Fem el 7a+ a bloc de la dreta del tot..un lance ( 7a+ de UN SOL PAS!)..a vista de cleca que hi ha ben posadeta...peus volats i extensió de dits, me'n vaig, sento que caic però aguanto la revirada del cos...arquejo...coloco els peus i a reunió amb un sol dinàmic...genial...ja en van dos.


A AIR LINE, mullada, torno a la realitat...7b+ el primer llarg...per encadenar-lo m'he de saltar un xape, esta mullada i sense la presa de repòs, busco una alternativa i la trobo...una mica perillosa, bé, KILLER de fet, no es pot caure. M'ho penso i m'hi llenço... encadeno amb el cor accelerat i el cervell rodant encara a tope...ja en van tres...i ja serà el torn de TRIO TERNURA...hi ha la NENA i uns guiris que l'assalten pel 8a, i jo babejo...em colo enmig i m'enfilo per ASSALTIN EXTENSION TO TERNURA ( 7c)...la K m'ha dit que si la faig a vista anem de festa...fallo aposta...no, és una excusa...es que ja no tinc pila...però m'he quedat amb els moviments repeteixo tota la seqüència superior flotant des del repòs. UN ALTRE DIA, no? Desmunto, torno dues cintes a un NEN francès derrenegat de enfilar-se per el doble de vies que jo ( no ha encadenat cap via però té el TRIPLE de pila i el QUADRUPLE de bloc!!!!)


Despedida, pista plena de fang, ens liem per una variant on el cotxe derrapa rotllo snowboard..., cançons tel.lúriques de ROGER MAS, més mística fins que sona en Puyal al camp del Màlaga...tinc mil trucades perdudes...torno una estona mentalment al Raval, estic rebentat i de no massa humor. Me'n vaig a dormir a casa a pesar que l'Arnauet dorm a casa els pares, estic baldat...


HE ESTAT A LA CATEDRAL DE LES SANTES LINIES i HE VIST LA LLUM....


Els croquis en un dels blogs dels Apòstols...http://miscroquis.blogspot.com/2007/12/mis-croquis.html






UN XIC de FLASH: ABSTENIR-SE ONSIGHTERS!!!


7a+ de la dreta del tot:Concentrat en un sol moviment. fer la fissura ( 6b) i pillar INVERTIT AMB MÀ ESQUERRA, amb la dreta una mena de tridit franc. Peus a la fissura per guanyar alçada. Amb la esquerra un lateral d'hombro per contenir el cos...situar peu esquerre en alguna de les adherències que es veuen, i saltar a cleca a la esquerra...aguantar revirada i ajuntar mans..lance a canto bo i reunió. INTERESSANT. Un blquero segur que la decotaria...


ASALTIN BANQUIS 7b+: Pila pilosa...simplement tenir en compte de tibar fort i anar talonejant en cadascun dels passos dela fissura per no fer tanta força. Hi ha un pas abans de la bauma-repòs, on cal arquejar en una regleta franca de esquerra, pillar un forat vertical en pinça i NO XAPAR sinó saltar i anar a un rom, corregir pinça i pillar el tac d'esquerra, per ara més còmodes, xapar....a la bauma reposar i sortir per esquerra, cap a una punta...hi ha molt de canto...MOLT GUAPA i clàssica, interessant per escalfar encara que sigui de xapa a xapa. Molt contínua sense passos clau.


AIR LINE LL1 7b+: Guapa, de tufa i passos. És complicada de explicar, simplement, a la tercera xapa, no pujar...sinó ajuntar mans i anar a xorerreta amb esquerra, i amb una bona bici rebotar amb esquerra a la bona.Ajuntar mans, teula esquerra i combinació de xorerres fins un pas a forat esquerra...si es va segur millor saltar-se la xapa i clipar després de pillar els DOS forats( ojo caiguda molt llarga). Eficaç, però fins i tot perillós, OJO ...GUAPA i un cop controlada sembla molt menys


ASALTIN to TERNURA 7c: fer ASALTIN fins repòs, i aleshores hi ha la sortida a esquerres, fer un pas més de ASALTIN, creuar totalment a presa bona de dreta, pillar forat a remenar però bo...megabici, pillar bidit dret a remenar, XAPAR i tridit escàs de esquerra pinçat, bici i INVERTIT BO de dreta...salt amb ajuda d'esquerra a BONA PRESA de esquerra...ajuntar mans i de nou bloqueig dinàmic a megacanto...sortida on no ens podem encantar...MOLT BONA i poderosa. Superestètica...