Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, de febrer 25, 2010

VIDEO INSUPERABLE

Normalment no "copio" d'altres Blogs, cadascú de nosaltres té un estil i tots són vàlids per qui el vulgui cultivar...però apart de la sorpresa que tots esperem a VIDEOS DE DIVENDRES d' en Ferran a"Rotpunkt&Holds", AQUEST DIVENDRES ha estat gloriós.

Em permeto la llibertat d'enganxar aquest video que reivindica el Ferran per col.laborar a difondre'l. ÉS UNA OBRA D'ART...

My Work (trailer) from IVAN LUENGO on Vimeo.

GAUDIU-LO...Gracies Ferran pels teus divendres...

diumenge, de febrer 21, 2010

Hoy no me puedo levantar...! ( Bloc a Targa)

JODER AMB EL BLOC... !!!

Ahir vaig "sucumbir" finalment a les propostes dels bows de la PANXA DEL BOU, que no dubten en dedicar hores i hores a enfilar-se a XINES de quatre metres tibant com posseïts de preses inexistents..de fet ja fa dies que almenys, a la resina, això de tibar a sac ja em mola bastant, però des de fa almenys 10 anys ( en que em vaig centrar en una sola via que em va posseïr moltes tardes, sol, a Can Boquet), no he fet massa ( o gens, de bloc).
Em vaig pillar un crashpad fa 10 anys i en estrenar-lo no vaig calcular massa bé la trajectòria de la caiguda...en la sortida d'un 7c que provava vaig caure i em vaig trencar un turmell...això va acabar amb les meves ganes de fer escalada en bloc...
Però mai és massa tard per tornar a començar, així que amb la colla de Sabadell enfilem cap a la Cerdanya... Encadenant al flaix "L'ULL DEL VEÍ" (7c). Merci pel super flaix, pel control remot Jose i Rosike i pels ànims a tota la penya PXB!!!!
Que bonica la Cerdanya! neu a les muntanyes i un verd d'hivern clar a la vall...el termòmetre marca 2ºsota zero, i penso que tot i que és una bona temperatura per blocar, el Nawet fliparà...quan arribem al pàrquing la cosa ja ha millorat, però la rasca és curiosa encara que al sol del matí estem d'un rotllo molt agardable. Arribem tots i anem al SECTOR DEL CAMPING, una mena de minicaos amb passos molt guapos i algun passadís gèlid...
Escalfem en algunes vies fàcils de IVº, Vº i 6a entre neu fang i gel, que ja ens fan córrer la sang pels dits...l'adherència és brutal i després de algun 6b's i 6b+'s em decideixo a provar una placa desplomada de 7a+...dues regletes com ganivets i en total quatre passos i sortida a un esperó. EM SURT AL SEGON INTENT...genial !!! LA LILA es decideix per vies més facils però alhora més altes...em fa una mica d'angúnia, per molt crashpad crec que a partir dels tres metres qualsevol caiguda pot ser "dolorosa" i encara que encari 6a's o V+'s, veure-la tant amunt no em deixa tranquil...li marco els passos perquè no falli i fa un V+ i algun 6a que encadena a vista ...
La gent prova "L'ULL DEL VEÍ" ( en francès...), un 7c clàssic, de romos, taloneigs i algunes regletes...el terra és glaçat i l'adherència brutal...em surt al flaix...no entenc res...de fet crec que no és el grau que marquen...bé, si ho diu a la guia...! Il.lusionat provo la versió DOGMA ( 7c+) i caic a la sortida...ja la tinc!!!....Com que no faig bloc habitualment no seguexo "els mètodes" dels fanàtics...descansar, fer el cigarret, xerrar, aplaudir i tal...entre "pegues" ni descanso devorant roca i marcant vies a la Lila o atrapant el Nawet que s'enfila per tot arreu ( casum dena d'on ho deu haver tret!???)...evidentment aviat m'esgoto i cada intent vaig caient més avall...m'obro les iemes al migdia..que ruc! Han encadenat el 7c també el Rosike, el Santi (Capde) i el Jose Agustí (ell en la versió "sit")
El "loctite" i el "benjuí" són ingredients també essencials...reparo les iemes sagnants i anem a la altra banda del sector Camping...allà hi ha bloc "pepinos" DE FINS A 6 O 7 METRES...QUINA POR!!!!

Com possessos anem fent pegues a un 7a que tot i ser molt tècnic es deixa fer fins un pas molt llarg on a cinc metres has de saltar a un final rom...volo tres cops i ho deixo estar...quina TAQUICARDIA! per molts crashpads que hi hagi no és l'aigua i el salt final fa PANIC...el fan el Jose i el Jordi "thunder"..la resta arribem més o menys amunt però l'alçada ens limita en el pas final...

Mentrestant la OLGA TORRAS encadena un terrorífic 7b+ que també fan el Jose Agustí...el provo i em sembla impossible, vaig molt aterroritzat pels vols al 7a de la esquerra...pleguem i canviem de sector, per anar al primer de tots, una mena de turó envoltat de blocs i bosc...comença a fer molt de fred i em fa mal tot, especialment l'esquena de les caigudes i la pell.
La Lila reescalfa en alguns Vº's i es decideix per una bavaresa de V+ amb arrencada dura i sortida alta i facil...encadena a la segona i em poso fanàtic, faig un 7a (d'un sol pas de papateta) a vista i un altre ( segona part de un 7b+) al flaix...em poso o provar el 7b+ i em rebenta la iema finalment, estic derrotat, sagnant i molt congelat...contemplem les altes caigudes del Jose a "LA CRIATURA" , un brutal 7c+, que al final encadena...quina por...marxem a casa...estem literalment derrotats i el Nawet amb símptomes clars d'hipotèrmia ( quina paciència amb els mocs congelats i les galtes vermelles jugant enmig dels blocs i la neu...).
L'endemà ni ens podem aixecar...ens fan mal fins a les parpelles i em costa teclejar i tot...descanso que em cal...mengem xurros amb xocolata...
Això del bloc m'agrada bastant, crec que repetiré...havia d'haver fet cas als PANXEROS molt abans...és brutal!!!!

dilluns, de febrer 15, 2010

Jo volia fer un reggae...

T'estim...jo volia fer un reggae,
T'estim...crec que això és més un vals;
T'ho dic perquè no em vull fer hippie
T'ho dic perquè ja tinc una edat,
T'estim...jo volia fer un reggae
T'estim...crec que això més és un vals,
Redunden aquestes paraules,
damunt tot lo que hem fornicat...

(ANTÒNIA FONT-VITAMINA SOL)

Joder , fot un fred que pelaaaa! Estic sortint de nou del vivac, a potser -15ºc o més...de fet ni ho sé, des del moment en que la corda s'ha quedat anclada a la rimaya ja ni sé quina temperatura fa...
Desenterro la punta de la corda fixa, remunto per el con de la Goulotte central...avui faré un llarg més i em piro...n'estic fart...ho deixo tot cosit i la setmana que vé rematarem amb el Dieguito, que m'acompanyarà als dos darerrs llargs...són més facils però hi ha més gel, costa més de anar combinant lliure i artifo i...si...simplement tinc por...no puc acabar aquesta via sol...

FA MOLT DE TEMPS de coses que fa poc, i fa molt poc de coses de fa temps...els cruixits de la paret i el glaç em destaroten i encara que no fa vent sembla com si una mena de pluja de sorra gelada es precipita de manera contínua des de dalt...no neva, no és cap allau...simplement com un rodolar de milions de granets glaçats que intranquilitzen i fan que el cor es faci petit...petit...xxxxxxxxx!

Fa molts dies: HE PUJAT AMB RAQUETES, quan ja ho tenia tot apunt em vaig adonar que amb esquís ,i carregat el risc de trencar-me un genoll augmentava..i no era qüestió de quedar-se a Barrancs, tirat, com si estés a la Pista Llarga, esperant la moto de neu...quin pal la aprox!...pujar, baixar cap avall ( les plaques a l'alçada de la Colladeta em foten vibrar, i pujar de nou...wahhh...munto una coveta, sempre crec que em caurà un televisor al damunt...a la nit somnio amb esquelets dins d'esquerdes, amb aquell grapat de friends fantasmagòrics penjats a la base de la paret, amb la corda vermella que la glacera es va empassar no se sap fa quan i apareix a l'¡estiu...qui hi anava lligat? Tinc por del que no he de tenir por...i en canvi no estic prou atent a si una bloc o un llastra inmensa em poden caure al damunt...és curiós com el Margalida, a la seva part esquerra, té una gran mossegada...com si una nau interestelar amb problemes s'hagués estavellat contra la cresta enduent-se'n una part...¿Potser els extraterrestres estan enterrats sota el glaç?Wahhh...quin tripi...no em deu haver sentat molt bé el puto menú...quina set...de fet encara no havia apagat el fogonet que els espaguettis ja s'enduríen...tinc fred, i em fa angúnia adormir-me, somniaré amb cotxes negres, tubs de plàstic, túnels asèptics i diseccions de cossos estranys, verds, amb grans caps...i que homes clons, de serveis supersecrets em persegueixen per haver vist, en una nit clara a 3000 mts, el que no havia d'haver vist...aquesta muntanya em fa por, molta por...ja és el tercer cop que hi sóc, sempre pillo, i sempre sé que he de tornar, que a l'enèssima va la vençuda...i ara ja sóc a l'enèssima...

Passat dos dies: A Benàs On Fire sempre hi ha festa...borratxo miro les cares dels esquiadors, feliços a pesar de la crisi i el calentament global, a ells no els falta pasta ni aigua calenta...jo em pelo de fred...no puc treure-me'l de sobre...buah...quin tinc el que vull vull el que no tinc...sol i friky..i aleshores enyoro la "muntanya"...


Al final: CIM. Ja esta. Gracies Dieguito...aquest cop baixem amb esquís...sóc un patata com a Palillero...odio la neu ( avui, demà ja no)...vull calor...em passo tres hores sota l'aigua bullint, crec que la hipotèrmia és una sensació i alhora un estat...em fa mal un dit, el llavi i els ronyons...però JA ESTA...(MARGALIDA, CARA NORD, fa temps dins del meu cap...)

===========================

Amb en Xavi ens coneixem de fa dies...molts dies...de fet encara recordo com, el 1993 vam quedar per anar (un divendres a la tarda) a fer la Punsola...quedàvem a les 15:00 perquè un col.lega plegava d'una entitat bancària, i així el recollíem...jo que creia que per escalar calia matinar!!!
Des del primer dia que ens vam "liar" ja en fa gairebé 17 anyets...hehehe!

VAm "córrer" per la via, els tres...em va sortir tota en lliure, i l'endemà vam anar a Montgrony on encadenaria ,l'aleshores, 8a "El Cràpula"..el Jaumet l'acabava d'equipar i després de mil intents l'encadenava..que bo aquell paio,quin fanàtic, quines festes i com rèiem...era l'epoca del Merolladeskontrola...

En Xavi em va ensenyar..o millor dit, remotivar per fer parets...duia una època molt friky i amb ell vaig trobar un company amb les idees paral.leles...jo anava en lliure i ell siplement "anava"( i com hi anava...)...vam fer la PÚRPURA PROFUNDO, la CADE de Diables, i algunes altres que no recordo...també em va ensenyar que allò del gel era quelcom més que pels cubates...Als Encantats vaig fer amb ell la Canal central i el Petit (que bonic!!), i més tarda m'enfilaria a la Pokorski amb el David...(quin patir...).

Foto extreta fa temps d'un bolg. No en recordo el nom. demano disculpes i si l'autor no hi esta d'acord la puc esborrar

Amb el temps ens vam fer grandets i menys sonats, en Xavi tenia familia i jo encara no, i a pesar de tot hem anat quedant...ara ja tots dos anem de puretes i amb familia, però encara ens queden ganes de gresca i , quan les agendes psicòpates de feina i tal ho permeten ens llancem corrents cap a la muntanya, a fer el que poguem i tornar ràpid a casa...bon plan! La Ice Fajol en hivern va ser una bona revàlida que encara teníem ganes de enfilar-nos com els alpinistes de veritat..a patir!

http://www.caranorte.com/resenas/directorio/europa/espana/catalunya/ulldeter/ice_fajol.php

Feia anys que anava al darrera de la Conrado Altamira ( tant anomenada i escalada darrerament!), i després de diversos intents de quedar aquest finde va ser el clau...-14º a les 05:00 al pàrquing de Vallter...estels al cel i NINGÚ!!!!


Increïble...correm cap al Gran..no sé si hem pillat l'accés bo, però sota el Petit esta tot més ventat i no volem anar obrint trinxera...


QUINA VIA MÉS GUAPA!!! Tot el dia amb sol i sota zero, gel plàstic o dur boníssim ( i escàs), una ruta factible però de no distreure's, i en la millor companyia i harmonia de sempre...gracies Xavi !!! Fem cim entre la boira i una nevada que va creixent...volem cap al Vallès i a les 19:00 sóc a la Rua de Carnaval, que el Nawet va de Bomber...duc moltes hores nonstop...SOBRE LA VIA no cal dir res que no s'hagi dit en els molts posts que he vist, simplement diverses observacions.


1) Ojo que a muntanya les condicions canvien, el LL1 pot ser un llarg ressalt de 70/80º, o un diedre desplomadot i gelat d'on es surt com es pugui per encarar un resslat bastant vertical.

2) Els llargs centrals són més facils però de somni si hi ha prou gel, i sinó també ( més mixte sense ser M-nosequès estranys) Tot decentment protegible, amb cargols ( almenys 6), friends , i tascons ( molen els petitons si no voleuusar claus)

3) FLASHPOINT :Ojo a la sortida. En blogs he vist fotos on apareix factible tota a piolet tracció, sense una dificultat excessiva. La DARRERA TIRADA nosaltres la vam trobar ( i sembla habitual) amb un bloc desplomat enmig ( Vº/IV+ estrany), una cornisa delicada a la esquerra, i després de col.locar bona protecció un pas "galactic" on si mireu els peus ( esquerra, sota un microsostret) veureu una regleta pel crampó i a dreta veureu unes esgarrapades blanques a la pedra, on la penya suposo que recolza l'altre crampó. El gel era molt prim i alt i vaig sortir en invertit dret de fissura i esquerra en rom, una tracció i ja esta..ojo. Caiguda bona en desplom...no sé graduar aquestes coses, costa mentalment de fer-les i un cop superades apart de esatr amb el cor a mil no saps ni com ho has fet...no crce que sigui més de V+... a la ressenya marca 70º/V+ i A1...


La vida dóna voltes, de vegades volem fer un reggae i ens surt un vals..però, al final, sempre quedarà el goig de poder dir "que nos quiten lo bailao", oi Xavi?
A veure si aguanta el fred i en fem una altra...