dimecres, d’octubre 14, 2009

PARET DE DIABLES: CÒSMICA ( MD+/A2-3 280 mts)

Amb l’Albert BLOC dúiem una bona temporada escalant com a cordada estable…lamentablement un accident el va apartar de la escalada I tot I que ara ja se n’ha recuperat i viu MOLT FELIÇ, la seva prometedora trajectòria ( A3 i 8a quan va anar fanàtic) es va estroncar amb una caiguda fent el solitari a la Falconera de Garraf...

Un dels objectius que teníem des de feia temps era la via CÒSMICA a la ombrívola i tenebrosa fisura desplomada que queda dins de l’immens desplom que formen la paret de Diables i el seu Plàtan.


(foto extreta de FLICKR de Xavi.V)
Feia “relativament” poc que la via s’havia fet en lliure (7c+) i fer-hi una ullada ens motivava, per si era possible seguir les passes del Kim Santacatalina i en Moreno, els seus alliberadors.
Una breu trucada al Moreno em va revelar la duresa de la via ( van fer diversos intents) i, en canvi, em va deixar la impressió que la necessitat de material era poca...”amb un joc complert de encastadors i friends anireu fent SORTIDETES EN LLIURE, tu tranki!”, va dir en MORENO ( amb qui havia escalt molta esportiva al llarg de més de 10 anys...

Realment vam entrar “no massa d’hora” a la via, però amb temps, directament per la Canal de la LLUÍS CREUS ( que aleshores no tenia cordes ni estava paraboltada), i per sort vam dur bastanta metralla per si de cas...la realitat es que la via estava molt despitonada, i l’ascenció ens va costar un VIVAC penjats, sense menjar, i a pèl ( era a finals d’Octubre) que vam fer en una minirepisa, fotuts de fred i veient que el tema “alliberador” estava a “anys llum” de les nostres possibilitats i/o motivació. I també ens en vam adonar que trigaríem més en baixar de on érem que de anar amunt.


L’endemà del primer dia, a poc a poc, amb el cul petit i baldats per la nit, vam remuntar per les cordes el llarg que havíem deixat equipat, i em va tocar a mi el megadesplom...buah...almenys vaig clavar 25 claus...excepte un parell de burils i un clau abans de la R ( en una xemeneieta)...ALLÀ NO HI HAVIA RES...quin fracàs!!! El llarg de sortida del desplom, per sort era curt..i el que semblava una burilada equipada es quedava en un pas a gantxo a mort degut a un buril petat...L’Albert va fixar una corda i jo havia de pujar AMB TOT, per l’altra, però degut a que no ens sentíem i que CAP DE LES DUES CORDES es movia vaig fer “pito-pito” per escollir la corda de la que jumaria...i amb l’altra em vaig anar autoassegurant...per sort no vaig escollir la equivocada.

Vam arribar al cim derrenegats, baixar fets pols i a sobre l’Albert va beure tanta aigua i menjar massa depressa dues canyes de xocolata que a Vacarisses em va retornar les pastes directament al parabrisa...abans que pogués parar...

I tantmateix ens va agradar, vam decidir NO BAIXAR i seguir amunt...i va funcionar...

RESSENYA DE LA VIA:

ENTRADA LLUIS CREUS: En desconec l’estat actual...segurament millor que aleshores...es tracta de pujar per la canal, almenys un parell de llargs facils i feréstecs, entre III i IVinf, assegurant-se de arbres i algun encastador. De seguida s’entreveu un MUR que dona pasa la parta ja vertical de la paret. Aquest mur recordo que tenía un primer pas més llis (Vº) amb una expansió, i un tram de burils i claus ( 6ª almenys), al final del qual calia anar DIRECTAMENT a la ESQUERRA, a fer reunió en la repisa on comença ( o continúa, si veniu per la ORIGINAL), la via.
LA CÒSMICA (com ja he comentat obvio la part inferior, que no vam fer)
LL1: FISSURA AMPLA, de 20 mts...calen camalots grans ( entre el 2 i 4), hi ha dues expansions. Vaig col.locar un parell de friends i tirar amunt. En les expansions hi ha el pas dur...aleshores V+, a mi em va semblar almenys 6ª+...molt guapo.
LL2: GRAONS, una aaltres 25 metres, en graons vermells, una mica trencats i per sort no difícils..IVº en general amb algun moviment delicat (Vº)...ho vaig protegir amb algun clau plà i dur...tampoc cap maravella...
LL3: Ae...l’ALBERT va fer reunió al final de l’Ae...pel que em va costar de arribar a la següent reunió crec recomanable fraccionar el llarg...sense massa secret...part inicial amb bona roca i alliberable.
LL4: ESTRANY...de la reuió ( penjada) se surt en A2/V+, en realitat una bavaresa a anar en compte...hi ha algun tac...de sobte hi ha una burilada molt deteriorada ( MOLT) i amb les expansions allunyades...fa por si no esta reequipada ( RECOMANABLE BURILADOR...)...hi ha alguna baga podrida per arribar a burils llunyans...em va semblar MOLT DELICAT. Al final de la burilada cal posar un parell de falcats (A1+) per assolir una llastra genial de uns 5 o 10 mts que en lliure ( entre v+ i 6ª) ens duu a una repisa bona. Aquesta llastra es protegeix genial amb algun friend mig-petit. VAm perdre MOLT DE TEMPS a la burilada...de fet a un buril o no arribavem vaig haver de pillar-lo llençant el Martell que es va quedar enganxat al cordino que hi penjava...la putada és que no vaig encertar a la primera i el Martell em va donar un cop bastant tonto al cap...em sentia imbécil, la veritat...REPISA AMB BON VIVAC..AERI i CÒMODE
LL5:VIDILLA. A1+ i Ae, vertical i de roca bastant bona, es surt per la dreta i es retorna a la fisura, fins la reunió, inclinada i molt aèria. CREC QUE POSTERIORMENT s’ha REFET LA REUNIÓ amb SPITS o PARABOLTS. L’Albert va clavar bons universals i posar encastadors, majoritàriament.
LL6: MEGACRACK desplomat i ultrapenjant...hi ha MOLTS forats dilatats pel qual si dueu FUSTES de tamany mig i algun TAC us estalviareu molt de ferro...comptar un bon joc de V grans repetides i U’s mitges i llargues, junt amb universals i algun bong...també recordo penjar d’algun tascó...hi havia algun buril en bon estat a partir de la segona meitat. GRADUAVA A3/2...per la feinada, i segons com estigui de pitonat...bé...sense ser la adrenalina de penjar de coses dolentes, el curro EL té...es tracta de una fisura MOLT DESPLOMADA i atlètica...
LL7: CURT CANVI DE PARET. Pas de friend gran invertit en fisura, algun bong o clau i de seguida es pillen burils per fer una reunió també de estreps enmig del mur final...et pots escaquejar en Ae cap a la tirolina de ARCO IRIS
LL8: BURILADA FINAL...es fácil excepte dos trams: el primer un canvi a esquerres, amb un pas obligat de Vº de buril a savina i buril ( poseu cinta llarga o la corda frega molt a la sortida)...el segon un tram, ja a la segona meitat, amb un buril trencat...es tracta de un pas de 6b+ o 6c...o segons l’Albert, solucionable amb un gantxo...preveure un plom per si de cas...al final hi ha una baumeta amb un burí de xapa recuperable ( cinta llarga) i lliure fàcil fins al cim.

MATERIAL: Millor dues cordes
20/25 claus, especialmente AMPLES, baguetilles
Joc de tascons i joc de friends
Algun tac i diverses falques mitges per omplir forat
Un gantxo d epunta i un plom per si de cas
Recomanable dur espitador, un parell de spits
i almenys un parell de xapes recuperables
Guíndola


16 comentaris:

TRanki ha dit...

NOTA a FRIKIS:

Les xorreres més ESPECTACULARS DE MONTSERRAT estan DINS LA COVA de la LLUÍS CREUS..llàstima de l'Accés...hehehe

nenivan ha dit...

Osti nen, aquestes son les vies que et fan somiar i a la vegada et tenen nits senceres sense poder aclucar l'ull. Quin viote sagal. Per sort ens vas posant aquestes aventures en dosis molt espaiades perque del contrari no ho podriem anar assimilant tot...
Em guardo la ressenya per continuar somiant...
saludus

Anònim ha dit...

De quin any estem parlant? Ia molen piades de vies "diferents" ni que siguin "grandes exitos de los noventa" però al loro amb la info que es dona sense que el lector ho pugui contextualitzar (bàsicament en quan a material)...

Fa cosa de 7-8 anys un colega amb els seus 18 anyets i liderant la cordada tota la via la va fer en el dia i en mig de l'hivern (suposo que molt més pitonada). Fa pocs mesos uns altres coneguts la van fer bé amb 6 pitons..

Enhorabona per l'activitat però oju amb això que a vegades i molt sovint malauradament fem cas al que llegim via internet i fotem el primo a base de be amb 3kg més del compte!

Enga salut!

Marc Subi ha dit...

Ei Uri!!
Vaya aventurilla, nano!! jaja
Però, de quin any és això!??
Apa, records BOU!!
Subi :)

TRanki ha dit...

Ei Bows...

Va ser el Octubre del 99.

DE FET a la PIADA ja ho comento...LA VIA HAVIA ESTAT DESPITONADA...igualment TAMPOC LES R estaven reequipades ( em van comentar que alguna s'havia reforçat)...i les dies que estaven penjades feien MOLT de iuiu...¿Les vau refer vosaltres? Vaig veure una piada a CARANORTE on es deia que a la de la màquina d'afeitar hi havien posat algun spit...millor...!

Al LL4 de la ressenya, apart de dos tacs-claus a l'inici, i la burilada, vaig clavar dos claus abans de la fissura en lliure
Al ll5 amb 4 o 5 claus vam pssar
El LL6 va ser "l'estrella"...apart de algun clau de via a dalt, l'inici era una fissura "neta"...duiem poques falques i vam haver de posar moltes "flors" amb v duplicades...la veritat es que vam pillar de valent...igualment després de una nit al ras segurament no m'estirava "TANT" com caldria...

UN ASPECTE a TENIR EN COMPTE...igual que JO no he piat fins ara, des del 99...i tu ho fas ARA ( de fa 7 o 8 anys)...QUINA GARANTIA HI HA de quela via no la van DESPITONAR aquest pont??? o ahir?

Amb el Moreno escalava cada finde ( quasi vaig a asegurar-lo en els seus intents al darrer llarg), i la seva info em mereixia molta confi...i sort qe vam ser "previsors"...
Igualment AVUI EN DIA la penya tira bastant de ALIEN i CAMALOT...jo no n'he tingut mai, i apart penso que a MNontserrat i a aquests lloc un grapat de claus i un sac de fustes van molt millor en roca tant tova...

Bé, va a dies...NO SÉ..si algú l'ha fet aquest FINDE que ho pii...axí sabrem l'ESTAT REAL de la bÊSTIA....no?

NENIVAAAAn...pilla els pedals i ves-hi...és SOFT, molt de curro i ronyeria de burils...amb una mica de cara i un espitdor el UNIC lloc estil guarro es pot passar amb un reequipament online...de fet son DOS ( o eren, fa 10 anys) els burils cutrix a morte...i igual ja els han canviat i tot...

NO hi han somnis impossibles...i aquest menys....una mica de curro sí que té..però és més fisica que tècnica o psicològica...

PER GUARRUSKI la STRATOS...

TRanki ha dit...

Iep,...per cert "ANÒNIM"...mola això de "grandes éxitos de los 90"(*)...la veritat es que a los 90 no hi havia BLOGS on piar, per això ho faig ara, que als 2000's això de arrossegar-me per vies "facils" d'aquestes de 6 claus i dia rapid, no m'atrau massa...i que si he de posar algun pitó ho faig en vies una mica més complicades o que em MOTIVIN especialment!

Mira't alguna piada d'artifo dels 2000, igual hi trobes alguna via que demana més de 6 claus i una jornada "rapida"...i alguna també a fer en hivern...AQUESTES NO CREC que hagin variat massa en quant a equipament, t'ho asseguro!

;P salut bow!

(*)...per sort des d'aleshores encara he pogut incrementar una miqueta el gràu màxim en totes les disciplines...llàstima que tot el que puja acabi baixant...

Piju ha dit...

BUFF, un megaprojecte en lliure molt psicològic, tot plegat imposa molt... només per a “lolus monteserratus”!

En un intent poc seriós fa 4 o 5 anys vam provar-la a vista i l’artifo es va imposar ben aviat i ja no el vam deixar fins dalt, excepte algun tram de fisura ben protegible fins a 6c

Sense proposar-nos-ho podria haver sortit sense pitonar, només vam clavar un parell de passos que estirant-se a tope podrien estalviar-se, però igual ara ja torna a estar despitonada...

a veure qui s'anima!

TRanki ha dit...

Iep Piju...

En lliure:
6a,6a+,Vº,7a/a+ i 7c+ ( si fracciones)...en el 7c+ ja ens vam rilar...però vaig perdre temps només deixant-lo equipat i marcat..i en això vam pillar...7a+,7c,7a+ ( aquest el vaig fer de segon...és un pas)i 7b+...

Apart que NO vaig anar en lliure, el tram que em va semblar GALCTIC realment era el 7c+...a tot arreu vaig veure COLOR ( apart de pati i seguros de por), però des de la bAVARESA a la FISSURA abans de la repiseta, el que és la segona BURILADA CUTRE, hi havia uns plans dels que ni m'aguantava ( apart que les dues xapes petades fotien un iuiu de l'òstia)...em vaig qudar molt parat, tant pel grau en lliure com pels seguros...

I la fissura superior..buf...segur que h ha molt de canto ( se'n veia i fijo que és possible), però després de la nit al ras i amb la cagarela d'anar penjat de tot la veritat es que NI GANES...

Quins bows corren pel món...

Devíem pillar la UNICA vegada que la via estava sense clavar!!! Joder ja és ser gafe eh?

hehehheh!

Mohawk ha dit...

Nosaltres vam entrar per l'entrada original, que som els únics pringats?, ja, ja, ja...

Primer llarg de fissura amb una mica de selva, dalt desapareix, vam clavar una V i n'hi havia una altra de posada mig lliure mig A0. Els segon llarg té molt mala roca, placa tumbada d'anar fent i clavant algun pitonet...

Jo sincerament vaig flipar amb els llargs d'Ae, em van semblar inhumans d'apurar en lliure!!! (que consti que a mi ni em va passar pel cap, eh!). En especial l'últim es veia inhumà...

Vam posar 7 pitons com a molt. Però d'això ja deu fer més de 8 anys...

A tibar-li!

Per cert, el Subiranak és el P. o el D.?

TRanki ha dit...

Iep Mohawk..precisament L?ULTIM és el que és més facil ( 7`b+)..o "menys dificil"...fins a la savina es va fent, fas el flanqueiu a esquerra i aleshores comença el marronet, qu són deu metres breus.

El txungo és el que hi ha abans de l'inici de la fissura desplomada...el primer Ae es va fent, forats i tal...

Hi ha gent que la repeteix íntegra..crec que és com en realitat fs la via de veritat, encara que sigui un rostollaco...felicitats bows!!!

El Subiranak no és ni P. ni D....és M. heheh

deeeew

Syl ha dit...

Buuah..bonaa la piada (ja l'havia escoltat de viva veu em sembla:-)
i quin rebow l'Albert, jo encara me'n recordo del dia del vidiu, no parava amb els acudits!I sense escalar ni entrenar ni res de res, vida felismonàsticofamiliar, no oblidem que va tibar-li de primer i sense cap scalextrik a la catximba6c+!!
Quina aventurilla la vostra...Quan he arribat a la descripció dels llargs he desconectat però la resta del post guapo guapo!

Records.

Bullarolas ha dit...

al bibaquillo s'hi dorm bé sense hamaca (1 sol bow)???

Anònim ha dit...

Ei aquest tal Albert no estaria fent el Voltor de la Foscor en solitari? estava estudiant topografia quan li va passar oi? encara escala? Li he perdut la pista i m'agradaria tornar a contactar amb ell. He buscat al google el blog però no el ser trobar: me pots ajudar?
Gràcies.

Lluís Parcerisa

TRANKI ha dit...

Syl...gracies per seguir llegint...igual "ara" que et va el`pedalillo seria una bona via per estrenar-se en el mini-bigwall...porta't una antena i espitador, però...hehehehe...

BULLAS. DUES PERSONES acurrucades hi poden fer nit PERFECTAMENT...mola estora i sac..i a flipar...jo dua una samarreta curta i una de maniga llarg...i era NOVEMBRE bow...buf, quina nit...el listillo de l'ALBERT duia un gersei el cabrón RONCAVA de puta mare...buaaaahhh!

Via guapilla per flipar amb el patiolo...

LLUIS, li passo un sms i si ell te el teu telèfon teu ja feu...sinó em poso en contacte amb tu ok bow? ës ell el que passa es que despré de l'accident va afluixar...esta de puta mare i ens anem veient sovint. SALUT!

Bullarolas ha dit...

Hi hem estat aquest dilluns i dimarts amb el Llanos. Vam entrar tard amb la idea de dormir a la repisa... glupss.. Bivac antològic de batalltes de sofà, copa i puro. La via és pràcticament pitonada (vam picar 3 claus i vam fer treure xispes als tascons i friends (dobles jocs d'aliens i camalots). Alguna R amb bolts i algun espit a les que encara són de burins. Tot i això la via conserva el seu puntillo.

Gràcies per la inspiració. Ens tocrà fer hivernals, aquest hivern (sona a obvietat redundant, oi? ;)

TRanki ha dit...

hahaha!

Ei BULLaroles! GUapo no?

Celebroi que les meves "batalletes dels 90" encara facin trempar a algú ( encara que en sigui un altre dels 90...hehehehe).

jo es que sempre he estat de "falca i clau" i això del clean aid climb i el jamerless no ho domino...( a pesar que se'n digui TRAD...hehehe)...felicitats bows!!!