MERDA...EN KURT HA MORT...

Ahir escrivia que de vegades tenia dubtes sobre el perquè retornem un i altre cop a intentar encadenar una via:... AVUI HA MORT EN KURT, el verdader motiu de tot plegat...La vida és finita...tots ho sabem..o tots ho hauriem de saber...és un fet irreversible encara que en PUNSET ( irònic ell) mantingui que mentre no ho poguem provar no hi ha cap evidència tàcita que hem de morir...

A pesar de que la mort és present arreu, cada dia, VIVIM SOVINT com si la vida no tingués un final, en períodes curtplacistes i amb una sensació de eternitat que només veiem com a falsa quan ens hi posem a pensar, o quan ens expliquen la mort d'algú...

I fa pena, perquè en el fons quan algú es mor, apesar que hagi viscut plenament i sigui sota la seva responsabilitat, ÉS UNA PUTADA...

En KURT ALBERT va ser un dels pioners del ROTPUNKT, el concepte que mou les nostres ànsies una i altra vegada CADA DIA d'aquells que escalen com a modus de vida... TOTS estem influïts per tendències, inputs culturals i idees preconcebudes que en algun moment de la humanitat es van originar ( desencadenades per circumstàncies o fruit de algua il.luminació)..i ho fem sense coneixer el perquè..simplement perquè tal o qual cosa SON AIXÍ...

Si ens posem a pensar, si bé en una societat lliure la majoria d'actituds establertes i de les que deriven lleis i normes, segueixen un procés de optimització que les fa "eficients", hi ha molts aspectes de aquestes preconcepcions que a nivell SUPERESTRUCTURAL, podríem discutir o fins i tot perfeccionar.

Però en el cas de un fet tant definitiu com el ROTPUNKT, com irrissori per la majoria no escaladora, un concepte TANT SIMPLE COM PRÀCTICAMENT PERFECTE.

Fa anys que com a instructor voluntari del CADE-CEC, estava cansat de repetir aspectes tècnics que sovint s'absorbeixen més o menys bé i que en el fons acabaràn sent perfeccionats amb la pràctica. Però si hi havia un tema que vaig continuar impartint als cursos era el de ETICA i HISTÒRIA en l'escalada...de cara a que els cursetistes coneguéssin els precedents i les diverses formes d'enfrontar-se a la muntanya, en una concepció AMPLIA i LLIURE, perquè escollissin, però ho fessin des de una òptica de coneixement, no per simple imitació o normativisme...

En les "cloendes" de cursets que feiem al GLACIAR DE LA PLAÇA REIAL, entre cerveses i falafels, i abans de llevar per sempre les cadenes de la prudència amb les que amparavem els cursetistes, no faltava mai el debat final sobre el sentit del ROTPUNT, i era aleshores, i més tard, sol, ja en els llimbs del llúpol, quan em plantejava el perquè de tot plegat...

I també era aleshores, enterrat dins del plomes, en aquella Plaça Reial, assentat i mirant a la penya desfassant enmig de la nit, entre la misèria i l'hedonisme en que vivim, somreia, perquè sabia que en el fons el ROTPUNKT és PERFECTE, INDISCUTIBLE i PUR...gracies Kurt per aquests moments, en el sque sense donar-te importància pensava en tu...

I tot plegat ho va parir una colla de joves, que desconec si ho van fer perquè sí o es van plantejar allò com el gran canvi que havia de guiar l'escalada des d'aleshores fins a l'eternitat...

No crec massa en la religió, però no cal anar massa enllà per veure que els conceptes clàssics grecs, traslladats a través del judaïsme, i empitjorats per l'església ( tant sols per difondre'ls i assumir poder), no són molt diferents de les optimitzacions matemàtiques que pot arribar a comprovar la microeconomia moderna...és una qüestió de racionalitat?

RACIONALITAT INTEGRISTA és la que van aplicar en KURT i la seva colla en l'escalada...en TOTA la escalada, des de el FRANKEN fins la PATAGONIA o el KARAKÒRUM.

Pensava el mateix quan , com un integrista meditava i intentava calmar-me entre pitonisses de 6mm a l'Anglada Cerdà de l'Aeri per fer el rotpunkt a un "misèrrim"7c, o al gran diagonal de 6c..? Gracies KURT, aleshores no ho pensava, però eres tu qui m'inspirava...van ser sempre moments intensos i ara veig el perquè...

Aquesta racionalitat integrista és la que m'ha fet pujar milers de cops les escales de Stbenet a conseguir un rotpunkt a pesar d'haver assolit la cadena o el cim molts cops...o com ara, en que els quatre ionquis Siberians ens patejem al tard l' hora llarga del "camí de les senyores" fins a la paret per, un i altre cop, intentar el ROTPUNKT en vies que en el fons poques vegades estan en condicions...és igual, el ROTPUNKT és un RELIGIÓ ( FERRAN DIXIT) amb una base racional molt sòlida... i per això és indiscutible.

GRACIES KURT ALBERT. Avui ho hauriem de dir TOTS ELS ESCALDORS, perquè a pesar del sofriment dels meus dits la teva coherencia ha estat potser el pas endavant més important i perenne en l'escalada. Allà on sigui estigues tranquil que això que vas fer serà por sempre...GRACIES BOW...

PD: Juanjo i Agus, demà on sempre, a l'hora de sempre..que igual cauen projects, i sinó A MUERTE, A FULL, a DEGÜELLO ... perquè l'escalada és ROTPUNKT o RES...és el millor homenatge que podem fer a un MESTRE, joder...

Records d'ahir...Bon Hivern...

La STAFF-CREW del Ventosa: GENIAL UN ANY MÉS...

Gracies a en Roger vaig coneixer en BON IVER...i ell gracies a en MIQUEL i la BELEN, que de musica ( de la bona) en saben un tou...
Un altre estiu mig hipster...i cada matí fèiem el ronso a les lliteres fins que en Roger ens despertava amb aquest tema a l'IPOD...res no podria ser millor, a fora la gent ja havia marxat a tresquejar de manera cíclica i inacabable en busca de no sé quin titol de CARREROSDEFOC...el Nawet obria un ull al meu costat i em feia un petó , la Lila es desmandrava...i sentíem l'energia de la muntanya...

Potser gracies a l'IVER vaig reunir les poques forces i la motivació que em quedaven per, a pesar de un trau obert al dit, suportar el dolor que implica escalar els darrers metres de LEVITA...un increïble 8a+ ( a confirmar) obert pel ROGER i le YAYE al VERMELL...40 mts, un inici de funambulisme i un final de fakir...minúscules dents de tauró que et mosseguen les ungles i et tomben al més mínim dubte...vaig sortir per dalt de pur miracle...derrotat i sense sensibilitat als dits durant estona...

Em faig gran i ja fa MOLTS anys que el peregrinatge al VENTOSA implica superar-me un cop més, més dolor, més tensions, més duresa...vies cada cop més brutals...més inhumanes... l'adherencia és molt ingrata...no hi ha estètica, només incertesa...

Just havent encadenat la via...alleujament?

Al peu de LEVITA i després al refu, amb la birra que em va convidar en Roger vaig emocionar-me ... sé que cada any ja serà dificil fer coses més dures sense patir en excés...i...no sé...de vegades penso que ja em queden poques ganes de patir tant...i no sé perquè hi torno!!!!

Ara, a Cavallers ja només em queda una via de nom no massa guapo que "he" de encadenar de primer ( en toprope la vaig encadenar i semblava també 8a+, però de primer ja no li veig color...se m'¡escapen els número, és el més txungoq ue he provat en aquest estil...no sé...igual amb el fred...ja fa dos findes que m'escaquejo...i sembla que ja arriba l'HIVERN...!!"REPUDIADO"...un VIOTE que vam equipar amb en TALO a la Xalmet...un segon llarg de 40 mts de passos inferno, secció de pililla i final molt tens...aire, ambient i incertesa en tot moment...
FOTOS LUICHY, ASEGURA MIGUEL...THANKS!!!

Mirar el passat i apendre per mirar endavant...

Sobren les paraules quan les imatges, els fets i les trajectòries,parlen per si soles...

Yosemite Climbing Photos by Tom Frost from Rock & Ice on Vimeo.

L'hereu ?

ffff...no sé, dubto...de vegades em pregunto si ho fa per quedar bé, perquè ens sentim contents...i en canvi quan el veig enfilar-se a les pedres, animat, i vol repetir sé que li agrada...

Tant se val...Sense pressió, com un joc, i a gaudir...

ELS SEUS PRIMERS GATS!!! I demà la nostra primera sessió sols, un dia pare-fill...a fer BLOC !!!!

RIUGRÉIXER BRUTAL TOTAL

Dijous vaig acabar amb les propostes bloqueres "del mes" a la PANXA DEL BOW, de manera que mentre no començo la temporada de bloc en roca ( ehhhh...? havia acabat...? hehhe), i donat que amb la PISTA DE SANTLLORENÇ TANCADA, pujar amb el nen a dalt és una AGONIA...hem enfilat cap a RIUGRÉIXER...a fer pilaka!!!!

Deixem enrrere el vallès i el sol...MERDA...hem pillat!? El Berguedà apareix entre núvols i boira però de repent s'obre el cel just sobre Bagà...waaaah! Fresqueta i una llum preciosa, aproximació nul.la i només un parell de cordades que aviat escampen...és diumenge i aqui es va amb la calma...

Errem les ressenyes...volia escalfar en un 6a+ i un 6b+ i dues vies noves que no apareixen al croquis que duem em deixen els colzes freds mirant al cel...encadeno al límit!!!..."ehhh...Lila...millor passa de calentar aquí, que aquest 6à+ és una mica Stbenet...millor preguntem a veure si hi ha algun V+...???".

PREGUNTEM i El 6a+ és 6c+ i el 6b+ és 6c+ ( BON JAN i TRABUCAIRE) ...hahah...bé almenys no em desanimo, però m'han quedat els avantbraços fins, la BON JAN té un bloc curiós que em surt amb una presa que no estava marcada ( pas llarg) i la TRABUCAIRE té una fissura diagonal que no és extrema però que cal apretar...

La Lila fa el 6a+ ( PIM PAM ) i el 6b+ ( LA MINYONA) que li monto...va rotllo flútan en tosrop...no problem...joer no s'esforça o no li costa...Al peu de RINOVIRUS ( 7a de 45 mts!) trobo l'Alfons Valls, i m'indica que el 7c+ de MAGIC BOULEVARD millor muntar-lo pel 7a...li faig cas i pujo pel "7a" ( RINOVIRUS)que és boníssim...per no petar-me quan sóc sobre la R de el 7c+ pendulo...ja pujaré un altre cop després.

Baixo pel projecte posant cintes i mirant les preses...quan soc a baix tinc un lio al cap brutal...són 30 o 35 mts una mica puzzle, i des de sota no es veu res...molt de desplom, molta pila i a dalt un crux tècnic i amb "aire" al que deus arribar amb els braços calents...

Encadeno en toprope a la primera ( joder...)...sí sembla que té força pila però es deixa fer...ara ja la controlo...anem al riu a jugar amb l'Arnau i després de 40 minuts li torno a fotre, aquest cop per sota tot i que els seguros estan posats "amb gracia"...no miro massa avall, a la tercera-quarta xapa hi ha un pas durillo amb el seguro bastant sota els peus..apreto dents i faig el dinàmic...guai, 20 metres de resistencia contínua duen a un bon repòs i d'allà, a muerte, el pas final amb aleje guapo i preses petites quan tens el cos i el cap una mica petadets...

GUAI, encadeno de nou!!!

MAGIC BOULEVARD 7c+ 35 mts via 5 estrelles de RIUGRÉIXER, pura resistencia sense cap pas " a bloc" però tots de no distreure's, per sota ojo a muntar-la a vista ( algun aleje i lectura no massa clara)...ja se sap, estem en un lloc on la roca ( tot i vermella), amaga secrets que veus un cop has passat, es munta bé desde RINOVIRUS...

PETAT pujo de nou per RINOVIRUS amb els colzes bullint i arribo a dalt a dures penes...li deixo el desmuntatge a la LILA que al.lucina amb la bellesa de la via tot i caure per pur bloqueig d'ATP a la darrera xapa...són 45 metres...entrada hiperdesplomada seguida de pràcticament 30 metres de regletes, passos tècnics i mur final "BergoVerdonià" amb un pas de peus i la resta de aguantar...ES POT DESPENJAR AMB COMPTE si teniu corda de 80 mts...sinó ojo que no arriba!!!

Com que li he promès a l'Arnau baixo fent footing darrere seu fins Bagà...ell va amb la bici i jo suant la cansalada i controlant que no s'embali, és un fiera fent trial per la cuneta.

Bocata de buti i birres ( i morros) al Xiringuito, avui no hi ha caravana de boletaires, el Barça guanya als matalassers, i ja es fa de nit a les 20:00..s'acaben les afternoon sessions en una setmana i començaré a entrenar dur...vaig molt petat i no tinc ni fotos ni esma de filosofar...deixo una PURA PIADA que no és el que em mola..però és igual....

RIUGREIXER TÉ VIES MOLT BONES...a "LA VIDA ÉS VERTICAL" hi teniu un link als CROQUIS http://ibanelterrible.blogspot.com/2008/06/ressenyes-riugrixer.html i SOBERTOT no deixeu de visitar la pàgina de RICARD CALMET, "GRAVETAT LUDICA" http://gravetatludica.blogspot.com/search/label/Riugr%C3%A9ixer un dels principals artifexs del sector.

Vies a NO PERDRE'S:

6a+: PIM PAM ( d'anar fent)

6b: Derbi Variant ( placa i passo tecnics)

6c+ ( TRABUCAIRE i TIRAMILLES). el primer concentrat, la segona més desplomada i pilera

7a: RINOVIRUS. Brutal, inclassificable, una mica de tot i molt verdonera a dalt

7a+: FEBRE CONILLERA. Hard amb final dur de desplom. Linia guapíssima i agosarada

7b: GRAVETAT LÚDICA. Obre mestra i final feliç. Montgronyera ordesiana / VIOLENCIA DE GÊNERE. Guapíssima i llarga ( serveix per muntar el 7c de la dreta). Bloc a l'inici ( té truc) i pila sublim i vermella....resistencia i continuïtat amb final més tècnic. Semblant a el 7c+ però de 7b...durilla?

7b+: Em costa decidir entre els que hi ha...no em van treure la son...potser CIAO LUCIANO és més guapa..pas dur ( molt dur i obligat) a vista i slab vertical final. BODY FITNESS i les veïnes són interessants però els desploms donen pas a plaques tècniques amb cruxs i finals llarguíssims i esgotadors...

7C: Només n'hi ha un...és dur i molt pilós...ojito...no és molt diferent del 7c+...

7c+: MAGIC BOULEVARD. Ja comentada, via cinc estrelles...a la ressenya surt de 7c/c+ i algun opositor em comentava que "amagava" un 8a soft...NI UNA COSA NI l'ALTRA...es tracta de un 7c+ no exagerat, de pila que és menys dur que vies com PUJA LA FEBRE o VIANANT...no patiu i gaudiu-la!!!! A muerte!!!

GRACIES ALS EQUIPADORS i LOCALS per parir sectors guapos i inèdits com aquest...esta de PUTA MARE

EL PLORAMIQUES ( 7c/c+ )

A finals de Novembre del 2008, Després del primer èxode a Mallorca i d'estades perdudes als llimbs de l'ànima a Montserrat ( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html )vaig aterrar de nou a la enigmàtica i desconeguda cova que havia equipat a l'estiu, abans de marxar sol a fer psico gairebé un mes...

El naixement del Nawet em deixava poques possibilitats d'escalar lluny de casa i m'estava desesperant. Aprop de ca'ls pares a la Vall d'Aro, amb uns avis delerosos de quedar-se amb el peke, i amb unes possibilitats que tot i reduïdes podien exercir de balsàmic ocasional, aquell forat estrany era una mena de vàlvula que tot i esclatar abans d'hora, va fer el fet...almenys temporalment.

Havia fet alguna visita passejant, atret des de la carretera per la forma de la paret, i el tamany de la cova, mentre anava a escalar a un altre lloc ( lleig i sense massa interès)...i vaig decidir equipar la via...pujant per la tartera de matinada per evitar la calor asfixiant, em situava a l'ombra i tenia fins al migdia per treballar abans la temperatura no arribés al màxim. Un parell de matins tatuant-me l'arnés a la cintura i desgrimpant en artificial o pujant en Ae/A2 i vaig lograr deixar enllestida la via...i allà es va quedar fins a la tardor, quan la tempesta en que estava es va calmar...

Saciat d'escalada sense corda a les cales de Mallorca vaig tornar a la cova, i aquell "projecte" que semblava que havia de ser el projecte de la temporada va caure només en dos intents. Decepcionat per la facilitat amb que havia fet la via i il.lusionat per la seva bellesa la vam filmar tot seguit...ja estava...i aleshores què???

El dimoni fosc d'ànima negra que tots tenim en algun racó em deia que trenqués cantos o en tapés algun... volia tralla, necessitava tralla i s'amagava darerre la decepció que tenia per haver malgastat l'esforç i els dies per equipar una via "simple" al meu entendre...però l' angel rasta em deia que "TRanki", que era una bona via i que ja estava bé, que la roca mana i nosaltres la adorem...els locals van equipar algunes vies més que vaig poder gaudir a mode de metadona i allà va quedar aquell sector, interessant si més no...vies de IV+ a 7c o 7c+ i algun projecte...

Durant alguna altra ocasió vaig veure cintes a la cova de gent que la provava, i semblava que deien que era "dura" ( sonava 8a)...no sé com ha quedat, i segurament aquest hivern m'agradaria encabir quelcom que costi una mica més, enmig del bombo...però de vegades la natura crea i reserva línies lògiques que amb la seva harmonia ens diuen que NO CAL posar més ferro ni forçar més forats que aquells que revelen el camí natural que la pedra ens regala...que ja queda bonic i que la visita bé val la pena per gaudir del paisatge davant del mar, de la riba del riu que hi fa camí i dels cims nevats tant aprop i tant lluny en aquest país petit on m'estic...és bonic, i amb el crepitar de la llar i amb una cervesa al davant la mirada solícita d'aquest nano que ja fa tres anys que creix somrient al nostre costat em diu que quan tot va bé no cal tocar-ho sinó agrair que es té...de vegades ho oblidem...

Gracies al PGB per aquell matí, a l'ALBA per la paciencia de filmar tota la via, al belayer per no espantar-se quan em vaig tirar ( que gairebé toco terra boooooooow), i a la crew local per acollir-me i fer claca...VINGABOOOOOOW!!!

CAVALLERS: EL FILO DE LA NAVAJA

Arduo hallarás pasar por el AGUDO FILO DE LA NAVAJA, y penoso es, dicen los sabios, el camino de la SALVACIÓN...

"Si un amor no es pasión no es amor, sinó otra cosa, y la pasion no prospera siendo satisfecha sinó estorbada...
...La pasión no piensa en las consecuencias. Dice Pascal que el corazón tiene razones que la razón no toma en cuenta. Si quiso decir lo que yo supongo opinaba que cuando la pasión se apodera del corazón inventa razones que no solamente parecen plausibles sinó convincentes para demostrar que vale la pena perder el mundo para salvar el amor. I nos convence de que vale la pena sacrificar el honor y de que no es precio caro sentir el aprobio y verguenza. Pero la pasión es destructora y cuando no destroza muere ella...Y quizá se encuentre uno con el desolador descubrimiento de que ha gastado los mejores años de su vida, toda su ternura, y vaciado el contenido de su propia alma, sobre alguien al cual buscamos vestir con nuestros ensueños..."


Extracte aproximat de la novel.la de William Somerset Maugham : The Razor's Edge ( 1944):

Un aviador torna atordit després dels horrors de la 2a Guerra Mundial, i es troba amb dificultats per integarr-se de nou a la vida civil. La seva promesa li és infidel i desesperat comença a no trpbar sentit a la vida. Finalment comença un periple al voltant del món, en busqueda de la veritat i la pau interior, des dels sòrdids barris de París fins als cims de l'Himàlaya...observeu que la història és anterior al final de la guerra...

------------------------------------------------------------------------------------------------

Feia molts anys que aquell esperó "cantava", i en "PATO" ALDEGUER ja s'hi va acostar, torturat per la seva crida, a través de la VIEJA SIRENA ( Ae/6a+)...però l'esperó seguia allà, impertèrrit i desafiant...

Totes les fotos han estat extretes del blog del LUICHY, la NOCHE DEL LLORO 2, al post http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2010/08/el-petit-capucin-el-filo-de-la-navaja.html dedicat a aquesta via

Encara sucumbint a la passió, com en Larry, va submergir-se junt a en MORENO, en el laberíntic abisme entre llastres buides, sostres, fissures i regletes suspeses en l'aire...i allà va quedar el "fil nu" de EL FILO DE LA NAVAJA...IMPONENT i ABANDONAT, tant intrigant...només en Josep LLuís havia recorregut el projecte com a "jefe" que era...

Una tarda, com un Miquel Angel que dubta de les proporcions perfectes de la seva obra en PATO em va trobar a Taüll i inmersos en un "llimb inacabable de cerveses" em va traspasar els plànols secrets de la seva obra...i jo ja no podria deixar de somniar en ella...fins ahir...

A través d'uns cables suspesos s'accedeix a un primer llarg de 6b, una fissura desplomada de 15 metres que condueix a una mini repisa sota els desploms amenaçadors de la via. Damunt pengen llastres sonores, mocs, fissures i cadenes estranyes...ja ho sabia però el cor se'm feia petit en mirar aquell monstre i en pensar en que era obra de genis que van "flotar" pel Baghirati a través d'ESTEL IMPOSSIBLE, d'un gurú de la escalada filosòfica que havia estat a ambdues bandes del mirall de l'ésser, del bo i del dolent..i d'un mestre absolut que levitava en lliure pels desploms de la COSMICA o per les entranyes abismals i humides del Rothen Flüh de l'Eiger com si es tractés de la FUIXARDA...i jo tenia por...

Vaig trucar el PATO en busca de consol, i ( encara que casualment, no podia ser d'altra manera), em va comentar "que ens observava des de la PRESA...", ja no hi havia volta enrrera...havia de complir...

No sé ni com vaig arribar a la cadena, ni amb l'anteneta que duiem arribava als seguros, i havia de fer malabarismes a través d'acrobàtics flanqueigs invertits i angoixants sortides a "caçar" seguros repartits arreu...al principi no ho entenia però anava trobant el "secret"...els moviments i la línia...no era el que semblava, ni la dificultat, ni la linia de seguros, ni la linia en lliure...és una via on realment calia el consell de l'autor per jugar damunt el "fil de la navalla"...ara ho entenia!!!

Ambient sota els sostres. recomano veure el post del Luichy per completar el reportatge fotografic de la via...

Al primer toprope ja vaig encadenar, amb pànic degut a la corda de 9mm acaronada per la fulla que somreia amenaçava, psicòtica, en seccionar aquell "cordino" si queia a la travessia pels sostres...

Dubtós vaig sospesar el deixar-ho estar, però no podia...sabia que a nivell "fisic" podia "flutar" per la via, però a nivell emocional dubtava de tot...Assegurances allunyades, assegurances que t'has de "saltar" per evitar que la corda entri sota la fulla d'afaitar, amb un buit al.lucinant pels pocs metres que té, i un ambient que em deixava glaçat...no podia caure, no volia caure...i tenia una por que no sé si era certa o irracional. Tantmateix sabia com les gasten els autors i que no podria fallar ni fer-me enrrera un cop sortís de la reunió...

"Si la he fet en toprope la puc fer de primer",...però la entrada al sostre ja suposava un xapatge dur i allunyar-se del seguro a una distancia "curiosa"...levitar pel sostre saltant-se un primer, i un segon seguro, i xapar penjat de un genoll sobre un buit surreal i dins de una mena de BLACK CAVE en versió Cavallers.

Vaig posar el cap en mode SAMURAI i tot va fluir...no problem, els passos es succeïen i gaudia de l'aire, del buit... Les inmenses muntanyes lluïen la posta i la seva visió altre cop em feia explotar els puilmons de emoció...un, dos, ojo que faig el pas, peus volant, lance "a pèl", TORA TORA!, ja he fet el sostre...fins i tot havia trobat una seqüència evitant "el filo" del crux final en que has de fer un pas, evitant bisagra en un granet de quars...però vaig preferir seguir el camí traçat i un cop fet aquell pas ja només quedaven els 15 mts finals amb una sola xapa....facils però absorbents...buah, quin plaer...!!!!

Alejes curiosos...no problem, easy...

Ja esta , la 2a repetició de la via..."no és per frikis a seques" m'havien dit..."cal quelcom més"...però vaig agrair les sessions de bloc i sentir-me fort...van compensar l'angunia inicial...puta mare. Gracies de nou Agus per mostrar-me el camí del guerrer...

Torno com un llamp atravessant de nit el país, amb la furgo, sol i trist...escoltant RADIO 3 i Makako, amb red bull en vena per no adormir-me...

A "la Vall" cada cop regna més la soledat, els bloquers locals segueixen insistint, pràcticament afincats al bosc, els turistes han desaparegut, les reines de "la Plaça" teníen xapat i la Farradura era un tranquil i melancòlic record de dies de tarambana. Vaig dormir als prats del "resort" per motivar-me amb la vista panoràmica d'aquells pics que em posseixen, per impregnar-me de la seva llum, de la seva energia...

De gran jo vull ser com els bons !!! Pato, GRACIES, i al MORENO RECORDS....

FLASHPOINT (Abstenir-se ONSIGHTERS): Busqueu el secret, simplement dir-vos que la via és BELLA, de les bones o millors de CAVALLERS, diferent perquè desploma, que no és EXTREMA en quant a grau i una mica en quant a psicologia, que cal anar en compte en la estrategia de superar "el filo", que val la pena, que no us espanteu i que potser jo sóc un cagat i no n'hi ha per tant...a vista brutal, assajada si tens el grau és un plaer...

Més SantBenet ( ESKORIA DALTÒNICA 7b+/c)

Corria el gèlid i plujós hivern del 2006 que amb l'ORDOÑO ens vam acostar al refu...plovia i queia una mica d'aiguaneu...remugava, bastant frustrat, quan de sobte se'm va acudir que a la part de sota de la roca d'en Barberà igual encara aguantava una mica la seca abans els regalims no s'empasséssin qualsevol possibilitat d'escalar.

L'Ordi em va mirar com flipant, feia un fred impressionant i el que menys volia era sortir a aguantar metxa sota la pluja..."Tranki bow, que serà un moment...".

La part de dalt de ESKORIA SUBVERSIVA estava mullada, i la part de baix de DALTÒNIC amb la humitat regalimava...de sobte vaig veure la llum i vaig mirar de trobar una coreografia que em permetés linkar les dues vies en un combo que va resultar GALACTIC !!!

Apart de les dues castanyes, gelat, al lance superior de Daltònic, que gairebé em costen un turmell ( ojo l'assegurador), va quedar un combo preciós de un grau de 7b+ o 7c...molt guapo...quan ja tenia els passos la roca començava a rajar i vam acabar marxant...

Amb en JUANJO i en JD ens vam acostar de nou al lloc...no plovia però mig gelava i en un moment va nevar i tot...amb doble pantaló i tres samarretes vam intentar escalfar inútilment...feia molt de fred i en Juanjo va decidir dedicar-se a captar la PRIMERA ASCENCIÓ de la ESKORIA DALTÒNICA...es veu que la rasca li va fer baixar el nivell d'atenció i va posar la càmera girada, i no va guardar massa la postura respecte a la vertical...hehehe.

Menció especial al minut 1:54 fins al 2:25 amb el "ballet" obligat que conforma la coreografia esperpèntica per unir bidits i controlar peus...pur STBENET !!!!

LA via és una de les "bones" del Barberà, resistent i amb diversos passos clau

Sona el mestre Harper amb "whippin'boy"...


Gracies al'Ordoño per la paciencia ( i felicitats pel que et vé bow!!!recuerdos!!), al JD pel belay galàctic entre la rasca inhumana i al Juanjo que, resignat, em va seguir amb l'ull digital, penjat, quan molta penya hagués fugat.

En dos dies no em vaig sentir els dits després de un dolor inmens de tant de fred...buah...St Benet és sublim bows...

Més SOLOS INTEGRALS

Sembla que la activitat esta de MODA...quina por...

En LUICHY ha pogut captar en directe aquestes imatges de els darrers SOLOS a la XALMET de CAVALLERS...si els veiéssin els seus pares segur que no els faria gens de gracia...

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2010/09/free-solo.html

ALPINART i "ESTRELLA FUGAZ" al Mussol del Pa de SUCRE ( TUMENEIA)

Fa ja molts anys, en una SEGONA o TERCERA FASE de exploració escalatòria a la zona de TRAVESSANI, quan ja es començaven a encarar línies realment agosarades, l'EMILIO ORTEGA i COMPANYS es van currar el pateig infame fins al MUSSOL del PÀ DE SUCRE...una mena de "LLORO" pirenaic d'uns 30-40 mts que vigila petrificat les valls de Bohí, per un costat i de la Restanca per l'altre...parant llampsi trons que aterren la cresta del Comaloformo als Tumeneies...En aquest "MUSSOL" hi van deixar una fissura, "ESTRELLA FUGAZ", de VI/A0 que és una de les línies més estètiques de la contrada.

El 1999 amb la neu i la boira, i el sol, llepant-nos les orelles, amb l'ALBERT FUNOLLET ens vam currar els "45 minutos de l'EMAITZ" que es van convertir en 2 hores enmig de congestes i pedreres, des del VENTOSA fins al peu del MUSSOL...hipermotivats segurament per la HIPOXIA ens vam encarar a la via i en va sortir un ROTPUNKT de no més de 7a en una FISSURA que qualificaria de INCUNABLE...guapíssima...!!!!!!!!!!!!!!!


Dec ser un mal proselitista, però no crec que a pesar de nombrar-la als 4 vents ningú s'hi hagi acostat...i finalment l'Oriol Baró va sucumbir novament als encants del seu país i es va patejar l'aprox. ( que per ell és com anar al jardí de casa a regar les plantes), aquest cop acompanyat del fotògraf ( i guia) SERGI RICART (http://www.alpinart.com/) qui amb incommensurable vista es va enfilar per l'aresta i va obtenir una imatge per la qul jo donaria una falange per poder-ne ser el protagonista.

Si les fotos de la DIGITAL CRACK als Còsmics són una igona del lliure esportiu à Chamonix, JA TENIM LA NOSTRA ICONA, de la mà de dos fanàtics de casa, i que segurament donarà que parlar quan es difongui.

Felicitats al Sergi per l'ull fotogràfic i enveja sana de l'Uri de ca TXEP per estar allà...joder que cabrón...

Foto: SERGI RICART www.alpinart.com

Us recomano entrar a http://www.alpinart.com/ aquesta que us mostro és només una imatge de les que conté aquesta pagina...totes molt bones...

I si encara teniu sang frikialpina deixeu-vos encantar pel TUMENEIA...la poesia d'aquesta agulla mereix el passeig fins a la Bretxa Harlé...

EROS I TÀNATOS

Aquests darrers dies d'estiu a casa dels pares, com molts anys, hem gaudit de les "tardes sota la surera" un happening cultural que anualment, a finals d'agost, organitza ja des de fa anys i anys principalment Na MARIA , a st Miquel d'Aro.

Resulta hipnotitzant seure a la fresqueta, sota l'alzina, i deixar-se emportar per la música i la poesia...de Bach a LLach, de Beatles a Albinoni, Bernstein, Verdi, Handel...i molts altres que amb el piano de la Maria i la veu de la Laura, ens deixen encantats durant l'estona que en podem gaudir...

El meu PARE desglossa poesia catalana amb un saber fer que, partint de la seva sorneguera i explicativa introducció que ens obre la ment i fa de clau de volta per entendre el llenguatge poètic...cada any busca i rebusca entre clàssics i moderns algun poema amb connexió amb fets actuals i que pugui comentar...i com que aquest any el tema de STATUS QUO econòmic és sensible i de l'ESTATUT n'estavem fins als collons, la part patriòtica se la van reservar la Maria i la Laura amb el CANT ALS PIRINEUS, amb un fragment gairebé Wagnerià que no va deixar impassible a gairebé ningú...no m'imagino com devia ser als teatres d'òpera escoltar Verdi en plèna època del "rissorgimento" italià...

El pare però, es va dedicar a temes molt més "interiors" i amb increïble destresa va relacionar els clàssics grecs i la psicologia freudiana (és editor de llibres de medicina) a través de les pulsions/conscient i l'ànima/subconscient de l'amor i la mort...des de Homer fins Freud...aquells sentiments i consciència que es formen quan l'home accepta que la vida és un parèntesi enmig de la eternitat en el qual se li permet existir...un parèntesi que s'obre amb un acte de amor i es tanca a través de la mort...aquest fets , com diu el pare ( que no ja no es decanta per la ciència o la ment mai per separat), pertanyen a aquell "gènere de coses" que no surten als scanners ni a les radiografies, però que menen tota la nostra existència...

Linkant a tort i a dret,el pare va rescatar un "poeta" esdevingut uns dels fundadors de la publicitat moderna (basada en connectar producte i sentiments)...i ens va deixar contentment glaçats declamant en PERE PRAT GABELLÍ,...a través de la poesia ens va mostrar "d'on surt la poesia" i on acaba la propia existencia......en 14 linies ben trobades...increïble.


La vella cançó...

L'amor sembra,
la mort sega...
dia i nit van fent camí
L'amor té la gracia grega,
la mort...sap parlar en llatí...
Per les vies del destí,
repartint la sort, que és cega,
l'amor sembra i la mort sega.
Són amics i fan cami
amb una dalla i amb un arc.
La mort sega, l'amor sembra,
negres clots, blaves sagetes...
i per la dalla i les sagetes...
canten i canten i canten els poetes....


I a què vé això???????????

Aquest estiu, mentre vagarejàvem amb la Lila al refu va apareixer la CAROLINE, guapa ella...amb un mal començament i un millor final ens vam fer col.legues, i col.legues dels seus col.legues, i vam anar a trepar tots plegats...i resulta que el DAVID és un nano curiós, amb unes aficions curioses...amb un blog estrany i una activitat que REALMENT no deixa dubte de que per ser purista només cal ser-ho...i la resta són tonteries..més segures això sí...a mi em fa angoixa, sabent què és un solo, pensar en el que fa...actualment en DAVID ha encadenat dues vies a Montrebei, una a les Bagasses, una a Regina i una a Els Arcs...per flipar , en poc més de 12hores i en 21 d'agost!!!

Coses estranyes i discretes que no recomano emular...al blog http://8anisme.blogspot.com/

A cuidar-se David i Ingrid, una abraçada bows...