dimarts, de maig 10, 2011

Adéu Guillem Malet, aka MALUTA





Ei Maluta,

Tenies raó, de vegades les regletes rellisquen, no és que un no tingui bona grapa...simplement rellisquen i te’n vas a baix...

Joder bow, quina putada, per tu especialment...Aquella mirada de resignació, de cansament, fins i tot de retret que ens vas clavar mentre ens despedíem per sempre més, just abans de donar-nos la mà, va ser una de les experiències més dures que he passat...Tant sols em deixa una mica pensatiu aquell polze aixecat amunt, potser per tranquilitzar-nos a nosaltres, que ens vas ensenyar abans de girar-te...

No oblido aquella mirada, Maluta, aquella mirada que em recorda que la parca va repartint caramels enverinats arreu, sense que mai sapiguem quin és el txungo, ni quin és el bo...

M’arrepenteixo de abusar de la teva bonor en aquella “expe” al Pedra, aquell hivern, sota aquelles tempestes i amb aquella rasca inmensa, i tu a sota, dins del forat a la neu, tremolant i aguantant la corda...gracies bow, i gracies per pujar a desequipar la tirada tot i la por que et feia, mentre jo trucava a la penya buscant nou company...

M’arrepenteixo de ser tant friki, i no fer més tapies d’aquelles inmenses que et molaven i que a mi ja se’m feien agòniques i sense interés...algun dia Maluta, algun dia també seré un “tatxón”, a veure si mola...!

M’arrepenteixo de estar tant dispers sempre, de confiar i no malfiar de la puta vida, que se’ns escapa sense que ens n’assabentem...de no haver anat al Yosemite amb tu, ni de venir-te a veure més aquestes darreres setmanes...

M’arrepenteixo de no haver-te proposat de raptar-te i fer un darrer volt pels peus de Montserrat...què collons hi tenies a perdre??

M’arrepenteixo d’haver d’arrepentir-me de tantes coses...

Dijous no vaig podier més, vaig enfilar a Calamontse un cop més, a plorar, a cridar, a maleïr...i la regleta de aquell 7A que sempre et deia que volia fer en solo no m’ha relliscat...vaig sortir caminant per dalt i amb el cor a cent, mirant la Nord i pensant en tu, buit completament...em feia gracia recordar la cara de sorneguer que posaves quan t’explicava tantes històries...no es pot negar que tenies una puta paciencia inmensa, i que, en el fons, mai em jutjaves...vaig fer una birra del Matias amb els Sntbeneddictes, a la teva salut, i he seguit conduint cap enlloc, plorant més...

Al primer intent m’he escaquejat pel mono invertit...i no sé perquè no m’ha servit de res...l’he hagut de tornar a fer, amb el lance del bidit, a muerte, i amb la regle sarnosa aquella dalt de tot, la que sempre rellisca amb la xuxu...la que a tu et relliscava sempre...

Joder bow, tenies raó, i ja no sé perquè a uns us rellisca i a altres no...

Puta vida...Reputa vida bow...

Adéu company, no et puc dir res més...ni que estiguis tranqui que no et farà mal, ni que ens veurem en algun lloc ( ni tu ni jo hi creiem no?)...i això és el que em fa dol, que no puc dir res...que estic buit...que per molt que m’hi posés sense corda a mi no em rellisca aquella regleta, i tampoc és culpa meva, ni teva que et rellisqués a tu...

Simplement que de vegades, no saps perquè, les coses van com van...

Sempre recordaré la teva cara suada, sota la inmensa nevada, amb neu fins als collons, portejant cap a la paret aquella...i la teva mirada de incredulitat quan ens penjavem dels gantxos...i els ulls de espantat quan vas caure al buit i jo reia mentre m'elevaves amunt, els dos volant damunt la tartera del pedra, penjats de merdes......joder quins pendols inmensos damunt la tempesta ens vam currar en aquell vión eh, bow?

T’estimo company, perquè estimo a la gent que tinc al voltant...és l’unic que et puc dir, i com en Xavi, ell molt més, perdem una bona persona...




Aquesta tarda ja ho sabíem, quedava poc, agafaves fort aquell codol de Calamontse que el Xavi t'havia dut...sempre pillaves les preses tremolant i amb massa força, i rèiem d'això...

Vinga Maluta , a liar-la fort allà on siguis, suposo que d'aqui a un temps recordaré altres coses, escriurem boniques frases sobre tu i tot això...però de moment, apart de aquest pes brutal sobre el pit, tant sols sento la teva veu arrossegant alguna essa quan volies vacilar, el teu somriure...i et veig amb aquell posat de guiri gringo que tant bé et quedava...

Una COBRA a la teva salut Guillem, ens veiem Maluta, no ho dubtis que en algun moment ens veiem...adéu, ara si...quina puta merda bow...


Al Guillem l'enterren el dijous a les 11:30 al tanatori de Sant Gervasi...


26 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ho sento Oriol....que ha passat?
Una abraçada.

TRanki ha dit...

LA quimio no li ha funcionat...

Anònim ha dit...

Ei Oriol,

Moltes gràcies per les paraules tant maques.

Li haguéssin agradat.

Ens veiem dijous.

Una abraçada ben forta.

Malutet

flx ha dit...

Ostres quin cop!
Ens coneixiem de vista, d'haber coincidit força per la fuixarda.

Ho sento molt

Una abraçada

Ferran Guerrero ha dit...

Personalment no el coneixía, pero si a traves del teu blog com tants altres dels que parles i sempre els tens presents en les teves aventures.

Et dono tot el meu condol ho sento molt Uri, una forta abraçada.

Ja saps per el que necesitis aquí estic.

TRanki ha dit...

Maluet, ho sento molt, de veritat. Gracies, ens veiem dijous...

Flx, bons temps auells...allà també el vaig conèixer jo...


Ferran, ja veus bow, de vegades no saps perquè les regletes a uns els rellisquen i a altres ens aguanten..la puta loteria bow...ell ja ho va dir quan lo van trobar...

Marieta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marieta ha dit...

jo tampoc el coneixia, però em sembla horrible, com sempre ho és la mort d'algú jove. Em sap molt greu, i llegint el que has escrit realment m'he entristit. No sé què més es pot dir, simplement.

TRanki ha dit...

BUf Marieta...és elq ue hi ha però no per això significa que no ens quedem fets pols...

Un bon bow, un bon company...

PGB ha dit...

Només vaig intercanviar amb ell 4 paraules el dia de l'innaguració de l'antic bar de Vilanova de Meià.

Em sap molt de greu. El meu condol a tots els familiars i amics.

nenivan ha dit...

em sap greu nanus, sempre és dur perdre algu a qui aprecies i estimes.
Malgrat que no el coneixia si que vull donar-vos el condol per aquesta perdua.
Només puc dir que anims i endavant.

Pau ha dit...

Suposo que per moltes paraules que es diguin aquest moment trist no us el treu ningú, jo tampoc el coneixia pero llegint les teves paraules m'hi he sentit una mica més aprop.

Pero per si et serveix per respirar una mica mes profund, endavant TR i amics segur que ell hauria volgut que visquessiu la vida al màxim !!!

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Una abraçada ben forta Oriol, com dius tu el caramel era dolent..., jo el coneixia del roco. El seu germà ens va posar al corrent. Crèiem que la cosa rutllava, però no, la puta regleta relliscava...

TRanki ha dit...

I tant company...!

Una abraçada a tothom, i el millor pel Guillem...

jclaramunt ha dit...

Ho sento molt Oriol, malgrat no coneixe'l, el teu escrit m'ha conmogut. Per desgràcia de tant en tant aquestes coses et fan pensar molt, i aquesta loteria a la que juguem des del moment 0 pot arribar a ser molt cruel.

Una abraçada i molt ànims!!

paca ha dit...

...ho sento tranki!si puc fer qualsevol cosa m`ho dius ok?

...ja ser que no ets creient,pero resaré per tu i per en maluta,per si de cas tot aquest sarau de mon no acabes aqui...
Una abraçada

TRanki ha dit...

Ei Paca...al Maluta li va quedar l'Anglada de l'Aeri per fer...joder jo sempre li donava llargues...

I tantes tapies!!!!

Penso que amb en Xavi ( el seu verdader company de cordad i germà de muntanya) la farem de tranquis i ens beurem una birreta a l'hamaca, a la seva salut...

Si ens han de tirar una corda per dalt abans del 112 et truco a tu, mestre, i encara la liem grossa...

Gracies company, una abraçada.

TR ha dit...

Ei Jaume, ja veus...i res a veure amb l'escalada...de vegades un pensa que el destí esta escrit, o que simplement no existeix i això és una mena de bombo amb numeros bons i dolents...

LA mort és un fet, la putada és que t'arribi quan tens tant per davant...joder...

Salut

Mohawk ha dit...

Ànims Uri!!

Andrew ha dit...

Hola Oriol,
No et conec però soc amic del Guillem i hi trobat el teu blog de casualitat. Un gran xoc a la vida de tothom que el conexia. Merci per les teves paraules...
-Andrew, Philadelphia, EEUU

rainbow ha dit...

ànims Oriol!

Núria ha dit...

molt xulo l'escrit.

no sabia res, i quan he llegit la notícia m'he quedat glaçada...

no oblidaré la seva energia i passió per l'escalada!

ànims!

TRanki ha dit...

MOhawk, Andrew, Nuria, Rainbow, gracies, traslladaré el condol als pares...

S'HA ESBORRAT ALGUN MISSATGE en un dia en que blogger no xutava molt bé. Si els voleu tornar a penjar cap problema, ho sento no recordo de qui eren.

Gracies a l'Ordoño, en Josep Manel, en Soto, i altres que han trucat o enviat algun correu. Una abraçada a tothom.

El Maluta tenia molts amics, aquest post no és més que un petit homenatge i tampoc vull catalitzar cap tipus de condol, és la familia qui ha rebut un impacte brutal, així com els amics més propers que compartien amb ell el dia a dia...

saumi ha dit...

Jo no el coneixia personalment, però l'havia vist escalant. Segueixo el teu bloc, tot i que sempre en silenci, l'altre dia vaig llegir aquest post que hem va entristir vaig tenir ganes de mostrar el meu condol a tu i a la familia, que com dius són els que s'han endut el gran cop. El comentari es va esborrar, deia que quanta rao tenia el bou: les regletes a vegades rellisquen i no és que no tinguis grapa simplement rellisquen. Són el inponderables de la via, és a dir putades de la vida que et toquen i no saps perquè.
Bé no m'enrollo més, ara venen uns temps de romos i sobats i toca apretar fort puja peus i seguir amunt.
Una abraçada i anims!!!!

edunz ha dit...

molts ànims valent, valents. Tu que cerques tant, i altres troben tan lluny que sembla que els perdem. Però només ho sembla. Cada raig de sol és més fort llavors. Molts ànims.

TRanki ha dit...

SAUMI, eDUNZ, THANKS