dilluns, de setembre 24, 2012

Equilibri...

Hi hagut vegades que el SOLO ha arribat com una mena de càstig, hi ha vegades que ha arribat com a expiació, com a rebuig, com a expressió de rabia, com a manera de trobar allò que no sabia si estava buscant...

Però el millor és quan és una expressió d'EQUILIBRI...perquè és quan major seguretat es té, quan més es gaudeix, quan realment t'adones de com d'errat anaves abans...
Foto JUANJUTX

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Ante todo un respeto puesto que considero que esta es quizás la disciplina mas honrada en la escalada.

Pero sabiendo como alguna vez lo has llevado casi al límite me parece una postura absurda y egoista ante la vida y especialmente los tuyos...

TRanki ha dit...

Anonimo/a: en cuanto a disciplinas, honradez y todo ese rollo...bueno, es tu opinion...no creo que lo haga en ninguno de esos sentidos. Me gusta todo sin diferencias.

En cunato a lo segundo, bueno, supongo que es una opinión, gracias, supongo que intentar convencerte de lo contrario seria igualmente absurdo y egoista...gracias por la visita.

paca ha dit...

...recorda que si falles,no podràs escalar mai més.
pd:on es el mar? això del psicobloc sense aigua no se...

Anònim ha dit...

Qué vía es?
Guapa la foto

Jaumegrimp ha dit...

Molt bona la foto! ara no m'entusiasma això dels solos, quan he vist algun video d'algú fent solos resto suat a la cadira, em feu patir!! tanmateix ho respecto, llàstima que la possibilitat d'errar es cobri tan cara, ara l'Hubber quan a les Dolomites fa algun dels seus solos ho fa amb casc, ja que els factors que no controla els vol assegurar.
Oriol, aquesta tardor a veure si repetim la festa al búlder de la UES, ens n'hauràs d'obrir alguns per la penya!
Ens veïem, i segueix disfrutant, però no em facis patir!!

TRanki ha dit...

PACA: el "compromís" del que moltes vegades es parla, per mi és aquest..i de tant en tant m'hi acosto..és elq ue hi ha i no ho entenc d'una atra manera...altrament no és una postura envers ningú, com molts es creuen amb el dreta extrapolar i "dir com s'ha de escalar", sinó quelcom unicament personal i puntual.

ANONIM: GUerrillera, un petit 6a+ o 6a de 15 mts, preciós, a Moià.

JAume: Li vam preguntar al HUber perquè duia casc..era per no colpejar-se el cap amb algun sostret, o per evitar la caiguda d'alguna pedra...en el cas de MOià això no cal...igualment considero molt més dur psicològicament fer una via "facil" de 500 mts que un "totxo" molt més dur i aprop del límit físic, de 15 o 20 mts.

Crce que ja fa dies que he deixat de voler acostr-me a aquest "limit" a no ser que sigui sobre el mar ( iguals sensacions i perill quasi inexistent)...en el fons crec que és molt més perillós qulsevol escalada "classica" o menys equipada amb molts perills paral.lels i on el risc en cas de caiguda mai s'aprecia adequadament...
però bé, són opinions.

Salut i ens veiem quan toqui a la UES eh? gRacies!

Víctor ha dit...

Guerriller!

Anònim ha dit...

krak! Si s'hi està preparat em sembla absolutament respectable i lícit. A més, el procés mental per afrontar qualsevol solo, independentment de la dificultat, crec que és una cosa incomparable i tremendament atractiva, fruit d'una maduresa molt reflexionada.

salut!

bull'n rock

Anònim ha dit...

Fer les coses en control i seguretat
J Coma

TR ha dit...

sempre JOrdi...ara més i tot...

Salut bow!

Anònim ha dit...

L'equilibri és l'únic objectiu just i aquest un bell camí per assolir-lo.

O.D.

TR ha dit...

Ou yeah, man...

A veure quan ens veiem bow...

Anònim ha dit...

Per mol que diguis em sembla una imprudència el que has fet o fas en aquest sentit. En escalada mai es pot tenir la seguretat absoluta de no caure.

Tranki ha dit...

@nònim: TENS LA SEGURETAT de RES en qualsevol de les coses que fas en el teu dia a dia?
Tampoc vull elucubrar, e stracta d un simple POST per una via molt senzilla.

Per un costat REPETEIXO que la majoria de SOLOS es fan amb un marge de seguretat molt ampli, de manera que el risc, ben gestionat, quasi es redueix a la possbilitat remota que es trenqui una presa o t'agfi una embolia mentre escales.
Com t'he dit, AQUEST RISC existeix a les vies amb corda, amb l'afegit que a la major part de vies clàssiques o tradicionals de dificultat mitja o baixa, una caiguda és molt perillosa, i en general és un fet que no es percep. Podria dir-te que hi ha moltes vies que es fan habitualment, equipoades i tot, on una caiguda és MOLT perillosa i qui l'escala sovint no se n'adona.

La diferencia entre RISC i PERILL és que el primer es pot gestionar mentre que l'altre deriva del desconeixement del primer...

Si llegeixes el POST veuràs que no només parla del SOLO en concret sinó de l'estat en el que els pots fer. CERTAMENT n'he fet algun en que el marge de seguretat era molt petit, i fins i tot un parell de resultat MOLT aleatori, en que vaig tenir la sort de encertar...i precisament van ser dues ascencions que van ser fetes en un moment de desconcert i búsqueda quasi al límit de moltes coses...bé, és el que hi ha i si bé no me n'arrepenteixo MAI ho tornaria a fer.

L'esportiva en vies curtes té una dificultat fisica i mentalq ue un cop assumida permet repetir vies dificils amb certa seguretat que no cauràs, mlgrat aparenti el contrari. En canvi solos llargs a Travessani es fn sota la possibilitat de tempestes, llamps o caigudes de pedres...i tot i la menor dificultat personalment el risc per mi és MOLT mÉS ALT.

A partir d'aqui, no pretenc fer cap alegat a l'escalada sense cordes...ni adherir-me a cap moda...el solo en l'època que vaig conèixer l'escalada era un estil molt més habitual del que sembla, i es feia de una manera molt discreta, sense vendre-ho com una gran gesta...perquè no ho és.
Entenc que les situacions personals concretes comporten un compromís amb la familia i l'entorn que en el meu cas ha fet que enlloc de provar 7c's ara limiti totalment el grau o sobretot la EXPOSICIÓ de la via...no és el mateix un 7b amb un pas a 6 metres i una sortida de 6b, com a Cavallers, que la (POLICIEROS-Marrana)que per mi sempre serà 7b+...amb un pas molt delicat a 16 mts, sense possibilitat de escaqueig i amb un moemnt en que perds el contacte franc amb la pedra...

J fa temps que practico el psicobloc i el bloc ( algun alt com DEPOSITO DE CADAVERES), i et puc assegurar que les sensacions són increïbles...el SOLO en el sentit que entenia abans s'ha acabat...potser això n'era una despedida.

Crce que no cal donar-li tantes voltes a les coses, la gent va fent la seva i ser tant "critics" tamnpoc duua cap a res, no sé ha de costar molt haver de estar sempre a l'aguait a veure que fa, diu o pensa un altre, i perdre el temps en burxar el tema sense cap altre rendiment que la satisfacció de aquesta burxa...

El temps és l'unic que realment tenim, i s'acaba a cada segon...jo uso el blog i el que escric d'una manera molt util, per mi, donat que el faig servir com una plataforma de reflexió prsonal i de "exteriorització" que al cap d'un tmps em va mostrant com heanat canviant...simplement és això i el compartir pensaments i moments.

LA resta, en serio, no val la pena...moltes vegades escric respostes com aquesta i les acabo esborrant...no t'ho prenguis a nivell personal donatq ue en el teu retret no hi ha cap manca d erespecte ni molt menys...tampoc vull que se'm doni sempre la raó...però m'agradaria que com a minim les observacions fossin més raonades i conseqüents..i si podeu signar MILLOR...és cmolt cansant sempre haver de superar JUDICIS de JUTGES a l'ombra, jsutificant allòq ue de vegades és simplement PERSONAL...

Anònim ha dit...

Aixor es com tot tampoc es pot jutjar el fet de fer una via sense cordes i menys sense coneixer Com tampoc es pot jutjar el altre cara de la moneda el fet no tindre capacitacio de pujar " algo" Per donar algun tipus de opinio es te que coneixer com coneixer el lloc com la persona la cual desarrolla una activitat
J Coma

Anònim ha dit...

Y quizas, quizas, quien mejor puede valorar esto es quien practica todas las modalidades sin menospreciar ninguna???????
He visto a Uri escalar un 7b, cayendo a vista, encadenarlo y repetirlo en solo l tercer pegue sin mucho ensayo. Iendo a muerte con cuerda y sin cuerda.
Es un opcion, no una obligacion, igual que escalar trad (hizo lo mismo n un 8a de cavallers), o en deportiva...

En lo unico que discrepo es.en l responsabilidad qe implica, aunque esto tambien se asume y en lugar de 7bs se hacn 6as...lo importante es la belleza y el disfrute personal, controlando y sin polèmicas.

Salut bou, recuerdos!

Carlos