dijous, de juny 21, 2007

SANCHEZ MARTINEZ a DIABLES, el secret...

Ahir vaig TORNAR a fer via llarga....bé, a Diables i amb bolts ( no tants com per considerar-la una via esportiva en tota regla, sinó una clàssica renovada).

Des de l'Abril de fa un any, quan se'm va arrencar una reunió a la 5a tirada de la Picazo al Pedra ( vam quedar penjats de un clau de via el LLanos, la motxilla i jo), havia considerat que el Karma m'indicava que m'havia de concentrar més en el grau i menys en l'alçada, i junt amb l'embaràs i arribada de l'Arnau, he estat sortint sempre a fer esportiva...
Però els mites de Montserrat criden encara més fort que la por, així que ahir vam anar a fer una ullada a la SANCHEZ MARTINEZ, a veure QUIN era el secret de aquella via que tothom comenta que és un XIQUIPARK després de que l'hagin reequipat.






EL REEQUIPAMENT: El resultat és que TAMPOC N'HI HA PER TANT, la via segueix sent una bona via...si vas en ARTIFO evidentment no és el mateix tirar de una burí petat que de un bolt del 10, però simplement era una via de Ae, sense més pretensions, i el lliure clàssic segueix sent igual...i si vas en lliure, donat que no s'han substituït totes les peces als llargs de 6c+, tampoc es pot dir que vagis xapant com a Calders, encara que està molt bé per apurar...si no te la planteges en lliure, la via es fa en Vº/V+ i A1e sense cap problema.





CALEN TRASTOS? Que si no calen, que si sí que en calen...buf...la realitat es que vam carregar els friends i els tascons, i els vam posar sobretot abans de arribar a sobre el "puro" i a l'inici del llarg de 7a.
Ll1: Placa equipada de 6a.
LL2 i LL3: Empalmables, Xemeneia de IV/IV+, calen TASCONS i no agobiar-se amb l'estretor..si vas amb compte es passa bé i sense cap problema...és més "espeleo" que escalada...
LL4 i LL5: Fins al cim del Puro. UN cop fora la xemeneia arribes a un replà i hi ha una preciosa fissura amb molt de canto i uns tacs vells...un Friend del 1,5 ajuda a sentir-se més segur tot i que el canto és sublim.
LL6: Hi ha algun bolt a la fissura abans de la placa, però per arribar al 7a un curt pas fissura i després de xemeneia és recomanable protegir-lo amb un o dos friends mitjos.
LL7: Completament equipat. Abans del "crux" hi ha una fissura de dits, per xapar la "v" forcxes un pas de 6a o si vols passar en Ao calkdria un tascó o frined mig-petit, la resta està cosit amb bolts i algun clau
LL8:Absolutament cosit, amb bolts claus, burins i algun invent. Si vols passar en Ae totalment cal una plaqueta encara que es tracta de un pas de V/Ao.
LL9: Equipat amb bolts totalment, i un pont de roca a l'inici ( un friend seria més segur). Si duus estreps evites algun V+ obligat
LL10: Equipat completament amb bolts.
LL1. Fins al cim....amb una bagueta en savina es protegeix tènuement el tram de III+..i a córrer.






¿I el LLIURE?? Buffff!. No es tracta de una via equipada per ser escalada en lliure. No em refereixo a la protecció, sinó que estem parlant de una via eminentment artificial que s'allibera.


Esquema rapid dels moviments claus del llarg de 7a, possible de escalar en rotpunkt a pesar que la linia de bolts va per la esquerra. Roca blanca que impedeix visualitzar bé els passos...

A Montserrat algunes vies alliberades són millor en lliure que en artificial , per la bellesa dels passos, per la roca ( exemples els tenim en la BABY de la Bessona, en la Anna Beth de la Talaia, en la GAM del Bisbe, o la CADE a la mateixa paret...semblen vies fetes per pujar en lliure)..però NO ÉS EL CAS DE LA SANCHEZ.




Content, el toprope no és ROTPUNKT, però la tirada es pot encadenar en lliure i amb la protecció existent. Foto Javi Duro


CURIOSAMENT, i en contra de tota la informació que m'havien comentat, el llarg més factible és el de 7a. Diverses persones m'havien comentat que era IMPOSSIBLE...i la veritat es que el vaig tocar en Toprope, i després de un intent falit em va sortir net...i era interessant! IGUALMENT la linia de bolts, tot i que queden a la esquerra de la línia en lliure, permeten assegurar-se correctament ( potser cal alguna cinta llarga). PENJO el "SECRET" dels passos en lliure.
TAMBË CURIOSAMENT els llargs de 6c i 6c+, em van semblar MËS TXUNGOS que el propi 7a.
Inici del primer larg de 6c+, a dalt a la esquerra es veu el "crux" del llarg, el bloc fissurat que has de passar per sota...
Foto Javi Duro

El primer té un pas al mig en que els peus no m'arribaven a les preses en un moviment ( clau amb baga) en que has de passar per sota un bloc mentre t'agafes a regletes damunt del mateix. Excepte AQUEST moviment ( 1 mt), la resta es resol. No vaig encadenar. EL SEGON 6c+ és una travessa ULTRADELICADA per sota d'un sostre, en horitzontal i a base de preses ÍNFIMES de dits i romes i cutres de peu...l'ambient i la línia és excepcional, l'escalada bastant estressant ( pots patinar). Vaig fer un repòs, potser mirant-ho ho podria encadenar...no em va agradar massa.
Els dos llargs de sobre els vaig empalmar..no sé sie ra que em faig gran però aquets 6a's de paret , inclús amb bolts, em semblen a anys llum dels 6a's de les vies esportives de Montserrat ( Can Jorba, Vermell i inclús alguns a St Benet)...tantmateix són bonics. A la segona xapa del darrer llarg de la paret ( 5+ o 6a), has de "apretar" bastant per superar un ressalt..la resta ok.
Gaudint de la bona roca i equipament dels llargs superiors...

Fotos: Javi Duro
Tot i que reconec que no era el meu millor moment de coco i potser em va semblar més del que era, no es tracta de una via interessant per "treballar" de cara a alliberar-la, a no ser que et surti a vista. Tantmateix el llarg de 7a és "curiós" i el de 6c+ sota el sostre un tripi a nivell de ambient i traçat ... llastima de roca una mica escopidora...

CONCLUSIÓ: Bona via, per a tots els públics ( classica, o en versió més free, encara que exigent).
ALUCINO amb la història de l'Oriol Batallé, posar-se a apurar aquesat via ( quan encara no estava alliberada), en SOLO, és un suicidi en tota regla, donat que es tracta de una escalada complexa tècnica i una mica aleatòria.

En Javi Duro, content per haver fet els deures que s'havia posat. Foto TR

dijous, de juny 14, 2007

GERMINAL i els RAIMS de l'IRA

En els dos darrers POSTS de la RAKEL, es parlava sobre si l'escalada havia perdut el romanticisme, arràn de les declaracions dela Josune que, havent trobat un nou camí en l'alpinisme, observa el panorama de l'escalada i el jutja ja com a mancat dels valors que ABANS existien.

Volia posar un comentari al post, però com que ja era un post passat entenia que poques persones el podrien llegir, de manera que m'animo a fer un post singular, recollint les opinions que he ullat i mirant d'aclarir ( me), les idees respecte a aquest fet...La vida dóna moltes voltes, i a mi m'ha passat a l'inversa que la Josune !!! I en canvi segueixo sentint que el cor se m'eixampla quan es pon el sol, i retirem la corda del desplom, i anem a fer un cafè o un pa`amb tomàquet mentre el fred s'escampa per les valls...

ADVERTÊNCIES:

a) Com és usual aquest post és una "fumada". Però al contrari que a l'insti, aqui qui entra i llegeix és perquè li interessa.

b) S'accepten comentaris de tot tipus sempre que siguin respectuosos amb els participants.

c) Como te digo una cosa te digo la otra...

d)Agarrate que viene la e)...

e) Bon profit


¿Què és el romanticisme? de fet la propia Rakel ja en penja una definició treta de enciclopèdia...no cal liar-se, segurament tenim un concepte més ampli, i més personal de aquesta paraula,q ue de fet fa referencia únicament a un moviment artistic-ideològic de fa dos segles...".
Hi ha opinions "pragmàtiques" ( i sempre encertades Oskar) d'en K., mostrant que en realitat hi ha un "sindrome mitificador" en que el romanticisme és tot allò que anyorem, que ens provoca un sentiment de pèrdua entre el passat ( llunà i recordat com a millor) i el present ( dur i cru...com sempre).

Hi ha opinions que miren de trobar una explicació més individual, més personal, als sentiments, i indagar si el romanticisme ha de ser un fet personal o col.lectiu.
En Ferran s'endinsa en aquesta direcció, de manera que anomena "actitud" a aquest sentiment, però alhora declara la pèrdua d'actitud de les actuals generacions.

En realitat tots plegats crec que teniu raó, es tracta potser que estem mirant un MOMENT de l'evolució del nostre esport, enfocant poser a un nivell molt MICROSCÒPIC un corrent que divaga ja fa 200 anys i del qual formem part.

Seria potser qüestió d'allunyar-nos de manera que es pogués veure la evolució de l'escalada, i com s'encaixa un sentiment PERSONAL i INDIVIDUAL dins d'un corrent col.lectiu..i com definir aquest sentiment que es transmet a través d'una ètica...

Després de donar-li algunes voltes he arribat a algunes conclussions que m'agradaria contrastar amb tots plegats.


ESCALADA i HISTORIA:

*L'escalada és una activitat amb un component SOCIAL. Els escaladors formen un col.lectiu, dins d'un col.lectiu més ampli del qual no es poden deslligar: La societat.
Si bé de vegades la filosofia i ètiques de la escalada poden semblar absurdes als nostres contemnporanis, en certa manera es "conviu" en un determinat moment HISTORIC, SOCIAL, IDEOLÒGIC i sobretot TECNOLÒGIC.

De la mateixa manera que la INFRASTRUCTURA crea una ESTRUCTURA socio econòmica que es vesteix amb una SUPERESTRUCTURA ideològica, de valors etc... en la escalada, les idees i la tecnologia fan que aquesta en certa manera no es deslligui del moment social en que es desarrolla.

El ROMANTICISME ESCALADOR era un moviment artistic que predominava en una època de conquestes, de descobertes, de colonialisme, en que els aristòcrates anglesos descobrien els alps més enllà de la seva illa. I això els va dur a enfrontar-se amb les muntanyes de manera molt diferent a què ho feien els pràctics i temerosos pastors de les valls alpines.

De la mateixa manera els nanos del Reich, amb l'ajut dels mosquetons, els crampons ( que els alemanys sempre han estat molt avançats tecnològicament), i sense feina i matxacats en el seu orgull per la derrota de la Iº Guerra Mundial) es llançaven en bici cap a les cares nord en que anaven a vida o mort en pos de un un rescabalament personal i nacional...formaven part de un context històric..com tots nosaltres.

Cap hippie del 70 als USA es llançaria pel seu país a conquerir cap cim..en canvi mig penjats de LSD s'enfialven pels A5 i alliberaven tot allò que els havien deixat els "carques" dels rocciatores de les generacions anteriors. Això va arribar a Europa més tard, i ja no eren els hippies sinó els punks que alliberaven velles vies ( mireu els noms dels 80..són per partir-se), amb nous materials. L'estat del benestar feia que molts escaladors poguessin anar a trepar i entrenar molt, currant poc..els que no es van morir amb la xutona enganxada al braç van acabar fent 8ès...

Actualment un nano, en tres anys, deixa absolutament OBSOLET a nivell tecnològic, a qualsevol generació anterior. El Capitalisme necessita de creació de noves necessitats per fragmentar i tornar a redefinir mercats, i això implica incrementar productivitat, baixar costos, etc, de cara a arribar a més mercat en poc temps. L'accés de la dona a la feina i l'igualtat de drets ( socials i econòmics), implica una redefinició de la familia...la economia ( estructura) sempre va per davant de la superestructura, i mentre no ens adaptem a la nova situació, als nous marcs econòmics, ELS ANTICS VALORS CAUEN ( no em refereixo als de l'escalada), i se'n creen de nous, no basats en certa racionalitat microeconòmica sinó fruit de moviments socials de resposta a la actual situació. Lamentablement les distorsions de "moments" que hi ha entre les diferents maners de organitzar societats, nacions, etnies i models socioeconòmics que han deixat d'estar aïllats degut a la globalització, fa que hi hagi un caos derivat del CONTACTE entre les diverses visions i maneres de organitzar-se i viure...Els models de societat més antics s'oposen als models naixents, s'intyenten adaptar creant opcions poc madures basades en la individualitat feta col.lectiu, contra sistemes que enlloc de madurar ie evolucionar es tanquen en banda amb la intenció de preservar allò que està obsolet. El resultat són conflictes, intents de conquesta i respostes encara més dures i letals a aquelñls que intente imposar la seva "normalitat"...¿no us sona?

EN L'ESCALADA PASSA EL MATEIX...en el darrer número de DESNIVEL part de l'editorial passa a denunciar una situació que es repeteix cada cop més. No es que es vulneri un ètica fins ara acceptada..es que hi ha una NOVA ÈTICA de NO ETICA, de individualisme col.lectiu que permet a aquell qui té medis fer allò que li roti..és el neoliberalisme que també té els seus efecte en l'escalada!!!

La ESPECIALITZACIÓ ( a tots nivells i també a l'escalada), demandada per l'increment absurd de productivitat que significa el moment en que ens trobem, implica una intensivitat TAL en les activitats, que es fa al preu de perdre CONEIXEMENT en la resta de camps, ambits i entorns. Avui en dia un nano sap descarregar-se qualsevol arxiu de qualsevol racó de de la xarxa, instal.lar-lo, i executar-lo saltant-se qualsevoil codi requerit i a cost zero...en canvi no sap el nom de la comarca del costat...a la pel.lícula LEONES CONTRA CORDEROS (joder què densa i que bona) podem veure cap on duu el camí que portem...

A l'escalada podem observar exactament elmateix . Com és possible que jò ( ie ls de la meva època) sapiga qui era PREUSS o CASSIN..i que avui en dia la majoria de nanos que comencen ja ni tan sols sapiguen qui van ser EDLINGUER, GULLICH , BEN MOON, KAUK, etc..? Abans es venien llibres de història, i ara manuals de COM INCREMENTAR EL NIVELL...és increïble...A partir d'aquí, com a la societat, és molt fàcil l'aparició de apòstoils POPULISTES que ens intenten vendre un model UNIC i adaptat al màxim nombre de consumidors desinformats..i al mateix temps, deixebles radicals de postures igualment absurdes que defensen models caducats ja fa temps...TOTES aquestes postures respaldades SEMPRE amb un mínim de racionalitat, gens de lògica i menys coneixements encara...

I el pitjor..igual que en la societat la DEMOCRACIA es veu substituida per la influència dels medis, una influència que permet esbiaxar la informació, manipular-la a gust dels qui la elaboren.

La societat actual és conformista, egoista i voluble. Volem electrodomèstics però que les linies d'alta tensió passin per casa del veí. Volem dur cotxe a tot arreu ( tres autos-15 places- per a tres escaladors que ens trobem per escalar a la tarda dues hores a Montserrat i tornar a casa), però ens diem ecologistes i estem en contra de peatges, taxes de contaminació..etc. Volem reciclar però no volem les plantes de reciclatge aprop de casa. Al meu poble hi ha una paperera cada 20 mts i un rceiclador de caques de gos cada 100, et venen a recollir els trastos a domicili quan vulgis, tenim una deixalleria on deixar els trastos bonifica el rebut de l'aigua, i en canvi hi ha escombraries, mobles i caques arreu...LES OPOSICIONS argumenten que trauràn la taxa doble d'ecombraries, i EL PARTIT AL PODER fa calculs per mirar si por rebaixar-la o invertior més per donar MILLORS PRESTACIONS al poble

CAP POLITIC es planteja reeducar la població per fer-la més neta i fotre puros de veritat al qui faci el guarro...això no ven...

ÊTIQUES I CONFLICTES.

Cada moment ha estat decorat amb una ètica concreta. Al 1920 al final de la època romàntica, i enmig del bullidor filñosòfic centreuropeu PREUSS retenia la evolució predicant el solo i l'enfrontament pur amb la paret. Als 30 els escaladors punters s'enfrontaven a les parets amb millors medis i això va permetre pujar les Nords amb els els "heil berg" gairebé suicidan-se per conquerir-les. Al 50 i 60 el plà Marshall i el consumisme , junt amb l'home a la lluna feien que a base de burilades s'arribés a tot arreu...i als 70 va arribar el free contestatari a la societat burgesa, junt amb l'esportiva als 80...i ara la superesportiva i el neoliberalisme amb la parabolització de qualsevol ruta ( els equipadors ja han de presentar un pòlissa de RC abans de posar un bolt...).

I sempre els de abans deien que es perdia l'ètica i els valors, i que l'escalada perdia romanticisme ( llegiu PREUSS, REBISCH, LIVANOS, MESSNER o BACHAR...).

Per cada col.lectiu l'ÈTICA són un conjunt de normes establertses, de valors que ajuden a mantenir un equilibri en un sistema determinat, més enllà de les lleis o normes escrites, a les quals inspiren. L'error de moltes d'aquestes "ètiques" però ( i una religió és un compendi ètic), és que s'obliden dels "fons" en favor de la forma,i sovint adapten aquest "fons" a les necessitats o limitacions dels qui les prediquen.

Els escaladors ACROBATICS dels 30-50 usaven els claus que en Preuss DEMONITZAVA, i alhora acusaven de antiètics els dels 60 que burilaven les directissimes. Els classics dels 60-70 acusaven de inmorals i poc respectuosos als dels 70-80 que alliberaven les seves vies, n'eliminaven els claus i posaven espits. Ara els dels 80 es queixen de que els del 90-2000 ho parabolten tot.

En qualsevol cas, cadascuna de les ètiques es feia A MIDA de les limitacios tècniques del moment. Als 20 no es feia un ús massa eficaç dels claus ( de fet no hi havia ni moscates), pel qual es limitava l'ús de la corda i la dificultat "autoritzada" era el Vº. Als 30-40 passava el mateix amb els burils i el VIº. Però si calia es burilava a partir del VIº.
Als 70 passava el mateix amb el VIIº, i ara a tot arreu.

En u blog hi ha una extensió de les reflexions de un escalador històric español.

Segons es defineix, l’ESCALADA VERDADERA és aquella que implica un COMPROMÍS de l’escalador amb la via que obre o repeteix. S’enten com a compromís la idea de ASCENDIR PER SOTA i LIMITAR AL MÂXIM la protecció no ecològica, i la protecció en sí com a objectiu final. LIMITAR l’impacte de l’escalador sobre el medi...EVIDENTMENT això implica reduïr la protecció a aquells punts d’assegurança NATURALS, independentment del grau que s’escali.
S'enten aquesta com a ESCALADA HONRADA...

EVIDENTMENT aquesta ètica està per sobre de la búsqueda de la dificultat PURA (escalada en lliure), donat que es prioritza l’ESTIL per davant del resultat FINAL. Si bé PREMISSA d’aquesta ètica és INTERESSANT ( compromís, ecologia), el resultat NO HO ÉS, donat que:

a) El “maxim” és diferent a nivell de cada escalador. El que un aguanta sense assegurar-se altres no o poden fer. El que pot escalar un amb dos tascons els altres no ho poden fer.

b) Si ampliem les premisses a totes les NOVES APERTURES podem optar per dues solucions

a. QUE OBRIN NOMËS aquells capaços d’escalar al límit (9ª+ i A6 actualment), amb les proteccions i estil permès
b. PERMETRE apertures a tothom sempre i quan es segueixi l’estil de MAXIMITZAR el compromís.

Ambdues opcions porten a solucions poc pràctiques. LA PRIMERA és inviable. LA SEGONA condueix a un estat de les coses en que CADASCÚ escull el seu LIMIT de capacitats,pel qual el que es tracta és de aplicar la ètica a nivell de cadascú (uns claven o espiten a partir de 6ª, altres a partir de 7b). PERÒ NINGÚ escala de manera VERDADERA sinó interpretant aquesta VERITAT fins al seu nivell d’incompetència. Ningú l’aplica a ultrança perquè és un joc de suma zero amb el resultat de la mort en un o altre moment (PREUSS..BATALLÉ...). Es tracta doncs simplement de VEURE QUI ÉS MÉS VALENT. La DIFICULTAT és un objectiu secundari ( AMB UN PES MENOR).

L’ESCALADA ESPORTIVA, però, té unes premisses ètiques molt més clares. Es basa en que TANT SOLS es considera ascendida una via en el moment en que s’ha recorregut la mateixa en lliure, de prmer i sense caigudes.
En aquest cas doncs, no hi ha interpretacions ni termnes migs ( us imagineu que en escalada esportiva s’acceptés el rotpunk “ a mesura” de cada escalador, uns amb A0, els altres en toprope, igual a vista que amb 10.000 pegues.
Amb unes premisses tant clares es redueix tot a VEURE QUI ÉS MÉS FORT. El compromÍs és un objectiu secundari o no contemplat.

Són FINALITATS diferents. NO ES PODEN COMPARAR a nivell ètic, sinó TANT SOLS a nivell de COMPLIMENT de la ètica establerta. I ALESHORES, analitzant-ho d’aquesta manera QUEDA CLAR que l’escalada esportiva és molt més transparent, molt més coherent i s’acompleixen molt més les premisses ètiques ESTABLERTES que en l’escalada clàssica.

ACLARIT AIXÒ podem retornat al ROMANTICISME...sóc més del parer de l'OSKAR...el romanticisme 8 en lacepcio que li vol donar la RAKEL), és una idea d'un millor passat que tenim grabat en el record, de manera que tot l'actual ha perdut aquells "matisos" que tenia abans...

L'escalada ROMANTICA per mi era anar amb una corda llogada al C.E.PUIGMAL, a St benet, amb cletes, a fer la pANXA del BISBE. En aquella primera tirada de la PELDAVANT hi havia un sol burí, escalavem a nivell maxim de IV+ ( i era IV+), i no teniem cintes express, gats asimètrics..etc...ah..i fins als 25 anys vaig anar sempre en autocar o tren...AVUI EN DIA la penya va al curs amb un arnés de gama alta, gats bons, mig equip en propietat i amb un VW Golf..de fet inclús els "alternatius" porten furgones amb les que molts ni somniem, tenen tres jocs d'ALIEN que ni el Bachar hi somniava, i van en un finde a Montrebei o els Alps...

Aquesta és la pèrdua de romanticisme...el romanticisme és la preponderància del sentiment ( ni que sigui individual) sobre el raonament, i actualment el que és una premissa és el MATERIALISME per sobre les idees i, el pitjor, un MATERIALISME INDIVIDUALISTA...

---------------------------------------------------------

Uf m'estic quedant petat..

De fet aquestes reflexions són a nivell GENERAL..sempre m'ha quedat clar que la gent, individualment és més aviat maravellosa, el que passa es que també queda clar que destaquen més les tendencies més extremes..que són les que fan mal i les que dominen les mogudes.

NO SERIA DONCS IDEAL que la GENT NORMAL recuperés les regnes d'aquests conflictes, de cara a trobar solucions debautudes, més properes a les necessitats de la majoria, i alhora respectuoses amb el passat les 2petites cultures" que conformen el món ???

me'n vaig al plafó a veure si netejo les neurones..no sé si aquest finde anem a fer tapìa o a fer esportiva..potser fins i tot bloc..segur que arreu hi trobaré bons col.legues..

APA SALUT!!!

dijous, de juny 07, 2007

Ara QUE VE LA CALOR ( parets a l'Ombra ) AGONIES

Ja s'acosta l'ESTIU i amb ell la calor...platja, crema solar, bikinis, sal i sol...o FANATISME AL QUADRAT!!!
S'allarga el dia, el vespre és l'hora del rotpunkt ialguns horaris "intensius" permeten que amb alguna escapada ràpida des de BCN caiguin aquells "projectes de tarda" que a base de visites es van configurant com a ROTPUNKTS.

Al llarg d'alguns posts penjaré les "AFTERNOON SESSIONS", es tracta de llocs on deixar-se la pell a les tardes, llocs d'accés ràpid, ombra i escalada interessant. Possiblement algunes d'aquestes parets els interessats JA LES CONEIXEN, però serveixin aquets posts per a aquells qui busquin info fresca i recent sobre aquets sectors...

LES AGONIES
Sector MOLT INTERESSANT. Vies MOLT PODEROSES, amb molta continuïtat i alguns passos durs. Si bé pels locals es tracta d'una zona de entrenament, val la pena dedicar-li unes visites per encadenar aquest conjunt de vies en un planxa de 25 mts desplomats sense cuartel.


NO HI HA VIES FACILS, de manera que tant l'escalfament com els rotpunkts es desenvolupen en un grau mínim de 7b. Si bé a la banda oposada hi ha un parell de vies de VIº, són velles i pov conegudes. NO valen massa la pena. En el mateix sector , just a sota la parte, hi ha un bloc molt fanàtic i desplomat. Mirant a la paret, a les 16:00 ens quedarà la pARTE DEL MELÓ, amb dues vies ( 7c+ i 7a+) molt dures i estil St Benet. No estàn reequipades i els esbarzers se'n menjen la base...)
LES VIES



TOTES les vies són de grau força ajustat, encara que com a tot arreu, unes visites faràn disipar-se alguns dubtes respecte a que es tracta de línies molt bones, molt resistents i amb una bellesa indubtable. Tot i tractar-se de itineraris "classics" oberts a mitjans i finals dels 80, la seva continuitat i duresa, barrejant trams pilosos amb moviments a bloc, fa que s'intueixi en elles unes formes i estils visionaris en aquells moments.
PROJECTE MORO: Darrer dels equipaments. Tram mo trencat a baix ( per arrglar), seguit de un desplom llarg i dur de preses "infierno"..per acabar.
De la ESQUERRA: Entrada comú a la "No hagas Broma" i la "CLAN"...es desvia un cop fet el pas del bidit ( repòs). Hi ha una primera reunió, on arribar iplica 7a+/b de bon canto...fina a la segona un parell de xapes fanb que la cosa es dispari a 7b+/c...TAnt sols imagineu fer la Pilon ( 7a) a St benet, després de 25 mts de 7a+...roca conglomerada de boletes i arqueigs.
NO HAGAS BROMA QUE EXTRAPLOMA: Curiós 7c+. Originalment se li donava 8ainf sense els 10 primers metres ( pas del bidit), que pes sí sols ja poden ser 7a...Fins la primera reunió fem un 7b..el tram de dalt só tres xapes que fan pujar a 7c+ mollt dur i a bloc. Imagineu la BRUTUS ( 7b) a St benèt després de un 7b de pila...Arqueigs i desplom despés de un mal repòs.
EL CLAN DEL BONSAI: Genial 7c+/8a de continuïtat. Més "suau" que la No HAGAS BROMA en quant al tram superior, en canvi la primare part té una pila molt considerable i cal fer un parell de passo ( rom i megabloqueig) més durs...Potser la més bonica.
A partir de la darrera xapa hi ha una versió "light", per la dreta en el darrer pas, que estalvia un moviment contundent amb la cadena a la cara, potser aquet pas li treu cert matís a la via...que cadascú escolleixi segons les seves possibilitats o ètica...
FUGAZZI: UN bon OS...8a increible i dur. Per l'ENTRADA DIRECTA, hi ha un pas ja molt dur on els baixos paguen penyora d'arqueig. La placa desplomada implica una lluita constant sobre forats amb poc fons, poc repòs i un tram final amb un pas dur lluny de la xapa i amb entrada a reunió on NO ES POT CAURE sota pena de un vol considerable però segur...estil EGARA...
La versió Light és entrar per NO HAGAS BROMA, encara que a dalt ningú ens estalviarà el susto...La via es pot muntar pel "7c de la cadena" ( just a la dreta)
DE LA CADENA: Si bé ja no hi ha la cadena, sinó 3 xapes per fer A0 o un 7a/a+ a bloc absurd. Just damunt ens podem asseure a reposar abans de iniciar la via en sí...Es tracta de una molt bona via, amb un tram més dur a baix, un desplom de canto molt atlètic i continu, i pas final de pose i força. Més suau que les seves dues anteriors veïnes...
CORAJE: Verdader OS de bloc...no puc aportar dades de la entrada directa tot i que es fa i marca 8a...la veig inhumana. La versió LIGHT per al dreta, es una entrada més suau, seguida per un seguit de bloqueigs sobre presa petita, monodits i llefa, molt tendinosos i tècnics..ojo als dits. No em va agradar massa tot i que és una via de referncia dels anys 8a/90...10 mts d'infern semidesplomat. A LA ESQUERRA el MON hi té un projecte galàctic....
OBSEVACIONS A TENIR EN COMPTE: Com he comentat la ZONA és un lloc amb accés ràpid on la gent de Terrassa ha passat hores i hores treballant les vies de manera que el grau NO ES QUE ESTIGUI AJUSTAT sinó que inclou tots els trucs i eficiències que s'han trobat a cada pas, en l'estil SINERGIC que caracteritza als locals. Al principi semblen vies de una dificultat molt més alta del que marca i el rotpunkt aparei com una meta llunyana i molt cansada. Amb alguna visita seguida veureu que graus i assegurances són on cal.
Donada la proximitat entre vies, es realitzen diverses combinacions possibles...deixeu volar la imaginació, veureu que no tot acaba amb les ressenyes, es poden treure combinacions de la NO HAGAS BROMA i la CLAN, en un i altre sentit, i en diverses alçades. Igualment des de la Fugazzi directa es pot accedir al 7c o cap a les dues de la esquerra...com més metres més pila, i el pas a bloc de la NO HAGAS BROMA..marca la guinda TOTAL a la TRIPLE DIRECTA....(8a+?8b?).
Properament algunes fotos...

dijous, de maig 24, 2007

SKT power...COOL SKT

Ostres ostres...


Ara que parlavem de CINE, us penjo un dels RECULLS ANTOLOGICS de SKT al màxim nivell.. La Girl Yeah Compilation..

.
Simplement BRUTAL.



Un EMPATX de trucs, humor i alguns credits dignes d'oscar del Hollywood independent. Música bastant bona (ENCARA QUE NO US MIREU LA PELI MOLA DEIXAR LA MUSICA OBERTA...) i algunes escenes hipercurrades entre un banquet pantagruèlic de ollies psicodèlics i més trossos més monòtons.


Destaquen els CREDITS ( sí els credits) del segon filmet ( ¿No us recorden un anunci de cotxes???), i una escena guapíssima de la TAULA ANIMADA..molt original amb blues i hiphop inclòs.Al minut 56, genial escena de la TAULA INVISIBLE, i al 58 L'Eric Koston intenta partir-li la cara a un paio que sembla que li ha petat el cotxe...ARA QUE TAMBÉ va de CONCURSOS: Al minut 55, premi a qui reconegui el lloc on patinen els lolos...


A NIVELL ESPORTIU, dir-vos que es tracta de una pràctica BASTANT PERILLOSA i el que surt aquí ( encara que se'n mostres algunes), implica un procés d'assaig-error bastant complicat, que sovint comporta lessions horribles i tal i tal ( que li preguntin a les meves dents...).


Un respecte per a aquest LOLOS que apart de donar mil voltes als escaladors tenen uns collons com una catedral.
OLLIES de DOS METRES partint de plà, i TRANSFERS de un carrer sencer...
GRINDS BRUTALS DE QUALSEVOL BARRA i BARANA.
SALTS DE 15 GRAONS SEGUITS ( amb pati i tot

!!!!)
http://video.google.es/videoplay?docid=2137906947732406108&q=genre%3ASPORTS


Hi ha altres móns..però són en aquest...El fanatisme no es crea ni es destrueix...es transforma...

divendres, de maig 18, 2007

EL DARRER ROTPUNKT


Ahir vam anar a la FUIXARDA..i allà hi vaig trobar un vell conegut, de fa molts i molts anys ( quan anavem a l'escola i començàvem a escalar. És molt divertit, d'aquells que et va parlant mentre fa passades al Boulder i l'has de seguir, caminant per sota, mentre fa deu vegades el tunel de la Fuixarda...
Hey Uri!!! Ostres tio quant de temps! Veig que anem millorant eh? La darrera vegada que ens vam veure ni tenies gats ni tenies novia i molt menys un nano..i ara ja tens gats, dona i crio!
Ei tio...no et passis,que jo sempre he tingut peus de gat! (*)

Hehehehe! Que fanàtic...I quin nom li heu posat? Nosaltres al gos li vam posar Cirili, però ens en vam cansar i ara tant sols li diem GOS!!!

No sé tio..nosaltres li diem ARNAU...i crec que li deixarem aquest nom..." NEN" no és poc concret i costaria identificar-lo no?...
Hahaha! I com ho portes?

Buf, és bon nano, però es resisteix a fer anar el gri-gri...sembla que li costa donar corda, però amb l'ansia que té pel pit de la Lila crec que en un parell de setmanes ja el faré posar-me les cintes a les vies EXPO ...almenys te unes bones mans i com que el vam fer al Ventosa crec que sortirà un fanatic del granet!!!
Hahahaha!..ke kabron...bé tio et deixo que m'estic desconcentrant! Ens veiem d'aquí a 25 anys no? Ok tio, vols que ens trobem aquí o en alguna "Via Blava"? A mi em va bé al senglar, que el nano m'anirà posant els topropes!
Ke kabronnnn!

DEW Bou!



Aquesta és la darrera via que hem encadenat amb la Ceci .Com sempre la cordada és essencial. Anem a vista i amb poc material, sense coneixer massa la paret però amb moltes ganes...AQUI EN TENIU LA PRIMERA FOTO...Ah!! (*) premi per qui endevini en que s'inspira el primer dels dos comentaris ( apareix en un programa de radio però qui encerti la peli és el PUTO AMO del CINE...
Salut i pau per tothom

Lila i Oriol

divendres, d’abril 13, 2007

Pluges i melancolia d'un somriure

Realment aquests dies de pluja ( tant necessaria), em deixen fet pols...


Per sort amb en KOTAKO anirem una estona a fer resina...a veure si se'm passa la modorra d'una setmana mig lessionat.


El diumenge de Setmana Santa vam anar amb la colla a Romanyà, i allà vaig tornar a provar "PETITA ROSER" (7c+?)...aquella petita via de 10 mts, molt a bloc que vaig obrir l'any passat http://celiavern.blogspot.com/2006/07/petita-roser.html
i que sembla que està resistint alguns intents...

En Karli va provar els passos i sembla que s'aguantava de tot BASTANT BÉ, excepte del crux...


Allà, fent força, va petar un microquars del peu dret ( clau), i el pas no va sortir més...



Era el final de la via??





NO, El dilluns vaig pujar una estona i la vaig tornar a fer...quedava igual encara que el pas és més aleatori doncs on es posava el peu en un granet invisible, ara hi ha se fet adherència i apretar una mica ( bastant) més...


Aquest segon encadene, apart de deixar-me el braç esquerre petadíssim, em va fer recordar la Roser, i com, cada cop que sento una preciosa cançó de BEN HARPER, (WAITING FOR YOU) se'm fa un nus incrïble a l'estómac i em quedo flashejat una bona estona...



La lletra és facil d'entendre però us la tradueixo..és una barreja de amargor i esperança vana d'allò que saps que no tornarà mai més però que et negues a acceptar:




T'he estat esperant
Mai he trobar res més a fer

que esperar-te


He estat cridant el teu nom
Mai he trobar res més a dir
res a dir

Pots matar tot el temps si realment t'ho proposes
deixar les coses enrera si mai les afrontes

Encara sento el teu nom
res sona igual
que el teu nom

T'he tingut en l'esperança,
esperan-te ...
¿Que puc fer sinó?
Esperar-te...


Sembla increïble però he estat somniant tota la setmana amb els moviments, sentint el dolor al braç...i m'ha distret del records, i del verdader dolor...miracles del fanatisme....

dijous, de març 15, 2007

HELICOIDE VITAL

"Joer Uri...estic congelat...no m'havia d'haver posat amb les botes dins del sac..."
"Doncs no et pensis...jo m'he tret les carcasses i estic igual"...a sobre de mentre feia el forat se m'han mullat els guants i fa estona que no em sento els dits..."
Que tontos...hem arribat tard a peu de via i hem preferit fer una atac amb vivac enlloc de esperar còmodament la tenda i sortir de nit per fer la canal d'accés a la paret. Eñ meu company a bona estona esgarrapant la roca i el gel amb els piolets els, crampons, les mans, i tot el que podia...al final ha deixat el primer llarg txungo muntat i enlloc de baixar hem preferit dormir a sota i demà acabar d'hora al cim...
"Pots dormir???"
"Que va tio...suposo que d'aqui una estona ja hauré calentat la funda..però la veritat es que estic tant petat que no hi ha manera de clapar..."



"Osti, tio, aquell pas en lliure em pensava que no em sortiria...m'he intentat aixecar com si estés a Castelldefels, i ni me'n recordava que duia tot l'equip i la ferralla al damunt...els braços m'han fet figa així que he sortit dels pedals...quin susto.."
"Es que se'ns ha anat l'olla..., tant tard ja no era moment per liar-se"...Em recoloco a la repiseta...és còmoda, però el fred no ens deixa gaudir-la...penso en els vivacs que en Picazo descriu tant fantastics..quina gracia...aquí la nit no és clara, no tenim cap perspectiva maravellosa i entre humitat i vent ens estem quedant encarcarats...sense tancar la conversa, simplement deixem de parlar...intento relaxar-me
Passa una hora més, i el cel s'aclareix...em giro al buit i miro amunt..no veig res...m'aparto la funda de la cara i veig els estels...sento una mica de vent que fa petar les corretges de la motxilla...i res més...

"Dorms???"...
Buàh!...La pregunta és absurda, i els meus pensaments també...La primera reacció mental ha estat pensar " Creus que només perquè em mogui vol dir que estic despert?¿ Si estic adormit creus que et contestaré? I si estic despert..perquè em preguntes si dormo??"..però l'entenc..abans he sentit com roncava una mica i crec que m'ha fet enveja...com si els nostres patiments personals depenguéssin positivament de la solidaritat de sofriment conjunt...quines xorrades...enmig d'aquesta èpica i sucumbim a absurditats tant banals i mundanes...
"Què collons fem aquí?
Sabia que ens ho plantejariem...! és tant tipica la pregunta com inútil intentar buscar la resposta...i suposo que després ens preguntarem allò tant sobat de " I tu perquè vas començar a escalar??
L'endemà prosseguim l'ascens...la veritat es que quan començava a estar bé ens hem hagut de aixecar...surt el sol, ens desmandrem i fa molt de fred, però aviat les ganes de sortir ens esperone, ho tanquem tot a les motxilles, alguna cosa cau al buit ( com sempre) i com que no és important comencem a escalar.
Uns llargs de mixte ens duen al mur final, i mentre el sol escalkfa la roca escalem les darreres tirades més tranquils. Arribem a l'aresta i la neu està molt gelada...anem amb compte ( tenim temps), i a mitja tarda fem el cim...
Baixem i tornem a la tenda que tenim plantada a la vall.
Ni tant sols sopo..simplement em poso a dormir al sac...i ara la calor m'envolta...junt amb els somnis.
"Ei tio, saps què? Quan era petit vaig veure un documental...era un paio que es passava la vida amb un barco, filmant els peixos i tal...un francès...jo no pillava gaire cosa, però un dia feien un rotllo de uns paios que filmaven taurons..."
"I que..?

" Explicava que els taurons no poden MAI deixar de nadar...que si ho fan s'enfonsen i s'enfonsen...i com que no poden viure a molta profunditat s'han de mantenir sempre en moviment..perquè sinó se'n van avall i no els fa gens de gracia..i es moren..."
" Vols dir que anava així?"
Si segur..era peque però em va angoixar bastant...imaginava taurons engolits per les profunditats quan s'adormien..o quan estaven parats per descansar..."
" I què..?"
" Crec que ja sé perquè sempre vull escalar..."
" Tu no ets cap tauró tio..."

" Si però necessito moure'm...sinó m'enfonso..."
Vaig somriure dins del sac càlid...ho haviem passat de puta pena però ja haviem quedat pel finde següent...Davant la paret que acabavem d'escalar estava formada una cascada que mai queda gelada del tot...a pesar de la tempesta hi vam anar..i la vam escalar..i les mans em van fer molt mal i em vaig partir una dent...i vam quedar que la propera la fariem en roca calenta...o no...



dimarts, de febrer 20, 2007

St Benet i el Grial...

El GRAN GRIAL BENEDICTí, PROPERAMENT!!!

TR enmig de la boira, al lance del gran desplom de la GAVILAN POLLERO ( 7b+ st benet ):Foto Juanjo PODEU AMPLIAR LA FOTO CLICKANT AL DAMUNT
"L'essencia d'alguna cosa es concentra en aquesta via. Ambient, desplom i explossivitat. la Gavilan és la foto que va fer famos St Benet en la guia original "St Benet-Vagos", i on apareixia l'Alsina assegurant a en Salva Gonzalez al mateix pas...curiosament es tracta de la antiga HISPANO SUECIA, reequipada primer amb spits i ara amb bolts..."


La Búsqueda del CODOL PRIMAL-
( continuació del "Malson de una nit d'hivern ( o "Cap d'any a Sta Cecilia!!")" publicat al blog del Donn http://largodificilyenlibre.blogspot.com/2007/01/hard-days-night.html )
El Grial permetrà a Artur recuperar el fanatisme i conservar-lo 25 anys més...Després de cercar infructuosament per l'Aeri enmig de una batalla contra els malignes, i salvar l'essència, Els Lance-lots es concentren en trobar allò que busquen en els records dels darrers 25 anys pels boscos secrets de Tebes i Tebaida, allà on va germinar la flama de la escalada lliure i on el gran gurú va indicar que trobarien la pedra màgica...


..

dilluns, de gener 15, 2007

Vilanova de Meià: Records de la Cúpula i MINIGUIA..




Poder gaudir dels records de la vida et permet viure dues vegades...
Marco Valerio Marcial: poeta Llatí ( 40-104 dc)














Foto extreta de www.CARANORTE.com : Marc a Tros de Soca (Tati Vilar)

Aquest dissabte vam ser a la CUPULA de VILANOVA DE MEIÀ...

Si bé és un sector que es podria considerar CLASSIC, l'empenta equipadora dels MANRESANS ( com sempre els bous de Manresa al capdavant creant linies al.lucinants amb el taladro!), ha deixat un seguit de vies molt interesants per deixar-nos la pell levitant per aquest desplom.

El BAGUL DELS RECORDS: Ara fa MOOOOOLTS anys ( jo en tenia 16 ), un dia en que ens vam "acollir" a l'autocar del CADE, en els cursos d'escalada que es feien a Vilanova, en Meiss i jo pujavem amb el nostre flamant arnés "Sharagar" de la Roca, els Fire nous i unes enormes bosses de Magnesi, cap a les plaques del costat del Pilar del segre. Hi havia una via equipada que es deia FUERZA VITAL, d'un grau extrem per nosaltres ( 6a+!). Ens vam trobar a l'Alsina i un paio guiri, i en Josep Maria ens va demanar si podiem acompanyar i escalar amb el guiri, que ell anava a fer una via amb un client...
Pujant cap al sector, i animats per la "missió", li vam comentar al guiri que la via que anavem a fer era un 6a+ molt difícil, i ell ens va somriure dient que miraria de fer-lo en lliure. Nosaltres duiem la fifi perquè en aquella època s'escalava en lliure "amb reposos", i el guiri duia un arnés mínim i unes "ballarines" que nosaltres no sabíem ni què eren....
Pujant vam "fardar" de Montserrat i li vam explicar que St Benet "posseïa" un 7c ( que es deia BASTARDO), dels més durs de la Península. Ens vam quedar gelats quan ens va dir que l'havia fet...aleshores li vam tornar el cop dient que el Rubio havia obert i fet la SESIÓN CONTÍNUA, que era un 7c+/8a que només ell encadenava...i ens va dir que l'havia feta també...
Desorientats, vam escoltar amb el seu castellà-alemany-anglès, com ens explicava que havia acampat sota el Mccanna i havia equipat el VUELO A CIEGAS...que era 8b. recordo la cara que se'ns va quedar. Li vam comentar que el 8b no existia, que devia ser en grau UIAA...i ell ens va dir que no, que era un 8b francès, i que tenia un projecte de 8b+ a la mòmia...Era en MARTIN SCHEEL, un "mesies" suís que havia passat per St Benet arrassant amb tot. Un paio molt tranquil, mig hippie, amb unes ulleres estil John Lenon , amb una melena arrissada, fibrat i que escalava levitant ( ens va muntar les vies mentre nosaltres encara no podiem ni respirar d'emoció). El 8b existia???
En Martin Scheel va equipar la via MU ( 7b+), la VUELO A CIEGAS (8b), i va deixar el projecte que posteriorment en Comino tombaria, "El PRISIONERO" ( 8b+), el fred i la neu no li van deixar provar aquella via del braç de la Momia...Com a realitzacions també destacades, recordo haver llegit que havia obert vies molt dures per sota i repetit algunes del Kammerlander. A Australia va repetir la inmensa via d'en Gullich PUNKS in THE GYM (8b+), que havia tombat a molts lolos i que va donar collejes a masters com en Glowach...També eren molt interessants les seves teories filosòfiques i sobre el rendiment que vaig llegir en una entrevista a l'extrem...fa molts anys...
Quan torno a la Cúpula recordo aquells moments, i les inacabables tardes fanàtiques, després dels Cursets. recordo també com en Xavi Rodríguez i el Dani Ferrer m'explicaven la vegada que van sortir corrents cap al peu de la SAME, on un escalador es va matar i ells el van haver de recollir. Recordo el Xavi i les seves series a muerte a l rei del Mambo...en Xavi va morir al Llec, fa anys, i en Moreno i els del CADE li vam dedicar la via del "XAVI" a l'Aeri...
Passat el Crux de carcamal: 7b+. entrada regletera, pas fanàtic, crucificció i braços amb pas final divertit. Els 5 intents que li vaig dedicar anaven en consonància a la rotura de preses així que li feia el "pegue definitiu"...per sort els cursetistes havien après a fer anar bé el Grigri!!!
Foto: Mireia Cade ( curs 2007)





Aquest finde, per casualitat, vam coincidir gent d'aquella època al peu de la Cúpula, tots igual de fanàtics: El Karki, en Ximenis, en Queipo, van passar la Mariona i un colega fortíssiim, vam penjar moltes cordes, algú va dur uns quintos de birra...
Al vespre, mig adormit davant del foc, a Llimiana, me'n vaig adonar que enlloc de ser al bar dels caçadors, mig borratxo i piant a tort i a dret...era amb la Ceci i la seva panxa...tot queda però tot canvia, el temps passa, la gent, els cursets, les anècdotes, el dolor i el plaer...i tot romàn en el record, menys l'amistat i el bon rotllo, que després de tants anys, em va omplir el cor unes hores...tibant a la CÚPULA...





El millor de la vida és el passat, el present i el futur...
Pier Paolo Pasolini (1922-1975) Escritor i director de cinema italià




MINIGUIA: L'escalada és purament atlètica i resistent, encara que podrem trobar una mica de tot si ho combinem amb els sectors adjacents.
Hi ha dos sectors. D'esquerra a dreta, trobarem PROPIAMENT, la CUPULA. A l'esquerra hi queden tres o quatre vies més facils ( no incloses al croquis), i a la dreta del que és el desplom, hi ha les plaques que tanquen el Pilar del Segre, amb una sèrie de vies interessants que van del 5+/6a, al 7a+ ( vidilla), combinant placa, presa petita i algun pas atlètic cap a la'esquerra del tot.
La CÚPULA, propiament, és un desplom de uns 15 mts a 10/30º, amb presa bona, algun canto curiós i algun degotall. La tònica és el pas-repòs-pas-repòs, vies aparentment complicades que un cop controlades s'escalen de manera dinàmica amb bonics taloneigs, bloquejos i passos llargs. Les noves vies aporten un complement ideal a les vies del Moreno, l'Olivé, Pato, i altres que, des de finals dels 80, van saber intuir un estil d'escalada que avui en dia està totalment vigent...



















Les vies , descripció i graus són les següents:
1* V+, pas dur i placa fàcil. Spits vells. A l'esquerra del tot hi ha dues vies fàcils amb parabolts.
2* 6a+. Poso el "plus" perquè realment el pas és prou fanàtic com per mereixer més grau de 6a...
3* ENERGIA ANTINUCLEAR. 6c+ (7a/a+?) extrem i a bloc. Molt guapo però infracotat. Un bon 7a un xic sobat, on un pas selectiu tomba al personal. REEQUIPAT EL SPIT PETAT AMB UN BON BOLT ( TRANKI 01/07)...Muntable en toprope des del 6a+...
4* CARCAMAL ( Tati). 7b+. Presa petita a l'inici, pas a bloc i sortida atètica amb final curiós. Bonica . mUNTABLE DES DEL 6A+
5* REI DEL MAM ( Kim). 7b+. Pas a dur de bloc i sortida atlètica, a tibar fins al final. Guapa i dura . mUNTABLE DES DEL 6A+ TRAVESSANT PER CARCAMAL
6* REI DEL MAMBO.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b ( pels baixos) 7a/a+ per a alts. Via atlètica i contínua. El pas clau, a la tercera xapa, té dues versions: la DIRECTA ( alts) i un pas fanàtic dur per a baixos...MOLT BONA i CLÀSSICA. MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA
7* CUPULADORS. (Xevi). 7c Bona via , molt atlètica amb un tram molt dur al primer terç...degotalls i canto combinats fan un vión. MUNTABLE PER L'ESQUERRA
8* LA LLIMA DEL 4 . ( Moreno). 7c+ Vión imprescindible. Un 10. Degotalls, canto, regletes i pas selectiu que configuren una via MOLT BONICA. Anteriorment cotada de 8a, els trucs i nous cantos descoberts l'han deixada com un genial desplom a no perdre's, obra d'un mestre com en Moreno, avançat en molts aspectes. dedicada a la "llima"... MUNTABLE PER L'ESQUERRA
9* TROS de SOCA. (Xevi). 7b+ Exigent. Cal domesticar l'entrada, uns deu metres de remades i un pas impossible que resulta menys en realitat. Una altra via 10 dels Manresans. Ojo a muntar-la per sota"a vista", les assegurances no estan aprop si bé estan on cal. Té molts trucs i el plaer final en descobrir-los i escalar-la és dels que queda en la memòria. Gran desplom i bona presa excepte el pas final...entrada comú a Tendresa.. MUNTABLE PER L'ESQUERRA I FLANQUEIG DE 5º
10* TENDRESA ETS TU ( Aldeguer i cia). 8a Vion com una casa. Entrada atlètica i sinuosa amb colleja final que ha sorprès a més d'un lolo. Cal pillar el feeling al pas final per encadenar-la després de la entrada i desplom resistents i exigents. Poc repetida injustament es de les millors del sector... MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA AMB PÈNDOL
11* VARIANT DE L'EMIGRANT. Projecte d'en Kim. No l'he feta
12* MUERE A VISTA (Olivé ) 7c+. Cotada com a 7c d'aquells dels 80, actualment el plus no li sobra massa. Via al.lucinant encara que d'un estil diferent als de les vies del desplom central. Es tracta de un bombo brutal amb passos molt resistents i curiosos, i un final de pel.lícula i tendons...un altre 10 ( mermat per uns picats inicials) per als equipadors visionaris.
Contundència i estètica units a la bellesa de la roca...reequipada recentment pels Manresans, quan la vam fer amb en Moreno vaig posar una dissipadora en un dels spits de 8 que quedava, apunt de petar...!!! Actualment ja és segura...
13*Projecte Kim. No en tinc dades
14* TONI BINAKI ( Brascó) 8a. Via molt contundent. No l'he feta i no la puc recomanar. Pas dur a baix. De les menys tocades del sector tot i que ascensionistes l'han deixat prou bé. Una anècdota curiosa és que en Puigdomènech, el mateix dia de repetir el LL1 de DESEOS DE PLACER (A5), va encadenar aquesta via...quin bou...

En Tati igualment, em va informar a través de www.CARANORTE.com que just enfront de la Cupula, en la banda esquerra, a l'inici dela Roca dels Arcs i sobre l'anomenat Tocho Techo, davant dels aparcaments, hi ha un 7b+, de 40 mts molt complert i interessant ELS ILUSIONISTES. Obra dels incombustibles tati Kim i Cia


divendres, de gener 05, 2007

Galeria ANTONIO GARCIA PICAZO a la nord del POLLEGÓ INFERIOR del PEDRAFORCA

El Maluta ha marxat uns mesos al Yanki..i del fons del seu PC han aparegut les fotos d'aquells gèlids dies al Pedra en que vam estar intentant la via d'en Picazo a la nord del Calderer.

El primer dia enmig d'una tempesta de neu, vent fred glacial vam poder escalar només el LL1. Vam pujar un parell de cops més en hivern, fins que vam decidir que un llarg per dia era massa lent, i vam acabar-la a la primavera. Aquí va el reportatge complert primare dia d'aquella tossudesa absurda...

Aquí teniu l'enllaç a l'ascenció i la RESSENYA de la viahttp://celiavern.blogspot.com/2006/07/cel-pedalartifo-fanatic-ag-picazo-al.html





El sol surt darrere els cim...Suant a -10º carregats de ferro y nylon . L'accés fins a peu de via implica carregar el "petate" enmig del bosc amb neu fins als mindonguis...les tres vegades que hi vam anar vam obrir traça...els "curtits alpinistes" del refu aprofitaven que sortíem per anar uns deu minuts al darrere i "casualment" feien els mateixos reposos que nosaltres....
























Maluta "xerpa", i darrera la paret glaçada, 210mts de verticalitat neta...
























Joer, i a sobre comença a nevar... la canaleta no para d'escopir pols que taparà
continuament la repisa de l'assegurador i reverbera fins a la R1 emblanquinant
cada microressalt
























Grrr. Puta raska!. Vista del ambient i la
verticalitat al primer llarg























Inici de la via, el vent aixeca la corda i
ni tant sols em puc treure les manoples per manejar els claus
























Aguantarà? Quina tonteria de pregunta...






















Una trevaaaa! Para de nevar i tot i que estem a -15º i fot un vent de la òstia,
almenys el pobre Maluta no es quedarà enterrat a peu de via, dins la funda cada 10 minuts.
Em puc treure les manoples de tant en tant i
avancem més ràpid!

















La paret és llisa i vertical, encara que falta poc per la R1 el panorama superior
impressiona, .
La via acaba just sobre el pilar de la esquerra,
recorrent els darrers metres per una llastra
expansionada en la que al posar els friends veus
l'altra banda
A la dreta hi solca la Feliç Aniversari,
i al diedre la classica Estorach























Ja falta poc fins la Reunió!!! Aviat el Maluta m'indica l'hora i la seva
temperatura corporal, i veiem que la cosa no és tant senzilla com semblava...






















A cada pas les mans se'm gelen, el dolor és brutal...com s'ho fan els
russos a l'Himalaya obrint A4 a 7000mts?






















Fixada la R1 toca baixar, descansar una miqueta i remuntar per l'altre
extrem de la corda a desmuntar el llarg...























D'això Maluta..mira, es que se m'ha fet un tall a llavi,i em fan mal les mans , i tall i tal...QUÈ ET SEMBLA SI DESMUNTES TU EL LLARG??
Ostres si ho va fer!!!...estar a peu de via, inmòbil i assegurant era una agonia agoniosa de veritat...