PICUTEYU

Buah...quina CALDAKA...

Passen els dies i no em decidia a escriure massa...el cervell el tinc una mica fos per la temperatura, el temps també s'escola, tot tou ( rotllo DALÍ), i el flow no flueix massa intensament.

I el trepament? ...Una mica de tot.Així que faig una piada a l'estil ANDRADA/RAMONET...sense cap filosofia i amb molta trallaka...estil col.leccionista ( estil que odio però es que em manca temps...)

Vacances a Benas i Cavallers amb en Nawet i la Lila...1a asc toprope a un II+/III- 15 mts per part del Nawet, un intent frustrat a la NARAYAN ( el darrer, va caure tota una llastra del LL1 per on havíem passat, mentre érem a la R3)...el triplet de 7b+'s de la BORDA en una tarda, un 7b+ que em quedava a CAVALLERS per fer, al Soterrani, gairebé enmig de una nevada enfarinadora, vies a vista amb en LUICHY a una zona que no coneixia ( aconsegueixo fins a 7b's de 50 mts!) amb roca genial i línies interminables i ben assegurades...


La corda nova que em vaig comprar TREU FUM !!!...una BEAL JOKER de 9,1 mm que pots usar per fer de tot...

A la SOLEIA REMATANT FEINA...amb la LLEI DE MURPHY (7c+) en tres intents, i a AGONIES la "NOHAGASBROMAS"(7c+) al segon pegue quan l'any passat ni em movia al pas...que bo el training...


A Tossa estem provant un 7c de lance radical...quina via més guapa..una variant a la sortida dura del desplom de LARNAU...cap a la dreta...acabarà sortint....

A RIUGRÉIXER 7b a vista amb GRAVETAT LUDICA i 7B+ a la segona amb la via de la dreta..quin lloc ,més guapo...llàstima dels 35 graus a Bagà...buf...tornarem...

A ST BENET, al totxo del pas del French..la VIDIU, un 8a bloquero bloquero, i ROBA al CURA...un 7c+ estil local...aproximació "curta" i un mínim de fresca. Al càmping repeteixo després de MOLTS anys de haver-la fet ARRRIBABÀ...joder, com em costa aquesta via...8a dels de estirar-se...se m'han fer grans els dits i en el mono del mig sentia la iema com feia el buit..."flop!"...

A CALAVERA, ja tinc el LL1 de tan al límit ( 8a+) una mica més matisat..no em mola...massa blancor i roca desagradable, molt de pati i l'equipament "manresà" de sempre....faig DIEDRE BAGES ( 7a+/b 42 mts) a vista i apart que allunya MOLTISSIM, em sembla 6c+ de pila...amb el cap a mil pels alejes...molaria dur algun friend mig i petit de cara a millorar la protecció.


A TRESPONTS no recordo com es diu el 7a+ que va en diagonal després de un 6b...també lorsai per muntar un 7c/c+ amb lance decisiu...i que surt ( per sort) a la primera..mama por...de nou el manresanus i els seus alejes allà on més apreta...buuuuh...si al final m'hi acostumaré. I llàstima del MCFLASHER que el fa una mica "enemigo" que gairebé faig un 7c pimpampum...molt guapo, al final del dia...allà quedo sempre baldat...arribem amb el Nawet a casa a les tantes, esgotats...Trespons és power...encara tinc el cor a mil veien en JUANJO com fa a vista, a bocafosc, els INCONFORMISTES...7c/c+ brutal !!! Quin bow...FELICITATS...és gairebé el millorq ue he vist aquest mes...genial...



Ah..i per "relaxar" el cap, anem a ULLDETER, a rematar el llarg que em quedava per encalomar en rotpunkt a ICE FAJOL...en hivern em va semblar més dur...en realitat 6c de placa.microfissura...a vista difícil ( claus poc sòlids)...repico els claus, marco i surt fàcil.....genial..."volem" per la via...que em sembla de una bellesa estranya i interessant tot i la cutresa del lloc...

XUXUFLÚ

Mira nena, aquí hay una cuestión: el concepto es el concepto. Ésa es la cuestión.
Por ejemplo, tú eres una mujer con estudios. Yo no objeto nada al respective porque soy liberal. Y no soy de ésos que andan diciendo que sois todas más putas que las gallinas… aunque lo piense. Pero ¿y el concepto, eh? eh? ¡Amiga! A los hechos me repito!
Manuel Manquiña ( Airbag)

---------------------------------------------------------------------------------------------

Relativitat? Subjectivitat? Realitat?

La vida i l’existència giren al voltant de la percepció de les mateixes que els individus tenim..i quan aquesta percepció és col.lectiva i interpretable esdevé realitat...així de senzill...És interessant coneixer els perqués per poder, si més no, intentar gestionar els efectes..però quan un fenòmen és tant “apabúllan” com la xuxuflú només queda una sortida...somriure, adaptar-se i entendre que hi ha llocs al món on res és estàtic, depens de l’entorn i cal molta “paciencia” per trovar un dels pocs dies que la paret et deixa enfilar-te a ella...

LA XUXUFLÚ és killer papa...avui millor anem en bici...que estas emboirat...

Que curiós que quelcom aparentment tant simple doni lloc a les inmenses teories filosòfiques i científiques que ens expliquen la relació entre l’Univers reduït a uns metres de roca desplomada i l’escalador com minima expressió de la intrascendència còsmica...hores i hores de diàlegs semiintel-ligibles sobre el “tàctum”, la “inhumànor” de una via, que si això és “flútan”, que si estem en “humidus territorius”, que si hi ha un “dibu inferno” un “bídit talloski”, que si tal via és dura, que si tal altra és “vidilla”,“perullaka”...és el que sents a la SIBER entre mirades tant derrotades com esperançades..algunes perdudes en el somni de la Utopy...

La ”xuxuflú” ?? No es tracta de un concepte tant senzill...no es refereix al bon rotllet amb una “lludri” ( “xoxu-flow”), ni a la febre uterina de noies en zel (“xixi-flú”)...El xuxuflú és una “sensació” estranya que cal experimentar per conèixer en totes les seves dimensions i detalls...un fenòmen que t’aplasta, que et destrossa, que et tira avall, amb importants efectes en el rendiment físic...però que t’impregna també el cervell , et, desmotiva t’ enfurisma...i t’empresona la voluntat...
No puc determinar si és un efecte ENDOGÊNIC, com a resposta a unes circumstàncies AMBIENTALS, o un efecte AMBIENTAL d’INVASIÓ TOTAL i COL:LECTIVA d’organismes i consciències que comparteixen un espai d’escalada...L’únic que vaig entendre certament és que a pesar dels efectes INSTANTANIS i PUNTUALS, la XUXUFLÚ “infecta” l’ànima i fa que aparegui en tu un bocí del costat fosc, una mena de dimoni en forma de virus latent que roman adormit a l’hivern i que es desperta a primavera i tardor, cada vegada que et lleves,i veus que potser “avui és el dia”...

Un dels Gefs de la SÍBER dirimint sobre el "tactum horrendus" del bíditmerdós que el tomba en l'intent que fins allà anava "flútan"..putaxuxuflú...

Els afectats acostumen a “quedar”, ja de manera diferenciada, a hores en que la majoria d’escaladors o tornen a casa de una nit de festa o encara dormen...¿ A les 08:00 a CAN ROBERT?!!! Quan el camí habitual fins la Soleia, des de Can Pobla, no ocupa més de 15 minuts!!!..però no...el destí dels “infectats”, com elefants que de manera ancestral i inconscient van a morir al seu cementiri, s’allarga molt més, en un semicercle que busca rodejar la muntanya i fugir del sol , jugant amb les orientacions...VAN A LA SÍBER ( La Siberia)..un mur desplomat de 25 metres, “inhumanor”, ras, cobert de un estrany polsim gris que dificulta la visió dels peus, amb roms relliscosos sense “tactum”, amb forats “tallantsdemerda” que amb el calor poden esdevenir assassins per la pell i els tendons...enmig de la boscúria es gira al REVOLT DEL DRAC i s’entra de plè en el “territorishumidus”, on ja gairebé no arriben els escaladors, tant sols algún caminaire perdut...

“DRIP-DRIP-DRIP”...algun regalim encara sobreviu a el calor, ocellets i silenci, tant sols trencat pels crits ocasionals i alhora regulars d’aquells que cauen en intents desesperats...”MERDA es que el puto bidit Romaken se mescorrreeeee!!!”...i tornant a començar...coreografies apreses, somniades i que s’interrompen per la XUXUFLÚ..la mateixa XUXUFLÚ que fa que creguis que “potser avui sí”...i que acabis veient de sobte que “avui no”...intents desesperats amb l’ànsia i l’impaciència de saber que en unes hores la XUXU t’acabarà vencent...arribes a cadena i notes com el sol avança darrera la muntanya i envía la “recalor” com una mena de avís que la XUXUFLÚ comença a despertar-se...

I de repent te n’adones...”avui no...”, els dits inflats...aconseguint anar de xapa a xapa però pràcticament com un sac de patates...mig intent bo i la resta “vúlan” en cada pas...merda...l’esquena suada, els esparadraps “rellískan”, les pells “inferno”, el cap destrossat...

Són les 14:00 i ja no hi ha res a fer...torno sol pel llarg sender, i trigo quatre vegades més que en l’anada..parant, somicant-la, xerrant amb tots aquells que vaig trobant...que si blà, que si bló...però ells están trepant i jo ja estic inflat, adolorit i cansat...és la XUXUFLÚ..la mateixa xuxuflú que m’atacarà el següent finde, a la matinada i em posseïrà prometent-me rotpunkts que no arribaràn, o potser si...tot depèn de l’humor de la XUXUFLÚ...

Dues frases per pensar el finde...

"El bien de la humanidad debe consistir en que cada uno goce al máximo de la felicidad que pueda, sin disminuir la felicidad de los demás".

Aldous Huxley

Curiós com es pot veure el concepte ECONÒMICO-MATEMÀTIC d'ÒPTIM PARETIÀ des de un altre punt de vista, però arribant a la mateixa conclusió...o explicar-lo amb aquesta senzillesa...¿Una utopia? És la punta de l'Iceberg de existència, des de la INDIVIDUAL, a la Col.lectiva...

------------------------------------------------------------------------------------------------

"No le evitéis a vuestros hijos las dificultades de la vida, enseñadles más bien a superarlas"

Louis Pasteur

Aquest ensenyament sempre costa més que la simple protecció...de vegades no pensem en els efectes a llarg plaç de les nostres comoditats...

LILITA WILDSTYLE

Aquest és el nom de una de les vies més guapes que he equipat i encadenat mai...48 metres absolutament verticals de granet vermell negre i daurat, inexpugnable, i en el que una successió de regletes invisibles van anar apareixent fins constituïr un camí resseguible de 8a que enllaça DE MATARÓ NEN ( 7b) i BÁJAME UNA ESTRELLA ( 7c+ o 8a segons els pocs repetidors)...enmig de un paratge al.lucinant, sobre un llac amb platges, a 2.400 mts a la zona del VERMELL ( VENTOSA-TRAVESSANI)

Crux de LILITA WILDSTYLE 8a a 2.300 mts ( Ventosa.). Foto Manu Velazquez

Lila fent la 1a asc. de la seva via pedricera "Tallaüngles" V+ al Vermell. Ventosa.Foto Manu Velazquez

Aquell estiu la "LILA" va encadenar 7a+ ( GISELA), una placa de 7b ( LA TUMBONA...encara que li vaig decotar, la va fer "a vista"), ULTRAKUMBA ( 7a), ELVISLAPELVIS ( 7a) i altres vies en granet i calcari entre 7a i 7b...de sobte un dia estava marejada, i al cap de 9 mesos treia el cap l'Arnau...

Lila fent ELVISLAPELVIS ( 7a) a vista...L'EDEN-VENTOSA.

La impressionant Gisela ( 7a+). Darrera via encadenada per la Lila. Tècnicament l'Arnau ja cuejava al seu interior!

Volcada en la maternitat en dos anys ha escalat bastant poc ( per no dir gens)...i ara, just dos anys després i amb quatre passades pel plafó ha tornat a encadenar 7a... jo diria que fins i tot escala millor... independentment que la via sigui "vidilla" o no, que sigui el seu estil ( Tècnic i pililla, sense grans desploms, flashamiguíssimo i exacte que ella va matisar a la seva morfologia...), jo deixo dos anys la vertical i crec que no faig el meu 100% mai més..i ella en quatre pegues torna a estar a to!!! Amb el que em va costar a mi arribar a aquest nivell lapuuuuuuuuuta! ( anys de parc Güell i escalar cada finde...).

És de justicia felicitar-la...ah..i MARC, si em llegeixes gràcies de la seva part per la felicitació, encara es va animar més i la setmana que vé tinc una nova sessió de chico-grigri al 7a+ de la esquerra!!! Jodeeeeeer!

M'agafa por de pensar que s'esta poosant les piles al plafó...se m'ha acabat el txollo...sort que l'Arnau ja és més autònom a peu de via!!

Lila a EGO TRIP 280mts,( Arco ITALIA)sortint de un dels llargs de 6b+

Ja pensa en decotar-ho tot....

SIBERGUEYER*?? NOMORE... ("Secta" 8a/a+ a la SIBERIA)

*:Silbergheier ( crec que s’escriu així),és una via del Ratikon, de 8b+ i amb òsties aterrants...darrerament feia molts topsgueys i dissabte vaig decidir, a la Siberia, que no era el camí correcte per arribar al Shinyside de”la força”...floooooow! Va funcionar...

La diferencia entre "voler" i "poder" tant sols passa per "volar"...cal cool, solid , push...!!! Foto: sortint al primer pege de 7b/12 a Cala Barques...braços inflats, lance decisiu i joia...(foto Mar Roig). CLICKEU SI VOLEU AMPLIAR la FOTO

Buah...com desploma tot, que cansat que estic,i quina agonia d’alejes...ni la antena de 5 mts em serveix per muntar rotllo guey la via!!!...Com que l’AUTOR de la mateixa esta a peu de via em menjo les cagarrines i faig el cor fort per evitar plorar mentre munto per sota LA SECTA ( 8a / a+..heheheh esa “barra” SANTLLORS!!!)...passos més durs a baix i resistencia petosa a dalt...vaig recordant moviments de fa dos anys, quan la vaig “catar” amb la MAR...Aleshores ho vaig deixar estar...la MAR ALVAREZ és una escaladora amb un rang tèrmic antagònic al meu (ella és rotllo “mellevoelplumas a 25º”...inhumanament forta i inhumanament fredolica). Resultat...dos “expes” a SIBER en juliol, a 38º i amb un 80% de humidity...ideal per mi i la meva motivació...em va quedar ua sensació de escalada camboyana més que siberiana...

Dos anys més tard i amb un company més calurós (Juanjobow), enfilem molt d’hora el camí que ens duu a aquest lloc tan isolat i fresc que és LA SIBERIA...soledat, el xip-xip de un regalim, els ocells...genial!...El Juanjo vol muntar TRIGLAV, un 8b infierno...a peu de via tenim en Dídac i colegues de StBenet...motivació a tope. Escalfo en un 6c a vista i em sento que tanco cada moviment sense cap esforç...

El primer pegue en topop és guey...m’inflo i em poso dels nervis perquè passen uns caminaires que interroguen en Juanjo quan estic enmig del “crux”...sort...a dalt descobreixo que feia una secció “creuat” amb un pas inhumà en que em saltava un canto! Corregeixo la seqüencia i la deixo muntada...

En Juanjo repta per TRIGLAV...vaya inhumanada...comentem “graus”locals amb el somriure..., recordem anècdotes, històries i vies de Stbenet... em vaig il.lusionant i relaxant...veig en DAVID ultraoptimista, provant per sota projectes inhumans, amb naturalitat, amb alegria, volant, penjant-se…joder, com abans, com fa 15 anys quan escalavem en colla…que caram! Trec corda( NOMORGUEYERLLL!!!) i li demano al Juanjo que vagi en compte ( estreno una Joker de 9mm i em fa angúnia...especialment perquè a la SECTA hi ha alguns alejes “histèrics”-en Dídac va anul.lar alguna xapa i no vegis quina alegría!!!!-).
NO he provat l’entrada ( un bloc “natural” de roca txunga i regletes infern que l’any passat ni em sortia amb la caldaka...), i tinc por pel 7b+ de sortida amb els alejes...començo alegre però sense CAP expectativa...

Faig l’entrada flútan!!!...comença la bregada..., quatre xapes “intenses” que passo ràpid per arribar al CRUX...un lance en desplom-sostret de unes regletes a una pinça...la trinco, no hi ha volta enrrera!!!...Sento els VINGABOOOOOW! a sota i m’animo...nofear...llenço a canto inhumà”...Ja esta! Ara cal apretar en un bloqueig semifacil i no mirar avall...la xapa queda a uns tres metres o quatre del peu...buah...encerto el lance curt i sóc al repòs ¡!! Baixo revolucions...però he patit tant que li dic al Juanjo que millor em pengi i provo el tram de resistència amb els cap i els braços descansats...el Juanjo m’anima:” NO BOW APRETA, UNA XAPA MÉS !!”..
JODER..PERQUÈ NO?...la següent allunya, però ho tinc controlat...almenys arribo allà!

Ups...moment de dubte abans del lance...imagineu el pas de Rey del Mambo, a dalt de tot i sense corda...banzai...(foto Mar Roig).CLICKEU SI VOLEU AMPLIAR la FOTO

Pujo i quan xapo penso el mateix, la volada seria brutal..però ho provaré...tres moviments, monodit, ajuda i lance a buco...UN MÉS!...i ja sóc al crux de dalt...un inver assassí que he de deixar gairebé per sota de la cintura mentre llenço a canto final amb la xapa un metre i mig sota els peus ( i fer dos metres més fins la següent!!!)...no m’ho penso, ho faig i crido de tripi quan pillo el forat de sortida...trave fácil i...i...merda...no arribo al canto per xapar...no puc caure aquíííííí!!!..apart de perdre tontament el rotpunkt ni vull imaginar la volada, em menjaré els arbres!!!!!...ostia..improvitzo..., una ajuda! una ajuda! el cap em va a cent i acabo bloquejant de la ajuda enlloc de ajudar-m’hi...arribo creuat al canto..però logro canviar i..i surto!!!!!! BUAHHHHHHHHHH ¡!!!

Lapuuuuuuta! 8a/a+ al segon pegue!!!! Però si em volia rilar al mig!!!???!!!

Gracies Juanjooooo! Gracies David per el “natural flow”...que m’ha inspirat, en serio bow, que de vegades em cal un exemple per posar el cap a lloc...gracies Dídac per parir aquests vions, i gracies Enric i Carles pels crits que sentia des de sota...quin dia bow! I gracies al SENSEI per fer que cregui en mi mateix a pesar del cansament...FLUTÂNSIAPOWER...

Ja esta...asseguro al Juanjo que va matisant, asseguro a l’Enric que picoteja la Secta en top, i piro corrents que he quedat a les 17:00 a BCN...buf...són les 16:45, i el camí de la Soleia esta infestat de col.legues als que saludar...arribo volant al cotxe, i a les 18:00 a la cita...mmmmm...l’alegria i la motivació anul.len la bronca...festaka...

L’endemà toca familia i asegurar...cap a GELIDA...munto via, marco i asseguro..la Lila fa 6c i gairebé un 7ª també al flaix...va molt guerrera darrerament!!!...Munto un 7ª al rotpunkt autoassegurant-me i pujo i baixo encadenant la nohosé ( 7b)...tinc ja el cap a lloc i rodant i rodant es va fent tard i anem a tirar pedres al riu...sento els riures del Nawet mentre m’adormo a l’ombra del Roure de la Font Freda amb els peus dins l’aigua...estic flútan...baixem amb la motobici del peke fins Gelida...quin bowet i quina por que em fa a tota òstia i guiant la bici sense peus!!!

"Tot és al cap tiu...has de creure en tu mateix i punt"...( Consell de l'Arnau P., 1999, a peu de la Tumfa, just després vaig encadenar ENTRE LAS CEJAS ( 8a 15 mts i tres xapes). L'A.P havia fet VUELO a CIEGAS ( 8b) i la primera asc. de VIRUS ( 8a+ 2 xapes al totxo de la Corona), amb un sol ronyó i 4 mesos després del transplantament...

Foto: Sortida amb aire, psico a Cala Barques agost 2008. Foto Mar Roig.CLICKEU SI VOLEU AMPLIAR la FOTO

IRIE....

Moments

Fa poc amb una bona amiga comentavem que hi ha instants màgics en que et detures a grabar en el teu interior l'essència del que vius i sents...poc després va escriure el que us penjo...una bona gurú aquesta K.line...

"El temps és un NOSEQUÈ que dividim en parts de cara a poder saber quan passen les coses, quan han passat, quan duren...un intent de control del devenir que l'home-humà ha inventat per numerificar la seva vida instant a instant...

Hi ha però uns espais d'aquest esdevenir que més enllà de QUAN han passat deixen una empremta grabada en la memòria, en el cor, en el cos o en l'ànima...són aquells MOMENTS que no s'obliden, i pels quals el pas del temps, tot i que les podríem encasellar en una unitat comptabilitzable dels mateixos, poc importa..." (TRad. de "Living K.TALONIA": K.line 2009)

Poc m'importa quan arriba la primavera, EL MOMENT per a mi és aquest...ja no cal la llar de foc i l'Arnau juga entre les roselles just complerts els dos anys...
Somriures com aquest, al llarg de TOT un finde, aguantant com un campió a peu de via, saludant a tothom i menjant sol...no tenen preu...per primer cop els astres es van conjugar i el Nawet va fins i tot ajudar-me a assegurar...cap plorada, tot obediència i somriure...es fa gran...ens fem grans...
Fa anys i després de fer DESIG DE VOLAR vaig deixar Sadernes...m'hi van quedar moltes vies que tant sols vaig tocar i vaig considerar lletges o molt dures. com la AMATÍS o BAMBINA, (7b+), un osset amb passos molt a bloc...quan la tocava sempre anava desmotivat i la veia poc possible i inhumana...va sortir flútan al primer intent...són els MOMENTS en que descobreixes el METHOD i tot i sentir-me literalment esgotat pel macrocicle acabo coses que veia impossibles...
Aquest finde també tocava ONSIGHT i PILA...van caure tres 7b a vista i un 7b+ al segon intent... sense treure'm els gats entre vies!!!( Arnawet òptim=cal aproifitaaaarrr!)...i l'edemà la BAMBINA...el training funciona...
Amics i Amistat..moments de felicitat...recordaré sempre el MOMENT en que sols, a Benàs, ens van convidar a una cerversa...ja fa anys..i l'amistat perdura..i el fanatisme..El César després de quatre anys en dic sec encadena 6b+ a vista i prova 7a...sort que no ha entrenat!!! En Kike, pister a hores mortes i amic a full time...la fauna de la Borda...moments de bravura a la NARAYAN del MARGALIDA...la tempesta perfecta amb l'amic perfecte...

Lila, una altre PLORAMIQUES...ha superat la maternitat amb nota...després de 2 anys sense activitat retorna a la vertical amb AISIDIUSÍ ( 6b, Torroella) al flash, i a SADERNES amb un 6c+ de 40 mts al flash i amb aquest desplomat 6b+ a la tercera...com que ha estat entrenant dur ( 2 passades al plafó de la PXB, potser 3...), ara ja flúta també en desploms i vies a bloc....serà que la PXB té estranys efluvis lolístics?
Són aquests els MOMENTS...sense importar QUAN ni COM, els que es queden grabats en la memòria, més enllà del pas del temps i els números...

ANGLADA CERDÀ A L'AERI

Iep tiu...com has dit que et deies??
Joanfra..i tu?
Oriol Tiu...

Aquesta conversa es va produir dins del sac, a la 5a reunió de l'Anglada Cerdà a l'Aeri...després de escalar junts els llargs anteriors...

Hores abans pujava amb en Raul, a qui havia enganyat a acompanyar-me en un intent de tres o quatre dies en que havia d'apurar ja al rotpunkt tots els llargs ( la 6ª tirada, la burilada la havia tocat en tosrobet i no la veia de primer, però em conformava en encadenar-la si hi havia chance...).
A la pujada vam coincidir amb un paio carregadíssim ( era el segon porteig que feia), que anava sol al VIATGE SENTIMENTAL ( A3+/6a)...i en arribar a la paret vam veure que una cordada acabava la primera tirada del MIRALL IMPENETRABLE ( A5/6b)...teniem el pont de tots sants per endavant, el petate carregat de menjar, l'hamaca i tot el mataka necessari per la moguda...prèviament ja havia assajat els llargs conflictius ( 1,2,5,6,7 i 8)...a veurecom anava...el Raúl sabia jumarejar ( feia espele), i a la Fuixi es defensavaen el 6b i 6c...haviem escalat força, junts, a StBenet, i s'havia llençat a la piscina en venir a l'Aeri...mai havia fet artifi..i via llarga...tampoc massa per no dir gens.

Mentre pujo mig en lliure mig en Ae pel LL1 els del Mirall tenen una caiguda lleu al ll3...en Raul s'ho mira i flipa...el company del Viatge em demana si li puc fixar l'estàtica a la R1...ell vol començar el seu Viatge i li faig el favor...Puja i s'organitza mentre en Raul jumeja pel LL1 de cara a pujar coses...equiparem fins la R3 i baixarem a encadenar els llargs amb els catxarros precol.locats...Mentre som a la R1 en company del Viage cau a la sortida tont del llarg de travessia ( pendol a pillar un gantxo)...gairebé en paral.lel al ll3 del mirall hi ha una altracaiguda...aquesta vegada més llarga ( els Bascos van amb coppers-no ploms-i enlloc de apurar en lliure segueixen la variant de a2+ burríssima pr estalviar-se el 6b). el raul comença a posar-se nerviós..l'intento calmar...el company del Viatge torna a pillar i li cau damunt, i també cauen denou els del MIrall...ostia putaaaaa! Vaya merda..el Raul diu que ell vol baixar...el del Viatge també baixa...decideixo que amb la bona méteo, i el percal muntat jo vaig amunt...el Raúl rapel.la, el company baixa el material al terra....¿NO vols fer el Viatge amb mi tiu? ostres tiu, es que em molaria mirar-me els llargs en lliure...¿Et fa res si vinc amb tu? Se m'obre el món! De puta mareeee!
El Raúl va desfer els DOS PORTEIGS del col.lega en un de sol...el mirava des de la via i flipava...quin paio...es de puta mare...jo i el col.lega anem fent a pínyón cap amunt...passo de apurar, ja ho veuré un altre dia...hem perdut molt de temps i no conec el company...no la vull liar...

A la nit ens presentem..fins aleshores m'havia fet cosa preguntar-li el nom, i anavem molt per feina.

A la nit els el MIrall mengen pollastre al "chilindrón" i nosaltres bocata...Ei us passeu alguna cosaaaa? Joderooooos, pide un telepizza por el mobiiiiiiillll!!! ( eren uns altres temps i el tema mòbil a les parets ncara no es veia molt..i la xati em va demanar que la truqués si em quedava...heheh) l'endemà mentre surto de la R7 vaig "flashejant" a un dels bascos que ja és aprop del buril on acaben les dificultats de "repte personal"(A5)...de sobte el veig caure i desapareix sota l'escut...ostia puta...¿Estas biéééeéénnn?!!!
No es retiren...el veig com intercanvien coses amb el col.lega...forçaràn un altre vivac...son bascos laostia...
El Joanfra ha apurat el LL7 de segon ( 7a+) LL8, jo el faig en tosrop( 6b+), apuro el 9 ( 6a+) i el 10 em toca de nou de segon( 7a+ o 6c+2 Ao)...a l'hivern torno amb la Lila i encadeno el ll1( 7c),2(7c),3+4(6a+ o 6b), i el 5( 6c/b per mi 6c)...em quedarà per sempre el repte del ll6...(8a+?)...roca txunga i rivets de por...passo...
============================================
LA VIA: En principi marca A2/Ae i Vº i uns 320 mts...darerre s'amaga potser la via més bonica de Montserrat en el seu estil ( artifo en un 90%), i un repte de mini bigwall a tenir en compte si sou aficionats al pedal. Com a incentiu el team està en que es tracta de una paret absolutament vertical, on els pioners van saber posar un morro dels collons escaquejant-se pels punts més dèbils del frontó que és l'Aeri. ACTUALMENT es tracta de una linia d'Ae's intercalats amb trams de A1 i A2 i alguna sortideta fugaç en lliure assequible. Els Ae's però són els que donen el grau a la via...si bé son Ae's verticals ( excepte el LL2), es tracta de "rivets" molt petits ( 5-6mm) que travessaven un tub de coure xafat ( tipus tub del gas), que es llaçava amb cordino com si fos una plaqueta...no hi entren rivet-hangers i els tascons hi queden malament...el resultat es que cal una trentena ben bona de cordinos de 2-3 mm per al LL6, el més espectacular. La resta es va fent a base de trams més tècnics, alguns falcats, un LL5 de treball ( a equipar en ran part) i un vivac si no ets ràpid i no vas en època de dies llargs ( unes 12 hores per cordades normals). No feu cas de horaris més ràpids...tot i que no es fa cremallera escalar la ANGLADA en ensamble d'Ae és una mica suicida, i no es tracta d euna paret tan llarga com per anar-hi a fer rècords a l'estil Capitan...que bonic veure sortir el sol damunt la boira, i imaginar els racons del Montseny, StLlorenç de Munt o el Prepirineu des del balcó privilegiat de l'Hamaca, lluny de tot, per damunt del món...

Material: 20 claus variats, sobretot V,U, i universals, o dolços...no calen pitonisses, si algun tascó petit i mig, i algun friend que es posa en llocs molt concrets ( ll3,ll7 i 8). 30 baguetilles, falques, un o dos tacs, un bong, alguna plaqueta, algun gantxo ( no l'he posat mai tot i que per baixos és útil al ll6)...algun plom opcional. Sé que alguna repetició posterior va col.locar algun spit ( també sé qui, bow!), però no va deixar el cargol i la xapa. Si el voleu aprofitar dueu un parell de xapes i cargols del 8...
EL PELUT i el DANI van arreglar reunions ( parabolts solids) i algun tram més trencat ( burils i spits nous). Ara és igual de dura però un xic més segura. BONA FEINA BOWS...

BREU FLAIX( abstenir-se onsighters pedaleros):
LL1: Ae sòlid i ràpid que es va depauperant sens eser alarmant, sostret d'A1+(bong), algun clau i pitonissa arcaics amb sortides factibles de V+ o Vº( no obligades però permeten apurar el temps). entrada a R vertical, ab tascó i falcat clars). 7c resistent en lliure amb pas al sotret i entrant a R
LL2: Uns quants rivets ( A1e o 6b), dun a un tram facil (A0 o Vº). es clava solid sota la bauma i es fa un cop de gas en 5 rivets adrenalítics ( A2+e). Algu pas de clau i buril vell menen a la R2. En lliure queda 7c, vam col.locar una megadaisychain a la R i un buril ( 8 mts) per escalar el tram per la esquerra de la línia..més calcaric però patinós...llarg lleig
LL3+4: Sortida de Ae de rivets rampada ( 6a+)...flanqueig a una lalstreta on es col.loca un friend mig, i d'allà a plaça Catalunya empalmem la resta del llarg i el ll4, màxim Vº/V+...cal algun tascó, alguna V, i algun friend i algun cordino ( molts burils algn no xapable sense el cordino)..i una xapa recuperable per la sortida de la r4...total 50 mts
LL5: Un puto curro...A2 de pila, falcats, flors, algun tascó..molt bonic. en lliure suputamadrequeés6a!! Encadenat amb els claus posats va quedar de 6b+..posant-lo no ho sé...guapo i interessant...
LL6: 40 mts nonstop de buril...hi ha un dolç doblegat enmig i es pot posar quelcom..i gantxejar...traqnuis que aguanta...calen els cordinos i escanyar bé el tema...ara esta més segur amb alguna peça nova que s'ha col.locat...graduable de A3+e almenys...imagineu una bona rsitra de 40 mts de ploms solids i ben posats...pues eso...amb la feinada dels cordinos...és el crux mental de la via. En lliure l'inici esta trencat, al mig la roca és buida i a dalt sembla la MACHIN...el vam deixar marcat però mai vaig picotejar seccions complertes...
LL7: Inici en 4 rivets del pal, forat per falqueta petita i dolç a caldo...secció de Ae/vº fins sota la baumeta on una flor de V a la zona plana ens permet col.locar un tac en un inmens forat que palpem i on entra un U llargaAMEGACALDO..ens aixequem i coloquem encara una bona p curta falcada...fins a la R és A1+ de peces grans ( friends i potsr el bong)...sempre l'he fet en lliure, un 6a al.lucinant de bon canto amb tot lAeri sotael cul...breu però un tripi...El llarg es va apurar de segon i sense el falcat de la sortida dels rivets incials...7a+?
LL8: inici clavant o amb micros. A1 o A1+ facil i ra`pid fins pillar rivetsi burils saltejant lliure de IV+ i Vº fins la r...cal algun cordino i ojo als rivets. E lliure la fissura perfecat inicial surt de 6b+, la resta Vº i entrant a R un tram de Vº finillu i un xic trencat.
LL9: LLarg preciós. No l'he fet mai en artifo ( A1 V+??). Es surt rodejant per l'esquerra, col.locant un falcat i pas de V+ per pillar una fissura equipada de V+ i Vº amb burils sans...al final, quan es posa dreta, s'estreny i hi ha uns burils grans vells ( llaçar)..és un pas de 6a que ns permet pillar un llastrot espectacular...hi ha una pitonissa i el crux és clavar el darrer falcat ( universal) de la via...és un pas únic de 6a o A0 i sortim en IV a la R final de paret.
LL10: Inici facil (IIIº), equipat, que es redreça fins a un bolo marró ( micro col.loocable a sota a la dreta) en un pas una mica burrillo ( Vº/V+)...aleshores podem sortir en Vº per la original, tapiada i una mica confosa cap a la casa ( lines de sortida en la paret de obra i roca)...o seguir recte i amunt per un Ae solid que ens porta directe en 20 mts més al cim...en lliure es va redreçant i el crux és la baumeta de pillar la R..un lance a 320 mts i amb el pati a sota..7a+ de un pas...sense ell 6c/i 2Ae's. La R és al caire de l'Aire...us podeu reassegurar darerre..més endins del cim ( ojo si remunteu petates i tal en abocar-vos desassegurats...)

Somnis interruptus

Un dia somií que era una abella,
que papallonejant per l’hort del cel
Anava de una estrella a una altra estrella,

a volves d’or collint la dolça mel...
Anava del Clavell a la Vidalba, de l’Herba de la Creu al Romaní...
Il.luminat per la claror d’una alba que no han vist jamai vostres matins...
Ací em somreia una gentil Ponzella que esbadallant-se es convertí en flor del paradís, sempre novella , que feia cada dia nova olor...
D’un misteri volava a un altre misteri,
d’un amor robador a un altre amor...
i com un pit se m’obrí l’hemisferi, deixant-me veure en lo diví tresor! I jo vola que vola de la rosa al lliri, de flor en flor seguia l'infinit verger,
del nèctar regalat fent-me captiri, entre càntics i música i plaer...
Fins trobar una rosada bresca...
"preneu-ne un rajolí d’eixa mel fresca, de l’alt verger, on més delicioses són"...!
Més Ai! Quan el plaer brescava, caigut sobre la terra em despertí.....
i en comptes de la bresca que us baixava, sols trobo les cançons que us deixo aquí...
(més o menys segons l' "AL CEL de JACINT VERDAGUER")

Acabant la tarda a "SESION CONTÍNUA" ( 7c.T.Mccanna-St Benet)
Lila empalmant "a vista" els tres llargs de la BROWN SUGAR ( 6c/c+ 65 mts. La Momia-St Benet)
Lila en el mur central de Brown Sugar, en una sola tirada, a la MomiaAproximant de bon matí a la Sud de la Maladeta...( Territori Comanche en lliure-7a/b i Directa-6a/a+)


Impressionant caos de fissuresa la Sud de la Maladeta ( pic ABADIAS). A baix-dreta es veu el bloc-sostre on comencen la TERR.COMANCHE i la DIRECTA. El diedre llis a la esquerra del bloc és un tècnic i coreogràfic llarg de VI/A2 apurable en 7a+ o 7b...
Maluta, Ordoño, Mati i TRanki: El LL1 de Territorio Comanche ja esta encadenat en rotpunkt !!( 7b de coppers, puntes de claus i algun rurp) by TRanki assegurat per Mati...
R2 de Directa compartida amb Territorio Comanche.
Llarg de sortida de la "Directa", pas burret de 6a o A1, en aquesta foto apurat per Marc Soto A caldo...

Bon Vivac Mati a Cregüeña i l' Ordoño...somriures diversos i gana quan es va acabar el menjar

El retorn a la Vall, cilminat per una Farra Històrica...

FOTOS FETES o CEDIDES per MARC BERTRAN (TANG)...(iep bow deixa de fer l'alpino i passa't al frikiiiii!!!)

Records de la Colla de "Stcu"...bones festes i bona època...

Repassant...

Generalment anem omplint el blog de reflexions, una darrera l'altra, segons l'humor, segons la vida...CEL i AVERN, ESCALADA i VIDA...tantmateix poques vegades, un cop el post ha desaparegut de la pantalla, rellegeixo l'escrit.

Lila en el penúltim llarg (6a) de EGO TRIP ( 6b+250mts) a MADREA WALL-ARCO ( Italia)

Repassant, però, me n'adono que post a post puc refer aquells moments, aquelles vivències d'aleshores, i descobreixo que a més de ser una finestra enfora, el blog és el meu dietari...on conten els sentiments, els moments el que mai abans vaig escriure i que ara, (de vegades em forço), mantinc i puc tornar a llegir...

De un inquietant,caòtic i molt intens post sobre una ascenció una mica Kamikaze( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html), en una època igualment caòtica del meu viatge, recupero un fragment prou interessant sobre el que no vaig parar molta atenció ( escrivia "a vista"!)...però que ara rellegeixo i percebo com a una mena de punt clau en la reflexió que altres vegades m'havia plantejat sense massa resposta:

"No sé perquè m'agrada tant escalar...no ho entenc...hi ha alguns dies però, que si, que ho entenc una mica més ...no són la majoria...però és aleshores quan també em comprenc més a mi mateix...hi ha altres dies, però, que NO HO ENTENC, i malgrat tot segueixo pujant per tot arreu...ALESHORES TAMPOC M'ENTENC...però el cert és que M'AGRADA...potser és l'important??..potser no cal cap resposta...o es que la pregunta no és el PERQUÈ sinó el "QUANT"...i aqui ja no em queda dubte en la resposta...MOLT..."

Incantésimo ( 8a) COVOLO-Zona de VICENZA ( VENETO-ITALIA) Bon PONT de Maig...aprofiteu per tibar BOWS !!!

EL MARIDO DE LA PELUQUERA. HIPERCOMPENSANT...

Un día de mucho calor, Antoine vio de pronto un seno blanco, liso, perfectamente redondo, por el escote de la bata entreabierta. Este instante mágico duró toda una vida. Antoine ya desde pequeño frecuentaba la peluquería. Cuando tenía doce o trece años, su deseo de ir aumentó al descubrir a la peluquera. Más que otra cosa le encantaba la manera en que esa mujer se le acercaba, su olor, su amabilidad y su dulce voz pausada. Se imaginaba que el hombre que viviera con ella debería ser el hombre más afortunado y feliz del mundo. Desde entonces se juró a si mismo que un día se casaría con la peluquera... y encontró a Matilde: Matilde mi vida, Matilde mi estrella, acabo de verte y ya se que naci pa' casarme contigo... Matilde le dijo que “Si!Nos casamos Antonie”, y bailo para ella.”Y abrázame fuerte, que no pueda respirar, tengo miedo de que un dia ya no quieras bailar conmigo nunca más...cariño, ternura, colonias y besos...

(*)EL MARIDO DE LA PELUQUERA, (PATRICE LECONTE, “Le mari de la coiffeuse” ,1990). http://cine.mysofa.es/pelicula/el_marido_de_la_peluquera

------------------------------------------------------------------------------------------------ Fotos: Mar Roig "escalfant" a "BAUHAUS" (aka ABUJARRAUS), un atlètic 7a clàssic i històric de la PARET GRAN de la SOLEIA i pas obligat de cada tarda per començar a tibar al sector...
Buah, quina tarda!!!!!!!!...LES PRIMERES de la temporada, un flow increíble, amb el Juanjo i la colla PXB...fanàtics habituals a la PARET GRAN!!!...AFTERNOON SESSIONS FOREVER...exultant i content truco a l’amic “P” per piar-li els encadenes amb il.lusió..i el trobo molt moix...
Ei Bow,què tal???!!! Com va acabar el tema italo-alemany KABRÓNÂS??? (P “abúlic”)...pschè bow..un parell de mails, un parell de sms’s, diu que a l’estiu pugi i m’espera per fer les vacances junts...no sé...però passo...
M’estranya, en “P” és el rei dels “amoríos” amb un “savoir faire” digne de manual, una simpatía contagiosa, ni molt ni poc agraciat, simplement genial i encomanadís, amb un morro que se’l trepitja i capacitats innates de comunicación verbal i no verbal...no és un trencacalces, però de vegades anar amb ell és una mica estressant...el perden una mica les faldilles, els pits bonics i especials, les aixelles boniques i especials i els tangues..., i això per un fanàtic més monotemàtic (com un menda) de vegades ha portat a alguna tensió en les nostres sortides “BOw, no podem anar tres dies de “expe” i al segon em deixes penjat per la xati de la tenda del costaaaaaat! “ o aquell tan recent de “Bow, no podem fer 2.000 kms a i al PRIMER dia m’encolomes la amiga alemanya de la xati que t’has lligat!!!!”...sort que la tedesca era bowa i fanàtica i vam acabar sent bons amics...que sinó...com que em sembla divertit no ens acabem enfadant mai seriosament...però aquest cop sembla diferent..em tocarà fer una mica de confessionari...

A tu et passa alguna cosa bow...

Buah...si t’expliqués!!! Fa dos anys que estava secretament enamorat...però era una cosa rotllo platonic, tema apocapocibonrollet, de anar-nos veient, coneixent, anar xerran avui una mica, demà una miqueta més...miradetes, somriures...vaja d’aquelles coses de les que enganxen de veritat...
Ella et feia cas??
Psi...al principi no massa, xerrava amb les seves companyes, i es feia la distreta...però amb paciencia i amb cura vaig anar-li trobant la mirada..i al final ja anava tot més bé...
I d’on l’has treta? ¿¿La conec??
Que va bow...és...la meva perruquera...!!!!!!!
¿?????????? ( no sabia si riure...em va costar de contenir-me) “ehem...Tu ten s perruqueraaaa? Però si sempre vas rapat!!”
Joer bow...clar que vaig amb el cabell curt!!!..si al final anava a la perruqueria un cop a la semana!!!!...m’he deixat els estalvis i el somni de fer-me rastes, a base de arreglar-me patilles, afeitar-me, que si això cap a la dreta...,que si pentina’m cap aquí...
Buah bow...stàs flipant???? Tuuuu?..Mai ho hagués dit!
Jo tampoc bow...es que curra en un lloc d’aquets rotllo “cadena de perruqueries” amb mil xatis més, totes iguals... per comoditat hi vaig anar a parar...i es veu que et renten el cabell abans i després de la pelada...anava petadíssim i m’havia fumat un canutet de la herba aquella que va pillar la K., i de sobte vaig notar l’aigueta calenta i les seves mans fent-me un massatge brútal al meu cap...em vaig quedar sobat...no et pots imaginat la sensació de despertar-me amb la seva veu dolça i els seus ulls inmensos, mirant-me fixament...”anem?” em va dir...jo creia que somniava..em vaig quedar flashejat I no em va dir res més un cop em va seure a la butaca...però als quinze dies hi vaig tornar...que si em creix massa dels costats... que si tinc una entrevista de feina ( jajajaaj! Jo una entrevista bow!)...a la tercera vegada que hi tornava ja vaig reservar hora el dia que sabia que ella hi era..i em va donar la sensació que també s’ho va combinar per pillar-me a mi i no a la iaia txunga que es volia fer unes metxes liles...ja vaig veure una mica de complicitat encara que em tallava els cabells sense mirar-me...però era un primer pas...
Joer bow...estas pillat eh?
Pschè…al principi creia que no…de fet la tia com que em cobrava amb la tarja cada cop em deia pel meu nom..però a mi em feia tall ( a mi bowww!) demanar-li el nom...em passava la mitja hora de la rapada amb el cor amb taquicardia...joer si em vaig comprar revitalitzants capilars perquè em creixés més el pèl i anar-hi més sovintl!!! I quan no em creixia prou anava a fer-me les patillakes....la qüestió era veure-la!!! Al cap d’uns mesos el tema ja era claríssim, era “els seu” client..i les noies quan em veien entrar la cridaven a ELLA per tal que m’atengués...i reien dissimuladament i tot...però això encara em posava més dels nervis...tal i com sóc no sabia si era per burla o perquè sabien com estàvem els dos...però per si de cas jo em mantenía distant, a veure si ella movia peça...fins que ho va fer...Va ser molt tènue, però va ser el señal que em va obrir la porta...uala...encara se’m posa la pell de gallina...
Tu flipes “P”!!!
Que si bow...aquell dia feia molta calor, i sota la samarreteta-bata amb el logo de la empresa tant sols duia una mena de top negrillo i tènue...em mirava amb aquells ullassos marró-xocolata amb llet, i els cabells rinxolats que li queien damunt dels pits( que sembla una Eva bow)...fins que va tirar-se’ls enrrera...buah bow va ser flipant...jo la mirava a través del mirall , i pensa que en el fons mai ens havíem mirat directament...ella em retallava per dalt, i de tant en tant se li escapava una mirada i un sommriure, també a través del mirall...però aquell dia enlloc de tallar-me des de darrere em va dir nosequè de que m’havia de equilibrar els costats i es va posar a les 15:00...uffff...les seves aixelles feien oloreta a suavitzant d’aquest que hipnotitza, i li sentia el calor dels seus pits a pocs centómetres de la cara, que a través de l’aire m’escalfaven la galta...vaig haver de fer un esfoprç SUPREM per no descontrolar...en la meva ment em veia mossegant aquelles pometes com si fossin una fruita fresca i neta...vaig empassar saliva i no sé què li vaig dir de nosequècollonsdeltemps..i ella, enlloc de contestar-me em va somriure com dient...”hahaha..amb què em surts ara???? “..i se’m va posar al davant, per retallar-me el serrell..joer bow...jo estava FLÚTAN de veritat...el ventilador li movia els cabells i va i em diu que “obri les cames, perquè es vol posar davant per fer-me nosequè al flequi”...em va mirar fixament i es va acotxar...el que vaig veure va ser el paradís, amb una goteta de suor relliscant-li pel canaló...buuuuuhaaaaa...i de sobte ens vam mirar fixament...JA ESTAVA, fins i tot diría que em va mirar com interrogant-me...va ser un flash brutal...estava disposat a fer qualsevol cosa per poder quedar amb ella!!! Em van passar a les que renten el cabell, i ella va anar al mostrador...li vaig demanar com es deia, que si volia anar a fer un café, que a quina hora plegava...ja saps...rotllo guai, de trankis però amb seguretat...
I? Què no va anar bé? Què ha passat???
Buf, que és EVANGELISTA!!!NO TREPA, NO FUMA, NO BEU!!! És rotllo "castaipura", Rotllo "Currele i el diuemnge a casa els pares a dinar"...després de 2 anys de anar-li al darrera el primer dia ja m’estava agobiant dels pals que em fotia sobre els piques de la "pelu", sobre que "si les seves companyes eren totes unes guarrilles", sobre que això de que visqués amb la K no li molava,que m’hauria de buscar un pis que no fos de jipis, que le patilles ella me les faria curtes, que ....buah, vaig flipar...la putada és que em molava molt, i tot i que sé que no hi ha futur m’he quedat fet pols...res bow, és la vida...passo de xerrar més...EIIII, i TU QUÈ? VAS FENT NO?.... Kekabronnn COM DEIES QUE ES DEIA la via aquesta que has fet flutan a la fonsu?
....
...ehem..no es broma bow...”CALLADETA FAS MÉS GOIG”...
....
....KE KABRON URI...PODRIES ESTALVIAR TE LA BROMETA NO?
...
...Osti P,...es que la via es diu així...!! Hahaah, el teu cas em recorda una peli molt bona que vaig veure...ahhaha...”EL MARIDO DE LA PELUQUERA”(*)...
...
Veste’n a pendre pel cul bow,que en aquests temes sempre pillo, es que sempre pillo bow...!!! Passi el que passi sempre pillo i és com una maledicció!!!...BUah bow, passo de calentar-me l’olla...Nem a fer una birra?

Nem..bé, jo sense alcohol que estic en ratxa i aquest finde toca una altra via...un altre Project guais...

Quina?

LA LLEY DE MURPHYYYYY...HAHAHAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!

PEROQUECABRÓNNNNNNN TRANKI!!!!

PD: hipercompensacions: Dijous "Calladeta fas més goig" (aka "collaeta") Diossabte "Espacio amor i locura" (aka vacio-odio-cordura)...dos 8a's suaus o 7c+'s al PRIMER PEGUE ( munto la via amb l'antena-marco els passos-i li foto un toprope...i encadeno...)...Ah...i el mateix dia "DESCANSO DOMINICAL" al lorxu en tosrobet...ja em val...em pensava que petaria a la primera xapa dura!!!... Ara que tinc la confi tot per baix...!!!