Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de gener 15, 2007

Vilanova de Meià: Records de la Cúpula i MINIGUIA..




Poder gaudir dels records de la vida et permet viure dues vegades...
Marco Valerio Marcial: poeta Llatí ( 40-104 dc)














Foto extreta de www.CARANORTE.com : Marc a Tros de Soca (Tati Vilar)

Aquest dissabte vam ser a la CUPULA de VILANOVA DE MEIÀ...

Si bé és un sector que es podria considerar CLASSIC, l'empenta equipadora dels MANRESANS ( com sempre els bous de Manresa al capdavant creant linies al.lucinants amb el taladro!), ha deixat un seguit de vies molt interesants per deixar-nos la pell levitant per aquest desplom.

El BAGUL DELS RECORDS: Ara fa MOOOOOLTS anys ( jo en tenia 16 ), un dia en que ens vam "acollir" a l'autocar del CADE, en els cursos d'escalada que es feien a Vilanova, en Meiss i jo pujavem amb el nostre flamant arnés "Sharagar" de la Roca, els Fire nous i unes enormes bosses de Magnesi, cap a les plaques del costat del Pilar del segre. Hi havia una via equipada que es deia FUERZA VITAL, d'un grau extrem per nosaltres ( 6a+!). Ens vam trobar a l'Alsina i un paio guiri, i en Josep Maria ens va demanar si podiem acompanyar i escalar amb el guiri, que ell anava a fer una via amb un client...
Pujant cap al sector, i animats per la "missió", li vam comentar al guiri que la via que anavem a fer era un 6a+ molt difícil, i ell ens va somriure dient que miraria de fer-lo en lliure. Nosaltres duiem la fifi perquè en aquella època s'escalava en lliure "amb reposos", i el guiri duia un arnés mínim i unes "ballarines" que nosaltres no sabíem ni què eren....
Pujant vam "fardar" de Montserrat i li vam explicar que St Benet "posseïa" un 7c ( que es deia BASTARDO), dels més durs de la Península. Ens vam quedar gelats quan ens va dir que l'havia fet...aleshores li vam tornar el cop dient que el Rubio havia obert i fet la SESIÓN CONTÍNUA, que era un 7c+/8a que només ell encadenava...i ens va dir que l'havia feta també...
Desorientats, vam escoltar amb el seu castellà-alemany-anglès, com ens explicava que havia acampat sota el Mccanna i havia equipat el VUELO A CIEGAS...que era 8b. recordo la cara que se'ns va quedar. Li vam comentar que el 8b no existia, que devia ser en grau UIAA...i ell ens va dir que no, que era un 8b francès, i que tenia un projecte de 8b+ a la mòmia...Era en MARTIN SCHEEL, un "mesies" suís que havia passat per St Benet arrassant amb tot. Un paio molt tranquil, mig hippie, amb unes ulleres estil John Lenon , amb una melena arrissada, fibrat i que escalava levitant ( ens va muntar les vies mentre nosaltres encara no podiem ni respirar d'emoció). El 8b existia???
En Martin Scheel va equipar la via MU ( 7b+), la VUELO A CIEGAS (8b), i va deixar el projecte que posteriorment en Comino tombaria, "El PRISIONERO" ( 8b+), el fred i la neu no li van deixar provar aquella via del braç de la Momia...Com a realitzacions també destacades, recordo haver llegit que havia obert vies molt dures per sota i repetit algunes del Kammerlander. A Australia va repetir la inmensa via d'en Gullich PUNKS in THE GYM (8b+), que havia tombat a molts lolos i que va donar collejes a masters com en Glowach...També eren molt interessants les seves teories filosòfiques i sobre el rendiment que vaig llegir en una entrevista a l'extrem...fa molts anys...
Quan torno a la Cúpula recordo aquells moments, i les inacabables tardes fanàtiques, després dels Cursets. recordo també com en Xavi Rodríguez i el Dani Ferrer m'explicaven la vegada que van sortir corrents cap al peu de la SAME, on un escalador es va matar i ells el van haver de recollir. Recordo el Xavi i les seves series a muerte a l rei del Mambo...en Xavi va morir al Llec, fa anys, i en Moreno i els del CADE li vam dedicar la via del "XAVI" a l'Aeri...
Passat el Crux de carcamal: 7b+. entrada regletera, pas fanàtic, crucificció i braços amb pas final divertit. Els 5 intents que li vaig dedicar anaven en consonància a la rotura de preses així que li feia el "pegue definitiu"...per sort els cursetistes havien après a fer anar bé el Grigri!!!
Foto: Mireia Cade ( curs 2007)





Aquest finde, per casualitat, vam coincidir gent d'aquella època al peu de la Cúpula, tots igual de fanàtics: El Karki, en Ximenis, en Queipo, van passar la Mariona i un colega fortíssiim, vam penjar moltes cordes, algú va dur uns quintos de birra...
Al vespre, mig adormit davant del foc, a Llimiana, me'n vaig adonar que enlloc de ser al bar dels caçadors, mig borratxo i piant a tort i a dret...era amb la Ceci i la seva panxa...tot queda però tot canvia, el temps passa, la gent, els cursets, les anècdotes, el dolor i el plaer...i tot romàn en el record, menys l'amistat i el bon rotllo, que després de tants anys, em va omplir el cor unes hores...tibant a la CÚPULA...





El millor de la vida és el passat, el present i el futur...
Pier Paolo Pasolini (1922-1975) Escritor i director de cinema italià




MINIGUIA: L'escalada és purament atlètica i resistent, encara que podrem trobar una mica de tot si ho combinem amb els sectors adjacents.
Hi ha dos sectors. D'esquerra a dreta, trobarem PROPIAMENT, la CUPULA. A l'esquerra hi queden tres o quatre vies més facils ( no incloses al croquis), i a la dreta del que és el desplom, hi ha les plaques que tanquen el Pilar del Segre, amb una sèrie de vies interessants que van del 5+/6a, al 7a+ ( vidilla), combinant placa, presa petita i algun pas atlètic cap a la'esquerra del tot.
La CÚPULA, propiament, és un desplom de uns 15 mts a 10/30º, amb presa bona, algun canto curiós i algun degotall. La tònica és el pas-repòs-pas-repòs, vies aparentment complicades que un cop controlades s'escalen de manera dinàmica amb bonics taloneigs, bloquejos i passos llargs. Les noves vies aporten un complement ideal a les vies del Moreno, l'Olivé, Pato, i altres que, des de finals dels 80, van saber intuir un estil d'escalada que avui en dia està totalment vigent...



















Les vies , descripció i graus són les següents:
1* V+, pas dur i placa fàcil. Spits vells. A l'esquerra del tot hi ha dues vies fàcils amb parabolts.
2* 6a+. Poso el "plus" perquè realment el pas és prou fanàtic com per mereixer més grau de 6a...
3* ENERGIA ANTINUCLEAR. 6c+ (7a/a+?) extrem i a bloc. Molt guapo però infracotat. Un bon 7a un xic sobat, on un pas selectiu tomba al personal. REEQUIPAT EL SPIT PETAT AMB UN BON BOLT ( TRANKI 01/07)...Muntable en toprope des del 6a+...
4* CARCAMAL ( Tati). 7b+. Presa petita a l'inici, pas a bloc i sortida atètica amb final curiós. Bonica . mUNTABLE DES DEL 6A+
5* REI DEL MAM ( Kim). 7b+. Pas a dur de bloc i sortida atlètica, a tibar fins al final. Guapa i dura . mUNTABLE DES DEL 6A+ TRAVESSANT PER CARCAMAL
6* REI DEL MAMBO.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b ( pels baixos) 7a/a+ per a alts. Via atlètica i contínua. El pas clau, a la tercera xapa, té dues versions: la DIRECTA ( alts) i un pas fanàtic dur per a baixos...MOLT BONA i CLÀSSICA. MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA
7* CUPULADORS. (Xevi). 7c Bona via , molt atlètica amb un tram molt dur al primer terç...degotalls i canto combinats fan un vión. MUNTABLE PER L'ESQUERRA
8* LA LLIMA DEL 4 . ( Moreno). 7c+ Vión imprescindible. Un 10. Degotalls, canto, regletes i pas selectiu que configuren una via MOLT BONICA. Anteriorment cotada de 8a, els trucs i nous cantos descoberts l'han deixada com un genial desplom a no perdre's, obra d'un mestre com en Moreno, avançat en molts aspectes. dedicada a la "llima"... MUNTABLE PER L'ESQUERRA
9* TROS de SOCA. (Xevi). 7b+ Exigent. Cal domesticar l'entrada, uns deu metres de remades i un pas impossible que resulta menys en realitat. Una altra via 10 dels Manresans. Ojo a muntar-la per sota"a vista", les assegurances no estan aprop si bé estan on cal. Té molts trucs i el plaer final en descobrir-los i escalar-la és dels que queda en la memòria. Gran desplom i bona presa excepte el pas final...entrada comú a Tendresa.. MUNTABLE PER L'ESQUERRA I FLANQUEIG DE 5º
10* TENDRESA ETS TU ( Aldeguer i cia). 8a Vion com una casa. Entrada atlètica i sinuosa amb colleja final que ha sorprès a més d'un lolo. Cal pillar el feeling al pas final per encadenar-la després de la entrada i desplom resistents i exigents. Poc repetida injustament es de les millors del sector... MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA AMB PÈNDOL
11* VARIANT DE L'EMIGRANT. Projecte d'en Kim. No l'he feta
12* MUERE A VISTA (Olivé ) 7c+. Cotada com a 7c d'aquells dels 80, actualment el plus no li sobra massa. Via al.lucinant encara que d'un estil diferent als de les vies del desplom central. Es tracta de un bombo brutal amb passos molt resistents i curiosos, i un final de pel.lícula i tendons...un altre 10 ( mermat per uns picats inicials) per als equipadors visionaris.
Contundència i estètica units a la bellesa de la roca...reequipada recentment pels Manresans, quan la vam fer amb en Moreno vaig posar una dissipadora en un dels spits de 8 que quedava, apunt de petar...!!! Actualment ja és segura...
13*Projecte Kim. No en tinc dades
14* TONI BINAKI ( Brascó) 8a. Via molt contundent. No l'he feta i no la puc recomanar. Pas dur a baix. De les menys tocades del sector tot i que ascensionistes l'han deixat prou bé. Una anècdota curiosa és que en Puigdomènech, el mateix dia de repetir el LL1 de DESEOS DE PLACER (A5), va encadenar aquesta via...quin bou...

En Tati igualment, em va informar a través de www.CARANORTE.com que just enfront de la Cupula, en la banda esquerra, a l'inici dela Roca dels Arcs i sobre l'anomenat Tocho Techo, davant dels aparcaments, hi ha un 7b+, de 40 mts molt complert i interessant ELS ILUSIONISTES. Obra dels incombustibles tati Kim i Cia


17 comentaris:

Piju ha dit...

Bona historia la d’en Martin Scheel, com passa els anys, eh?...
Felicitats pel post i també l’anterior, la hivernal al Pilar Picazo, bona activitat!
Vau anar a la conferència d’artifo?

K. ha dit...

Un post de 10 punts, Celiavern.

Molt bo

Oriol TR ha dit...

Hola Piju,

L'Scheel va ser com una al.lucinació per nosalres. igual que el Redhead ( el de la Bastardo, encara que erem molt crios quan passava allò).

No n'he sentit mai més res...

La picazo va ser un tripi, hi vaig anar com a una mena de "despedida" de l'escalada amb cert risc, creient que era A2 i vam sortint traient xispes. Per sort vaig poder gaudir tots els llargs de primer i el Maluta ( un bon amic), em va ajudar a tope amb la logístics i la paciència.

Kin paio el PIcazo...aquesta via l'he comentat amb l'Esteve Santacatalina, el PIcazo i algun dels pocs repetidors ( i gent com en Ferran Caranorte, que la han intentat), i és de les que les maten callant. Preciosa, bona roca, intensa i absolutament desequipada i de curro tècnic. La sorpresa és quan et trobes de gantxos enmig del mur vertical i acabes pujant fins a deu metres rotllo sea of dreams i algun plom enmig...brutal i molt molt maca. Igualment deu ser que no anava molt fort de pedals, però la veritat es que un plom que vaig trobar a dalt de tot se'm va desfer a les mans...i això no passa ni en un ni en quatre anys...

A Vialnova vam estar tot el dia a la cúpula. El Santi volia que anessim al debat i em va enviar un mail, no sé si d'oients o de ponents, ens a demanar la opinió sobre el tema cenbtral ( el grau), i era un tema molt enravessat i massa tècnic..jo encara em moc del pal A2, A3, A4...i que si amb o sense martell, que si picats o caiigudes potencials...em queda molt lluny i massa tècnic.

Igualment el tema que ´volíem plantejar amb en ferran era la CONVIVÈNCIA entre disciplines i a les parets, i sembla que es va desestimar molt diplomàticament ( se'ns haguéssin cruspit)...

Jo creia que veuria "lolos" penjant de totes le vies ( rotllo "plom&falca rock trip"), i la veritat es que era una mena de "curset"...

En qualsevol cas vam passar un dia màgic tibant a la cúpiula, amb amics que no ens veiem feia temps.

Per mi va ser molt maco...

Oriol TR ha dit...

Ei K.

El febrer al torrent dels porxos!

gracies per la visita...

Oriol TR ha dit...

Ostres...hehheheh

Rellegint la descripció de les vies me n'he adonat que les deixo totes molt bé...no sé, crec que és veritat..AMORS apart és un peaso lloc on no hi ha cap via que desmereixi...

Oriol

Jortx ha dit...

Bones Tranki!

El Tati no para eh! No fa pas gaire me'l vaig trobar penjat a la bauma grossa del Cargolaire equipant alguna animalada de les seves...

A veure si maduro lo suficient per arribar a provar aquestes línies que dius algun dia...fas una descripció que fa venir ganes de tirar-s'hi de cap

Mohawk ha dit...

Uriii!!!

Estàs fet un yayu, eh! Mira que conèixer al Martin Scheel, que fort!!

Per cert, m'has enganxat la grip!, ja,ja,ja... a veure si baixa la febre i el dimecres puc anar a encadenar-te les vies al roco... je,je,je.

A tibar-li fiera!!

Oriol TRANKI ha dit...

jortx: ELS MANRESANS són els meus ídols. No pien, tiben, no es foten amb ningú ni nigú amb ells i estàn sempre a tot arreu...increïble com una colla pot tallar el bacallà d'aquesta manera, tants anys, i a tot nivell...allà on no sembla que hi càpiga res hi foten quatre vies i totes bones...mira que havíem estat a la Cúpula..i no hi veia possibilitats..i els tios PATAPAM! 6 vies més i tote tripants...buff...

MOHAWK!: Amb el scheel ja fa més de 20 anys que el vam veure...osti tu, com deia en piju..."tempus fugit"...Lo de la grip va ser intencionat, vaig "infectar" SELECTIVAMENT les preses del Bufalà, aquelles llefoses, on NOMÉS TU t'aguantes, i a sobre ens Humillant amb el cinturó de peses!!!...heheheh! Ara ja estem igualats...( per ecrt el tema del cinturó me'l pillaré...es una passada i va de puta mare!)

Vaig fer un darrer tiento al monstre i gairebé arribo a la sortida...aquesta setmana cau...aleshores en faré un de tornada i els empalmo!

Cura't bou, que al febrer ens has de posar les cintes als porxos a toooots!

PGB ha dit...

Quan llegeixo els teus relats dels teus inicis, m'entra una mena d'enveja sana per tot el cos.... brbrbr :P

Que gran tot plegat! Us imagino amb l'Scheel que se us queia la baba...

ara aquell noi de 16 anys, vindria a ser jo amb 24 i l'Scheel vindria a ser el mestre Tranki ;P (ok, el mestre Mohawk també! xD) hehehe

Al Febrer canya per un tubu!!!

Mohawk ha dit...

Ja,ja,ja,ja... jo em sembla que de mestre, res de res... Uri, com que al roco han passat de mi amb el tema de numerar les presses, compraré un paquet de gomets (engaxines d'aquelles dels nens) i ens marquem la mega via...

Sobre el cinturó de pesses, és una tècnica d'entrenamet que es diu no se que d'hipergravetat, t'envio al correu més dades... ;) Després d'anys i anys, encara veurem al Tranki fent un entrenament planificat, ja,ja,ja...

A tibar-li!

Oriol TRANKI ha dit...

Ei PGB...si veiessis com trepava el scheel, o com trepen els "masters" actuals, te n'adonaries que ni tant sols fent 8a's avui en dia pots considerar-te més enllà de "tercera regional"

en escalada ( i això em fa molta gracia quan la penya marca lleis, normes, o quin o altre nivell és l'acceptable), si et mous te n'adones que CADA dia surt gent fortíssima de tot arreu, que no pia i que fan unes cativitats ( a tot nivell i estils), brutals...

L'interessant és estar apassionat per apendre i sortejar el pas del temps amb FGANATISME i FELICITAT.

MOHAAAAWK! kins Paios al plafó! Si es poguéssin numerar les preses es podrien fer vies i un llibre de registre...així encara que no facis entreno planificat pots entrenar sobre vies i recorreguts motivadors, amb nom, que queden encara que un se'n vagi o no hi sigui...

Buenu, ja veurem a veure si insistint...

POZÍ, igual em pillo un cinturon d'aquest que quan te'l treus LEVITES..crec que va anar-me molt bé i que si el faig servir els resultats poden ser molt bons...


Slaut a tothom..ens veiem al plafó o a la trobada eh???


Vinga que després faig la meva a Solius o a Romanyà.

pgb ha dit...

A veure si es veritat! ;)
Jo faria un dia fanatic a Solius, i a l'endema a coneixer Romanya :P Trobada d'un finde complert, vaja

malutet ha dit...

Ei uri gran post tio!
... mas fet la boca aigua, mentres io llegia el post amb la cam fotuda... ara resulta k me trencat el meloneal extern(o algu aixi) el cas es k se ma allergat massa el lligamen i ma arrencat l'os... U.U... aixi desde diumenge passat eren 6 semanes de guix si tot va be! lo més segur és que dijous 25 ja pugui apollar el peu...
Per cert saps algu de mon germa? saps com li va anar pels Gunks?
enga tio, Salut i Roca!

malutet

Guillem ha dit...

Gran post!!!
Quien pudiera... haver viscut aquells anys de transició i revolució en l'escalada. Haviam si s'en forja una altre...
Doncs al final ni Gunks ni polles!!!
Mala meteo els 3 dies de festa k tenia.
Però bueno vai aprofitar per nar a unes quantes festes de fraternitats delta omega sigma i tal (k son ben reals no una invenció de les pelis). Encara que no hi ha tantres paves enssenyant les tetes peró la birra i la resta de priva si que es gratis...
Vinga salut

Oriol TRANKI ha dit...

Ei Guillem...

Fotos!fotos de les xatis o dels Gunks!

hehehehe!

Salute i cuida't bou..ojo amb les hamburgueses i les papes!

Salut!

malutet ha dit...

Ei uri! haha si el guillem aura de vigilar avera k menja... segu que torna mes gorda...
la muy ipopotama... ske ai k ver...
bueno uri ens vaiem.
a per cert, he fet un post nou de kuan vaig anar a terradets m l meu germa, miretla i deixa algun comentari :P
enga salut i roca penya!

Palan ha dit...

Saludos Ori,
¿Como haces para q siempre me entren ganas de ir a escalar a los sitios q describes? Todavia guardo una copia de la reseña q escribiste en la pag de desnivel sobre Travessani, se veía q lo vivías y transmitías todas esas buenas sensaciones q el lugar te producía. Pura motivación para los demás y la mejor publicidad posible para Travessani... Y ahora lo has vuelto a lograr con la Cúpula de Vilanova!