Aquest estiu ha estat molt estrany i alhora breu…L’arribada de l’Arnau al maig ens ha condicionat enormement la logística. Les negociacions per establir els dies d’escalada i els dies de repòs o oci alternatiu han estat àrdues i difícils, i el resultat nefast i contínuament retallat. La Lila, a més, ha estat 12 dies amb el peu enguixat i el temps meteorològic ha acompanyat poc…VOLER ÉS PODER…i al final a pesar que els primers 17 dies vam estar a la COSTA BRAVA, l’obertura de 4 vies de PSICOBLOC, i desenes de repeticions a les mateixes, dia sí, dia també, em van permetre entrar en una fase de bona forma. Molts 7a+, 7b i 7b+ a vista a TRES PONTS I BELLAVISTA, VIUET i JURASSIC PARK, i tres 7c i 7c+ a la segona em van deixar convençut que aquest any era l'any de la darrera via que em quedava per encadenar a CAVALLERS: la FRAMBUESA!
A PESAR QUE l’inici de la jornada d’escalada es retardava a migdia ( tot i llevar-nos a les matinades i a primera hora del dia, pels bebès), abans que es posés a ploure a les 15:00, vaig poder catar i resoldre els passos de la via que duia com a objectiu…
A PESAR QUE VA PLOVUISQUEJAR , al dia següent com una armada surrealista, ens vam apropar TOTS al sectort. DOS BEBÈS, una MARE ENGUIXADA, un GOS, i els TRASTOS INFINITS per muntar base sota la paret de la MASSA KUMBA…vam trigar tanta estona que quan vam arribar a peu de via ja xispejava de nou…DESESPERANT !!! Vaig muntar la via en solitari mentre el Sergi i la Marta escalfaven…i vaig comprovar que el GRI-GRI és un bon autoseguro en cas de caiguda…
Al primer intent, amb la via gairebé feta, la pluja va fer-me relliscar als passos finals…RABIA…la LILA però, em va animar a esperar just abans que targués les cintes i li vaig fer cas…novament mentre em cordava els gats començava a ploure…¿era una maledicció???? Més rabia i un intent desesperat van acabar xapant la cadena quan sortint del lleuger desplom la pluja em mullava la cara…increïble…tota la teoria sobre les condicions perfectes quedaven per terra davant del fanatisme extrem conjugat amb la paciència dels companys i dels petits…MOLTES GRACIES!!!! A la tornada, la mateixa pluja desfeia el guix de la Lila, i li vam treure a la cabanetal'endemà, després de 13 mesos de no escalar, i amb la lesió just alliberada, encadenava un 6b+ de 40 mts a Jurassic...increïble...
A PESAR QUE VA PLOVUISQUEJAR , al dia següent com una armada surrealista, ens vam apropar TOTS al sectort. DOS BEBÈS, una MARE ENGUIXADA, un GOS, i els TRASTOS INFINITS per muntar base sota la paret de la MASSA KUMBA…vam trigar tanta estona que quan vam arribar a peu de via ja xispejava de nou…DESESPERANT !!! Vaig muntar la via en solitari mentre el Sergi i la Marta escalfaven…i vaig comprovar que el GRI-GRI és un bon autoseguro en cas de caiguda…
Al primer intent, amb la via gairebé feta, la pluja va fer-me relliscar als passos finals…RABIA…la LILA però, em va animar a esperar just abans que targués les cintes i li vaig fer cas…novament mentre em cordava els gats començava a ploure…¿era una maledicció???? Més rabia i un intent desesperat van acabar xapant la cadena quan sortint del lleuger desplom la pluja em mullava la cara…increïble…tota la teoria sobre les condicions perfectes quedaven per terra davant del fanatisme extrem conjugat amb la paciència dels companys i dels petits…MOLTES GRACIES!!!! A la tornada, la mateixa pluja desfeia el guix de la Lila, i li vam treure a la cabanetal'endemà, després de 13 mesos de no escalar, i amb la lesió just alliberada, encadenava un 6b+ de 40 mts a Jurassic...increïble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada