" (...)The word on you depends, live will never end...(...)"Això és un fragment de "Riders on the Storm" (Doors), que si bé descontextualitzo de la cançó..em fa pensar bastant en moltes coses...
Sovint he dit que vivim com si la vida mai acabés , i com si tinguessim sempre temps de arreglar-ho tot demà..que cal tenir en compte però, que de sobte tot pot canviar i que cal apurar una miqueta les coses perquè potser demà és massa tard...
Buah! PODRIA POSAR UNA PARRAFADA PERÒ AVUI ESTIC ESPARTÀ...Que cadascú s'ho ruli com li sembli...
Darrerament amb LESIONS, AFLICCIONS i altres TEMES, hi ha bloggers que s'han dedicat a buscar en el bagul dels records...és interessant veure què i com érem fa segles...hahah, jo crec que SEMPRE he escalat i gairebé no recordo res d'abans d'enfilar-me per les pedres.
Ahir vaig coincidir amb gent de ST BENET a les PAPARRES..els de sempre, igual de fanatics, igual de bous, igual de Stbeneddictes..amb el Juani vam fer uns pegues a la ZONA DE INCERTIDUMBRE...feia un any i mig que no l'acaronava i em vaig sorpendre...i ja vaig caure anant al canto de sortida...ARA SI, ja la tinc a tret!!! el Juani la fa amb un estil brutal i el doble de txunga per mi..i la Esther la prova amb petites variants de lolaka que no sé si són més txungues encara...en definitiva, un 8a dels 80, dur, dur i estrany...difícil li entris com li entris...sense opcions de escaqueigs...genial...
Aquesta via la vaig fer al 93...i si la repeteixo estic convençut que em retroactivaé per tenir 15 anys més de fanatisme i bons resultats...i ja gairebé tinc l'elixir del bou etern...!
De moment faig vudú amb aquesta foto de l'època que gairebé telepàticament m'ha enviat el LUICHY. Pertany a un set de fotos que vam fer amb el Rosso per un especial EXTREM de MONTSERRAT...hi apareix la Gloria i jo apurant en lliure la BABY(IGLESIAS) de la Bessona inf, fins aleshores Ae/Vº i ara un bellíssim 7a+ . la via aleshores estava semirreequipada amb algun spit...Quina època...els laser i els texans...molt de temps, i cap obligació...a muerte...
Tantmateix és ESPLENDID poder-se veure amb gent que fa 20 anys que veus penjant-se de les pedres, i comprovar que tot segueix igual. Ahir veian en Juani igual de fanàtic, donant-ho tot ( callat i serè com sempre també) en un totxaco...res canvia a pesarq ue passen els anys...igualment amb la Glòria ens veiem de tant en tant, amb en Dani i el seu petit Daniel...i noslatres amb la Lila i l'Arnau..seguim rient, seguim trepant, seguim vivint de cara a les pedres...com sempre, com m'agrada....
9 comentaris:
joer bou, fa mes de 15 anys que estas fent 8a! Ja et val! I jo que?!?!! :(
Hehehe mola mirar enrera i estar-ne orgullos i feliç. Que sigui aixi molts anys! :)
heheheh...
POs això, que ja em molaria tenir 15 anys més de bons rotpunkts..firmo ara mateix...a veure is es compleix el desig..i començo de nou la roda del destí...
Salut Bou!
Del 1993? Però si estàs iiigual!!!
fa un o dos anys vaig tornar a la Baby i el 7a+ no el vaig treure, em va semblar dur de collons, tot i ser grau d’Agulles.
La vas graduar tu o el Brascó? ...que kbroonsss!!
Heheheh,
Hola Piju!
La via la vam apurar per primer cop en lliure en un CURSET!!!! Vaig donar-li un tiento amb un cursetista i a la setmnana següent vaig proposar a uns altres cursetistes si volien fer una via "classica" amb Ae...i s'hi van apuntar!
en el segon tineto ja vaig encadenar aquest llarg.
No és extrem, hi ha una entrada de pas atlètic i la sortida és el pas de la foto..pilles un "dibuix" d'arqueig amb la dreta, una mica d'hombro, i aleshores cal aixecar molt la cama esquerra per muntar-s'hi...just a la entrada de la R hi ha una llastra, molt endins i molt petita, on pilles ajuntes mans i fas un mantle...com que era la època stbenet li vam donar allò de 7a+...creia que era txungo però en Rosso la va fer al flash! ( esclar que el Rosso encara era més santbeneddicte!!!).
A mi em va molar molt també la roca a les altres tirades, bolos curts tallats i regleteros..era genial.
En aquella època, amb el mateix cursetista ens vam liar a la Anna Beth i en un parell de intents la vam fer al rotpùnkt...
Era un tema interessant perquè era el que havien fet els Manresans i semblava "el futur"..però aviat ens en vam cansar..passaves por i de vegades hi havia alguna cremallera guarra...a la PURPURA PROFUNDO i a la PATATAS CON BEICON recordo uns dels rotpunkts més durs de la meva vida, amb els braços a petar, en 6b's i 6c's on calia clavar fins a 20 claus...brutal..i no hi havia ALIENS!!!
Saluteeeeeeee
Totalment d'acord en mirar enrera d'aquesta manera, per valorar el què has fet i veure que continues en el bon camí !
I sense patir per l'edat ni pel pas del temps !
Vas veure a l'Anglada al Tozal ?
passat+present+futur= passentur
quins jefes els d'abans...jo ja firmo!!
A mi el que més m'impressiona d'aquest bou és aquesta habilitat per recordar passos de fa 15 anys!!! Tio, que menjes molt de peix (per lo del fòsfor)? Ja,ja,ja....
Felicitats bou i a seguir tibant-li!!
;)
PD: Penja més fotos!!!!!! Jo vull veure la foto al Contravent!!!!
el millor de tot son els texans... i es k com en RON KAUK va dir:
"John Wayne never wore SPANDEX!!!!"
com em molen les batalletes de les generacions anteriors jejeje...aquest finde ja en vai sentir unes quantes quan la penya "Brown sugar" m'explicava coses al cirera, i ara això...
BRUTAL!!!
i que ens depara el futur ara??? jo ja vai donar pistes però sembla que ningú s'hi anima... potser es que la idea no es prou original...on està el proper profeta... (espero que es foti la etica per on li kapiga) i només REVOLUCIONI el mon...k ja fa temps k fem el mateix...
I NEED A HERO/heroinaaaaaaaaa
jejeje
Oriol, mirar enrrera és bo, però endavant molt millor, queden moltes parets, cims i problemes per resoldre...mentre hi hagi ganes d'enfrontar-s'hi No Problem!!
Records a la familia.
Publica un comentari a l'entrada