FREE RIDE PROGRESSIU...

La "Lucille" una Salomon all terrain que m'ha tret d'algun marron...

Amb aquesta paraula es defineix el concepte de practicar el "free style" a la muntanya, els kickers ja no són salts manufacturats sinó roques i desnivells naturals..es barreja Free Style i Free Ride en un concepte global de snowboard salvatge total...

45º minim i ja li podem dir "extrem" però en realitat la dificultat l'aporta l'estat de la neu, i els perills que hi ha per sota del caire ( barerres de roca, barrancots, salts, i perdre't en una línia sense sortida...sovint la inclinació és el de menys...)

NO N'HE FET MAI...O en faig ara?

El 91 vaig pillar la taula "seriosament" per primer cop, no teníem referencies, ningú t'explicava com funcionava..simplement sabies que volies baixar i n'aprenies...després de una "transició" a través del monoesqui ( havia tingut una lesióimportant amb els esqués i passava dels palillos), anar sobre un sol caire ja no em semblava impossible...

El 94 un divendres qualsevol hauria trucat als col.legues a casa..no hi havia mails ni mòbils, el dijous al bar quedavem per trepar o per surfejar...segurament el divendres hagéssim pirat en un Land Rover vell o amb la furgo del PATO LOCO ( un argentí que es deia LUCAS...), cap a Andorra. Bevent birres a tope...L'argentí LOCO, o el Lluis"Kemper" Mans, el Joan de la "Pala Gran", el Chucho, la Miri, i tans col.legues "de temporada" cadascun amb el seu rotllo...

Camí del Montblanc...pateig inhumà, no vam fer cim i la baixada estressava entre esquerdes i forats...planteig d'ascens incorrecte i poca forma fisica?

Segurament ens haurien parat a la frontera, els andorrans, mirant si dueim drogues i tal ( amb les pintes sempre pillavem i recordo alguna vegada "tajat" en moments realment preocupants, en boles a la aduana i amb els polis fent preguntes surrealistes... Neu, buit i linies...plaer a tope que incita a buscar més plaer..."Jah Cares Maaaaan!!!!"

Segurament hauriem sobat la primera nit en una obra (a l'hivern es parava la construcció perquè el ciment no enganxava..dins del plomes) després de unes birres en algun lloc... o potser de gorra en algun apartament que l'amic de l'amic d'algú tenia en algun lloc perdut ( buf en Raul i les claus del garito a la Molina..quins marrons..hahahah!).

Saltes, planxada controlada i lliure fins les pales finals..ojo a les pedres de la dreta...si grapes et pago una birra bow...

Sovint ens colavem als remontes..si el LOCO havia aconseguit passar una mica de maria sempre hi havia un pister que feia l'orni al remonte...una vegada " a dalt" miravem de moure'ns per les zones altes on ja no calia ensenyar el forfait...o en compravem un parell i anavem pujant d'un en un..o estavem tot el dia al Snow Park..patejant amunt i avall...de vegades era un "jari" impressionant...

A les nits hi podia haver dos plans...PLAN "A", a la ultima pujada pillavem l'equip i anavem amunt amb tot...plantavem una tenda en algun racó poc visible i feiem una acampada d'altura...al matí desmuntavem i un baixava amb tot fins al cotxe...era el dia FREE RIDE..pateig i a pillar pales..El PLAN B era trobar "algú" que ens convidés a passar la nit...havia estat en apartaments de penya que ni coneixia...festes de gent que ni coneixia...raves absurdes davant una foguera...petat, cremat i tajat...de vegades guai, de vegades un pal, de vegades excessiu..també hi havia "hotels" de viatges organitzats..pagava un i dormien set...

Ei bouet, a veure si t'estires i em carregues la planxa fins al cim...

Sense paraules...em sembla que en aquesta zona els palilleros ja s'hi posen bé, el que va dibuixar el cartell era un friki?

Diumenges de sol, diumenges de tempesta, a veure qui pillava la pala més verge, el paketón més guapo..."el gran domingo" deiem...sense arves, cridant, i amb la flor al cul que va permetre que només el Dani pillés una vegada per alau i que jo "volés" 15 mts arran de pedra en un viratge descontrolat on vaig tirar recte enlloc de per la canal...gairebé em desmaio ( de veritat..vaig vomitar i tot), de l'ensurt....

Flanqueigs sota la Aguille de Midi..cap als Grands Mulets..molt tard..neu papa...

Quan vaig coneixer la Lila tot va canviar...anar amb ella em va fer baixar de revolucions, anavem més controlats i em sentia més responsable..la penya va deixar de trucar tant sovint, ja no anava als friki tours dels findes i menys als alps...quan estavem dalt de pales o canals m'anguniejava baixar primer i deixar-la a dalt..o que baixés ella primer i no saber per on tiraria...anava de "guia" i no gaudia tant..ella és "goofy" i jo "regular" i en moltes travesses per vessants a contrapendent no ens acabavem de coordinar...a pesar de tot ella s'apuntava a un bombardeig i algun ensurt vam tenir...la darrera vegada, en plena borrasca, gota freda i ona siberiana vam pillar l'equip per cinc dies i vam anar a pujar a l'Aneto..no parava de nevar i estavem a 15 sota zero...la Renclusa estava semienterrada, i per l'hivernal vam haver de cavar..vam plantar la tenda dins del refu i a la nit la sopa es glaçava en segons..al cap de dos dies vam baixar amb neu fins al pit..sort que ens vam rajar...

Autorretrat burro..davant el cim..a sota la canal...

I a poc a poc vam anar afluixant, havia baixat pels Encantats, per Ulldeter, pel cadí, per la Forcanada, per algunes canals araneses, pel Montarto Nord i per Nuria i voltants...fins i tot tenia en projecte intentar encordat la Pany del Pedra ( quines fumades eh Loco??)..però vaig deixar de creure allò que deies de "Jah Cares, Maaaan!"..i recordo aquell dia , discutint amb el Dani, dalt del Grà de Fajol, i dient-li que passava de baixar, que ja no tenia bones vibracions i que ho deixava estar...

Aquest finde vam pujar en el nostre cotxe, amb hotel (baratet) reservat des de la nit del divendres..l'Arnau anava amb nosaltres, i vam dormir a peu de pistes..quin plaer llevar-se en un llit a 100 mts dels remontes i les canals del Pas!...Vam esmorzar en buffet lliure i anavem amb forfait legal...cada dues o tres baixades ens trucavem i intercanviavem el paper de "cangurs"...vam poder dutxar-nos, fer unes birres de trankis, i gaudir del sol i la neu...a les 11 estava caient de son..

Però hi ha quelcom que m'estira, la verticalitat, les arestes, les cornises...el buit...una forçaq ue em fa patejar amunt, amb la taula al coll per buscar una pala o una canal que surti de la ordinarietat de les pistes plenes de penya cridaire i descontrolada, plena de surfers de moda amb conjunts de centenars de euros i sense ni idea de prioritats o respecte per la muntanya...

Van ser quatre pateigs i quatre canals..però vaig haver d'acceptar que "no ho faria més" perquè sinó sabia que hi tornaria, i que "ja no toca"...ha passat i està bé, Jah ens va cuidar però per si de cas no he de donar-li més feina...ara no...quan l'Arnau sigui més gran ja n'hi ensenyaré i ja veurem on ens posem...

Del la Rave al pot de llet en pols, un kicker de molts metres amb un 360ºnosegrab...verdader FREE RIDE PROGRESSIU...

Salam bows i salut als "soul riders"...