En Guillamón dona un cicle de conferències relatant la seva vida "de cara a la paret"...he trobat una foto que em va fer una amiga i que em va enviar fa poc..i la veritat es que feia gracia.
Aquell dimecres va ploure molt, vam plegar veles i quan marxavem vam anar a fer el curiós a sota el totxo..el divendres reequipava i encadenava la via. Van ser dues tardes fanàtiques en companyia de una gran persona i bona escaladora. Un diamant per tallar...bon flow
Fa anys, poc abans de encadenar la Sílfides ( 8b) vaig partir-hi un moscata amb una mala caiguda sota el bombo...l'espit feia girar malament la cinta i al final va passar el pitjor. Miraculosament en R. havia "amputat" hores abans l'arbre a peu de VAQUES BOGES i vaig deixar la sodomia vegetal per un altre moment...vam substituir l'espit del 10 per un bolt, sense reequipar la via al 100x100.La resta com que ja estava bé va quedar igual...( d'això se'n diu REEQUIPAMENT CONSERVADOR).
L'endemà del desprendiment de la megallastra de la Panxa del Bisbe vaig anar amb un cursetista a la PATATAS CON BEICON ( 7a / A3) . Per fipar: "tranki Josep, apendras a clavar i si no puges en artifo o lliure jumes que això és un aprenentatge moooooolt important !!") ...El segon llarg és un 6b de matar-se una mica..algun clau, rp's entre un bolo i un falcat protegeixen el que era un A2+/V+ en pedals i vertical...vaig encadenar a vista i vaig quedar tant espantat que vaig decidir preequipar l'A3 o 6b ( em va semblar 6b+) que l'Endika havia fet amb dos ploms i un merlet...un dels ploms devia ser original..una bola amb un cordino...el vaig treure i en vaig posar un de nou L'Alsina deia que com que era de cable això era un REEQUIPAMENT. Jo ho vaig considerar UNA RESTAURACiÓ. També ens va fotre una bronca per haver estat escalant en un sector que encara no havia acabat de caure tot...de fet encara no ha caigut l'extrem de la llastra...el cursetista va flipar des de que se li va partir el tercer buril , de segon, fent Ae fins que va tornar al terra...un nano molt pacient...
Quan la Lila va encadenar la GISELA (7a+) a l EDEN, amb en L.A vam considerar que la via estava clarament envellida i perillosa en quant a anclatges.
ORIGINALMENT es va equipar amb assegurances cada 2 mts o menys,(hi havia els tacs encara) però un cop col.locats els spits es van adonar que no tenien suficients xapes i en van posar 5, confiant en que hi ha trams protegibles amb bicoïns i friend.
El primer cop la vaig escalar només amb catxarros i sense xapar els espits, per allò que abans era una mica tonto o integrista...i a partir d'aleshores ja hi pujava " a muerte".xapant només els spits...quina por, els vells spits del 8 no haguéssin aguantat vols que amb parabolts ja haurien siguit per fer-se mal ( 7a+ 20 mts 5 xapes i algunes aprop...).Vaig posar parabolts entremig, d'acord a les dificultats reals de la via, i amb bastant de aire...en L.A ja ho havia comentat a en T.V, un dels equipadors)
NO SE JA SI és un SOBREEQUIPAMENT, un DESEQUIPAMENT REEQUIPADOR, una RESTAURACiO, un ATEMPTAT AL PSEUDOHARD GRIT, UNA CUTRADA, o QUÈ..la via va quedar expo igualment, no calen catxarros i es passa amb molts menys seguros que els que s'haguessin usat originalment...en qualsevol cas dels reequipaments que he fet en 30 anys (que acabo de relatar-lo tots), aquest és el que menys em satisfà...i el que millor va quedar !!!
Amb vermell els espits ( alguns sense xapa on cap un catxarret semifiable)...en negre els parabolts...
En la foto es veu un moment de concentració abans de fer la via "A IGUALADA TAMBÉ S'ESCALA" 7c/c+ del totxo del Vermell del Xincarró.
Era un 7b+ de picadets i arreglats, amb algun canto natural, de cinc spits vells i amb caiguda a dalt una mica obligada...un cop encadenada vam picar-nos a fer-la sense el picats ( valgui la rima)...es podia! La vam encadenar però quedaven moviments no tant "naturals" (que curiós) i com que l'equipament no acompanyava vam reequipar la via, respectant el traçat, el número de seguros i sense tapar els cantos, picar-ne de nous, o variar l'emplaçament...simplement. AIXO ÉS UN REEQUIPAMENT.
La via és dels 90 i els espits estaven rovellats, amb xapa variada i seguros molt aprop ( 5 en 7-8 mts justos. Alguna estil "EMILSA")...per fer-se mal ( el terra és molt aprop!). La via és d'un conegut REEQUIPADOR, que espero que no s'emprenyi per no haver demanat permís per millorar la seguretat de la seva via . En aquelles dates el devia tenir molta feina a la nord, i suposo que no li importarà que les vies esportives ( algunes prou bones) que té pel massis rovellant-se es li vagin renovant...Fa anys, poc abans de encadenar la Sílfides ( 8b) vaig partir-hi un moscata amb una mala caiguda sota el bombo...l'espit feia girar malament la cinta i al final va passar el pitjor. Miraculosament en R. havia "amputat" hores abans l'arbre a peu de VAQUES BOGES i vaig deixar la sodomia vegetal per un altre moment...vam substituir l'espit del 10 per un bolt, sense reequipar la via al 100x100.La resta com que ja estava bé va quedar igual...( d'això se'n diu REEQUIPAMENT CONSERVADOR).
L'endemà del desprendiment de la megallastra de la Panxa del Bisbe vaig anar amb un cursetista a la PATATAS CON BEICON ( 7a / A3) . Per fipar: "tranki Josep, apendras a clavar i si no puges en artifo o lliure jumes que això és un aprenentatge moooooolt important !!") ...El segon llarg és un 6b de matar-se una mica..algun clau, rp's entre un bolo i un falcat protegeixen el que era un A2+/V+ en pedals i vertical...vaig encadenar a vista i vaig quedar tant espantat que vaig decidir preequipar l'A3 o 6b ( em va semblar 6b+) que l'Endika havia fet amb dos ploms i un merlet...un dels ploms devia ser original..una bola amb un cordino...el vaig treure i en vaig posar un de nou L'Alsina deia que com que era de cable això era un REEQUIPAMENT. Jo ho vaig considerar UNA RESTAURACiÓ. També ens va fotre una bronca per haver estat escalant en un sector que encara no havia acabat de caure tot...de fet encara no ha caigut l'extrem de la llastra...el cursetista va flipar des de que se li va partir el tercer buril , de segon, fent Ae fins que va tornar al terra...un nano molt pacient...
Quan la Lila va encadenar la GISELA (7a+) a l EDEN, amb en L.A vam considerar que la via estava clarament envellida i perillosa en quant a anclatges.
ORIGINALMENT es va equipar amb assegurances cada 2 mts o menys,(hi havia els tacs encara) però un cop col.locats els spits es van adonar que no tenien suficients xapes i en van posar 5, confiant en que hi ha trams protegibles amb bicoïns i friend. El primer cop la vaig escalar només amb catxarros i sense xapar els espits, per allò que abans era una mica tonto o integrista...i a partir d'aleshores ja hi pujava " a muerte".xapant només els spits...quina por, els vells spits del 8 no haguéssin aguantat vols que amb parabolts ja haurien siguit per fer-se mal ( 7a+ 20 mts 5 xapes i algunes aprop...).Vaig posar parabolts entremig, d'acord a les dificultats reals de la via, i amb bastant de aire...en L.A ja ho havia comentat a en T.V, un dels equipadors)
NO SE JA SI és un SOBREEQUIPAMENT, un DESEQUIPAMENT REEQUIPADOR, una RESTAURACiO, un ATEMPTAT AL PSEUDOHARD GRIT, UNA CUTRADA, o QUÈ..la via va quedar expo igualment, no calen catxarros i es passa amb molts menys seguros que els que s'haguessin usat originalment...en qualsevol cas dels reequipaments que he fet en 30 anys (que acabo de relatar-lo tots), aquest és el que menys em satisfà...i el que millor va quedar !!!
Amb vermell els espits ( alguns sense xapa on cap un catxarret semifiable)...en negre els parabolts... Ai, me n'oblidava...quan tenia 15 anys vaig robar un clau a la via "L'ESPERÓ" de Solius, i el vaig posar a la INTEGRAL CASALS, de cara a alliberar el 3er llarg. Encara hi és...l'ESPERÓ era V+, i vam posar un spit en el Ae ( va quedar de V+, el vam fer en lliure i al final en solo i tot). La integral CASALS va quedar de 6b+ amb reposos entre els rivets cutres enmig del Sauló. Un cop parabolsellamentada la vam encadenar al rotpunkt, i va apareixer un 7b...
CREC QUE MÉS AVIAT això va ser una PIRATADA (ens ho va deixar escrit un dels "avis de solius" en un pot de registre).
L'altre dia vaig escalar aquesta via amb la Lila i vaig FLIPAR de com ens derrapava la olla en aquells temps...també vaig trobar-me una amiga, la dona del qui em va "adoptar" com a "nebodet politic llunyà dels pares de Solius"...quan ens vam conèixer teníen 26 o 27 anys i ara ja fa 20 anys i segueix igual de guapa...i ell igual de fanàtic per tot...que bonic...RECORDS !!!
2 comentaris:
Algun reequipament més has fet, eh! Que jo en tinc constància :P
A tibar-li!!
HAHAHHAH !!!
Joer MOhawk..tinc alzheimer!
Ostres és veritat...tiu aquelles 12 xapes en tres vies a la Sardineta pujen infinitament la MITJA de bolts col.locats..i una reunió també!
M'ho he de fer mirar..tiu ni me'n recordava !
Buf...;P Miraré de repassar aquets anys que ara m'he quedat una mica trasbalsat...
Publica un comentari a l'entrada