Sir FRANCIS BACON
I jo encara diria més...O NO...DE FET això de les "frases célebres" és com la vida..en llegeixes una i la reflexió et convenç...i ala següent ( quan diu una reflexió contrària), de vegades tampoc pots negar que tingui raó...i al final acabes quedan-te amb frases com les de en MARX ( en GROUCHO, sens dubte)...estil "senyora, no li puc negar que li hauria de dir que no stic en desacord amb vostè..."...
Tot va com va..i "cadascú és cadascú"...quant "cadascú" som nosaltres? i les nostres circumstàncies?...o no...o si...depèn...depèn de com de "cadascú" siguem i de com de circumstancials siguin les circumstàncies.
Al final si bé tot és modelable, en el fons la resposta és aleatòriament determinista...bé...volia dir DETERMINISTAMENT ALEATÒRIA...
REAL PSICOBLOC
REAL PSICOBLOCPujo amb la certesa que cauré, a posar cintes..m'és igual, NO HI HA DUBTE ENCARA QUE DINS MEU ALBERGO una espernça falsa que "potser encadeno" iq ue lluita amb el dimoniet ( o l'àngel) que em prepar per talq ue no em frustri..o és perquè no m'esforci?
Vaig al límit...ara ja gairebé sempre hi vaig...l'escola del JAUMET m'ha ensenyat que qui no s'arrisca no pisca..sense exposar-me però A MORTE...com cal encaraque tocant de peus a terra.
FLIPO...a Riugréixer els SOSTRES tenen cantop APARENTMENT...però són pinbces estranyes i invertits flipants i sense forma definida..."pinces invertides"...FLUTO i segueixo sense entendre-ho...i aconsegueixo aïllar-me de un gos, del'Arnau que m'anima ( o em reclama, no em faig il.lusions encara) i de la visió de cantells afinats que es llepen els llavis amb la corda...per sort ( i per desgracia després) ja no duc la de 9mm, preveient posibles talls en el cable galactic que darrerament uso...
El desplom s'atenúa, surto de la zona girebé de sostre, de cinc xapes i començo en una placa grisa...que tampoc no és dura del tot..vaig pujant i a tres xapes de la cadena em queda una cinta..i en ncessitaria quatre!!! desfaig les cintes i xapo moscata simple...desesperat perquè la corda no m'acompanya...crido i la resposta és " bowww...tens comba i tot!!!!??"...merda...acabo com puc el 7b+, satant la darerra xapa, arrossegant corda i suant com si estés enmig de Montrebei.
Però estic a RIUGREIXER...acabo de fer un bon 7b+ del sector de la GRAVETAT LUDICA...guai...
El LLuís i l'Anna tenen muntat un 7a+ a la dreta de GRAVETAT...el provo també al lorxu...joder, que difícil l'entrada a cadena...però també surt...ostres...ja vaig inflat però encara puc lluitar una mica.
Canviem de banda, i provo VIOLENCIA de GÊNERE ( o el 7b)...que guapo..em queden dues xapes per la R, ja l'he fet..i el NAWET es posa a somicar degut a una apretada de budellet que l'ha deixat mullat..joder...em penjo i em quedo pensant mentre miro el buit, la muntanya, els núvols, l'herba...canvi de bolquers express i acabo la via.
Per sort corre per allà en JOANFRA i apart de catar la via em fa un bon belay i encadeno rapid-rapid nonstop...guai...
Encara em dóna temps d efer una altra via i pirem corrents, l'Arnau te ganeta...al final ens dóna una nit dolenta...
Diumenge. SADERNES...que guai, a dosis petites és un lloc interessant. Escalfo enun 7a+ del BISBE que faig a vista i curiosament la Lila fa al flash en tosrobet un 7a senzill que també munto a vista, just a la esquerra...42 metres de pura pila amb pas tècnic i ambient...que bonics...em semblen senzills però...
Pujem a la part superior, la de la BLUE MOON...hi ha manresans bows i en Tati em recomana THE SNAIL...7b+ que pujo també a vista...em sembal molt facil...(?)...i em distrec mirant el CARGOL incrustat enmig de la paret...enfront del repòs del canvi de rasant...EI BOW..quants milenis eh? Segur que ara ja no estàs tant sol...vagi bé...!
El MartíBow munta i encadena el 8a a la dreta de METAL...em flasheja...tot ok..provo i caic en un error tonto, descanso i hi torno, patino al primer moviment...em penjo i des de la primera xapa ( fins allà molt facil) faig la burrada de encadenar tota la via bastant flútan...joder MERDA DE DUBTES..havia de haver baixat al terra com deia la L., ostia puta...! Que guapa la via....
Baixem i encara tinc temnps de fer un 7b guapíssim a baix, vermell i de regletes, LA PUNYALADA ( 7a+) i en toprope la CRIT DE PANIC..un 7a o 6c+ que fa anys vaig fer a vista i on ara fixe que hauria patit per l' "aleje" absurd" que hi ha al crux...la Lila el prova i hi navega prou bé a pesar de no ser del seu estil...ja veurem...
Mentre m'allunyo del verd cap al gris de la ciutat engoleixo una megaamanida de pasta i passem a recollir el Nawet....avui fa 5 anys que la Roser ens va deixar...no hi he volgut pensar massa, les absències no són bones, i l'enyor encara menys...els pares " que en saben molt...massa" ho teníen clar, i han preferit quedar-se a gaudir del Nawet i mirar endavant, mai enrrera...
Em fan mal els muscles i estic satifet...a pesar de TOT encara tibo, bon senyal..i demà encara més...
7 comentaris:
aquets dies també m'he plantejat algunes de les coses que dius al post...ser o no ser, dubtar d'un mateix o no dubtar, endur-se la clatellada o no intentar-ho, that is the question jejeje.
Per cert, ta molt guapo el teu nen, serà un ligón.
HEY M...
L'aversió al ris és intrínseca de tot ésser humà...de fet qualsevol societat s'organitza per garantir-se la màxima seguretat, malgrat sigui a base de reniinciar a possibilitats o al benefici exclussivament individual...
en ESCALADA, però, crec que la cosa esta molt clara...sovint els dubtes apareixen més que pre la reflexió, per una por irracional...en general el nostre limit esta molt més enllà del que creiem...MENTRE DISFRUTIS APRETA..i pensa que certs patiments són la porta de certs plaers..i que el plaer inmediat postposa plaers més grans...
Ara bé..que guai que de tant en tant sonin campanes..fa sentir-te bé i que encara estas "al peu del canó"..heheh...nous reptes.
De fet el que em fa creure que igual l'entreno serveix és quan començo a voler-ho decotar TOT! %P heheheh...
A a pretar-li.
PD: NAWET? Si...de fet ja hi ha una nena de la classe del costat que el porta de cul...heheh...
jejjeje .... a disfrutar bow! de l'escalada i de la family!
una abraçada. ( no em canso de mirar i admirar al vostre fill... és un tresor!!!)
"El niño aprende a creer muchas cosas. Esto es, aprende por ejemplo a estar de acuerdo con estas ceencias poco a poco, se forma un sistema con las cosas que cree y, en tal sistema, algunos elementos se mantienen inmutables y firmes, mientras que otros son más o menos móviles. Lo que se mantiene firme lo hace no porque intrínsecamente sea obvio o convincente, sino porque se sostiene en lo que le rodea"
"Lo difícil es percibir la falta de fundamentos de nuestra creencia"
Wittgenstein, L.
Escalar poca cosa, però llegir... no paro!! i de tant en tant visito el blog.
Bones escalades!
Ei Susi...al final al país gavatxo eh?
Ja veus...al final roda món i torna al born...dificil però possible.
IEPA MARTINA! Què tal bowa! Al cntrari que les creences, la motivació no es crea n es destrueix..ES TRANSFORMA!!!! L'important de TOT és gaudir...i el lamentable és fer coses sense GAUDIR...espero que et vagi tot molt bé!!!!
Ja veus..els DUBTES...de vegades cal passar d'ells...a muerte!
iep!ara porto uns dies de tranquilité i aprofito per llegir..
i el teu blog és d'aquells indrets especials tan ple de reflexions embolicades amb un llampant paper de regal de fanatisme.. que de vegades prefereixes no destapar-lo,
a veure si puc treure el bonic paper d'alguns posts,
començaré pels inicis de celiavern!
l'Arnau està increible, hi estic d'acord, si més no en fotos és que ho omple tot,
i pobret ninu!! Com està desitjant de tornar als teus braços amb aquest lance a la piscina!!!!
Salut bow (inspiració i més pooosts que ara ja fa dies que no escrius:-)
hehe...
Ei Syl...celebro que tinguis TRANQUILITÉ..sempre és bo..i que estiguis bé...
Els inicis CELIAVERNIANS van ser en una època plàcida i de retorn al fanatisme després de una etapa més alpina i d'activitats més "delicades" i loques..potser el final de una etapa i l'abans d euna de nova...un intermig en diuen?
Els intermigs sempre són bons, per a la refleixó i la renovació...
El nawet és la cosa més bonica que m'ha ( ens ha) passat...sembla increïble com pots arribar a estimar algú..deu ser instintual, i mira que jo sóc poc pacient amb les criatures...
En aquest "lace" a piscina crce que em vaig passar, sempre que miro la foto al.lucino!
Siaw bowa, a cuidar-se i a gaudir eh?
Publica un comentari a l'entrada