Blanc i negre..i colors...i s'acaba la tele...

Aquest post vé amb manual d'instruccions, vaja, de recomanacions que l'imperatiu em repugna:

1) aneu a baix de tot i poseu la cançó del Cash...que s'ho val i ambienta la lectura, primer ben baixet i després si voleu podeu veure el youtube amb la lletra...que encara s'ho val més...
2) llegiu el post...i deixeu el link a l'entrevista pel final, és llarg i són paraules interessants...no com les meves xorrades

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

La blastoestimulina és un placebo...o no?...

Cara d'adrenalina incerta abans de endinyar-li sol a un couloir a la zona de Grau Roig...bé, sol no...amb la "Lucille"...

Entra Targa , la PXB i "l'OS PIRÍPIC"...tinc els dits descranats i inflats...el PALACE em diu que té un dit tocadíssim..pos jo no estic tan malament en el fons...!Aquest es un dia de descans estrany i extra de l´entreno...el Nawet te pneumonia i l'he de cuidar...no hi ha mal que per bé no vingui...ens ho passem bé mentre ell es recupera ( com es pot estar convalescent i ser tant i TANT alegre...?).

Hi ha diverses dimensions al món on visc...hi ha una lent TANT propera que de vegades obvio allò que m'ensenya...hi ha lents "locals" i paral.leles...hi ha visions grandioses de inmenses opinions que em permeto elucubrar.., i hi ha galàxies llunyanes d'altres universos que tot i ser a només milers de quilòmetrs em perdo...no entenc res i alhora ho entenc tot...som formigues...som bacteris...som no res en una inmensa i caòtica barreja de intencions, aspiracions i vacuïtats...

Caos de gel al peu de la Nord del Margalida...segles i tenebres...

I l'Arnawet em somriu..i els dits em fan mal...i en tinc prou amb un somriure mentre segurament a la C-58 la caravana de llums que veig a l'horitzó és deguda a algun accident greu i anònim...

Aquests dies un insistent i molest cartell blanc i de lletra petita i insidiosa a la pantalla ens tortura punyent dient que d'aqui a 8 rotacions de la terra ens quedarem sense televisió...fffff! quina pallissa...es veu que no devíem veure-ho bé i ara ens toca pillar un aparell que ens permetrà ( a més) veure més canals...suposo que aquest inmens negoci, a més dels de la TDT millorarà el benestar d'aquells que, amb les tonteries que posen als canals actuals, no en teníen prou...pofale...

Suposo que el tema a casa passarà per una objecció de consciència temporal..o no...de moment estem gaudint ( o no) dels darrers dies de l'ANALOGISME..i la veritat es que mirat amb lupa en això de la tele de vegades pilles quelcom interessant.

Aquest diumenge vaig retornar a STBENET...juas..que bo...el pas de "l'OS" ja em surt al 90% quan fa dos mesos no m'hi movia a gust...vaig fer un parell de parades en els 25 metres de nonstop de la puta ONA desplomada...boooooow...quin bon flow allà a l'elefant, els coneguts on fire, somriures fanàtics, sinèrgia portugeisa i bellesa pètria...què més fa falta per estar a gust?

Llàstima que les raves a urgències del Taulí sempre acabin amargant la festa...joer...per sort tot millora i el DALSY i la AMOXICILINA ( 82 cèntims -???-em van cobrar a la farmacia!) fan el fet...i sort d´aquest fantàstic sistema sanitari universal...no ens podem queixar...val més el pàrquing del monas que un medicament que salva vides..hehehe...guai no?

Ahir vam gaudir de una entrevista interessant del Barberà a l'EDGAR VINYALS, al programa "SINGULARS" ...per pensar...http://www.tv3.cat/videos/2747210

Avui acabo de veure un documental al 33 ( de la BBC, que no és TELE5...) sobre la malversació de fons-altrament 23.000 milions de òlars americans desviats- de contractistes dels USA en la reconstrucció de IRAK...per flipar també bows...es com quan parlen de distancies còsmiques...amb tanta pasta em perdo...

I la vida ha passat del Blanc i Negre al Color..i del color al negre..o depèn de com ho vegis...no sé...en Nawet ja tos menys...els dits se'm desinflen i quan pugui torno a St benet, que la Piripi cada cop va prenent més forma...la por esdevé emoció, i l'emoció plaer...vaig donar per Haití de la nòmina ( espero que els hagi arribat, que a la empresa la fundació col.labora per triplicat del que tu dones...) i per pocs dies gairebé ni m'assabento del que ha passat a Xile!!...putos medis informatius i la quota de share...

"La Ruleta Russa" cobreix finalment després de anys de espera,amb un vel gelat, el 7c "galàctic" de la via de la CRIS...El mur inicial és la ´bonica placa per on discorre aquesta bella diagonal...

Però allà dalt a Montserrat tot seguiex tot igual...bé, ja no fa tant de fred i les vies es desperten mandroses de l'hivern...al Mccanna han desbrossat les mates del peu de la Sesión i les de la canal amb el Totxo del Manolito...sento el taladro Carioca al Trencabarrals mentre escalfem els dits...buah..quin pesat el bow no descansa ni en diumenge...pujem a St Salvador...

Marquem de nou les preses i aquells peus invisibles...i tornem a insistir en el lance a aquell bidit inferno desde la regleta dibu (es tant perfecta i localitzada que a pesar que em nego a creure que l'Alsina la "rasqués" endevino una mà divina en la geologia còsmica que la va col.locar allà)...i encara que els peus no són res ja m'hi recolzo...em falta resistencia i en uns pegues més ja em saltaré algun els dos burils vells...el Jose em diu que és un 8b molt dur i el Cristóbal que no cal valorar el grau, que 8b és un número i que l'important és la pedra...i la meva vanitat em fa sentir lleig per l'orgull que em desperta provar aquest vión i la falsa modèstia...joer es que costa de no caure en el pecat davant d'un tros de via com aquesta...com mola...uns pegues més...

L'"onada desplomada" de l'OS...algun dia que ja esta més proper...

l'Arnaw millora..en uns dies ens quedem sense tele...adéu per sempre Fofito, Torrebruno i Terra d'escudella...em faig gran...no em mola la modernitat...és cansina...

Els reis incompresos de St Llorenç i la Mola...ells carreguen menjar...noslatres les nostres culpes...i tots plegats duem els genolls pelats...

I de propina el MILLOR d'una vella glòria, en Johnny Cash,que havent caminat damunt el fil de la navalla ens fa una raflexió de les de deturar-se...i abans de desapareixer ens deixa aquesta cançó...l'he recordat en veure un concert a CONCIERTOS DE LA 2 on el Luís Auserón en feia un versió gloriosa per tancar...que no hi ha mal que per bé no vingui bows...arriba la primavera per tots els que hem aconseguit sobreviure aquest hivern ( o és al revés? i igual arriba l'hivern als que hem gaudit d'aquesta primavera...) i demà serà un altre dia...tot segueix...irie i salut...