Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de març 04, 2011

Desviant la mirada o prenent consciència...

Suposo que, inmersos en el dia a dia, que ja prou ens costa de passar, és facil de desviar la mirada davant les notícies, de llucar fugaçment la misèria que envolta les fronteres del nostre jardí que progressivament es va impregnant de la crua realitat que sembla ser la determinista existència de la nostra espècie...

Em fa gracia com, enmig del nostre hedonisme narcisista ens creiem "apart" de aquesta realitat, en el fons actuem amb la ignorància aparent que tant feliçment critiquem als nostres semblants, a peu de via, als bars, als vivacs...

I la majoria no fem res més enllà d'això: un posicionament que es dissol quan bojos de consumisme renovem material a cada nova temporada, embrutem i parasitem les zones d'escalada i quedem cinc persones amb cinc cotxes cada finde. Gastem, ignorem, critiquem ( si ho fem) i no actuem...

Se'm fa difícil, inclús com a economista, simplement intentar interpretar els mecanismes que mouen cadascun dels engranatges on el nostre comportament pot influir...fins i tot mirant de saber en què puc millorar, ni que sigui amb petits gestos i ensenyaments a l'Arnau, aquests mecanismes...de vegades la certesa que tot el que faci és inútil em fa caure en el pessimisme, en el tantsemenfotisme que la majoria adopta, ja sigui conscient o inconscientment...o interessadament.

Ja reciclo, miro de no embrutar, miro de no desviar la mirada i encara que més enllà de petits actes individuals no faig res més que intentar sobreviure. Però avui hi ha hagut un detall que m'ha espantat molt.

No acabo de saber si el menor consum occidental degut a la crisi és el que ha disparat les alarmes dels grans mercats per tal de modificar el patró de consum del furur àrab...cal demanda perquè hem arribat al límit a occident? Podem rebentar més a menjar? A gastar? O calen "nous" consumidors i per tant cal incorporar paisos que fins ara eren simples proveidor involuntaris a explotar?

És difícil entendre la realitat, trobar-hi la veritat i actuar conscientment de manera coherent davant d'aquest desconeixement...de vegades em sembla compendre-ho tot, però no confio en que tingui tota la informació, i sé que les meves afirmacions poden ser sempre errònies...

Però AVUI he rebut una carta de una entita bancària on m'oferien la possibilitat de invertir ( minim 1.000 euros i a valor garantit), en els mercats de béns alimentaris com el BLAT DE MORO, el CAFÈ i el SUCRE...

Fins ara si algú disposava de uns diners excedents els "deixava" al banc i s'oblidava d'on proveníen els beneficis que obtenia...quan parlem del capital i l'especulació ignorem que aquest "capital maligne" que governa el món es conforma també de les nostres aportacions, especialment perquè la cara bonica de les Caixes sembla que ens absolgui del pecat de no saber on s'inverteixen els nostres diners...

La carta d'aquesta Caixa DIRECTAMENT m'instava a col.locar els meus diners en fons de inversió que especulen amb la FAM i amb els pocs recursos de pobles sense altres recursos, quan el meu capital obté beneficis DIRECTAMENT és a costa que aquesta gent es mori de gana perquè el seu menjar assoleix preus que no poden pagar...

¿Potser m'adono de quelcom que tothom sabia? NO, però fins ara MAI havien apel.lat tant directament a la meu passotisme...no sé si perquè consideren que sóc ignorant o perquè saben que a un tant per cent del personal li sua tot...

Apart que no tinc 1.000 euros per deixar-los, avui m'han fet el gran favor de fer-me decidir entre les dues accions que tant sols podem escollir: DESVIAR LA MIRADA o PENDRE CONSCIÈNCIA...simplement...

No hi ha cap veritat absoluta, i menys la meva, tant sols sé que a mesura que prenguem més i més consciència de com funcionen les coses i ens quedi un mínim de moral, sempre en serem uns quants que podrem actuar amb coneixement de causa...

Ja fa dies que no tenim 20 anys per anar criticant als "grans", ja fa dies que hem de treballar per poder comprar tot allò que ens dieun que hem de comprar però que en realitat ens fa la vida millor, ja fa dies que ens n'hem adonat que la vida és dura i que cal entendre que els ideals arriben on comença la necessitat i l'egoïsme...

Però més que les grans revolucions, hi ha canvis en la nostra manera de veure el món que no podem ignorar, hem passat 40 anys creient en una cosa que es desmorona, i si nosaltres no canviem, la opció que tenim al davant farà que els nostres fills ho passin de puta pena...Jo em pensava que era un discurs sobat..potser si, però me n'adono de quelcom nou que abans no veia...

25 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Un tema punyent i per restar preocupat Oriol! fa poc un company ecologista practicant m'ha passat aquestes reflexions:
Amics, amigues,

Crec que els governs estan afrontant la crisi amb una gran insensatesa. Com si estigués fent un xàfec i tot fos qüestió de resistir i esperar que passi. Se'ns vol fer creure que aquesta és una altra més de les crisis cícliques del capitalisme; una crisi certament més forta, però que passarà com altres vegades. Ja es veuen "brots verds", ens diuen; "el pitjor ja ha passat", etc. I després sant tornem-hi: podrem continuar la disbauxa consumista.

Però cada cop és més evident que aquesta crisi, que semblava financera d'origen, és en realitat l'inici de l'esclat de la crisi ecològica i, molt especialment, de la crisi energètica.
I és que hem arribat ja al famós "pick-oil", el "pic del petroli", el moment que la demanda de petroli ha superat ja l'oferta a nivell mundial. Per a una societat "borratxa" de petroli, que s'ha construït totalment sobre la base de l'energia barata, això és catastròfic.

Aquesta crisi no s'acabarà. Tot just comencem. Amb oscil·lacions que ajudaran a enganyar, però el petroli cada cop serà més car. I cada vegada tindrà més valor i més importància militar i estratègica. Això tindrà repercussions extraordinàries, que ens obligaran a replantejar de grat per força el nostre estil de vida, que ens haurien de fer replantejar ja ara el nostre estil de vida, la depredació implacable de la natura en què es basa la nostra societat .

Us envio adjunta una presentació de l'Antonio Turiel, físic i matemàtic, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar, de Barcelona (CSIC), que ja fa molt temps que alerta de la gravetat del moment que estem vivint. Val la pena llegir-la.

També podeu seguir les seves reflexions i denúncies a:

http://crashoil.blogspot.com/2010/06/digamos-alto-y-claro-esta-crisis.html

En aquest post analitza les actuals revoltes del Nord d'Àfrica des d'aquesta perspectiva:
http://crashoil.blogspot.com/2011/01/revueltas-del-hambre-antesala-del-caos.html

Per pensar-hi!
Francesc

Anònim ha dit...

Jo també reciclo, no embruto quan vaig a la muntanya i "no"he deixat mai 1000 euros al banc per res on puguin "especular" que per altre banda ignoro.
Ara , ho sento molt, peró seguiré consumint petroli fins que aixó digui prou o peti. Seguiré anant amb cotxe a on em surti d´allà per que no em faran creure que soc jo el culpable de la crisi del petroli. El senyor Gadafi hauria d´estar tancat, com tants d´altres.
si jo amb un petit gest faig estalvi hi haurà una gran empresa, ajudada pel govern, que contaminarà el gastarà el triple.
Ho sento per tots els fills que ho passaran malament peró ja s´ho faran.
Soc egoista, ho se, peró ja fa anys que aixó es veia venir i vaig optar per no portar a aquest mon de merda un nen.

Salut.

nenivan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
nenivan ha dit...

precisament comentavem el mateix tema aquest finde i varem arribar a la conclusió, entre altres, que ens haurem d'acostumar a coordinar millor les sortides per anar a escalar, cotxes amb cinc tius a dins serà més habitual del que ens pensem d'aqui en endavant.
L'anonim no va tan mal encaminat. Malauradament, ningú farà aquests sacrificis per propia voluntat, s'allargarà aquest consumisme tan com sigui possible. No serà fins que ens toqui a la butxaca que la penya no s'hi repensarà.
Sinó, espereu a que la gasofa vagi a 5€ el litre a veure si omplim més els vehicles.
És un exemple, ja ho sé, pero perfectament representatiu.
Saludus

Marieta ha dit...

Doncs jo també penso més o menys com l'anònim.
Podem fer alguna cosa a nivell personal més enllà de reciclar, anar en bici i tenir un hort al balcó? Crec que no...

TR ha dit...

Hola,

Avui al matí sentia el sr aquell de les americanes vistoses en un debat sobre els 110km/h, declarar que LA GASOFA la paga cadascú, iq ue CADASCÚ és lliure de pagar més si vol arribar 10 minuts abans a la feina...

Comnetava que els "estudis" de "economia psicologica" ( el més "in" que ara exiosteix) es fan ja en base a quantificar la "felicitat" o "infelicitat" de les persones en referencia a les accions que fan en el dia a dia...sembla que aquests estudis ressalten que més enllà de haver de treballar, el que provoca menys felicitat ( o infelicitat) és el temps invertit en anar a la feina...

UN interlocutor, molt saviament, li ha comentat que s en l'estudi es valorava el fet de tenir o no tenir feina...o de poder menjar...o de poder tenir una llar, sanitat, serveis, etc...

La "felicitat" és un concepte subjectiu, depèn de una serie de variables com la apreciació dels beneficis que ens dóna l consum d'uns determinats béns i serveis...

Potser més enllà de l'estalvi el que cal és apendre a consumir.

En quant a le sparaules de l'anònim, com el DE L'AMERICANA que només valora el cost individual de anar 10 minuts més rapid ( sense tenir en compte el cost agregat a nivell global d0aquesta acció), posar la LLIBERTAT INDIVIDUAL davant de la col.lectiva...doncs això, precisament al tema anava d'això. Suposo que hem arribat a un punt de valors en que es proposa un "l'últim que tanqui la porta"...els resultats són patents.

Suposoq ue tenir fills es pot considerar irresponsable en un "món de merda" en que aribem 10 minuts tard perquè ens obliguen a anar a 110 mentre "ells" fan el que volen...és curiós que som el fruit de una generació de persones que van neixer enmig de guerres civils i mundials, i que ens ha permès passar de la devastació i la misèria a queixar-nos perquè ens fan anar a poc a poc per l'autopista...

ës un debat etern i quemés enllà dels gustos hauria de dependre de que mentre que la aplicació és difícil ( marica l'últim) el raonament i el que "hauria de ser" és IRREFUTABLE...i davant d'axò ens podem posiciónar de tres maneres: ACCEPTO,PASSO o HI ESTIC en CONTRA...

Són opcions...

lux ha dit...

Bones!

hi ha moltes coses interessants en el que dieu...
i no puc deixar de posar el meu granet de sorra

però per deformació professional...
Aquest món no és una merda...
o potser no es tant merda com quan existia l'esclavitud i la vida d'un home o dona esclau no valia per res,
com quan els nens no se'ls posava nom fins als 5 anys perque normalment sobrevivien,
l’esperança de vida era de 35 anys
quan l'elit cultural i de poder era un percentatge minúscul i hereditari i regia sense escrúpols ni remordiments el destí de tots els homes i dones....
i això en civilitzacions admirades com són la grega i la romana!

No podem negar que hem progressat, però clar!
encara ho hem de fer més i millor....

i ho sento però ara per deformació personal....
podem fer molt més! o hauríem de fer molt més ....
potser soc una ingènua però les corrents que defensa en Goleman (sí.. el de d’intel•ligència emocional) de l’intel•ligència ecològica em semblen tot un model a seguir, i en les noves tecnologies una eina preciosa per arribar a tothom...i a arreu...

També semblava inconcebible! sinó inadmisible un mòn sense esclaus...

Si potser pensar que no podem fer res és el més fàcil, i caure en un victimisme i pessimisme transcendental...
segur no ens portarà cap decepció...

Una abraçda i gracies TR per sempre fer-nos pensar una estona!

TR ha dit...

Gracies pel comentari Lux.

De fet sense caure (almenys de plè espero), en el NORMATIVISME il.lús o el pessimisme individualista, crecq ue el que es tracta és de reflexionar bastant profundament sobre com es configura tant la economia nivell global com a nivell més personal i tenir bastant clar que els efectes a l'engròs no són més que la suma de els efectes de cada demanda....tant a nivell de preus, com a nivell de cost.

Dubto que mai poguem arribar a quadrar causes, efectes colaterals i resultats de les nostyres accions, ni individuals ni agregades, però connectant amb el que diu la LUX ( i amb manaments que semblen absurds, emesos fa milers d'anys), com menys dilapidem millor per tots...

No cal donar massa voltes ni usar la microeconomia aplicada per veure que el que deien els clàssics ( i els que van venir després)és plenament vigent també !!!!

Salut

Lila ha dit...

M'alegra veure que un post d'aquest tipus és capaç de generar el mateix número de comentaris que un d'escalada, estigui d'acord o no amb tots, és bona senyal que la gent inverteixi una mica del seu temps en pensar i donar una opinió sobre el tema!

Crec que les coses no són blanques ni negres, la majoria d'elles tenen matissos. Estic d'acord amb l'anònim en que no només es pot responsabilitzar al poble d'aquest problema i de la seva solució i deixar de banda a personatges com el senyor Gadafi i d'altres que ara no estan tant de "moda". Però, estic d'acord amb la Lux que tampoc es pot adoptar una postura tan còmoda i fàcil com la que aquest noi anònim ens diu. Tota la responsabilitat no la tenim però una mica sí, és de calaix entendre que els grans canvis es comencen per petits actes i en aquest cas també han de ser individuals.
D'altra banda al noi anònim també li diria que encara que només sigui per un acte egoista hauria de replantejar-se això de no deixar descendència, si tothom pensés així no sé qui pagarà la teva jubilació ni tampoc qui t'agunatarà els pets quan tu ja no puguis... pensa-ho
Ceci

TR ha dit...

Essssssssa Lila Pragmàtica...

Egoisme matern??...no crec, en el teu cas MENYS!!!

Buè, d'aquí a 30 anys ja veurem...crec que tampoc...!!

Ptns

Anònim ha dit...

Tranki, jo no em vaig queixar d´anar a 110 o arribar 10 minumts tard.
No m´agrada la decisió peró l´accepto, dic que aniré amb cotxe allà on calgui,unes vegades sol i d´altres amb gent.
Som titelles en aquest mon i tal com està i el camí que està agafant, sincerament, no crec que s´hagin de portar mes titelletes per que segueixin ocupats els que mouen els fils.

Es a dir,primer la societat agafa un ritme escandalosament ràpid i ara volen que parem, donen ajudes per treure cotxes cada vegada mes potents i ara volen que parem.
Treuren autobusos que funcionen amb nitrogen peró no cotxes per la plebe, peró et diuen que contamines massa.

No se hi ha vegades que em perdo en una espiral de decisions estranyes.

Quan arribi el moment ja veuré qui m´aixugarà el cul, tal com està tot potser ni els fills dels fills.

Cesc ha dit...

M’Ha agradat el comentari aquest de que es generin tantes entrades de com si fossin de temes d’escalar.
La veritat es que ens ho posen difícil i ho acceptem, i crec que el problema rau d’aquí, la nostra passivitat i desorganització.
Com deia “El Capità Enciam “: El petits canvis, son poderosos.
Hem de tornar a creure amb els ideals de la vida i no amb els dels consumisme, ja ho se, pot sonar ridícul, però si no ho intentem, no ens en sortirem.

TR ha dit...

Cesc: No sé si serà per bé o per mal, de fet moltes vegades accions que semblen justes o correctes tenen efectes col.laterals perniciosos ( per això deia que es fa molt dificil interpretar certs mecanismes globals)...però espero que aquests petits canvis d'actitud acabaràn portant millores i canviant el món a millor, estem en una cresta i s'ha de tenir molt clar a quina banda volem recomençar i com, no?

salut bow

TRanki ha dit...

Hola anònim,

Mentre siguin opcions preses amb decisió i voluntat, i fruit de un acte de reflexió, no crec que no siguin legítimes...

però Si estic d'acord amb tu és en l'aspecte que sovint SOM TITELLES, i precisament fruit d'això crec que s'hauria de prendre un paper més conscient en la majoria d'actes i accions que fem a la vida, tant a la individual com a la col.lectiva.

Per sort a Occident, els darrers 40 anys no hem viscut cap guerra ni capo gran depressió, i en canvi els index de infelicitat, drogadicció i manca de valors pugen i pugen...

No es tracta de un aspecte moral simplement, es tracta de potser un aspecte de desracionalització de cadascun de nosaltres en base a aquest individualisme que ens fa creure que un pot fer el que vol davant del món.

Quan veig al meu poble, un nano tirar una llauna o una bossa al terra, pràcticament com un desafiament a tot plegat...o com algú és incapaç de entendre i atendre els principis bàsics del recicletge ( ja no només no reciclen sinó que impedeixen a la resta que ho fem llençant el que els hi rota al contenidotr que els hi rota), m'adopno que no es tracta simplement de maldat, sinó de desconeixement, de no entendre RES...i això és el que em preocupa més...el desconeixement porta a la irracionalitat, i és la presa millor pel populisme i l'0absurd alq ue estem anant...

Fills? NO sé si és per egoïsme o per amor...però al mateix temps que si escric això és per la por al què es trobaràn, alhora t'asseguro que són simplement allò que ens permet continuar i allò que queda...per la meva part no tinc cap dubte que és una de les poques coses que fan que l'ésser humà es plantegi tantes coses: la pervivència...

en quant a les velocitats, el consum...és un símptoma més d'aquest individualisme...si només fos això aviat estaria arreglat tot plegat, no???
Salut!!

TRanki ha dit...

EI, gracies a tots per le aportacions, en aquest casos s'aprèn més del que s'aporta...THNKS!!!

Javi ha dit...

Que deber tenemos hacia unos semejantes que en el fondo les importamos un bledo??...esto si no nos manipulan hacia sus intereses o no nos explotan...!!!

Yo estoy con el anónimo, sin duda, el último que cierre la puerta, cada uno va a su bola...el estado sólo sirve para sacar pasta a los currantes y dar cobertura a los que se aprovechan de él y de los mataos del pueblo,q ue somos todos...el verdadero cambio seria una objeción absoluta, ya verías como no parecerian tan buenas las decisiones "paternalistas" que en el fondo són de puro interés!!!

TR ha dit...

...

Hola Javi...se trata de un debate eterno, y teorizar o poner objeciones o argumentar sobre las opiniones de cada uno, és algo un poco cansino ( para mi no eh?)...

Si hay algo de cierto en loq ue dices, es en el interés individual...
Aun de manera velada, ya lo decia Lila en su argumento no? Egoismo paternal que hace una previsión de futuro on los beneficios e tener hijos...es lo mismo.

podria hacere el discuirsito de 1000 palabras, pero resumiendo te diré que a nivel microeconómico, cualqueir decisión ( por generosa que aparente ser) no es más que el interés personal ( directo o como estrategia) para el beneficio personal...

Es más facil sonreir y saludar que pasar sin decir nada...el resultado de dicha accion aparte de un beneficio psicológico ( importante) implica una alianza preventiva que permite una mejor negociación en caso de necesidad...educación? Ami me resulta placentera, pero tengo claro que debajo hay un acto económico que reporta un benfició COMUN creado por actos individuales...

TODAS las acciones que podemos hacer són opciones que reportan costes y beneficios...se trata de reflexionar sobre qué comportamiento individual( como parte agregable a un resultado colectivo)nos traslada hacia el desastre o permite mejorar la vida a nivel global...

Sobre gobiernos, impuestos, consumo, corporaciones...buffff.

Frecuentemente se dice que el hombre altera la naturaleza de menera perjudicial...piensa que la Naturaleza es, en sí misma, infinitamente más cruel y seleccionadora que el hombre. Gracias a muchos mecanismos no "naturales" ni deterministas, la humanidad, en cierta manera, ha logrado mejoras que implican n sólo a individuos sinó a colectivo.

El problema es que si en vez de querer progresar nos plantamos lo tenemos claro!!

Bueno, gracias por tu aportacion!!!!

TR ha dit...

QUA DIC QUE LA NATURA ÉS "CRUEL" HO DIC EN UN SENTIT DE CRUELTAT " NO CONSCIENT"...més aviat de "duresa" o de CRUESA mé que de crueltat...

guillem ha dit...

"el darrer que tanqui la porta..." ja ho diuen ja...suposo que es el mateix que l'etern "dilema del presoner" que es podria resoldre amb benefici (abundant) del 2 participants pero que per por o desconfiança acostuma a acabar-se resolent simplement amb minimitzacio de perjudicis...

i aixi van les coses... si no preguntem'ls hi a les especies de grans hervivors americans que es va extingir fa uns 10.000 anys coicidint amb l'arribada de la nostra especie (en tindrem l'oportunitat quan la nostra especie s'hagi extingit per falta d'energia???)

Pero per altra banda que puc fer-hi jo que no tinc ni cotxe? i mes si tenim en conte que ara el que s'estila es comprar grans cotxes-tancs en teoria en nom de la seguretat...i a la practica per banitat ( ja se sap que amb els simbols d'estatus social...) o anant mes enllà si ki realment talla el bacallà-els ianquis segueixen comprant el galó de suc al preu que naltros paguem el litre i els seus jefazos per no perdre vots neguen la implicació humana en el canv climàtic...

i si a sobre pensem que quan el tinglado d'aquests s'acabi (al cap i a la fi tots els imperis peten) vindran els xinesos-coneguts per la seva ética i el seu gran respecte pels drets humans...

força preocupant tot plegat...pero metre tinguem el futbol per uns i els cantos per altres, trankils que no passa res...

Sergi ha dit...

Nomes tenim el que ens mereixem ja que no protestem per res.
Si busqueu a google: cotxe d´aire comprimit, trobareu una web que ofereix una mica D'esperança per dir adéu al petroli.

Sergi.

TR ha dit...

El MAluta l'encerta de plè...avui al blog del NEnivan llegia una frase sublim: crisi de l'estat del benestar, serveis socials i treball a la merda però amb això del TDT apart de encolomar-nos el putu aparell que no funciona tenim la "millor" oferta de canals de TV...al.lucinant...

Simplement el què cal és una mica de reflexió i entendre quin % de les coses en les que participem són absurdes sinó perjudicials, directa indirectament.

En un món on enviem gent a la lluna la gent no s'entén i no hi ha benestar????

A qui li cola que això és impossible? ës una qüstió de entendre i de ser conscient...i això és elq ue sovint ens costa...

en Girbén ha dit...

Diumenge, a St. Pau d'Arbolí, pensava exactament això.
Per a congregar una colla de cinc matalassers havien calgut tres cotxes i una moto. És clar que molt pitjors són els avions: un viatge d'anada i tornada de mitja distància, posem el viatge fugaç d'un suporter per presenciar una eliminatòria, suposa l'equivalent a dos anys del consum petrolier que s'estima raonable...
Ets valent, noi, però és la "vida" que anuncies a la capçalera del bloc.

TR ha dit...

HOLA JORDI !!!

No crecq ue hi hagi ni una única solució, ni un únic camí, però el pitjor és no fer res quan les coses estan canviant de una manera tan accelerada.

No e tracta de passos concrets simplement, sinó de pendre una cosnciència diària que ens faci entendre el nostre paper i què podem fer i transmetre.

Salut Jordi i una abraçada ben forta, estem en contacte ( paradoxalment la crisi i la globalitzaci´´o em tenen bastant amarrat a la feina!!!)

Daniel Riera Puertas ha dit...

Tranki hi ha un banc que es diu triodos,Triodos Bank per a esser més exactes.Són una mica mmenys dolents que els altres i una mica més conscients.Tot el que dius es impecable un gran post,no tot es escalar.Per cert a veure quan pujes per l'empordá i em dones un toc...Has anat ja per la Rocosa?
Una abraçada!!

Daniel Riera

TRanki ha dit...

Hola Dani!!

Tots som fanatics de la escalada, però si només parléssim de cantos tampoc seria molt coherent! Em miro el tema d'aquest banc...

Almenys es tracta de pendre consciència i mirar d'entendre les coses que passen al voltant...si hi podem influir encara que sigui infinitessimalment millor no? Suposoq ue moltes gotes fan un riu, potser caldria canviar una mica de rumb...

NO HE PUJAT per aqui dalt, la veitat es que esta sent un hivern molt vertiginós, tinc molt poc temps i la veritat es que s'enyora la llar de foc i les Gavarres!!!! A veure qun tinc un finde sencer i ens acostem que no m'agradaria que passés el fred...m'encanta els matins entre sureres i l'holor a molsa....

A la ROCOSA no ens hi hem acostat, en qulsevol cas el que em molaria és deixar-me caure pels blocs que hi ha abans, hi vaig passar undia i es veia alguna cosa potable!
Així que ens acostem faig un toque via blog.

Encantat!!!

O.