Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de febrer 26, 2012

BOULDER POWER



Mai m’hagués imaginat l’interès que despertaría en mi escalar pedres curtes, sense la emoció de la estamina, de l’alçada o del desplegament logístic i mental que implica una via de corda…I la veritat és que gracies a amics que el practiquen assíduament, com qui no vol, he començat a quedar-me pillat d’aquesta disciplina que em quedava tant lluny fa pocs anys.

Escalar blocs se m’apareix pràcticament com l’essència pura del moviment…quina frase tant sobada oi?...Però és cert que la majoria de paraules esdevenen rutina, reiteració i buidor en sí mateixes fins que no pots tocar-les, simplement era això…i abans de parlar de quelcom és més que recomanable coneixer de què es parla…jo pensava ( no parlava) sense saber…

Fa uns 12 anys em vaig encaparrar amb UN bloc…passava una situació laboral de molta feina i quasi no tenia temps per sortir a fer corda…EL PODER DE LA MENTE em va costar centenars de intents…m’escapava de la feina un parell o tres d’hores enlloc de dinar, igual que pujava a ST LLORENÇ a fer artificial “a estones”, per entrenar sol en els bonics llargs de l’Esquirol o la Diagonal…però no feia “blocs”...feia “aquell bloc”…

I a l’igual que l’artifo, un cop assolides les vies que m’atreien, el bloc es va quedar aparcat a favor de l’entrenament i l’escalada de vies més llargues en lliure…no era el moment encara.

Amb la gent de la PANXA DEL BOU vaig poder redescobrir el BLOC. Enlloc de pasar del BLOC a la RESINA em va succeïr a l’inversa…del blocs guapos de la Panxa vaig pasar a tibar en roca…i va ser genial!!! Els estius a CAVALLERS em van permetre escalar fins a la sacietat pedres que abans ni mirava…i a TARGA, a LA COMARCA, a CAN BOQUET, SANT FELIU…i ara a aquest racó tant bonic que és CAN BRUGUERA, a LLAVANERES…

Escalar sense corda és, en certa manera, la manera més natural de moure’s…sense cap altre element que els peus de gat i el magnesi els moviments són d’absoluta llibertat…el poder mirar els moviments al detall implica poder analitzar absolutament totes les circumstàncies que conflueixen per poder superar AQUELL pas. No és un concepte només FILOSÒFIC o PSICOLÒGIC sinó totalment OBJECTIU. Sense el pes de la STAMINA , la POR ( de vegades no és així en blocs alts) o el material. Els factors desencadenants de l’èxit són simplement fisics i tècnics…és MOVIMENT PUR i DUR, sense excuses!!!!

Un balanceig, un taloneig, la manera de incidir en un rom, de colocar-se…és increíble com a base de intents es pot arribar a superar un pas que, a priori sembla impossible…i me n’adono que, fins ara “NOMÉS FEIA PILA”, o resistència , com a molt…que en el fons és com si notés que el que escalava eren passos “facils” que sumats elaboraven una via de 8ª, de 8b…però en realitat la major part de blocs que estic fent tenen moviments molt i molt més durs…!!

Recordo un escrit del TALO sobre “el grau” en adherencia…”què estem escalant?”…la majoria de vies són com a molt 7c’s amb alguns blocs de 6c a 7b…com graduar això quan en realitat s’estan escalant blocs de 8ª+ o 8b amb passos INFINITAMENT molt més durs que qualsevol moviment d’un 8ª o 8b de via???

El que més m’ha atret sempre d’escalar és APENDRE, arribar al límit del desconegut i endinsar-s’hi: Saber muntar una hamaca ràpid, pujar un petate, interpretar una linia de gel, un sistema de fissures, un seguit de taques blanques en una paret que conformen una coreografia guanyadora, jugar amb els temps en les reunions per escalar ràpid, millorar les aproximacions, “coneixer” una paret fins estar-hi còmode i gaudir d’un plaer molt més ampli que amb l’emoció del primer cop…allò que sembla un laberint de sobte és una autopista, i és aquest el procés que busco…

Feia dies que el procés s’allargava…per superar un graó molts cops es tracta de simple rutina…entrenament i més entrenament…intents i més intents ( cada cop tenia menys paciencia i estava simplement buscant encadenar MÉS amb MENYS intents…o com a mínim EL MATEIX amb MENYS intents…)…no descobria res, després de 30 anys de llevar-me d’hora, fer cafès, saludar, somriure i posar-me l’arnés…

Amb el bloc estic descobrint altre cop el plaer de la progressió, i alhora el poder de la força que no creia possible desencadenar…de l’aprenentatge de que NO HI HA LIMIT més enllà de la nostra ment i unes limitacions físiques més llunyanes del que creia…

Somniar és gratis, i ja somnio en poder aplicar aquests aprenentatges i aquesta força sobre el mar, a metres d’alçada i, perquè no, en vies cada cop més dures de corda…el bloc és l’essència, el principi, la base…la resta vé després i m’havia equivocat de bon principi…ara recomenço de nou…i d’aquí a 30 anys miraré enrrera, a veure on sóc!!!


IRIE...

32 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

L'has clavat...

Felicitats

Víctor ha dit...

Bonísssim mestre! Primer comencem per les pedres petites per derprés anar a les grans!

Salut!

Marieta ha dit...

La gràcia és evolucionar sempre cap a la motivació!!
I això del bloc...no descarto que em passi a mi en un futur, doncs...jeje

Núria ha dit...

Estic totalment d´acord amb tu.
Encara que sóc una poruga nata i
l´altura no m´atrau penso que el bloc és l´essència més natural i lliure de moviments i la meva sensació és com una integració zen al bosc que envolta i inspira.

TRanki ha dit...

FERRAN: GRACIES, GRACIES per formar part de la LLAVOR d'aquesta disciplina a Catalunya...de fet sense l'inmens curros de difusió dels pIONERS mai s'arriba a la maduresa...pe tant,q ue menys que agrair-te TANTES hores de dedicació.

ROSIKEPOWERBOW: Shantiman, gracies per MOTIVAR, ensenyar i sobretot, calmar les meves ansies de enfilar-me, amb una verdadera filosofia de accepatció, tranquilitat i visió bloquera...encara no ho entenc massa i em costa de compartir aquesta postura, si de cas vig fent...heheh BANZAI!

MARIETA: Igual que els PSICO...hi falteu vosaltres!!! JA sria complert!!!!

NURIA: tens TOTA la raó...a veuer quin dia veniu a TERRADETS un altre cop a apretar!!! i JA TOCA blocar tots plegats...CAVALLERS FOREVER!!! quins dies més wapus i FANATICS a mort!!!!

Anònim ha dit...

Ya...otro "alpinista completo" que ha visto la luz?

Las vias duras son sucesión de bloques duros, falta la reistencia! En el bloque no ganas resistencia.

TRanki ha dit...

Hola Anònim@

Suposo que en l'aspecte de la crítica des de que la fas n'estàs convençut/da...poca cosa faré intentan-te convèncer del contrari...és més, no l'acabo de entendre...


En quant al bloc...això, el mateix..que tranqui, que facis el que et sembli...només faltaria!!! Només miro de traslladar el poc que destil.lo de la meva experiència personal!!!

Carles ha dit...

Tota la vida pujant per tàpies de 3 continents i resulta que vaig a viure a toledo fa 10 anys i al poc estava pujant-me a aquestes pedretes totalment fanatitzat.

Comparteixo la teva reflexió al 200%

Anònim ha dit...

mmmm pero sincerament, no creus que es mes dificil treballar fins encadenar una via , per exemple Ebola , que un bloquet dur de referencia com per exemple Biceps power?
sincerament....
A vegades crec que el bulder es un amagatall de escaladors fustrats per no encadenar.

TRanki ha dit...

CARLES...amen...bow, aki destilant granet maritim i veient el material ke teniu per alla...brutal...

Anonim....potser si...potser no...els casos que comentes em queden lluny!!! Personalment et diria que preferiria fer l ebola...encara no e he kitao del tot de la corda...eheheh...

TRanki ha dit...

CARLES...amen...bow, aki destilant granet maritim i veient el material ke teniu per alla...brutal...

Anonim....potser si...potser no...els casos que comentes em queden lluny!!! Personalment et diria que preferiria fer l ebola...encara no e he kitao del tot de la corda...eheheh...

Carles ha dit...

@Anònim que ha escrit abans que jo:
No creus que els que corren 100m llisos en el fons s'hi amaguen allà perque són incapaços de correr els 1500 i aquest també per que no poden fer una marató? El mateix en natació.

I el que llença el disc és un atleta frustrat que com estava gras per correr va dedicar-se a tirar trastos...

Si et serveix la comparació...

Cadascú fa el que li omple i sobretot en el que es sent realitzat. Jo he tocat totes les disciplines de l'escalada incloent-hi el glaç i ara em sento feliç fent boulder.
Si és veritat que a Catalunya malgrat haver-hi molt bloc l'oferta no és tan ampla com a la zona centre on està moltíssim més estès.

Per una altre banda, jo no crec que el Fred Nicole, Jackie Godoffe, Nalle Hukkataival o Paul Robinson siguin uns frustrats que fan bloc perque no encadenen vies.

Una abraçada a tots i totes.

Carles ha dit...

Per cert, no és que jo em compari amb els paios que he esmentat.

Que ningú es pensi que m'he atrevit.

Carles ha dit...

I ja l'últim comentari, els que escalen en paret són els veritables escaladors queno entenen perquè els de l'esportiva s'obsessionen nom´s amb el grau i no en assolir un cim d'una paret.
Els d'esportiva són els veritables escaladors que porten la dificultat fins a l'extrem i no entenenen els que pujan molts metre de grau baix-mitjà i no entenen els que surten a pujar pedres de vegades no més altes que un Pau Gasol.
I ja els del bloc que no entenen res i moltes vegades és el primer contacte que tenen amb l'escalada, sense haver provat cap altre tipus abans.

MORALEJA: Que cadascú faci el que li ompli.

TRanki ha dit...

hahah...CARLES, sticked it!!

En general, el que em sap greu és veure com la resta NO ENTéN o NO TOLERA els qui no son com ells...

Ja fa temps que hauriem d'haver entès que l'escalada és, en si, una manera molt individual de veure el món i la vida...i sobre l'enfoc de aquesta activitt, apart de RESPECTE envers els altres, poc més a dir...cadascú éslliure de fr-ho amb la intensitat i compromís que vulgui o pugui.

Precisament és un esport dels mnys reconeguts, i precisament perquè no esta reglamentat ni acotat...més enllà de les vies en sí i de les compes...

a partir d'aquyi cadascú fa el qu li sembli, i el que el cos li demani en cada moment.

JO de moment una temporada de bloc a mort...i anyorant les vies bones...QUE TORNI EL FRED COLLLOOOOONNNNNSSS!!!

Víctor ha dit...

Bou no tots el blocs son baixets hi han bastant blocs els quals no pots caure, et convido a fer una ruta a Targa o llavaneres, que et possaran els pels de punta!

Tu decideixes el teu nivell, no només de dificultat, com saps que dintre del big wall també pots escollir el nivell d'exposició, segons via i equipador. Mira crec que tot és el mateix dintre de cada modalitat trobaràs gent que arricsa més o menys.

En la escalada esportiva hi ha gent que mai o casi mai cau, només un 20% acepta la caiguda amb normalitat. En big wall quants cops has volat?

Analitza perque nosaltres respectem i amem sense cap dubte les altres disciplines i vosaltres no.Trobes que el bloc és una falta de respecte a la teva disciplina?

Has de fer els reptes que dius per poder comparar-los i després podràs decotar.

Mentrestan pensa si les teves paraules són el reflexe de la manera que tens de observar la vida.

Salut!

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=JqRrooMfjlU

en Girbén ha dit...

Recordo que, ara fa uns 10 anys, vam arreplegar a un paio que feia autostop a la sortida de Béjar. Mentre l'enfilàvem muntanya amunt ens va explicar era americà i que portava sis mesos dedicat a pujar, dia sí dia també, el miler de metres que separen aquella ciutat de la Hoya Moros; la meca remota en qüestió de blocs. Si això no és fanatisme no sé què pot ser-ho.

Anònim ha dit...

Si Victor mai caiem, vine un dia amb mi a probar la Fumantxu , a veure quet et sembla

Víctor ha dit...

Ok pot ser interessant, però li faig un top rope! Poder, tu si que caus però la immensa majoria no, igual que la immensa majoria de gent no fa blocs alts. Jo no sóc cap valent, no és el meu fort encara que m'esforço molt cada dia per agafar una mica més d'alçada.

En cada disciplina cadascú pot prendre el risc que vulgui hi han blocs que són directament solos. A què et referies concretament amb un amagatall de escaladors frustrats per no encadenar?

Salut!

Anònim ha dit...

Hem referia a que , insiteixo , es mes facil encadenar un bloc que una via , per experiencia i percepcio personal, no creus?

TRanki ha dit...

Buuuuffff!!!! Aixo ja sembla altres blogs...
En principi crec qe el debat sobre que es es facil es una micq absurd...com a escalador esportiu jo diria que costa menys fer un 8asup de via que de psico....i ncara mes de bloc....apart del cap la solicitacio fisica es molt mes gran....
La gent que mai fa via evidentment li costara fer.ne, igual uqe a l inreves...pero o era aquest el missatge sino el que fer bloc proporciona un aprenentatge que limitante a les vies es pot quedar rera el telo....i descobrir.lo oorta a oder apendre una serie dw coses que paryeixen de l essencia del moviment, de la qual, aplicant.ho a les vies (i potser a l alpinime tot)aporta una visio molt mes amplia i oberta...
Per la eva part

TRanki ha dit...

....diria que he vist la llum!!!!

Víctor ha dit...

Ok, no és més fàcil ni més difícil depèn el obstacle qui tinguis davant i les ganes amb que l'agafis, si et sembla que el bloc és més fàcil quan és la dificultat portada al extrem, potser en el fons tens un bloquer a dintre per descobrir!

Salut!

PD: Una seqüència com la Biceps power, que no és gens fàcil, la pots trobar tranquil·lament en un 8c o 9a de via.

TRanki ha dit...

Block power...!!!! Enga a donar.nos la ma i a tibar com lokus!!!!! L unic k mola de l hivern tropical i desertitzant es que a la siber hi a les millors condicions de l any!!!!

Anònim ha dit...

Victor , es molt relatiu. Aixecar el cul de terra i fer dos palmeos en un inver , pot ser durissim ,pero incomparable a fer 8c de via¡¡¡¡
El problema dels bloqueros es que menysprean el "bloc" que et trobes a las vias duras . T'aeguro que a un 8 b ja et trobes algo mes que mokts 6c seguits....
PD: encadeno 8b +, 8a a vista i vaig fer a fonten un 7c+

Carles ha dit...

Jo torno al símil de l'atletisme amb una metàfora que agafa les 3 disciplines que ens agraden.
Què és millor els 100m llisos, els 1500 o la marató?
És absurd fins i tot pensar-ho, cadascú fa el que millor se li dona o senzillament él que té més a ma.

Deixem-nos de discussions metafísiques i d'agafarnos-la amb paper de fumar. Jo no critico els que no fan el que faig jo, no soc tan egocèntric. Ells disfruten, jo també, quin problema hi ha?

Aquest tema em recorda al dels argentins amb el Messi, en comptes de disfrutar-lo es passen el dia discutin si és el millor ell o el Maradona. És absurd, les opinions sempre són subjetives.

Víctor ha dit...

Finalment crec que no es poden comparar ja que són coses diferents. Potser el bloc no es escalar. Creus que li aniria bé demanar la independència de la escalada?

Salut!

TRanki ha dit...

anòni,

Es molt relatiu igualment...seria com dirq ue "pujar una merdeta de paret fent quatre tibadetes gimnàstiques" en comparació a l'odissea que significa un big wall en lliure, o un artifo...

COM A CONCLUSIÖ: derivat de un ampli debat ahir a la PXB, entre quintos i cacauets: EL BLOC és la base tècnica i física de la DIFICULTAT elementat...de fet cada conjunt de moviments son BLOCS SINGULARS aïllables ( més o menys llargs i entre reposos més o menys separats)...de manera que DOMINAR EL BLOC és la clau per creure en la ressolució de moviments aparentment impossibles, més enllà de la continuïtat. ËS LA ESSENCIA.

En l'ESPORTIVA el que es fa és combinar aquesta capacitat amb altres estrategies i capacitats ( la resis, la conti, la tècnica per pujar amb la corda), i les especificitats de la escalada esportiva, per dominar trams més o menys llargs que amb el crashpad ja serien perillosos.

NO hi ha millor ni pitjor, i menys a nivell especialitzat...són simplement DIFERENTS DISCIPLINES...ara bé, tant per una marató com pels 100 mts llisos cal saber CORRER, i com més rapid millor.

Per la meva part segueixo bscant el secret de la força absoluta i la ingravidesa, per aplicar-lo trams llargs...

AMB LA MENT OBERTA!!!

TRanki ha dit...

Nois, quin debat mes inutil, i perdoneu si us ofen... es molt "masculi" tot plegat... teniu sempre la necessitat de comparar-ho tot, fins i tot el que no cal comparar pq, en realitat, fer-ho, no et porta a enlloc. Nois, sigueu felissos cadasqun practicant allo que mes us agrada de la manera que mes us agradi sense haver de fixar-se en el que teniu al costat... Be, es un consell
Lila (encara q escrigui des del mobil del tranki)

Anònim ha dit...

Gracies Lila, perfi una dona possant seny a una colla de pallusos que juguen aviam qui la te mes gorda.
hahahahahaha...

Xavi ha dit...

Ara si que l'has clavat, bow ...
A mi m'agrada fer bloc ... escalar ... les paelles, i no discutir si és millor el bloc o el pa amb tomàquet. El probleme és que hi ha que gent es creu més pura que Gandhi pel fet d'escalar ... aneu a cagar a la platja !!!. Els escaladors som els conqueridors de l'inútil no ho oblideu, ho fem perquè ens agrada i prou, és com fer-se palles ..., no som millors que els jugadors d'escacs o els lampistes ... prou de discutir quin tipus d'escalada és la millor, ja cansa.