El món passa un moment estrany, és evident, però de vegades, enmig de les espines, o del fang, o del no res, creixen flors precioses...
Després de cinc dies a l'Hospital, mentre la Lila es recuperava de la cesàrea, i després de quatre nits de patiment, algun plor i quatre inoblidables vivacs a la cadira de la minihabitació compartida del Taulí (*), vam tornar A CASA amb aquesta petita que tant ens estimarem i tant ens farà patir...
La vida és de vegades, també, patiment, i tenir filla implica saberq ue en un moment o altre et faràn patir, què hi farem, encara que sigui només per l'insondable amor que els dedicaràs i que, en el fons, ens fa i ens farà sofrir...l'amor és també patir, encara que sigui patir d'amor!
Com que la Lila estava emocionada, i jo també, i ens calia una mica d'alegria, se'm va ocórrer posar i.cat.FM, una emissora de bona onda on sovint hi ha música oxigenadora a dosis recomanables. Mentre manipulava l'emissora vam fer la brometa que aquella seria la primera cançó, la primera música, que la Martina escoltaria.
I d'alguna incomprensible i casual manera va sonar aquest tema d'AMOS LEE: FLOWER.
Em direu que és una mica embafós, però jo us asseguro que en aquell moment vaig tenir clar que novament els nostres cors feien un racó definitiu i absolut a aquella coseta que just obria els ulls al sol darerre el seient...la nostra floreta!!
Collons que bonica que em va semblar aquesta cançó...gracies i.cat!!!
Dijous vaig poder fer una sortida "VENTAFOCS" a l'estil NIGHT BOULDER SESSIONS, on, apart de passar-m'ho màgicament feliç, vaig poder fer la F.A de BLACK HOLE ( un projecte de la Granota, una "mica" alt i "alpino"...) i la bonica SITOFOBIA en versió AGUS semisit ( 7a+), junt a "the Stoper" ( un 7a de un moviment, contundent com ella sola, i deixar ROCK GAMES ( 7c) mig aparaulat.
Gracies Agus, Victor, Pep i Jofre per l'estoneta sota els estels i les birres...flow bloquero com mai !!!!
Sitofobia Sit Start Rollo Agus Extension pal pino...bonica versió de l'Agus de SITOFOBIA, em vaig quedar enmig, encadenant les cinc primeres paraules, un bonic 7a+,mentre l'Agus cruixia la F.A del nom complert...7b+...(foto Rosike shantiman-selfharclimber).
Després de cinc dies a l'Hospital, mentre la Lila es recuperava de la cesàrea, i després de quatre nits de patiment, algun plor i quatre inoblidables vivacs a la cadira de la minihabitació compartida del Taulí (*), vam tornar A CASA amb aquesta petita que tant ens estimarem i tant ens farà patir...
La vida és de vegades, també, patiment, i tenir filla implica saberq ue en un moment o altre et faràn patir, què hi farem, encara que sigui només per l'insondable amor que els dedicaràs i que, en el fons, ens fa i ens farà sofrir...l'amor és també patir, encara que sigui patir d'amor!
Com que la Lila estava emocionada, i jo també, i ens calia una mica d'alegria, se'm va ocórrer posar i.cat.FM, una emissora de bona onda on sovint hi ha música oxigenadora a dosis recomanables. Mentre manipulava l'emissora vam fer la brometa que aquella seria la primera cançó, la primera música, que la Martina escoltaria.
I d'alguna incomprensible i casual manera va sonar aquest tema d'AMOS LEE: FLOWER.
Em direu que és una mica embafós, però jo us asseguro que en aquell moment vaig tenir clar que novament els nostres cors feien un racó definitiu i absolut a aquella coseta que just obria els ulls al sol darerre el seient...la nostra floreta!!
Collons que bonica que em va semblar aquesta cançó...gracies i.cat!!!
Dijous vaig poder fer una sortida "VENTAFOCS" a l'estil NIGHT BOULDER SESSIONS, on, apart de passar-m'ho màgicament feliç, vaig poder fer la F.A de BLACK HOLE ( un projecte de la Granota, una "mica" alt i "alpino"...) i la bonica SITOFOBIA en versió AGUS semisit ( 7a+), junt a "the Stoper" ( un 7a de un moviment, contundent com ella sola, i deixar ROCK GAMES ( 7c) mig aparaulat.
Gracies Agus, Victor, Pep i Jofre per l'estoneta sota els estels i les birres...flow bloquero com mai !!!!
Sitofobia Sit Start Rollo Agus Extension pal pino...bonica versió de l'Agus de SITOFOBIA, em vaig quedar enmig, encadenant les cinc primeres paraules, un bonic 7a+,mentre l'Agus cruixia la F.A del nom complert...7b+...(foto Rosike shantiman-selfharclimber).(*) Tot i l'inexistent confort de l'espai reduït a nivell hoteler, els medis quirúrgics, la qualitat i la dedicació i amabilitat de TOT el personal de l'Hospital Public de Sabadell ( des del cirurgià a les dones de la neteja), donen 10.000 voltes a qualsevol entitat privada. Cal apreciar, respectar i lluitar per conservar l'inmens servei que aquesta gent fa per la nostra salut. RESPECT i GRACIES!!
5 comentaris:
Uri ets una extraordinària persona, sempre em fas emocionar.
Disfruteu de la vostra filla, i no dubteu que us farà, encara, millors persones. Creume, en tinc una de 16 anys que deixala anar... rebel, punki(massa , pel meu gust), desafiant, impertinent ....i tot i aixi, no canvio ni un sol dels moments de la seva vida que he compartit, perquè sempre em fa crèixer.
una abraçada als quatre company!!! :))
I per fi ha arribat el moment de tranquilitat, de tornar a casa tots 4, recuperats o quasi recuperats :)
M'encanta la teva manera de transmetre les teves experiències, i també de veure com vius cada minut, sense deixar escapar cap sensació. Una música fantàstica per donar la benvinguda a la Martina i per fer-vos enamorar una vegada més.
Petons i vitamines per a tots 4 i especialment per a la Lila, que tingui una ràpida recuperació!
Salut família!
Quins records... aquells "vivacs" en aquelles "cadires".. ( jo per altres motius... ;-))) aquelles somnis interromputs ... ayyssssssss.... peró com altres vivacs més incómodos... més freds.. més "durs"... ens omplen de somriures i de felicitat al ser recordats...
Ara.. a "difrutar".. ( i a dormir... si os deixen.. ;-)))
Una abraçada.. ;-))
Apart de celebrar a la vostra felicitat -Enhorabona!-, vull afegir-me a la lloa que fas, feu, del Parc Taulí. La de vegades que hi arribat corre-cuita, la d'hores neguitoses passades a les portes de la UCI. El cas és que el meu sogre encara segueix alegrant-nos la vida.
"Extrem" és una paraula que també expressa la distància entre un nadó i un ancià.
Quina tornada cap a casa més emotiva, dec tenir les hormones encara trastocades, pq quan hi penso se'm tornen a caure les llàgrimes, és una barreja de sentiments, felicitat, angúnia de com anirà, de "traició" cap a l'Arnau per no ser l'únic, de melanconia al saber que provablement això ja no ho tornarem a viure mai més pq la Martina serà l'última... continuu tenint un nus a la gola... estimo amb bojeria a l'arnau, cada dia estimo més a la Martina i també t'estimo a tú... en el fons no ens hauríem de preocupar per coses, moltes vegades banals, en el fons som uns afortunats d'haver pogut construir el que tenim... estic orgullosa de la meva família!
Publica un comentari a l'entrada