MERDA...
El destí és absurd, de vegades...una setmana sencera entrenant i encadenant blocs com un possés, escalant inclús divendres i arribant a CAVALLERS amb el cos destrossat i amb moltes ganes. FA CALOR i dissabte de ST JOAN, el primer dia de bloc del finde, m'arrossego per quasi tot arreu...me'l prenc mig de descans i estic amb els pekesmentre la Lila escala...
El Dieumenge segueixo desmotivat, i la millor manera de despertar-se és l'adrenalina...anem a la XALMET i encadeno a vista l'empalme de ARITJOL i BLUE JEANS BLUES...sobre el paper 6b+ i 6b+ i en total 55 o 60 mts...18 seguros.
Van sortir més de 70 mts de placa ultratècnica, uns alejes del copón i el grau DIGNE dels anys 80...com es nota en "JOANET" i que el "LUICHY" venia d'on venia quan va equipr allò...una via molt recomanable, res a veure amb una recta de parabolts, ni amb el que un pot acostumar-se a CAVALLERS...jo la deixaria de 7a de 75 mts, amb alejes i el pes de la corda, i no facil a vista si no saps interpretar traçats...
La resta....va ser un procés d'ALEATORIETAT que va desencadenar la "TRAGEDIA"...no cal un ordre exacte dels fets, sinó veur com un cúmul de factors acaben desencadenant una detrminada situació i resultat.
"OJO IVAN, que caic...!"
El que l'Ivan em retreia és que en SOLO aquesta frase és un preludi dramàtic, i que una via de 7b que no has fet a vista i amb un mantle a 14 mts no és el millor objectiu per treure't la son o concloure que has de saltar al pas clau...
Una persona tenia les cintes a LICENCIA PARA VOLAR ( 7b-15m a la paret Inerte), una via de regletes i tensió amb el crux a la tercera xapa, i uns 13 moviments...vam pujar i encadeno prou bé a la segona ( el pas clau és un bloc de 6c màxim)...hi torno i em surt millor...i hi torno en toprope amb comba i em sento encara més bé. Als USA aquesta via seria un bon HIGHBALL...dels de pel.lícula de lolos...
"MERDA, molaria dur un crashpad pel crux, hi ha pedres i no em sembla segur saltar encara que tingui els peus a només 4 mts del terra"...
Hi vam posar les motxilles i la corda per amortiguar...i començo a pujar a muerte.
Tot ok i de sobte noto que em rellisca la regleta clau...no sé si arriscar a llençar, llençar a una expréss, o saltar al terra...a mitja desgrimpada agafo la cinta de sota i baixo en A0...buffffff!
No em dono temps per relaxar-me i pujo rapid de nou, faig el bloc i ara només queda un rebot molt llarg d'espatlla on arribo just a la regleta sota el canto gran.
Ara ja estic molt alt, no es pot caure...BANZAI.
Llenço i l'agafo, creuo al repòs. No hi ha volta de full, em queden 4 moviments pel mantle final, que l'VAN no ha resolt però que a mi m'han semblat factibles amb comoditat...respiro i surto per dalt més còmode que quan l'havia assajat...ja està...desgrimpo per una vira i torno al terra...la propera vegada l'hauria de fer millor, no es pot improvitzar tant...
QUINES COSES QUE TÉ EL DESTÍ...La lesió me la vaig fer "saltant" la valla del pantà, per GOS, ja que anava empanat i passavem de donar la volta davant un "prohibit passar" que ens vam trobar sense avís a la entrada de l'altra banda...enlloc de recular vam decidir passar de tot però em vaig oblidar de treure la mà de la reixa mentre saltava...per uns moments vaig creure que m'havia arrencat el dit, després que me l'havia trencat i al final tant sols només és una "hiperextensió" que em tindrà una setmana aparcat- sense fer monodits vaja, que encara puc fer traccions...
Portes que obres i et duen a passadissos on mai saps que hi haurà al darrera...de vegades no sé què pensar...
11 comentaris:
No t'amoinis Oriol!! però una capsulitis ben curada són tres setmanes de fer bondat, si llavors tarda en curar-se no et queixis bou!!
Ànims bou! Ja veuràs com passa més ràpid del que penses, ara l'important, tot i que ja ho saps de sobres, és curar-ho bé.
A recuperar i en pocs dies a tope un altre cop!!! A muerte!
hola,
Alucinante el control mental para llegar, hacer la via con cuerda y meterte de nuevo rollo boulder...los bloqueros estais pillados!!
Sin comentarios sobre el intento previo, suerte que habia las cintas no?
gracias por los trucos
Hola,
No sé si eres la chica que estava probándola?
Esa via con colchoneta seria un blocazo impresionante y muy alto, pero asumible con control ( bueno, el mantle final no lo creo pero es dificil caer allí). Para mi el punto crítico es justo despues del crux, el lance de lado que no te salia y que a mi me quedaba muy muy al límite...en los solos lo peor ( para mí) es la perdida de contacto y los lances...pero bueno, ya ves que no se falla.
En cuanto a las cintas...por eso digoq ue la próxima vez seria interesante hacerla en mejor estilo...pero tampoco me meto en una via así, sin tenerla controlada, a no ser que cuente con algun "as" en la manga como el hecho que hubiera expreses donde "refugiarse" en caso de no verlo claro.
La proxima me traigo el crashpad!
Saludos y Cavallers a muerte!!!
LLuis, JAume...siiiii, bows, la putada es que tanta historia i pillo fotent el gamberro!!
Bé, me'n vaig a fer traccions ì peses, que amb la fèrula no passa res! hahah!
Thanks pels ànims!
deeew
Bueno tio al menys estas be, la Licencia para volar la vaig fer al 99 o aixi en uns dies que vam estar alla amb el Benet i companyia, alla vam coneixe al Richard Sisley, un colega del Ron Kauk i vaig anar a escalar amb ell, i aquell dia amb ell la vaig fer, va ser un flipe, per tota la historia que m'havia explicat aquell hippie i la conexió que vam tenir, encara ens escribim, aquest paio va ser el que va descubiri la Magi Line de Yosemite imginat el subidon, no, escalant amqb aquest tio i jo tot flipat, bueno aquell dia la vaig fer i am va semblar dura, no l'he tornar a repetir, sempre que he passat per sota em miro la caiguda i la mena de llosa que hi ha a sota amb uns ferros si no recordo malament.
Em trec el barret per aquest solo, sigui com sigui, aixo a peu pla i en un prat sería un ultra clasic pero amb la caiguda extranya que te i tot xapeau.
Benvingut l club del pepelisme, soc especialista en fer-me mal de la manera mes absurda, aixó te una explicació, quant anem a peu pla encara estem escalant, un dia t'explicare una llarga retaila de pelelades d'aquest estil, una a Arco, empanat mirant la guía i flipat amb el sector que tenia a l'altre banda de una tartera, doncs empanat que anava vaig roda tartera avall i lo mateix a Vadiello, la corda i la funda baixaven rodolant cap al riu i em vaig tirara de cap a la tartera a caçar la funda, res que no es pugui curar.
Salut i a motivar-se que l'estiu es molt llarg, cuidat
Ori! No te creas que en el mantle no se cae, que yo caí allí el verano pasado en uno de los pegues!jajaja
Vía guapa nene, pabernosmatao!
A ver si nos vemos por allí, que no creo que tarde en empezar a ir y tengo unas ganas!!!!! Este calor me odia y me maltrata las ganas!
Mus veiem neeeng!!
TR ha dit...
Hahaha...Ferran, la pijor ostia l'he tingut baixant caminant per les lloses del glaciar Margalida, despres de desequipar uns llargs de A3 ultratrencats....em demano el carnet del cluuuub!
Amb un crashpad seria un blocón de la ostia, en quant al crux..després no es pot caure...
CARLOS, pongo tu foto...ahora en la mano llevo la puta férula que me putea para hacer tracciones!!!
en agosto pa Cavallers fijo y la encadenas!!!
Boooow!!! Es el destí, però ha volgut que només et fesis pessigolles!!! Jo m' he deixat les lumbars a Savassona, imagino que hauré de tornar a buscar-les. A més, si estaràs entretingut per casa amb la canalla, DESCANSA I CURA-T'HO BE!!!! En un parell de setmanes ja tornaràs a estar a MUERTE!!!! Molts records!!!
collons tranki! després de fer l'indiu escalant coses de granit (!!) que no em vull ni imaginar vas i et fots mal saltant una valla... XD
valla valla...aquí no hay playa (he començat vacancetes!!!)
Hey toni...campus a mooooort!
Marieta, ja veus, crec que de vegades Matrix es riu de tot plegat!!!!
Publica un comentari a l'entrada