Un petó Roser, t'estimem, els que et vam conèixer i els qui t'han conegut pel que els hi hem explicat...t'haguéssis portat de maravella amb el teu nebot, ha sortit culé fins la mèdula...i a la Martina ja li explicarem qui va ser aquell inmens somriure de les fotos...algú que ens va fer aprendre que la vida és un viatge al.lucinant d'amor i comprensió, i que de les coses difícils en neixen flors...
Cuida'ns.,.
Encara escolto el teu nom...
Encara escolto el teu nom...
Que puc fer sinó,
Si res sona com el teu nom...
Pots matar el temps si realment t'ho proposes...
O deixar-ho tot enrera i no afrontar-ho mai...
Però què més puc fer, sinó guardar-te en l'esperança...?
3 comentaris:
una forta abraçada amb un gran somriure, que segur que és el que ella voldria veure dibuixat en el teu rostre en el dia d'avui. :)))
Gracies Susi...segur que sí!!!!
Petita Roser, Entranyable Roser...
No la vaig coneixer però m'has parlat varies vegades d'ella.
Una abraçada ;)
Publica un comentari a l'entrada