Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, de juny 10, 2013

EL PITJOR DE CADA CASA...

Tu i jo hem sopat en mals restaurants,
tu i jo hem trallat a la llum d'un fanal,
tu i jo fugíem  en un Panda Groc,
tu i jo hem udolat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap plà de pardals,
tu i jo en la memòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar...

Al mar! Al mar!
( MANEL)

Bauhaus ( 7a) a la Paret Gran, amb els catxarrets...experiments...
Foto i Belayer: FRANEL.LA

El cabrón del P és un tio guay.Una mena d'heroi èpic d'aquells atemporals que triomfa sempre allà on va, o almenys no veus mai com pilla...que sé de bones que pilla poques vegades...

El cabrón d 'en  P i jo vam compartir corda ocasionalment, fa molts anys, units per certs vincles femenins i filosòfics ( que sovint l'estètica sucumbeix a l'etica), que van passar a ser filosòfics quan vam acabar amb l'estètica i vam percebre que el verdader motiu d'aquella coincidència no eren les lludris que duiem a trepar sinó certs objectius alpinístics.

Les noies van passar a un cinquè plà, i després de dos mesos de descarregar camions a TEACHER MANPOWER, vam reunir uns quants estalvis suficients per un parell de setmanes a tope a LA MECA.

Si dic que en P és un heroi èpic és perquè una de les imatges més vives que en tinc és la de la seva mirada desquiciada udolant mentre aixecava els piolets i em saludava.
Jo m'allunyava, mentre sentia que el cos se'm separava del cervell gracies a una intensa dosi de calmants, dins d'un helicòpter.

Feia dies que perseguíem cert objectiu, i l'accés a peu des de CHAM m'havia deixat baldat abans de començar. En plena dècada dels 90 quan els gefs encadenaven amb parapent i helicòpter, nosaltres arrossegant els petates i ni tant sols pillant el trenet a Montenvers...semblavem polacs més que integristes...així era ell...et demanava de no pagar la gasofa però apareixia amb les millors botes i piolos, i encadenava airosament al rotpunk llargs de gel on jo amb prou forçes sortia viu.

En P, però, m'agradava com a motivador...era difícil veure'l tocat, semblava com si qualsevol problema mai l'afectés ( jo sóc de vegades un pessimista crònic, com si acceptar la tragèdia fos la via per envalentonar-me). Ell no donava voltes a les coses. Actuava i prou. Just havíem escalat 2 o 300 metres quan el vaig veure caure. Recordo que vaig pensar dins meu "veus bow, alguna vegada ens havia de passar..! Merda! Joder!"...no sé com vaig tenir temps per pensar tantes coses..però el següent ja va ser sentir l' estrebada al vuit...aixecar-me amunt...sentir el "clak!" i veure quelcom arrencar-se...el següent "clack!" em va espantar molt més...bàsicament perquè no hi havia res més entre ell i jo...i jo penjava d'un tascó i un merlet que s'agafava més que res pel permafrost...va ser etern...
inici del CRUX de TELAR DE LA LOCURA Foto Edu Lahor


Em va passar pel costat i va seguir avall...amb un ull el mirava a ell i amb l'atre mirava terrotitzat la merda de reunió que havíem muntat...vaig tirar-me endavant per tal d'ajudar a parar el cop amb el cos...el tascó va petar, el merlet va aguantar i la corda em va aixafar la cama mentre jo quedava quasi partit en dos, entre ell i la reunió.

El P em va baixar, el P va poder avisar, els gendarmes em van encamillar i en P es quedava a escalar sol la via...jo abandonava, mig partit...

"Tranki bow, t'espero a baix, et vaig demanant una burger al Coco Loko, dimarts em trobes a la terrassa amb les xatis i unes birres...passa-ho bé!!!"- ho vaig dir sabent que m'havia fet mal, em va abraçar i em va fer un petó a la galta...baixet em va dir "perdona'm tio, l'he cagat...ho sento...hauria de ser jo qui estés aquí...".

Vaig veure que ho sentia de veritat. Endins vaig pensar que, en certa manera, allò m'havia superat...ja em quedaven poques ganes i ara menys...
Vaig veure com el rotor accelerava i com en P em saludava mentre l'envoltava un núvol de neu i feiem una volta damunt seu, allunyant-nos...
Recordo com m'adormia, pensant en la darrera escena de PLATOON...Em vaig estirar, i no sentia l'Adagio per corda, només l'inmens plaer de l'escalfor i la morfina extendre's per la meva sang...Duia una costella trencada i de seguida vaig deixar-me engolir per un estrany trip on apareixia una enfermera rossa parlant-me, una hamburguesa amb patates i cervesa...i el perfum del querosè...no sabia massa francès i intentava concentrar-me en l'hamburguesa...
------------------------

Crux de la TELAR. Fotos Edu Lahor
Lance clau a bidit enmig del crux de EL TELAR DE AL LOCURA fotos Edu Lahor

El temps no passa en và...tots canviem, tots evolucionem, o ens adaptem,o  ens espabilem, o, simplement, aprenem a sobreviure com podem...hi ha qui es queda pel camí , també, o qui se n'aparta...

El cabrón d 'en P periòdicament fa estada a casa...quan arriba en avió, quan marxa en avió, quan no té ni on anar o on arribar...sempre uns dies que omplen de records i moments intensos la meva memòria, com la morfina d'aquell dia...el foc i la cervesa, el fred, la seva veu i la llum dels seus ulls em transporten unes hores als dies en que les coses importaven menys, en que el futur era inmens, tant com el món i les parets...tot resplendent, cap per avall i sense límit.
Però Ell també ha canviat, té no sé quins negocis i treballa per no sé quines marques...i té tantes nòvies escampades per l'univers que la seva estructura de despeses, monetaries i sentimentals, li aporta uns rendiments quasi infinits que li permeten escalar i viure com vol, i cardar quan vol...
I tantmateix sempre pasa un parell de dies per casa, s' hi esta mentre jo curro i quan acabo escalem, algunes vegades alguna cosa inèdita o complicada, i la majoria alguna frikada. "dies de relax esportiu" diu ell...
"Ets un matat Uri!"-això de Tranki és molt modern per ell.."Qui t'ha vist i qui et veu...amb els texans i la camisa, grillu i corda de plafonero..."( el molt cabrón d'en T quan va amb xatios usa el Grigri i amb mi sempre la placa...i s'ha afartat de anar per Tahilandia o el sud de França per acabar-me dient FRIKI a mi...).
"T'has de modernitzar P...el temps passa i algun dia alguna xati d'aquestes de 20 anys que reculls et dirà "senyor" i t'acabarà posant les cintes ella a tu..."

Va somriure, va fer un glop a la birra i va mirar la llar de foc...va fer un rot endins,  i va dir: "Igual tens raó, però ja no sé com tornar... tot i que m'agrada saber què em perdo...vinc a casa teva i veig la Lila adormida aquí, i els nanos pel terra, com cadells al costat del foc...i em fa una miqueta de mal...i quan t'explico d'on vinc, on vaig i amb qui estic o estaré, sé que tu també sents una miqueta d'enveja...i és com barrejar-nos una mica en el nostre dolor melancòlic, i sortir més net..."

"Estas bé bow?"..poques vegades en P s'obria des de tant endins...sempre era molt trascendental amb l'Univers, però no amb ell mateix...

A les cinquena birra ja haviem incendiat el món, la política, l'ésser creador i, especialment somogut els pilars fonamentals de l'escalada...

"És possible P, que estiguem, cadascun a la seva manera, començant a viure l'inici del començament de quan un passa de jove a adult???" -Ho vaig voler suavitzar molt, en P és un sensible...

"M'estàs dient que ens fem vells, no siguis filldeputa tiu !!!( ell no diu bow encara), fer-se vell és tirar la tovallola, jo em sento més punky que mai...!!!!"

"Els punkys també es fan vells P..."
Nawet compartint instants i animant al peu de LE MUTANT ( 8a)
---------------------------------------------
"Aquest hivern li he estat fent pegues a una via...quatre en total i al tercer quasi cau...el final un desastre...fins i tot es va quedar el patate allà dalt, enterrat...quina merda...i mira que he fet vies més txungues, molt més, però allò és un infern..aprox txunga, roca txunga i mai acabes de saber si estas sobre la via...té poques repeticions i a sobre no la coneix ni déu..."

"doncs bow, jo igual, però a la Soleia...!"

Va mig somriure, no sé si mofeta o interessat..."aprox txunga...roca txunga...? hahah!"

"Bow, amb un turmell partit, sempre plovent, i el pudrit inicial...és superèpic...hehehe   hahaha...seriosament...si és el mateix!...hi ha les vies "comercials"...i vies oblidades...llocs comercials i llocs oblidats...aprox més cansades i sectors a peu de cotxe...graus durs i graus fàcils..., i suposo que els dos sentim predileccíó pels mateixos llocs..."

En P ja fa temps que quan fa friky sempre va acompanyat d'una bellesa deu anys (mínim) més jove...si pot encara apreta més la diferència, no fos que es trobés alguna pava més forta que ell...i fent els seus 7b queda com l'Adonis més fort de la Terra...

Ara la cara era de curiositat...

"ha estat un hivern estrany...plè de projectes i alhora de dolor...la Parca rondant la família com una puta serp fins que ens va clavar mossegada...i quan començava a aixecar el cap vaig i em foto una òstia fent bloc...el turmell enlaire...fotut de veritat bow...bé, ja em coneixes...va ser un dimecres i el dissabte encadenava 7b's a la pota coixa...no fos cas...tres o quatre setmanes i pujava de nou a Soleia...fa dos mesos...em sento coix P...somio amb tarteres i em sento impotent...penso en picar amb els crampons i em sento impotent..."

"Però no has fet algun 8a+ ja?"

"Si, però no és el mateix... com et deia resulta que les vies que em queden són les mes burres...i invertir  dies en un "7c+" és desquiciant..."

"Ets un friky, però un matat...la propera vens a Rodellar...conec una Argentina que curra per allà que ens deixarà estar-nos a casa seva i t'endús vies més txungues en menys pegues, hehehe..."

"haah..P, no em liis, que ja no estic per òsties...encara em, queda el pitjor de cada casa, aqui aprop..."

Oscar, belay final a LE MUTANT, i en Juanjutx,,,Suleiant...
--------------------------------------------------------
Tarda de núvols, fred i xirimiri...habitual...
El dijous en P va passar-lo per Barna, tenia una amiga que arribava de França i em va demanar el cotxe per anar a buscar-la...i tantmateix el divendres va tornar a casa...a despedir-se.

El dissabte vam anar al Senglar...pels vells temps...el molt cabron del P encara es manegava a la Rush prou be com per impressionar a la Lise, i jo vaig encadenar per enèssim cop la BenPetat i el Somni, la Discordia , la Rush fins Dalt i un parell d'aquells 7a's que mai sé com van..."no estem tant malament"  vaig pensar..."
---------------------------------------------------------

"EL TELAR DE LA LOCURA" i "LE MUTANT" m'han tingut ocupat alguns findes, arrossegant-me com podia fins la Paret, amb el Nawet fins i tot animant-me, amb fred, pluja o dies brillants com mai...ha estat un final d'hivern bonic i melancòlic. Al TELAR el dia del Rotpunkt el bloc superior estava mullat...vaig improvitzar i van apareixer ombres de preses que mai havia coniserat de tant ínfimes que eren...( i això que algun Lolo em murmurava que allò era 8a+...heheeh...els guiris i el rancisme local...).
A LE MUTANT a cada intent m'anava petant un canto...un peu...dos peus...una ajuda...i al final, al quart pegue del dia, com per desmuntar...encadenava...segueixo sense coneixe'm...una via de 8a i dos passos durs...
--------------------------------------------------------
"S'hi ha d'anar Uri, sempre s'hi ha d'anar...a tope...guai, veig que estas aprenent...estas madurant eh?...hehehel..."
La Paret gran Mullada...un altre cop....

--------------------------------------------------------
"ffh!  Igual que a StBenet, amb el temps els somnis es fan realitat i, alhora aquestes fantasies fetes realitat esdevenen bells records, simplement...allò que veia lluny s'ha acostat, i ara com sempre, em calen nous somnis, sóc un hiven més vell i més cardat o més savi...no ho sé...però també t'he de dir que és l'únic que sé fer..."

"Buf Uri...i que et penses que em passa a mi? ës l'únicq ue sé fer també...i tu encara! Em dius que crii un nano o que em passi més de dos dies tancat i em poso malalt..."

"Ei que jo quasi vaig parar tres dies amb el rotllo del turmell eh!..no flipis..."

"Tres dies!!!! ...Vam riure un munt...vam beure un munt i jo em devia quedar sobat i ell posant llenya a l'estufa...va fer el petate i va marxar.
A primera hora del matí es va vestir, ens va fer un petó a tots. Li va deixar una bufanda a la petita, un superheroi a l'Arnau, unes flors a la Lila i uns piolos de marca per mi...i es va endur un gats bons que a mi m'anaven grans.... jo vaig sortir al balcó, mig adormit, a saludar-lo mentre carregava el taxi. NO feia vent sinó un incipient sol de primavera..estavem al poble enlloc de enmig de una rimaya...però vaig udolar i vaig aixecar els piolos mentre s'allunyava...

Joder l'amistat a muntanya és especial...o potser com totes,...simplement que l'amistat és bonica...
Amb en Juanjo, molts hores a Stllors...
-----------------

18 comentaris:

Ferran Guerrero ha dit...

No obidis mai tots aquets records i intenta fer en cada moment el que creguis, sigues llum i et sentiras mes viu encara.

Salut

TRanki ha dit...

AIANAI FERRAN!...GRACIES PEL CONSELL...GRANS RAONS...!

Marieta ha dit...

Uo. Brutal post i descripció de l'individu. Ens veiem per allí on la roca que no és massa bona passa a ser excelent.

TRanki ha dit...

yeeeah Marieta, SEGUR!!!

BONISSIM el 7b final aquell...ara a pels ossos!! ahahaha!!!!
PER CERT, quan pogueu feu-li una ullada al ROC COLOM...hi ha feina per unes quantes tardes i és just a 10 minutets extra de la cruílla entre els camins que menen a la PAret Gran i la MOla.

Anònim ha dit...

Bons encadenes bou, mola no deixarse les vies més putilles i menys comercials.A dia d'avui la penya va a caçar les comercials, i és curiós com les zones més atapeïdes de gent són aquelles on regalen més el grau i les vies són més senzilles.

Quins pencus que som els escaladors..jajaja...

TRanki ha dit...

Hey booow…

Podría dir que SI, que és una postura RADICAL envers aquesta comercialització del grau…però igualment, per altra banda tampoc no puc nbegar que es tracta de un fenòmen que algun cop o altre també m’ha absorbit…és plaent veure una via que et surt rapid o fácil…i suposo que en un lloc on el grau és dur i l’aprox és rancia és lògic que no hi hagi massificacions…els humans som així.

També he estat en llocs bellíssims, amb graus més facils, i aprox dura…i la gent no hi va massa ( VENTOSA, per exemple), o llocs exigents amb un gran pateig però molt bells ( CEÜSSE) on hi puja molta penya.

El que esta clar es que les lleis de mercat passen sovint per la vagancia generalitzada i les facilitats…

I podría dir-te que igualment CERTS LLOCS els tinc a costat de casa i, peti qui peti, és on vaig més sovint…ja veus, tanta xerrameca i tot es redueix a l’accessibilitat de un sector….hehehe…
I tantmateix no puc negar que aquests racons una mica estranys, una mica apretats, una mica llegendàris i una mica extraordinaris són els que m’agraden m´çes, malgrat escalis sempre amb els mateixos quatre gats emboirats i fanàtics…bon rotllet, ambient i paciencia per desxifrar moviments encara que a priori sembli que et resultin impossibles…

Encara les decotaré…hahahah!

Anònim ha dit...

Bauhaus en cacharros????????

josep i laura ha dit...

Preciosa i intimista al.legoria a l'amistat. Quan es comparteix un tros de corda i vivencies tant autentiques i intenses, es facil traspassar el llindar de l'amistat convencional.
Un plaer llegir-te.

PD- en breu s'et girara molta feina aquest estiu, crec que faras poca tumbona a la Costa Brava.

TRanki ha dit...

ANONIM: SI..vaig tenir un grandiós dilema etic i personal en COM assegurar el tram PUDRIT i de preses artificials,,,que si merlets a els cantos,q ue si friends testimonials a les pripies preses...de fet no podia dormir, ni menjar...ni res.
VAig solucionar-ho amb un primer friend a la xorrera de SAREE, tres friens a sota el sostre, a canyon...un parell de tascons al desplom del crux, un mal frien a la sortida del desplom, i un tricam a la placa de sortida...

ës tant psicològic com fals per la meva part...la bauhaus l'he feta a vista, després unes mil vegades ( 500 desgrimpant), i mai hi he caigut. estadisticament tenia menys probabilitat de caure que de fer-me mal en qualsevol clàssica degut a una distracció,...senzillament.

Apa salut

TRanki ha dit...

Ei JOsep..

CERT...no cal dir gaire més...

ESTEM EN CONTACTE ( privat) de cara a planificar...

Anònim ha dit...


Josep Maria Guitart Xandri

Nois algú al qui l'he demanat amistat m'ha bloquejat, i només demano amistat a persones que veig que els hi agrada l'escalada, quina mala hostia que corre, deu ser la crisis. Be a esperar 30 dies. uffff....

TR ha dit...

Einnnn?

Josep Maria, no sé aquest comentaria què hi fa aqui...bé no sé tu mateix...

NO sé massa com funciona el tema facebook, però igualment és OBLIGACIÖ donar l'amistat ( i compartir en certa manera comentaris, fotos i altres) a tothom qui ho demani???

Igual en fem un gra massa de tot plegat no?

Anònim ha dit...

T'estimo cabrón...ja quasi havia oblidat aquell dia.

Cuida't!

P.

4Recauxutats ha dit...

Post increïble, per cert quan vinguis per sant feliu avisa, bandarra!

Anònim ha dit...

Yes dani...

VAig venir un dia de resquitlló...entre ROCA BRAVA i el REPETIDOR vam localitzar una roqueta ( amb una xemeneia característica), i hi vam equipar dues vies interessants:

ARNAU: la de la esquerra, hi havia un bolt i reunió, semblaven antics, hi vaig posar tres xapes més. 6b molt guapo, fissura cega amb pas final.

MARTINA: esperó, 6b, entrada atlètica i passos a bloc jugant amb l'esperó. Quatre o cinc xapes. Per la dreta es puja i PREMOSQUETONEJA la primera xapa per sortir millor protegit.

JORDI: v+/6a. Fissura de mans-punys-diedre a la dreta. Oberta en solo, factibñle amb algun friend gran-mitjà (nums 4-3-2, potser 5 util)

VAm deixar provada la XEMENEIA a la esquerra de tot ( via TIM) i tocar la fissura roma oblícua que marxa a l'esquerra ( per resoldre els moviuments). Hi tornarem!

També vaig fer les vies de ROCA BRAVA...MOLT XULES! m'havien deixat encuriosit els comments sobre picats/sikats...donada la llisor dels primers metresi la bellesa del lloc...em van semblar si més no "utils" per gaudir del conjunt...i les vies, en sí, MOLT XULES...bona feina d'en Carli, sens dubte!!!!!!!!!!!!!!!

Salut boooow, ja et dic quelcom...un cop et vaig trucar, i resulta que et tinc fitxat el mobil amb el teu nom però el mòbil és d'un altre DANI!!!

Ja contacto!

4Recauxutats ha dit...

S'estan fent moltes coses per la costa brava, encara que he deixat el bloc torno a escalar. aqui un dia vora Romanyà amb unes birres t'explico...
Per cert aquest any el barsa un bluff!!

Grifone Pyrenees ha dit...

Hola! He vist el teu blog i tot el que fas. Crec que tens el perfil perfecte per ser el Grifone dels Pirineus. Saps de què es tracta? www.grifone.com/grifone

TRanki ha dit...

Hola Grifone, perfil dret o esquerre?

Ara mateix els piris com que em cauen lluny..no hi ha un Grifone Soleia???

Ni puta idea de què es tracta...però mira't el link que duu a un lloc estrany on hi ha 5 paius a qui deus haver liat...hahah