GUILLEM MALET a l ABADIAS...

"És difícil valorar un escalador i en canvi ells sempre s'estàn comparant...graus...rapidesa...lleugeresa...

Però quan penso en "progressió" m'apareix el concepte d'il.lusió, de constancia i de fè, i determinació...

Aquells escaladors que més valoro són en resum, els més fanàtics, escalin el que escalin..."

K.Leen

Si hi ha quelcom que em fa sentir bé, és estar a gust amb una persona o en un lloc...coneixer-los, tenir-hi complicitat...

De vegades penso que pot ser una manca de seguretat a la novetat...però no, no m'incomoda cap novetat...la sensació de plenitud m'arriba després...quan m'agrada quelcom m'agrada poder tornar a degustar-ho, entendre-ho, millorar-ne la meva percepció...

He pujat desenes de vegades a Cregüeña...a totes les estacions i per tots els costats...i em mancava poder compartir amb la Lila la via que tants caps de semana va fer que estés sola a casa mentre jo l'estava obrint i ella acabava de gestar la Martina...

Ja fa 5 anys i era el moment...malgrat que per calendari teníem només aquella oportunitat a la vista i que només disposaríem de 25 hores escasses de temps estable.

Quan un vol una cosa HI VA...lleugeresa extrema en material, roba, menjar i dormir...3 hores i 20 minuts d'ascens cap al base després que parés de ploure...una tempesta a la nit fins l'alba...tot mullat...primers llargs sense tacte i amb aigua...fred i vent...dolor de mans i tremolins...

Però malgrat tot IL.LUSIÓ...amor i amistat...i ganes de gaudir de nou aquella via...veure com havia aguantat aquells anys...tornar a "sentir" aquell racó de món tant solitari, salvatge i alt...

Hi ha dies que em focalitzo en una via, en els seus passos, en cada moviment o assegurança...i hi ha dies que simplement gaudeixo el conjunt, saborejant l'ambient, el moment, les poques olors que puc sentir, la llum que m'impregna les retines...Aquell va ser un d'aquests...cada hora va ser una hora irrepetible...elevant-nos sobre l'Ibon...

Feia 18 anys que la Lila, amb 20, va pujar allà dalt a acompanyar-me per fer-hi una via quan MAI havia escalat en alta muntanya...érem més joves i eixelabrats...li vaig fer un foto molt bonica que penja a casa nostra...

I aquest 2017 vaig fer-li la MATEIXA FOTO, al mateix lloc que feia 17 anys...i, simplement, estar aquell moment allà, amb ella, despres de tants anys, estimant-la molt més, va ser potser una de les coses més boniques que m'ha passat mai a la muntanya...

RES ÉS ETERN, però que quelcom bo duri i es repeteixi és realment allò a que m'agrada aspirar...amb la Lila i amb la muntanya...

  17 anys separen aquestes dues fotos... 

making of...

Ja tinc bastants posts de la GUILLEM MALET durant la seva apertura (flaix de la via inclos), però faltaven bones imatges...aquest cop malgrat la baixa temperatura i el vent, en Javi F. va fer unes interessants fotos que permeten tenir una mica clara la via...

Inici de la pujada, uns 1300mts de desnivell a degolla fins l'Ibón..

 Un cop a la PLETA DE CREGÜEÑA encara queda la "pujadeta" fins a l'entrada a l'Ibón...

 Vivac habilitat, aquest cop pujàvem sense tenda...a la nit va caure un bon ruixat...

 Aspecte mullat de la paret un cop es va fer de dia...

 Malgrat tot amb un somriure...amunt!!

El retrocés glaciar...fa 10 anys i un mes més endavant encara entràvem per gel...Boulder de 4+...

 Flanqueig de la vira cap a la R0 

 Primer llarg xop...6a+ guarrejant amb els dits gelats!

 Seguim passant fred i amb tacte psicobloc. LL2 6a/5+

Xavi al LL2...surt el sol i comença el vent gelat...

                              Tranki TR a LA RATLLETA ( LL3) 6c hipertècnic

Lila a la RATLLETA

Rotpunkt a la RATLLETA!!! primer crux de la via! Molt de fred... 

 Perspectiva de la R3 des del RAYÓN ( fissurot de 30 mts i 6a)

 

Empalmant un breu tram de la DIRECTA fins la R5

Arribant a R5

 Lila Gelada al sol que no escalfava degut al vent...

 Xavi empalment el DIEDRET ( 6a) i La ORELLA ( 6c de fissura atlètica amb ambient preciós)

TRanki TR sortint de la ORELLA ( 6c). LL7

 Ordenant material, ja cansats a la R previa al Headwall

 TRanki Tr encarant l'inici desplomat ( 5+) del Headwall de 6b

Lila al  Headwall de 6b

 Xavi al Headwall de 6b

Darrer moviment de la via, pujant a la Gárgola, darrer llarg de 6a+

Lila Sobre la Gárgola!

Assegurant la darrera grimpada fins el cim...

 Sempre que trepitjo aquest cim és MOLT ESPECIAL, no ho ha estat menys avui!

Quin riure...a la LIla li va caureal 1999 el meu C#4 a la Nord del Pedra...anys després me'n va regalar un de nou que es va perdre a la Nord de Montserrat i el vaig recuperar per wallapop ( me'l van tornar). I just al cim de l'Abadias li cau al Xavi dins un forat imposible entre blocs...finalment buscant a la sortida del túnel, metres més avall el recuperem!!!!!

 Canal pedregosa de descens, s'eviten els rappels amb 30 min de baixada ( amb compte)

 Lila, aguantant encara el tipus, a la baixada per l'Ibon Gelat del Bondider, és igual de llarg  en temps però quasi es va en plà fins a sobre el campament...s'estalvien cames...

 Gel dins l'aigua al Bondidier

 Descans merescut al vivac de Cregüeña. Quasi sense menjar...

 L'endemà ja empitjora i marxem avall 

Passen els anys i malgrat tot esperem pujar també d'aqui a 17 anys...

Traçat de la via...ressenya complerta en aquest mateix blog

SIAU, que duri el fanatisme fins que puguem escalar!!!!