TRIPLE CROWN. EL DUBTE i la CERTESA...4 ANYS...

Feia anys que no estaba realment motivat. Però tots els mals acaben passant...

Han calgut 4 anys...

A pesar de que la vida continúa ( com sempre) l'accident del Juanjo havia obert una escletxa subconscient en el meu afecte per la muntanya.
Un altre cop CELIAVERN en masegava per dins, i aquesta vegada fins i tot l'ombra de molts dubtes, més producte de la maduresa que de la por, apareixia cada vegada que em proposava algún repte.

Boulder de 7a a la PANXA DEL BOU 

4 anys...es diu aviat...i han passat volant...però alhora veig que ha estat el temps necessari per somriure entre enyorat i amarg ,i alhora amb estima i sense tanta rabia, cada cop que penso en en Juanjo.

Vaig equipar amb en J.E.Agustí la via per recordar-lo, a la Siber, i realment en aquests 4 anys no em plantejava seriosament anar-hi.
Dubtes, desmotivació, desorganització...i sempre dic que l'escalada admet molt poc el dubte...des de reunir ganes per caminar fins al sector encara que no hi hagi condicions... a realizar un dinàmic incert amb l'assegurança massa sota dels peus...no es pot dubtar...com a la muntanya...

Retirada, glaçats, el 2014, de la ICE FAJOL ( 6c/M3+ 300 mts). Encadenada en lliure i hivern aquest 2017...FOTO JOSEP MULA

Totes les decisions, bones i dolentes tenen un efecte...bo o dolent...però EL DUBTE, simplement no té efectes, et deixa en l'incertesa del no res...i...només aprens que dubtant no aprens res ...

Sota INCANTESIMO (8a) a COVOLO/VENETO/ITALIA

Des que vaig equipar la via del JUANJO no hi anava convençut, no la veia clara, ni tan sols com fer els passos de manera seguida...i a més a més un cop havia recuperat les ganes d'escalar, vaig voler dedicar bastant de temps a "la muntanya"...parets més llargues, alpinades de roca i gel, cascades...em calia tatxar aquelles coses que sé que més d'hora que tard no voldré fer quan arribi el moment que em facin dubtar massa...

 A Brazos de Acero ( Ae/1 6a de spits rovelladíssims) que vam encadenar amb l'Agus a GARRAF...surt un interessant 7c de 40 mts a protegir bastant amb Friends-les expansions fan pena..

 Inici de ANNA RUBIO (6c 280 mts. Esportiva de paret a Oliana). Foto JOSEP SANTASUSANNA

 Sortint del llarg de la Orella (6c) de la GUILLEM MALET ( 300 mts). Maladeta-Abadias. Repetida amb la Lila i en Javi. FOTO JAVI FERNANDEZ

 Lila en un bonic bloc a Cavallers

Encadenant  pel pèls la PARANOIES PETITES ( 7c+ al Manolito/StBenet). els dits cada cop m'aguanten menys en aquests blocs inhumans...

 

Finalment...aquest 2017 he afrontat els 3 reptes que feia tant de temps que em mirava des de sota i ara sabia que no volia deixar pasar...els darrers? no ho sé tampoc...cada dia el cos pesa més i l'ànima també...38 anys de motivació extrema són molts...però com que encara m'en quedava un tou només era qüestió de gestionar el caos vital laboral-familiar i trobar gent que compartís moments de picar pedra.

 Lila sortint del darrer llarg (7a+) de la BROS/ CAP dela BARRA-ESTARTIT

Amb en Nawet a 3000 mts, encarant el glaciar fins als peus dels seracs de la Barre ( 2016) per controlar la aprox més rápida de cara al 2017

Amb en PACA...constatant que en artifo se m'ha passat l'arròs i que en BRUGAROLAS gradua duríssim...A1/e que va quedar en A2+ dels hards...9 rivets mal posats i 8 mts de plom i pitoneig estrany...FOTO PACA

Marta Sanjuan sortint del LL2 de la CERDÀ RIERA (6a+180mts a La Bandereta / Nord d'Agulles / Montserrat). el dia anterior, en solitari, havia baixat dels darrers metres de la via, Marejat i deshidratat, abandonant material per rapel.lar...i vam pujar a recuperar-lo!

Nawet celebrant el seu primer 6c ( 40 mts de Bavaresa i pas final estrany). coses de la motivació estival a Fessourier/ Les Vignes/Vall de Pelvoux-Ecrins
 

ARSENAL ( 8a ), JUANJO ( 8a ) i MACHOMAN ( 8a+)...la meva "Triple Crown" de STLLORS, o com sempre vies de gamma alta on has d'oblidar una miqueta la cotació i assaborir el seu estil, la seva particularitat i entendre la bellesa de l'escalada com un tot...en realitat "el grau" és bastant relatiu...potser MACHOMAN i ARSENAL són les més assumibles...la del JUANJO em va costar força i realment si les comparo amb els vuitens que he anat fent ràpid aquests anys no tenen massa a veure...

Mireia (8a) a CAN JORBA...una via de 35 mts on tot acaba depenent de un darrer i curt tram al final d'un llarg trekking...FOTO MARC SERRA

 Estrenant temporada 2017 en gel a Ulldeter, variant del diedre...pas burret a bloc...FOTO TONI MEGIA

 

7a al PARITORI, instants abans quasi em desnuco picant de clatell contra la vira sota els peus del porter...en un llençament poc efectiu...s'hi havia d'anar més tranquil...

Pujar una via en esportiva fora de les teves possibilitats a vista implica molts moments de dubte...frustració, incretesa, emocions, potser por inicial i tot quan caus i encara no controles el vol...assimilació...
Sembla que cada cop que començo, però, mantinc el mateix cuc a l'estómac que quan començava...amor-odi, rabia, impotencia, alegries...tot pegat és paciencia, calma i insistència.
Pel camí anaven passant alguns vuitens, però cap em quedava anclat a l'esperit com aquells...no sabia si m'estava quedant enrrera o no trobava el ritme de treball adequat...i crec que era la segona opció...

 A l'ESTAQUIROT ( 8a o 7c+ segons criteris) a la PARET GRAN...fanatisme enmig de la la boira d'hivern. FOTO POL COSTA

Quan he pogut ANAR-HI les coses han anat fluïnt, una rera l'altra, entre anècdotes divertides i mals diversos...però la teoría s'ha complert...s'hi ha d'anar sempre...En l'escalada tots som sempre aprenents ( hi ha qui ho pilla a la primera...jo no), i cal picar pedra amb un bon somriure.

A 40c+ (8a) al CAU DEL DUC / TORROELLA, preciosa via de sostre i cova a l'Empordà. FOTO XAVIER SABATER

Ecandenant en rotpunkt hivernal la ICE FAJOL ( M3+ i 6c 300 mts/ Gra de Fajol Gran/ ULLDETER), després de diversos intents...a la tercera va la vençuda. FOTO MIQUEL MAS

 



El dia de ARSENAL plovia, vam pujar per no mullar-nos...havia equipat una entrada per poder asegurar des del terra ( és com un segon llarg i s'assegura des d'una repisa). Entre trons i gotellades va sortir la via...la veia propera però em costava molt i a sobre es super obligada, a bloc i amb una cinta que no xapava just  fins la sortida del crux...mental i dura...

No em va caldre caure per sort...
Gracies a en MARC SERRA i sobretot al NACHO pels pegues...i a la LILA per asegurar-m'hi tambe...

Dues imatges a JUANJO ( Suoperlópez)...un 8a equipat el setembre de 2014 que ha resistit fins que hi he anat seriosament. Tot i que s'ha encadenat diversos cops és dels que m'ha costat més...7c+/8a, un mal repòs, i dos blocs difícils ( la bola de estrògen i un altre de mes difícil) seguits i sense repòs intermig...FOTO JOSE AGUSTI  /POL COSTA

El dia de la JUANJO era encara pitjor...anava tant rebentat que vaig pujar per compromís amb l'HERNAN...i ell també ja que feia calor i humitat ( ideal SIBER)...vam arribar que va poure, i en una estona es va girar un vent fresquíssim...L'HERNAN va fer la PETIQUIPETI ( 8c o 8c+ que provava tambe feia anys) i jo la JUANJO ( 8a+ encara que esta de 8a)...vaig plorar uns instants penjat de la cadena, aquell rotpuunkt era realment tancar definitivament un cicle vital...amb l'ascens de la BARRE DES ECRINS aquest estiu els fantasmes es van esvaïr...per bé o per mal la vida es temps, i el temps es continu...el passat queda enrrera...
Gracies JOSE AGUSTÍ per la motivació...MORU, JAUMET, JAVI, XAVI, ISA, MARC, OSCAR, RICHARD , POL i HERNAN...a tots els siberians que sempre hi són!

Finalment la MACHOMAN ( 8a+)...em va semblar aparentment senzilla al principi...una base molt atlètica de 7c i tres cintes a dits estil PIRIPI...però no ho era...calia asumir el 7c per no cansar-s´hi, un mal repòs, i aleshores un tram de 7c o 7c+ molt tècnic mi blolquero, de peus ínfims i preses d'arquejar a mort...tot amanit amb una caiguda obligada on calia dinamisme per no picar paret...m'ha costat força intents...
Vaig caure dos o tres cops al crux i m'hi vaig anar avesant.
El dia que la vaig veure clara venia de una nit de descontrol...i la vaig fer en toprope...i el dia d'encadenament anava a treure les cintes i a veure si tornava a resoldre els moviments!!!...Gracies SERRA, CECI, ALBA, JOE, OSCAR, JORDI CORED i CRISTIAN B !

Tram del crux de MACHOMAN ( 8a+), mur de regletes i micropeus, tot plegat els dies més freds de la tardor...SANTLLORS x 365 dies!!!!! foto MARTA SANJUAN
 

Hi ha moments en que penso que igual m'he de plantejar algún dia que no sempre es pot escalar tant...i he decidit que ja m'ho trobaré, que la suggestió és tant bona en un semtit com en l'altre...però que passo, que el que vingui vindrà...

Si trepa un trepem tots...TINETA a un III+ de l'ECOLE a AILEFROIDE. Pelvoux/Ecrins

 

Viure el present és l'únic real...la resta són records o rencors passats , fantasies o pors futures...del que en queda el millor és el camí, sempre ho dic i sempre ho constato de nou, les estones, els companys de viatge...el paisatge i l'estima als nostres...és l'únic, realment, que endolceix el llarg treball mental entre la utopia i la realitat futura...un camí on només hi som nosaltres i les nostes circumstàncies per solucionar cada dubte i cada mur que veiem infranquejable...i generalment cauen!
Si de quelcom serveix l´experiencia, al cap dels anys i quan passa el temps que acumula tant pes a l'esquena i els tendons, es que quan un es proposa una cosa, tard o d'hora acaba sortint...amb més o menys inversió, i no es tracta tant d'allò que ens proposem sinó del que estem disposats a invertir i perdre en el camí per aconseguir-ho.ho. Funciona així en l'alpinisme i en la resta de les coses...

foto TONI MEGIA

 

I s'hi ha d'anar, SEMPRE...!!!