dilluns, de novembre 28, 2022

TERRA LLIURE a la Paret de les Gralles de CAMARASA (instagram I GUIATGES @trtranki_climbing_guide)

Ja fa dies que la Quel m'havia dit que aquesta era una via bastant bona...el que no m'havia dit era que es tractava de una via tant autèntica! 

En Tony Carrello té horaris amb els que ens avenim, de manera que abans que arribi el gel anem quedant per fer clàssiques que ens interessin als dos, tant per tatxar com com per prospeccionar en futurs guiatges.

LA PARET DE LES GRALLES és una paret COMPLETAMENT NORD amb accés relativament ràpid des del cotxe, i per dalt. 
Cal arribar a l'Ermita de Sant Jordi des del poble ( googlejable en maps però compte que vam haver de girar cua dos cops perquè ens duia per llocs surrealistes).
Millor preguntar o mirar indicadors ja que la pista que duu a l'ermita és totalment circulable i a voltes encimentada. Surt des de la part alta dreta del poble. L'ascens amb cotxe es fa llarg fins arribar-hi. Un cop a l'ermita la deixem a l'esquerra i seguim a la dreta, el camí es fa menys còmode i passeu una mena de diposit a esquerra, fins una baixadeta curta i dolenta al final de la qual hi ha un minipàrquing a mà dreta. Davant tenim un turó i a la dreta camps. 

L'APROXIMACIÓ és relativament curta, seguim el camí i als pocs metres hi ha SENDER A DRETA ( deixarem valleta i turó a la esquerra), seguint la valleta que fa el turó i una altra elevació (on anem), anem planejant baixant i en el punt més baix veurem una gran fita que no podem no veure, a dalt a la dreta que ens indica com pujar la elevació. SEGUIM FITES fins que arribem al cim plà i en tendència a la esquerra ens apropem a la paret. Cal seguir el caire de la paret(que queda a l'esquerra), aviat veurem la XEMENEIA DE SORTIDA de la via. Cal estar atents a una fita de pedres uns 100 mts més endavant, pintada de VERMELL. Just davant, al caire del buit, hi veureu la instal.lació de ràppel. Una cadena que ajuda a abastar 2 bolts. 

Primer rappel MOLT DRET, AERI i LLARG, quan baixeu la instal.lació següent queda a l'esquerra, una mica de truc i l'abasteu.
Segon ràppel millor no apurar els 60, quedeu-vos a la repisa i baixeu per una corda de nusos per terreny cutre. Un cop a baix ( mirant al pati) aneu a la esquerra, voltat un esperó veureu els dos claus en una fissura que marquen l`inici de via.


LL1: 6a. Inici amb pas tonto protegit amb claus. Seguir gestionant una fissura amb preses a dreta, a protegir. Un cop arrampa hi ha una grimpada amunt a dreta fins una reunió de dos parabolts comú amb una "VIA DEL SALLA" que va a esquerra. 


LL2: 6a o 6a+ bastant més complexe. Paret neta (només un pont de roca i una savina). Cal gestionar la roca amb delicadesa. Inici més arrampat fins una baga amb pas a apretar (ben protegit). Des d'aquest punt cal anar lluitant amb paciència fins una repisa de la reunió. L'entrada a la repisa és delicada. No dubteu a assegurar-vos bé, la roca es fa dificil de llegir i tot i sanejada millor flotar. Reunió en un spìt i Figuera 


LL3: Un sol clau a l'inici. Més curtet. V+ o 6a fàcil en que haurem d'entrar a un diedre i gestionar blocs en un ambient molt vertical. Ben protegible. Seguim amb la tensió fins la reunió d'spit i pont de roca. 


LL4: El llarg clau. 6b. Inici a protegir i evitar factor2, i de seguida veurem que recte NO ÉS...cal endevinar una travessa a dreta fins sota un sostre. Superar el tram sota el sostre i petit repos. CAl protegir-se bé `per abastar un únic clau que protegeix el pas més difícil on haurem de gestionar fins i tot un parell de bidits molt bons. Atlètic. La resta del llarg segueix la tònica vertical, a vigilar i a protegir íntegrament. Reunió a l'entrada de la Xemeneia, spit i arbret. 

Ll5: Xemeneia espectacular fins al darrer moment. No us confieu. Inici millor recte o pel diedre de la dreta. En Tony va anar per la esquerra i és més dur. Un cop fet l'inici entrar al diedre xemeneia i mirar de protegir en tot moment. A la segona meitat hi ha passos graduats de V o V+ que bé mereixen 6a. Un cop superats COMPTE que la xemeneia no és escalable facilment per dins, caldrà apurar per fora i tenir en compre protegir-se ja que a partir de cert moment s'escala amunt Vº/IVº i no es pot posar res els darrers 8 o 10 mts. Al cim es pot fer reunió en alzina. 

MATERIAL: joc de tascons petits ( no micros) i migs, joc de friends complerts ( tots els nums fins el 3 i no sobra el 4). Es pot repetir 1,2 i 3. Joc basic d'aliens. Bagues per sabines (3 minim), cintes extensibles i cordes de 60 pels ràppels. 


HORARI: Via ràpida si us manegueu bé amb l'autoprotecció. A migdia ja érem dalt sortint des de BCN a les 7 tot i que vam errar la pujada en cotxe i perdre MOLT DE TEMPS per culpà del navegador. VIA A L'OMBRA fins a migdia-tarda

RECOMANACIONS: Via assumible tenint en compte que no té CAP expansió de progressió i l'equipament és quasi inexistent. Llargs de fins a 35 o 40 metres verticals a protegir. roca sanejada però on tot ressona i has de navegar amb delicadesa. Preses molt bones pel grau i de bon agafar.
De les bones a tenir a la llista tot i que no es pot menysprear ni el grau ni que cal protegir-la totalment.

Visca la Terra Lliure.


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats, escalada de la bona !

TRanki ha dit...

Molt bona Jaume,

És una d'aquelles vies que defineixen bastant el mestratge en escalada, com a conjunt, en dificultat, saber assegurar-se a l'hora que t'orientes...Fer-la no s'oblida!

I a l'ombra! Ideal per dies de calor.

Records!